Entre l’abandonament i l’ús intensiu del territori? Sistema d’assentaments i gestió del territori en espais de muntanya. El cas de l’Alt Pirineu català

La despoblació ha estat un procés present a l’Alt Pirineu fins a final del segle XX, la qual cosa ha donat lloc a profundes transformacions socioeconòmiques i territorials que encara són evidents. L’abandonament dels hàbitats i de les explotacions agràries ha provocat una important degradació ambiental, així com la desestructuració del sistema d’assentaments i de les xarxes socials que sustentaven l’estil de vida tradicional. En les darreres dècades, la crisi econòmica ha donat pas a la intensificació de les activitats de negoci i de l’ús del territori. La irrupció del turisme ha estat vista, per alguns actors de la zona, com la (millor?) via de sortida a la profunda crisi socioeconòmica, i alhora, per uns altres, com un dels factors que ha limitat l’exploració d’altres models de desenvolupament més respectuosos amb el medi. Tot aquest compendi de transformacions socioterritorials ha generat un territori completament dual(itzat), on es juxtaposen espais abandonats que han perdut la funcionalitat i espais en els quals la implantació de noves activitats que generin riquesa, sobretot dedicades al lleure, exigeix que se’n faci un ús intensiu. En aquest context, són les iniciatives des de l’escala local i des de la zona concreta les que ajudaran a pal·liar aquesta dualitat territorial i a construir un nou model de desenvolupament per a l’Alt Pirineu.Depopulation has been an important process in the Catalan Pyrenees until the end of the 20th century and can be hold responsible of profound socioeconomic and spatial changes. The abandonment of agricultural activity, supporter of traditional lifestyles, has caused important processes of environmental degradation and the destruction of territorial and social networks. During the last decades, this socioeconomic crisis has paved the way for new economic activities and the escalation of different land uses. For some people, tourist development seems the (best?) possible way to escape from this crisis, while for others tourism has become a limitation for exploring models of sustainable development. Social spatial changes have originated an important spatial duality. Thus in the Pyrenees we can find spaces which have been abandoned and spaces where new economic activities need intensive land and resource use. Under this context, local development initiatives can help to alleviate this spatial duality and build a new development model for Catalan Pyrenees.La despoblación ha sido un proceso presente en el Alt Pirineu hasta finales del siglo XX, lo cual ha dado lugar a profundas transformaciones socioeconómicas y territoriales que aún son evidentes. El abandono de los hábitats y de las explotaciones agrarias ha provocado una importante degradación ambiental y la desestructuración del sistema de asentamientos, así como las redes sociales que sustentaban el modo de vida tradicional. En las últimas décadas, la crisis socioeconómica ha dado paso a la intensificación de las actividades de negocio y del uso del territorio. La irrupción del turismo ha sido vista, por algunos actores, como la (¿mejor?) vía de salida a la profunda crisis socioeconómica, y a la vez, por otros, como uno de los factores que ha limitado la exploración de otros modelos de desarrollo más respetuo sos con el medio. Todo este compendio de transformaciones socioterritoriales ha dado lugar a un territorio completamente dual(izado), donde se yuxtaponen espacios abandonados que han perdido su funcionalidad y espacios en que la implantación de nuevas actividades que generen riqueza, sobre todo aquellas dedicadas al ocio, exigen que se haga un uso intensivo del territorio. En este contexto, son las iniciativas desde la escala local y desde la zona las que ayudarán a paliar esta dualidad territorial y a construir un nuevo modelo de desarrollo para el Alt Pirineu catalán

Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català. el cas del Pallars Sobirà

La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d'aquest "ressorgiment" rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s'ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d'aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de "noves" societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d'estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L'estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s'han pogut abordar diferents temes al voltant de l'arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres ("autòctons") i l'ells ("nouvinguts"), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d'una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de "forà". En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local.Nowadays, rural areas have become attractive residential areas for urban population groups in Western countries. Social representations and imaginaries of rurality have made this rural areas become idyllic spaces, where urban middle class population is able to materialize their residential preferences. As a consequence, rural areas have suffered an important restructuration process: economic and social transformations have replaced a depopulation and underdevelopment situation which had been seen as irreversible. Not only improvements in rural living conditions, but also economic and social changes have made these areas more accessible, causing new dwellers arrivals from the city. (Demographic recovery) "Population growth" focused in our study region cannot be compared quantitatively to precedent rural exodus yet new dweller's arrival is still producing an invaluable qualitative contribution to the future of this area. However, new residents' arrival, mainly from urban centers and densely populated areas, have caused an important social change. New complex societies have appeared in this rural contexts, increasing its diversity and making new social groups emerge. Social tension and conflict are part of new rural societies formation process caused on one hand, by the cultural shock between locals and newcomers and, from the other hand, the coexistence of different rural imaginaries. Rural-urban migration and its impacts on the receiving areas are important research topics in western countries. Social change processes in rural areas have occupied an important place especially in English and French literature. Nevertheless, this subject does not receive the same magnitude in a Catalan and Spanish context, reason why the main object of this research is to understand rural restructuring processes by studying the diversity of rural areas through a specific case. This study is focused in Pallars Sobirà (Catalonia), a mountain area located in the heart of Pyrenees but a peripheral area, away from the main regional urban centers of the region. Pallars Sobirà has been strongly affected by processes of depopulation and abandonment of its traditional economic activities, based mainly on livestock and subsistence agriculture. However, rural restructuring processes have made these territories become an attractive area for certain sectors of urban population, associating this areas with values of rurality and alternative lifestyle. Qualitative approach has been used as the main methodology to study these migrations flows and their effects in the reception area. An extensive field work and narrative techniques as structured interviews and participant observation have been used in order to obtain the maximum information possible about the topic. As a result, 45 persons of different target groups -local people, new residents and key actors- have been interviewed. All the conversations have been transcribed and coded in order to organize the information given and make some interpretations. Moreover, also quantitative methods have been used to analyze demographic evolution and to support interview results. As a result, information brought up after the analysis, made us consider different topics related with newcomers arrival in the study region. First of all, we have looked attentively at new residents migration process, focusing on the factors and motivations involved in the decision-making processes, the reasons why choosing this specific destination and the connection between migration and life cycle. To continue, we have gone into the settlement process, mainly on those aspects related with new lifestyle (re)negotiation: looking for accommodation, making social networks or finding a new job. Thirdly, we have paid attention to relationships between locals and newcomers, as a result of rural-urban migration and emerging rural gentrification. Social tension and conflicts between neighbors are caused by the coexistence of groups with different social imaginaries about rurality and distinct social and cultural values. In this context, resistance strategies to "a foreigner invasion" have been detected in local people, who establish distinctions between us ("locals") and them (newcomers), as an affirmation of individual and collective identity. Moreover, the local-newcomers distinction may entail some irregularities in basic rights access of newcomers, in its acceptation as community members, in social and political participation, or in its access to community resources, producing social discrimination by the "foreign" condition. Despite these signs of social tension, interviewers (especially new residents, but also an important part of the young local population) have agreed that the new population arrival produce benefits and a real demographic, social, economic and cultural revitalization for the region

La Agricultura Social en Cataluña : una alternativa de desarrollo local sostenible frente a la crisis económica y social

A agricultura comercial procurou durante décadas maximizar a produção, o que levou a mudanças profundas nas áreas rurais de toda a Europa. Por causa da chamada "Revolução Verde", muitos têm sido marginalizados e regiões inteiras fôram despovoadas. A diversificação económica nas áreas rurais desde a década de 1980-1989 impulsionou a multifuncionalidade agrária com a incorporação, por exemplo, de actividades de turismo nas explorações agrárias e geração de produtos agrícolas com valor agregado. Este fato provocou um aumento do preço os produtos agro-alimentários e a sensibilização entre os consumidores por unha agricultura orgânica, de proximidade e de preços justos. Este facto está sendo um benefício pelo campesinato, quem nalguns casos está sendo melhor retribuido pelo seu trabalho. Desde 2008 a crise económica global agravou a situação de uma grande parte da população. Por um lado, cada vez se produzem mais alimentos de baixa qualidade e com elevados custos de energia. Além disso, a falta de trabalho tem direcionado muitos jovens a buscar oportunidades económicas no campo, através da promoção de novas formas de produção e novos produtos, em base a critérios ecológicos e comercializados em circuitos locais e de proximidade. Neste cenário, a Agricultura Social (AS) aumenta a produção e transformação de produtos agrícolas que envolvem prestações sociais direitas em termos de emprego, formação, terapia ou reabilitação de grupos em risco de exclusão social, devolvendo a sociedade o investimento público e privado em quatro áreas: a) coesão social; b) empoderamento de grupos socialmente vulneráveis; c) desenvolvimento local sustentável e inovador no mundo rural e periurbano; e d) um maior equilíbrio entre investimentos e custos para a sociedade no âmbito social. Neste artigo apresentamos o caso da Catalunha através do diagnóstico do sector e análise de uma seleção de estudos de caso

Cambios en la dinámica demográfica y migratoria del Pirineo catalán : análisis sociolaboral de la población extranjera

Desde finales del siglo XX, se han producido toda una serie de transformaciones en las zonas rurales de Cataluña, y específicamente en las áreas de montaña. Crece la población y crece debido a la llegada de migración, notablemente de nacionalidad extranjera. En este trabajo se estudia la inserción de los inmigrantes extranjeros en el mercado de trabajo del Pirineo catalán. Históricamente, esta zona se ha caracterizado por un predominio del sector agrario pero las actividades turísticas se han convertido en el principal sector económico de este territorio y han supuesto la dinamización del conjunto de los servicios y de la construcción. El estudio se ha planteado a partir de la propuesta teórica de la segmentación del mercado de trabajo. En este artículo se comentan algunos de los resultados del trabajo de campo, basado en entrevistas a inmigrantes y a informantes calificados, y se muestra el rol complementario que tiene dicha migración en el mercado de trabajo y las perspectivas inciertas que se plantean en una situación de crisis económica.Since the late 20th century, a number of transformations in the rural areas of Catalonia, and specifically in mountain areas, have occurred. Population grows, especially due to the influx of immigration, notably of foreigners. In this paper we study the integration of foreign immigrants in the labour market of the Catalan Pyrenees. Historically, this area has been characterized by a predominance of agriculture but tourism activities have become the main economic sector area and have led to the revitalization of all the services and the construction. The study has arisen from the theoretical proposal of the segmented labour market. This article discusses some of the results of the fieldwork, based mainly on interviews with qualified informants and foreign immigrants, and shows the complementary role migration has on the labour market and the uncertain perspectives that arise in a situation of economical crisis

L'agricultura social a Catalunya : una doble alternativa : desenvolupament local i ocupació de col·lectius em risc d'exclusió social

A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l'agricultura de proximitat i l'agricultura social (AS). L'AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L'AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l'AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d'innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d'ocupació nous per a les persones en risc d'exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l'AS, posant en relleu les formes d'organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s'ha realitzat a partir de la construcció d'una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d'anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L'aplicació d'aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l'AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitaris àrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l'altra, les manques i necessitats del sector que en condicionen el desenvolupament. D'acord amb la influència d'aquests factors s'han dissenyat algunes estratègies per contribuir a la seva difusió i al seu impuls a CatalunyaEn Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para contribuir a su difusión e impulso en CataluñaIn Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Cataloni

Social Farming in Catalonia: diagnosis of an emerging phenomenon

Social Farming (SF) engages groups at risk of social exclusion in agricultural activities with the aim of including them in society, providing them with job opportunities, and empowering them. This social economic field, according to key agents, helps to sustain small farms, which contributes to local development and territorial cohesion from the viewpoint of multifunctional agriculture. SF, in its various types and models, has already existed in different countries of Europe since more than 30 years. In Catalonia, scope of our study, it is a phenomenon that has begun its development in late twentieth century. In this paper, we show some theoretical and conceptual elements about SF, describing the types of entities that exist in Catalonia, their activities, and the main stakeholders that shape the SF sector from the economic, social and environmental perspectives. Finally, we make a diagnosis about this social and economic sector and sketch out some future challenges. In order to conduct a thorough diagnosis of the phenomenon, we combined quantitative and qualitative methodology

La «cuina compromesa»: estudio de caso exploratorio sobre la viabilidad de prácticas alternativas de restauración en la nueva ruralidad catalana

El nuevo paradigma agrosocial y la nueva ruralidad europea son objeto de múltiples investigaciones y discusiones académicas. El presente trabajo contribuye a ellas a través de un estudio de caso de plausibilidad que tuvo dos objetivos: a) construir una realidad empírica que nos permitiera comprobar la plausibilidad de lo descrito en las teorías de la nueva ruralidad, y b) definir los puntos fuertes y débiles de la misma a través de la socialización de la experiencia con los actores principales de las redes construidas en la primera fase. Mediante una metodología cualitativa que duró tres años se demostró la viabilidad de un espacio gastronómico alternativo que siguiera los principios de la cuina compromesa (cocina comprometida), y mediante un proceso participativo se definieron sus puntos fuertes y débiles. El artículo concluye subrayando la capacidad de transformación territorial de las nuevas prácticas gastronómicas que están surgiendo en Cataluña

L'Agricultura social. Aproximació conceptual i dinàmica en el context europeu

L'Agricultura Social (AS) ha sorgit com a sector emergent en els darrers deu anys en el món rural europeu. És un concepte derivat del terme anglès Social Farming. La característica més significativa de l'impuls d'aquesta activitat, tant en l'àmbit rural com periurbà, ha estat la funció social que se li ha donat a l'agricultura, sobretot per als col·lectius en risc d'exclusió social. L'AS s'insereix a l'agricultura com a activitat multifuncional, atorgant-li noves funcions i significats a la pràctica agrícola, oferint a través d'aquesta activitat serveis d'atenció sociosanitària, teràpia i rehabilitació, formació i suport educatiu. A aquestes noves funcions se li ha d'afegir l'ús de l'agricultura per a la inserció laboral i la inclusió social de col·lectius tan diversos com les persones amb discapacitat intel·lectual, amb trastorn mental, persones en situació d'atur o persones amb problemes d'addiccions, entre altres. Aquestes pràctiques estan fent sorgir iniciatives innovadores que fomenten l'economia social, el desenvolupament local i rural i el suport a un nou paradigma agrosocial. En aquest article pretenem aproximar-nos al concepte d'AS, així com a la tipologia, a les diverses formes d'organització i a la dimensió d'aquesta pràctica a escala europeaSocial Farming (SF) is an emerging sector of the rural European context. The concept is derived from English term Social Farming. In both the rural and peri-urban context, the most important motivating force for this activity has been the social function that has quite recently been acquired by agriculture, particularly among groups at risk of social exclusion. The SF concept can be associated with agriculture as a multifunctional activity, giving agricultural practice new meanings and functions and incorporating social services, medical treatment and rehabilitation, and educational training and support. In addition, agriculture must be considered as a means of employment and social integration for groups as diverse as individuals who are unemployed or living with mental retardation, mental disorders or addictions, among others. As a result, innovative SA activities are contributing to the social economy, local and rural development, and support for a new agro-social paradigm. In this article we address the SA concept as well as the typology, various organizational structures, and the dimensions of these initiatives on the European scal

La Agricultura Social en Cataluña : innovación social y dinamización agroecológica para la ocupación de personas en riesgo de exclusión

La Agricultura Social (AS) es un fenómeno emergente en el mundo rural y periurbano de los países europeos. La AS atribuye nuevas funcionalidades y significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la situación socioeconómica actual, la AS surge como una práctica social innovadora desde la sociedad civil con la finalidad de crear nuevos lugares de empleo para la ocupación de personas en riesgo de exclusión. La creación de estas iniciativas evidencia las carencias del estado del bienestar. En el presente artículo queremos acercar al ámbito académico un concepto poco conocido a partir del análisis del fenómeno en Cataluña y de tres casos de estudio. Nuestro trabajo muestra la contribución de la AS a la dotación de servicios asistenciales en áreas rurales y periurbanas y al desarrollo local a través de la construcción de nuevas prácticas económicas y organizativas y al fortalecimiento del paradigma agroecológic

Major flood events reconstruction from a multi-proxy approach. The case study of November 1617 flood event in the Mediterranean Basins of Iberian Peninsula

Peer ReviewedPostprint (published version