Casals, Jaume

Hernández Reynes, Jesús

Enrahonar : Quaderns de Filosofia

Jesús Hernández Reynés

Crossref

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

ARISTÓTELES, Metafísica. (Crítica de Traduccions)

Diposit Digital de Documents de la UAB

Enrahonar 23, 1995 147-149 Crítica de traduccions ARIST~TELES Metafsica Madrid: Gredos, 1994. Trad. Tomás Calvo Endinsats al nostre torn en una traducció al catali de la Metafsica dtAristotil, que és I'obra de la seu, el director dlEnrahonar ens demana una reacció ripida a aquesta traducció anunciada ja fa temps i recent- ment apareguda del profesor Tomás Calvo. Com que una reacció ripida no pot ser sinó un enfilall de qüestions desor- denades, diguem per comengar que, al nowre parer, es tracta d'una traducció acu- rada, duta a terme per un especialista que uadueix els textos aristotklics a partir d'una interpretació global ponderada i que ofe- reix un text en casteili que, en Línies gene- rals, és indiscutiblement consistent i, potser per primera vegada en aquesta llengua -i en tantes altres importants i milioni- ries-, intel.ligible. Un exemple d'aquesta cura, per endin- sar-nos en la qüestió terminologica, és la versió adoptada per al molt nuclear ti, 8v. Deixant de banda el feixuc i argotesc ((el/lo ente)), Calvo prova -amb bona intenció i alhora arnb encert, només amb petits embolics en contextos on I'ús més normal dels articles i els pronoms es complica- amb «algo que es)) o «lo que es». En algun punt, l'embolic gramati- cal causat per la parifrasi provoca turbulkncies més greus, com al comenga- ment del capítol 7 del llibre A (1017 a 16), on simplement es renuncia, sense avís previ, a la traducció de TO 6 ' 5 ~ ~  t@ ~ v ~ ~ k v ~ p ~ p ~ i l e .  E1 traductor persisteix estranyament, pero, en la convenció -impulsada anys enrera per el1 mateix, entre altres- de traduir oUoía per ((enti- dad». La qual cosa es podria justificar només si, tot acceptant I'etimologia que relaciona el substantiu o h i a  amb el par- ticipi femení o b a ,  es busques el nom abstracte que correspon a la qualitat dl«ente». Si la traducció convencional «enten ha estat rebutjada, cal acordar que té molt poc sentit continuar usant «enti- dad)) -que és una paraula que intui'ti- vament es ~ o d r i a  aolicar a totes les ' categories- per designar només la o6oia. Una altra classe de problema el trobem en algunes expressions per a les quals no s'estableix una traducció estable. En el cas de ti, en construccions idkntiques, apa- reixen almenys dues opcions: ((alguna realidad» (1026 a passim) i «algo <deter- minado>» (1030 a 3). Curiosameent, en 1030 a 4-5, un ben diferent t 0 6 ~  TLes tra- dueix per «algo determinado)). Així, el funcionament acomodatici de la sinoní- mia en castelld arriba a deteriorar la pos- 148 Enrahonar 23, 1995 Seccions b ib l i~~raf iques  sible precisió de fórrnules gregues que pot- ser no són exactarnent sinbnirnes, convi- dant, a efectes prhctics, a confondre l'interrogatiu i l'indefinit quan I'indefi- nit apareix accentuat. Algun error detec- table en les llistes de I'Index uerborum de Delatte probablernent hi pot encoratjar el traductor. El mateix t i ~ u s  de oroble- rna torna a presentar-se en 1032 a 14 i 18, els dos únics llocs de la Metafisica en que, segons aquest darrer, se substantiva ~i indefinit. Es curiós, a més, que l'inde- finit acabi cornportant una traducció que inclou reiteradarnent i paradoxalment la oaraula ((determinado)). D'altra banda, i sortint ja de bon grat del problema antiph- tic de les amfibblies, la oaraula «realidad» ' I sernbla prou densa per no usar-la abusi- vament corn a coixí per facilitar la lectura de passatges corn I'esmentat 1026 a. La traducció de les partícules, conside- rada per Calvo corn una qüestió digna d'atenció especial, acaba resultant rnés light de I'esperable. Les variacions sem- blen rnolt sovint capricioses. En casos on les partícules es fan especialment relle- vants, corn en I'enllac del final d'un capí- tol arnb el comencamenr de I'altre, el traductor ho ignora, tot convertint el que seria un progrés en rnatís en una conse- qükncia d'allb exposat al final del capí- tol ~ receden t  (una frase de caricter conilusiu, freqüentrnent arnb y6v &Y, seguida d 'un comencament arnb 6E en sentit adversatiu). Tarnbé destaca per la seva -almenys aparent- manca de cla- redat I'ús rnassa intuitiu, i sovint inne- cessari, que fa de signes corn cometes, rnajúscules, cursives i guions. El capítol 7 del llibre A, per exernple, s'inicia arnb un «"Lo que es" se dice tal ya acciden- talmente ya.. . », embolicant-se i errant- se en el tema úslrnenció, ja que I'expressió «lo que es» aquí és usada -per conse- nüent. hauria d'anar sense cometes-, i O ' nornés esmentada, si de cas, a través del circurnloqui («se dice tal))) ideat per Calvo per evitar I'absurd «Se llama "lo que es". . .» que li sortiria aquí si seguís I'es- quema de la seva traducció de les altres definicions del llibre. Quant als krnfasis arnb cursiva, també donen lloc a problemes gramaticals, com ara, en 1069 a 21-22: ((Además, estas últimas [la qualitat i la quantitat], por así decirlo, no son en sentido absoluto, sino cualidades v movimientos:». Sernbla ben bé un contrasentit, que cal rectificar especulant, a falta del text grec, sobre la possibilitat d'inventar una coma («no son, en sentido absoluto, sino cualidades y rnovirnientos))). No és aquest exactament, pero, el sentit del text aristotklic, que García Yebra -per cert, no esrnentat ni en la bibliografia, rnalgrat les consignes divulgades per la BCG, que en prorne- ten I'exhaustivitat- expressa arnb tota nitidesa: «Estas cosas ni siauiera son entes, por decirlo así, en sentido absolu- to. sino cualidades v movimientos)). En efecte, les mateixes pautes de traducció del lkxic aristotklic fixades Der Calvo i esmentades rnés arnunt li amarguen aquí la vida fins al punt de fer-li oblidar que l'krnfasi del «no ser en absoluto)) es con- tradiu arnb la utilització de la negació corn a referent del ((sino» imrnediatakent posterior. Per a les cornplicacions de guions i nassos, vegeu, si voleu, el pas- satge 1030 b 28 s. Posats a ser primrnirats, detectern també una badada en la numeració al rnarge, deguda a una esmena en I'ordenacióde Bekker proposada tant per Ross corn per Jaeger, seguida per Calvo, pero sense fer- ho constar en el lloc corresponent del capítol4 del llibre Z (1029 b 3-12). Bastant rnés greu deu ser, per acabar, la relliscada sorprenent de la Introducció (D. 48-49). on el traductor traeix la seva , . propia versió del text per fer una citació aue senzillament és falsa i aue convida -injustament al nostre parer- a una sospita generalitzada sobre un treball de qualitat. Allí diu Tomás Calvo: «Dios, el cual es la "causa de todas las cosas")), i ho rebla arnb la transliteració del rnot que pretén haver traduit (és, a saber, Critica de rraduccions Enrahonar 23,1995 149 pasin). En la traducció (983 a 9), tro- essencialment filolbgic de la Introducció bem una altra cosa: ((todos opinan que frena qualsevol desenvoluparnent de l'er- Dios es causa)). L'oscil.lació conceptual, ror, i converteix el que hauria estat un de fet, és explicable en els estudis aris- monstre en un lapsus gairebé inofensiu. totklics ortodoxos, que encara no adme- ten el doble sentit de la causalitat en el pensament d'Aristoti1 i en el seu voca- Jesús Hernández Reynks bulari. Per sort, l'esperit informatiu i Jaume Casals 

Crítica de traduccions

http://ddd.uab.cat/pub/enrahonar/0211402Xn23/0211402Xn23p147.pdf

Crítica de traduccions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Crossref

Diposit Digital de Documents de la UAB