Lectura i dolor

Entre l'escriptura de Josep Palàcios i l'obra pictòrica de Manuel Boix rarament s'ha establert una relació crítica; però en les poques ocasions que Palàcios ha emprat aquesta perspectiva - tanmateix sempre desentès d'intencions historificadores, ha vingut a remarcar un dels valors més visibles de l'obra de Boix: la seva dimensió simbòlica, la seva itinerància literària

Sainte-Beuve et la Littérature Comparée

This essay aims to introduce C.-A. Sainte-Beuve as an ambiguous precursor to the field of Comparative Literature. First, it is necessary to emphasize the relevance of his essays on Villemain and Ampère for the early history of comparatism; second, his introduction to the French translation of Conversations avec Goethe (by J. P. Eckermann) is also most significant. However, we must point out that reading Sainte-Beuve as a comparatist can also be a new way to build a powerful position for French literature as a frame for European Comparative Literature.Este artículo reflexiona sobre C.-A. Sainte-Beuve y la condición de precursor de la Literatura Comparada que habitualmente se le ha atribuido. Es necesario señalar la importancia de sus estudios sobre Villemain o Ampère y su prólogo a la traducción francesa de las Conversaciones con Goethe de Eckermann. Pero también sobre el hecho de que leer a Sinte-Beuve como comparatista puede convertirse en una forma de prolongación de la hegemonía francesa en el seno del comparatismo europeo.Dans cet article on étude la figure du critique littéraire C.-A. Sainte-Beuve en précurseur problématique de la Littérature Comparée. On souligne l’importance des travails de Sainte-Beuve sur Villemain et Ampère, aussi que sa préface à la traduction en français des Conversations avec Goethe de J. P. Eckermann, pour la vulgarisation de l’idée de critique comparative. Pourtant lire Sainte-Beuve en comparatiste peut devenir une sorte de continuation de l’hégémonie de la littérature française au sein du comparatisme européen

Jean-Marie Carré i els orígens polítics de la imagologia comparatista

La imagologia és una proposta metodològica sorgida en el segon terç del segle XX en el si de la literatura comparada (francesa), on es consolida sobretot a partir de l'any 1951, quan Jean-Marie Carré, en el pròleg de La littérature comparée de Marius-François Guyard, defineix el comparatisme fi ns i tot bandejant el terme «comparaison» com «une branche de la histoire littéraire: elle est l'étude des relations spirituales internationales» (Carré 1951, p. 5), tot proposant, com a més encertat i adient que les metodologies comparatistes predominants fins aleshores, l'estudi de «l'interprétation réciproque des peuples, des voyages et des mirages. Comment nous voyons entre nous, Anglais et Français, Français et Allemands, etc.» (Carré 1951, p. 6

Ironies de l'assaig. Ors, Pla, Fuster: història intel·lectual de l'adhesió incompleta

Per a començar a reflexionar sobre el paper de la ironia en l"assaig, pot ser un bon punt de partida una de les sempre interessants reflexions sobre el gènere que Joan Fuster (1965: 9) tenia per costum regalar cada cop que en preparava un recull, rescatats de la calaixera o de l"hemeroteca: 'D"això que jo escric proses divagatòries de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe , els experts solen dir-ne «assaigs»

Joseph Jurt: «Mi comparatismo es tanto interdisciplinar como interliterario»

Interview to Joseph JurtEntrevista a Joseph Jur

Entrevista a Joseph Jurt

En el número 69 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Monarquia o República", amb contribucions de Gemma Ubasart, Andrés Boix, Joan Manuel Tresserras i Gerardo Pisarello. A més, articles de Josep V. Boira, Lourdes Toledo, Mercè Rius, Antonio Cubel, Maria J. Murgui, José R. Ruiz Tamarit i Antoni Martí Monterde, així com documents d'Alexandr Helphand, un full de dietari de Pere Antoni Pons i una conversa amb Joseph Jurt, per Antoni Martí Monterde