The United States foreign policy of stabilization through direct military intervention has stirred considerable controversy with regards to both its ethics and effectiveness, not least following the recent failures to stabilize the political systems of Afghanistan and Iraq in the aftermath of intervention. Putting normative questions aside, the focus of this work is to analyze the effectiveness of modern United States stabilization operations from a historical perspective by examining Central America and the Caribbean, the geopolitical region in which the United States has maintained its longest and most direct sphere of influence.La política exterior d'estabilització dels Estats Units mitjançant intervencions militars directes ha provocat una important controvèrsia en relació tant a la seva ètica com a la seva efectivitat, i més després dels recents fracassos, conseqüència de la intervenció, per estabilitzar els sistemes polítics d'Afganistan i Iraq. Deixant de banda qüestions normatives, el focus d'aquest treball és analitzar l'efectivitat de les operacions modernes d'estabilització dels Estats Units des d'una perspectiva històrica a través de l'estudi d'Amèrica Central i el Carib, regió geopolítica on els Estats Units ha mantingut la més llarga i més directa esfera d'influència
