State-Building in “the Graveyard of Empires”: Why the Soviet and United States Interventions Failed to Establish Stable Regimes in Afghanistan

Tanto la intervención militar soviética como la de Estados Unidos fracasaron en sus respectivos esfuerzos por establecer regímenes estables en Afganistán, cuya reputación de resistencia a la ocupación extranjera y las operaciones de construcción de estado le han valido un apodo casi mítico: “el cementerio de los imperios”. Este estudio examina la historia del desarrollo del régimen en Afganistán con un enfoque en el desafío perenne de encontrar un equilibrio entre el grado de poder centralizado necesario para mantener la seguridad y desempeñar funciones estatales, por un lado, y el umbral de tolerancia para el poder centralizado entre la población tribal del país, por otro. El análisis muestra como el régimen comunista altamente centralizado establecido a través de la intervención soviética, así como el régimen democrático excesivamente descentralizado establecido a través de la intervención de los Estados Unidos, representan solo dos capítulos en la lucha histórica de Afganistán para establecer fuentes legitimas y duraderas de poder estatal centralizado.Both the Soviet and United States military interventions failed in their respective efforts to establish stable regimes in Afghanistan, whose reputation for resistance to foreign occupation and state-building operations has earned it a near-mythical moniker: “the graveyard of empires”. This study examines the history of regime development in Afghanistan with a focus on the perennial challenge of finding a balance between the degree of centralized power necessary to maintain security and perform state functions, on the one hand, and the threshold of tolerance for centralized power among the country’s tribal population, on the other. The analysis shows how the highly centralized communist regime established through the Soviet intervention as well as the excessively decentralized democratic regime established through the United States intervention represent just two chapters in Afghanistan’s historical struggle to establish legitimate and enduring sources of centralized state power.Universidad Pablo de Olavid

Direct Military Intervention and Stability in the United States' Backyard, 1965-1995

The United States foreign policy of stabilization through direct military intervention has stirred considerable controversy with regards to both its ethics and effectiveness, not least following the recent failures to stabilize the political systems of Afghanistan and Iraq in the aftermath of intervention. Putting normative questions aside, the focus of this work is to analyze the effectiveness of modern United States stabilization operations from a historical perspective by examining Central America and the Caribbean, the geopolitical region in which the United States has maintained its longest and most direct sphere of influence.La política exterior d'estabilització dels Estats Units mitjançant intervencions militars directes ha provocat una important controvèrsia en relació tant a la seva ètica com a la seva efectivitat, i més després dels recents fracassos, conseqüència de la intervenció, per estabilitzar els sistemes polítics d'Afganistan i Iraq. Deixant de banda qüestions normatives, el focus d'aquest treball és analitzar l'efectivitat de les operacions modernes d'estabilització dels Estats Units des d'una perspectiva històrica a través de l'estudi d'Amèrica Central i el Carib, regió geopolítica on els Estats Units ha mantingut la més llarga i més directa esfera d'influència

Direct Military Intervention and Stability in the United States’ Backyard, 1965-1995

The United States foreign policy of stabilization through direct military intervention has stirred considerable controversy with regards to both its ethics and effectiveness, not least following the recent failures to stabilize the political systems of Afghanistan and Iraq in the aftermath of intervention. Putting normative questions aside, the focus of this work is to analyze the effectiveness of modern United States stabilization operations from a historical perspective by examining Central America and the Caribbean, the geopolitical region in which the United States has maintained its longest and most direct sphere of influence.La política exterior d’estabilització dels Estats Units mitjançant intervencions militars directes ha provocat una important controvèrsia en relació tant a la seva ètica com a la seva efectivitat, i més després dels recents fracassos, conseqüència de la intervenció, per estabilitzar els sistemes polítics d’Afganistan i Iraq. Deixant de banda qüestions normatives, el focus d’aquest treball és analitzar l’efectivitat de les operacions modernes d’estabilització dels Estats Units des d’una perspectiva històrica a través de l’estudi d’Amèrica Central i el Carib, regió geopolítica on els Estats Units ha mantingut la més llarga i més directa esfera d’influència

Construcción de estado en “el cementerio de los imperios”: Por qué la intervención soviética y estadounidense no lograron establecer regímenes estables en Afganistán

Both the Soviet and United States military interventions failed in their respective efforts to establish stable regimes in Afghanistan, whose reputation for resistance to foreign occupation and state-building operations has earned it a near-mythical moniker: “the graveyard of empires”. This study examines the history of regime development in Afghanistan with a focus on the perennial challenge of finding a balance between the degree of centralized power necessary to maintain security and perform state functions, on the one hand, and the threshold of tolerance for centralized power among the country’s tribal population, on the other. The analysis shows how the highly centralized communist regime established through the Soviet intervention as well as the excessively decentralized democratic regime established through the United States intervention represent just two chapters in Afghanistan’s historical struggle to establish legitimate and enduring sources of centralized state power.Tanto la intervención militar soviética como la de Estados Unidos fracasaron en sus respectivos esfuerzos por establecer regímenes estables en Afganistán, cuya reputación de resistencia a la ocupación extranjera y las operaciones de construcción de estado le han valido un apodo casi mítico: “el cementerio de los imperios”. Este estudio examina la historia del desarrollo del régimen en Afganistán con un enfoque en el desafío perenne de encontrar un equilibrio entre el grado de poder centralizado necesario para mantener la seguridad y desempeñar funciones estatales, por un lado, y el umbral de tolerancia para el poder centralizado entre la población tribal del país, por otro. El análisis muestra como el régimen comunista altamente centralizado establecido a través de la intervención soviética, así como el régimen democrático excesivamente descentralizado establecido a través de la intervención de los Estados Unidos, representan solo dos capítulos en la lucha histórica de Afganistán para establecer fuentes legitimas y duraderas de poder estatal centralizado

La geopolítica en el hemisferio occidental después de Trump: ¿ha abandonado los Estados Unidos la hegemonía en América Latina?

The isolationist presidency of Donald Trump was only the last, albeit the most radical, of a series of United States administrations that have largely ignored fostering close relations with Latin America and the Caribbean. This apparent withdrawal has resulted in the steady rise of Brazil as a significant regional power as well as the incursion of Russian and Chinese influence in the region. In light of these developments, this article presents a historical overview of United States hegemony in the western hemisphere before outlining how recent setbacks have undermined this trend in the areas of regional trade, diplomacy, and security. As the Biden administration makes its transition, the article finishes by proposing how the United States could regain influence in the region by collaborating with its southern neighbors to promote economic development, defend human rights, and confront the region’s ongoing security issues.La presidencia aislacionista de Donald Trump fue solo la última, aunque la más radical, de una serie de administraciones estadounidenses que han ignorado en gran medida fomentar relaciones con América Latina y el Caribe. Esta aparente retirada ha resultado en el ascenso de Brasil como una potencia regional importante, así como en la incursión de la influencia rusa y china en la región. Teniendo en cuenta estos desarrollos, este artículo presenta un panorama histórico de la hegemonía de los Estados Unidos en el hemisferio occidental antes de describir cómo los reveses recientes han socavado esta tendencia en las áreas de comercio regional, diplomacia y seguridad. A medida que la administración Biden hace su transición, el artículo termina proponiendo cómo los Estados Unidos podría recuperar influencia en la región, colaborando con sus vecinos del sur para promover el desarrollo económico, defender los derechos humanos y enfrentar los actuales problemas de seguridad de la región

Military Conflicts Between Communist States: Geopolitical Realities and the Realization of a Communist Peace

Despite historical perceptions of systemic communist-capitalist bipolarity in the Cold War world order, the international communist system was nevertheless affected by the same geopolitical realities that influenced the international system as a whole. By examining the seven cases of military conflicts between communist states from 1945 to 1991 – the Soviet invasion of Hungary (1956), the Warsaw Pact invasion of Czechoslovakia (1968), the Sino-Soviet border conflict (1969), the Vietnamese invasion of Cambodia (1978-1989), the Chinese invasion of Vietnam (1979), the Somali invasion of Ethiopia (1977-1978), and the Soviet invasion of Afghanistan (1979-1989) – this article challenges both the notions of Cold War bipolarity between communist and capitalist systems as well as the Marxist theory of peaceful coexistence between communist states

Direct Military Intervention and Stability in the United States' Backyard, 1965-1995

The United States foreign policy of stabilization through direct military intervention has stirred considerable controversy with regards to both its ethics and effectiveness, not least following the recent failures to stabilize the political systems of Afghanistan and Iraq in the aftermath of intervention. Putting normative questions aside, the focus of this work is to analyze the effectiveness of modern United States stabilization operations from a historical perspective by examining Central America and the Caribbean, the geopolitical region in which the United States has maintained its longest and most direct sphere of influence.La política exterior d'estabilització dels Estats Units mitjançant intervencions militars directes ha provocat una important controvèrsia en relació tant a la seva ètica com a la seva efectivitat, i més després dels recents fracassos, conseqüència de la intervenció, per estabilitzar els sistemes polítics d'Afganistan i Iraq. Deixant de banda qüestions normatives, el focus d'aquest treball és analitzar l'efectivitat de les operacions modernes d'estabilització dels Estats Units des d'una perspectiva històrica a través de l'estudi d'Amèrica Central i el Carib, regió geopolítica on els Estats Units ha mantingut la més llarga i més directa esfera d'influència