Por una epistemología de la deportación española. El legado KL Reich de Joaquim Amat-Piniella

El abordaje crítico de KL Reich (1963) del escritor catalán Joaquim Amat-Piniella no puede pasar por alto el hecho de que sea el libro en su calidad de símbolo más que el texto literario el que haya encontrado su lugar dentro de los iconos que representan la memoria de los españoles deportados a los campos nazis cuya memorialización está estructurada alrededor de unos lugares comunes que se han mantenido inamovibles hasta la fecha. El presente artículo ofrece una breve trayectoria de la recepción de KL Reich a la luz de estos lugares comunes que configuran la articulación entre recepción y representación memorial. Terminaré por señalar una de las aportaciones literarias de KL Reich que pueden servir para ir elaborando una epistemología de la deportación española en los campos nazis.  Palabras clave: KL Reich; Joaquim Amat-Piniella; deportación; españoles en Mauthausen; literatura campos concentración.The critical approach KL Reich (1963) by Catalan writer Joaquim Amat-Piniella should take into account the fact that the book as symbol rather then the literary text has has found its place among the icons that represent today’s memory of the Spanish Republicans deported to Mauthausen whose memory has been constructed around very stagnated common places. This article follows briefly the reception of KL Reich in light of these common places to point to the tension between reception and memorial representation. I will conclude by commenting one of the the specific contribution of KL Reich to the representation and knowledge of the Spanish deportation in Nazi camps.  Keywords: KL Reich; Joaquim Amat-Piniella; Deportation; Spaniards in Mauthausen; literature of concentration camps

Text i desig : una aproximació psicoanalítica a la traducció /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa tesi té com a objectius principals: - Reflexionar sobre la traducció -entesa com a pràctica i com a procés o acte -a partir del saber psicoanalític sobre el llenguatge. - Qüestionar la teoria tradicional més estesa sobre la traducció. - Introduir, en el marc general de la reflexió teòrica sobre la traducció, els conceptes generals de la Psicoanàlisi tal i com els exposen Sigmund Freud i Jacques Lacan. Per aconseguir els objectius esmentats la tesi s'ha dividit en dues parts: Part I, on s'exposen els principis teòrics que permeten sostenir la relació entre psicoanàlisi i llenguatge a partir de les obres de Freud La interpretació dels somnis, L'acudit i la seva relació amb l'inconscient, Psicopatologia de la vida quotidiana, i de la col·lecció d'articles de Jacques Lacan publicats a Écrits. Part II, on es problematitza els conceptes clàssics de Veritat, Sentit i Estil que configuren la visió tradicional de la traducció a partir del coneixement que aporta la psicoanàlisi lacaniana, contrastat amb un recorregut històric que permet analitzar la raó per la qual els conceptes esmentats perviuen com a visió canònica de la traducció. La conclusió general és que introduir la hipòtesi de l'inconscient a la teoria i la pràctica de la traducció permet una aproximació nova al tema en la qual es desestabilitzen conceptualment els mites edificats al voltant de la traducció i es possibilita una nova lectura dels ideals clàssics i contemporanis que recorren aquesta activitat.The dissertation has the following theoretical goals: - To reflect on translation -understood as a practice and as a process or act- taking into account the psychoanalytic theory about language. - To question the traditional theory of translation. - To introduce, in the theory of translation, the main concepts of psychoanalysis as is given by Sigmund Freud and Jacques Lacan. To achieve the above mentioned goals the thesis has been divided in two parts: Part I, where are explained the main key concepts of psychoanalysis and language departing from the readings of Freud's works: The Interpretations of Dreams, The Wit and its relation to the unconscious, and Psicopatology of day to day life, along with the articles of Lacan published in Écrits. Part II, where the traditional concepts of Truth, Sense and Style are problematized departing from the theory of psychoanalysis. This concepts are also analysed using a historical background that has made possible to analyse the prevalence of these traditional concepts within the canonical frame work of translation. The general conclusion is that introducing the hypothesis of the unconscious into the theory of translation enables a new approach that desestabilizes the traditional concepts along with a new reading of the ideals that still permeate the canonical discourse on translation

La inquietant estranyesa de l'Altre textual : apunts sobre les implicacions de la psicoanàlisi en la teoria de la traducció

L'autora qüestiona la validesa del paradigma fidelitat/traïdoria de la traducció en relació amb el text de partida. Per fer-ho, parteix de la teorització psicoanalítica sobre el subjecte en relació amb el llenguatge considerat com a Altre. La psicoanàlisi mostra la subjecció del subjecte al llenguatge, fent evident la manca d'univocitat de la paraula i el privilegi del significant en la construcció de sentit. El traductor imprimeix una marca subjectiva en el text que produeix tot posant en relació els significants de la traducció amb el text de partida.The author puts into question the validity of the faithfulness/treason paradigm of the translated text in relation to the source text. To do this, the author uses the psychoanalytic approach to bring forth the relation of the Subject with the Language (being the Other). Psychoanalysis shows the subjection of the Subject to Language, and by doing so, brings evidence about the lack of fixed meaning within any word, and as a consequence about the privilege of the signifier in the construction of meaning. Psychoanalysis enables us to foresee the place of the translation in a way other than the one imposed by the classical paradigm, and to view translation as the place of authorship

La inquietant estranyesa de l'Altre textual : apunts sobre les implicacions de la psicoanàlisi en la teoria de la traducció

L'autora qüestiona la validesa del paradigma fidelitat/traïdoria de la traducció en relació amb el text de partida. Per fer-ho, parteix de la teorització psicoanalítica sobre el subjecte en relació amb el llenguatge considerat com a Altre. La psicoanàlisi mostra la subjecció del subjecte al llenguatge, fent evident la manca d'univocitat de la paraula i el privilegi del significant en la construcció de sentit. El traductor imprimeix una marca subjectiva en el text que produeix tot posant en relació els significants de la traducció amb el text de partida.The author puts into question the validity of the faithfulness/treason paradigm of the translated text in relation to the source text. To do this, the author uses the psychoanalytic approach to bring forth the relation of the Subject with the Language (being the Other). Psychoanalysis shows the subjection of the Subject to Language, and by doing so, brings evidence about the lack of fixed meaning within any word, and as a consequence about the privilege of the signifier in the construction of meaning. Psychoanalysis enables us to foresee the place of the translation in a way other than the one imposed by the classical paradigm, and to view translation as the place of authorship