Kant : "l'única prova possible per a una demostració de l'existència de Déu"

No disponibl

Lo natural y lo artificial en Aristóteles y Francis Bacon : bases para la tecnología moderna

El poder de la tecnología contemporánea depende de su capacidad para imponerse a lo que la naturaleza ya tiene dado. En términos de la ontología griega clásica, dicha capacidad se puede formular diciendo que la tecnología puede sustituir lo natural por lo artificial. Para entender el significado de esta sustitución, el presente artículo estudia la concepción de lo natural y lo artificial en Aristóteles y en Francis Bacon, y analiza sus diferencias. Con ello se descubren los cambios que el mundo moderno realiza con respecto a la filosofía de la antigüedad, cambios que justifican la creencia contemporánea en el poder de la técnica y que sientan las bases de la tecnología moderna.The power of contemporary technology depends on its ability to override what nature has already given. In terms of classical Greek ontology, such capacity can be formulated saying that technology can replace natural by artificial. To understand the meaning of this substitution, this article examines conception of the natural and the artificial in Aristotle and Francis Bacon, and analyzes their differences. This will discover the changes that the modern world make about the philosophy of antiquity, changes that justify the belief in the power of contemporary technics, and which lay the foundations of modern technology

Una crònica de Heidegger i «l'escàndol de la filosofia del segle xx»

Amb la publicació, el 1927, d'Ésser i temps, Heidegger es guanya una reputació internacional. Però el 1933, Heidegger, el filòsof mundialment reconegut, esdevé Heidegger el nazi. La simpatia de Heidegger pels nazis ha estat qualificada de «l'escàndol de la filosofia del segle XX». La història oficial de la implicació de Heidegger -que és la recolzada pel mateix Heidegger i pels seus apologistes- la veu com una implicació política de curta durada. D'altra banda, alguns crítics desqualifiquen el treball filosòfic de Heidegger a causa de la seva lleialtat al nazisme, i així mostren la relació intrínseca entre la filosofia de Heidegger i la seva política. Aquest article, en canvi, proposa una tercera via d'aproximació al tema, molt més fructífera. En aquesta línia, es troben Foucault i Agamben. Es tracta d'assumir que Heidegger, pel fet d'haver comprès el nazisme, està en millors condicions que qualsevol altre filòsof per facilitar-nos-en la superació. Segons això, Heidegger serà un testimoni de l'encara avui dia imperant biopolítica.With the publication in 1927 of Being and Time Heidegger assured his international reputation. But in 1933 Heidegger the world-renowned philosopher became Heidegger the Nazi. The Heidegger's sympathy for the Nazis has been named «the scandal of philosophy of century 20th». The official story of Heidegger's involvement -that is, the one endorsed by Heidegger himself and his apologists- goes something like short-lived political involvement. On the other hand, critics disqualify the philosophical work of Heidegger because of their allegiance to Nazism, and, this way, they show the intrinsic relationship between Heidegger's philosophy and his politics. This article, however, proposes one third via of approach to the subject, much more fruitful. In this line Foucault and Agamben are. It is to assume that Heidegger, for the fact of having understood the Nazism, is under better conditions that any other philosopher to facilitate us its overcoming. According to this Heidegger will be a testimony of biopolitics, still prevailing nowadays

Tot el que veritablement passa em passa a mi

El conte de Borges es presenta a la lectura corn un enigma, un laberint de lectures ¡ d'històries.El conte de Borges es presenta a la lectura corn un enigma, un laberint de lectures ¡ d'històries.El conte de Borges es presenta a la lectura corn un enigma, un laberint de lectures ¡ d'històries

Heidegger y la cuestión de la técnica

No disponibl

El cosmopolitisme cínic, un precedent del kantià?

En aquest article es compara el cosmopolitisme de Kant amb el cosmopolitisme dels cínics antics. La comparació no és una tesi, és un mètode. L'objectiu és descobrir els elements comuns i també els que no es comparteixen. D'aquesta manera es poden arribar a definir les principals característiques del cosmopolitisme modern. La conclusió més destacada és que, en la modernitat, representada per Kant, la ciutadania del món no és res més que el límit ideal de la ciutadania política.In this article the cosmopolitism of Kant is compared with the old cosmopolitism of the ancient Cynics. The comparison is not a thesis, it is a method. The objective is to discover the common elements and also those that are not shared. This way, the main characteristics of the modern cosmopolitism can be defined. The most outstanding conclusion is that, in the modernity, represented by Kant, the citizenship of the world is not more than the ideal limit of the political citizenship

La identidad que se puede perder

Por regla general, la identidad es concebida como una tautología. Por medio del análisis de La metamorfosis de Kafka y del Lager nazi, este artículo se adentra en el concepto de identidad. Los casos propuestos nos obligan a aceptar que la identidad se puede perder. Perdiendo la identidad, el hombre se mantiene siendo, pero deja de ser lo que fue. A la tautología no le cabe no ser. De acuerdo con ello, la identidad no es una tautología. Las posibilidades que proceden de la identidad ocupan completamente el lugar de la contingencia. Sólo es necesaria la posibilidad de la pérdida de la identidad. El presente artículo pasa revista a cómo todo ello influye en la noción de identidad consigo mismo y en el uso de las identidades en la labor política.Usually, identity is conceived like a tautology. By means of analysis of the Kafka's Metamorphosis and the nazi extermination camp, this article goes into the concept of identity. The proposed cases force us to accept that identity can to get lost. Losing the identity, the man keeps being, but he stopped being what he was. Tautology is not able not to be. Therefore, identity is not tautology. The possibilities that come from the identity busy the contingency's place. Only the possibility of loss of identity is necessary. This paper reports on how everything it affect the notion of personal identity and the use of the identities in the political work

Crítica de traduccions

ARISTÓTELES, Metafísic

La raó en el «gir estètic» de la filosofia (La racionalitat kantiana)

Tot seguit, em proposo d'examinar, des del punt de vista filosòfic, el denominat «gir estètic». Desenvolupo la suposició següent: el gir estètic és el centre de la controvèrsia filosòfica avui. La racionalitat kantiana és el marc en el qual porto a terme aquest estudi. En la secció 1, examino les nocions implicades en l'expressió «tenir raó». El resultat d'aquest examen mostra el joc de quatre conceptes: fonament, causa, facultat i correcció. En la secció 2, analitzo el joc de la raó en Aristòtil i en Kant, oposant tots dos paradigmes. En la secció 3, estudio l'herència kantiana en la problemàtica actual sobre la raó. Finalment, en la secció 4, plantejo l'escapçament del sistema kantià de la raó. Això em permet concloure que aquest escapçament descriu l'esdeveniment actual de la raó conegut com a «gir estètic».In what follows I intend to examine, under philosophical point of view, the aesthetic turn. I develop the following supposition: the aesthetic turn is in center of the philosophical argument today. Kant's rationality is the mark in which I carry out this study. In section 1, I examine the notions implied in the expression «possess reason». The result of this exam shows the game of four concepts: ground, cause, power and right. In section 2, I analyze the game of the reason in Aristotle and in Kant, opposing both paradigms. In section 3, I study the Kantian inheritance in current argument about reason. Lastly, in section 4, I out-line «the removal of head» from Kantian system of reason. I conclude that this «removal» describes the current event of the reason known as «aesthetic turn»