A multiplex PCR for detection of poxvirus and papillomavirus in cutaneous warts from live birds and museum skins

Viral cutaneous lesions are frequent in some bird populations, though we are generally ignorant of the causal agent. In some instances, they represent a threat to livestock and wildlife health. We present here a multiplex PCR which detects and distinguishes infection by two such agents, avipoxviruses and papillomaviruses, in avian hosts. We assayed biopsies and superficial skin swabs from field and preserved museum skin specimens. Ninety-three percent of samples from symptomatic specimens tested positive for the presence of avipox (n = 23) or papillomavirus (n = 5). Sixteen and five sequences, corresponding to the P4b and L1 genes, were obtained from avipox and papillomavirus, respectively. One museum specimen, of Fringilla coelebs (chaffinch), was apparently infected with both viruses. Although papillomavirus sequences proved identical to previously published sequences, four novel avipox sequences were generated and used to build a neighbor-joining phylogenetic tree. Our tree recovered a similar topology to that of several recent authors; however, we also propose here two new minor avipox clades (B1b and B3). This multiplex PCR technique shows improved sensitivity compared to other avipox and papillomavirus assays, is able to detect a wide range of avipox and papillomavirus types (it amplifies all three avian-derived papillomavirus genera described thus far and sequences from both major avipox clades), and was even able to detect ancient viral DNA contained in museum specimens of greater than 75 years antiquity for both viruses. © 2011 American Association of Avian Pathologists.Peer Reviewe

Récord de longevidad del Correlimos Zarapitín (Calidris ferruginea)

En aquesta nota es descriu el control d'un territ bec-llarg disset anys després del seu anellament. L'ocell es va marcar com a jove el 5 de setembre de 1975 a Friesland (Holanda) i es va recapturar el 3 d'agost de 1992 al delta de l'Ebre, 6173 dies després de l'anellament. Fins ara la màxima longevitat demostrada per a aquesta espècie era de sis anys. Amb la informació aportada en aquesta nota la longevitat màxima del territ bec-llarg passa a ser equiparable a la d'altres espècies de limícoles de mida petita

Autumn migration of the Ringed Plover (Charadrius hiaticula) in North-east Iberia

S'ha estudiat la migració postnupcial del corriol gros a dues zones del litoral català. El període de màxima migració s'estén des de principi d'agost fins a final de setembre, amb variacions anuals pel que fa als períodes de màxim pas. La migració postnupcial de 1992 va ser menys nombrosa que la de 1993, reflectint possiblement un major èxit reproductor en aquest darrer any. L'esquema migratori d'aquesta espècie al delta de l'Ebre i als aiguamolls de l'Empordà presenta diferents característiques. Al delta de l'Ebre s'aprecien dos màxims migratoris, un a finals d'agost i un segon a mitjan de setembre. El corriol gros és escàs durant la migració postnupcial als aiguamolls de l'Empordà. En aquesta zona només es detecta un màxim de migració a mitjan de setembre, durant l'últim període dela migració dels adults i en el moment principal de la migració dels joves. Aquest tipus d'esquema migratori ha estat registrat en altres àrees, caracteritzades per la carència i impredictibilitat de zones adequades per a aquesta espècie durant la migració postnupcial

Agustí Vehí, la història per entendre-ho tot

L’article fa un recorregut per l’obra literària d’Agustí Vehí amb la descripció dels trets característiques de les seves novel·les i particularitzant l’interès de l’autor per la història com a base de la seva creació literària. La història, que coneixia profundament com a doctor en història i professor, esdevé un recurs per tal de poder situar els personatges en moments històrics dramàtics, essencialment aquells que tenien a veure amb els temps de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Una base novel·lística que es nodreix, alhora, del seu coneixement sobre el cossos policials com a policial professional que era. Historiador, policia, novel·lista, humanista, Vehí retrata en les seves novel·les tot un món ètic en el comportament dels agents policials que, en última instància, representa la seva personalitat i la reivindicació d’una manera d’entendre la seguretat i la llibertat.The article talks about the literary work of Agustí Vehí, with a description of the characteristics of his novels and the author’s interest in history as a basis for his literary creation. A professor with a doctorate in history, his profound knowledge of the history of the Second Republic, the Civil War and Franco’s first regime allows him to situate the protagonists in dramatic historical moments. As a former police officer, the novel is also enhanced by his detailed knowledge of the police force. Historian, police officer, novelist and humanist, Vehí’s novels portray a complete world of ethics in the behaviour of the police officers, who ultimately represent the author’s personality and his interpretation of security and freedom

Clutch and egg size in a Spanish population of Litlle Grebe (Tachybaptus ruficollis)

Fins ara se sospitava que la mida de la posta del cabusset a Europa seguia una clina latitudinal. En aquest estudi es va estimar la mida de posta mitjana i de l'ou del cabusset al delta del Llobregat durant 1992, 1994 i 1995. Es van emprar únicament mesures de primeres postes completes per evitar la variació de la mida de l'ou dins d'una mateixa posta i diferències entre primeres i successives postes. La mida de posta mitjana va ser de 5,1 ous/posta (s.d.= 0,93, n=16, rang 4-7). La mida mitjana dels ous va ser de 37,4 de llarg per 26,1 d'ample, amb un volum resultant de 13,0 cm3. Mentre que l'anàlisi de la mida de posta va donar diferències significatives amb resultats austríacs i italians, aquests no van ser-ho amb poblacions centreeuropees, ni tampoc va haver-hi diferències en la mida dels ous. La mida dels ous de cabusset es troba dins els límits descrits per a l'espècie, si bé la mida de posta obtinguda és de les més altes obtingudes mai a Europa. En contrast amb el que es pensava fins ara, les diferències en la mida de posta de les diferents poblacions de cabusset a Europa no es poden explicar per l'existència d'una clina latitudinal

Environmental effects related to the local absence of exotic fish

Given the extent of biological invasions in industrialized countries, our understanding of the determinants of overall patterns of biological invasions could gain most from consideration of why exotic species are absent from some areas, rather than from distribution patterns of exotic species. Fish communities were sampled at 381 sites representing 221 rivers in the Adour-Garonne stream system (116 000 km², SW France). Very few rivers were not colonized by exotic fish species, however, on a local basis, only 33% of the sampling sites hosted exotics. Using General Linear Modelling, we found that patterns of exotic fish (occurrence, number of species, proportion within assemblage) responded to both land-use and physical variables, whereas patterns of native fish only responded to the local meso-scale characteristics of each stream reach from headwaters to mouth. All fish communities were susceptible to invasion regardless of native species richness, and higher native species richness did not decrease the opportunity for establishment by exotic species. The likelihood that exotic fish are absent primarily increased with elevation and with lower human influence upon the land cover, while human-impacted landscapes (agricultural and urban areas) were more likely to host exotic fish and higher numbers of exotic species. In light of urban and agricultural development, our ability to detect responses of exotic species to landscape alterations using a combination of simple physical and land cover variables exemplifies a cost-effective technique for assessing areas at greater invasion risk in large stream systems

An additional ageing criterion for Penduline Tits (Remiz pendulinus)

Els individus adults de teixidor realitzen una muda completa després de la cria, mentre que els ocells del primer any efectuen una muda estival parcial, després de la qual retenen algunes cobertores grans. Alguns autors han suggerit que una part dels ocells joves mudarien totes les cobertores grans, i que seria possible confondre'ls amb ocells adults. D'una mostra de 156 teixidors, 48 presentaren una muda completa de totes les cobertores grans i àlula (individus adults); 100 presentaven un nombre variable de cobertores grans retingudes i la ploma central de l'àlula no mudada (individus de primer any). Es suggereix que la ploma central de l'àlula és un criteri més fiable que la muda de les cobertores grans per determinar l'edat del teixidor en les poblacions més meridionals

Optimal methods for fitting probability distributions to propagule retention time in studies of zoochorous dispersal

Background: Propagule retention time is a key factor in determining propagule dispersal distance and the shape of “seed shadows”. Propagules dispersed by animal vectors are either ingested and retained in the gut until defecation or attached externally to the body until detachment. Retention time is a continuous variable, but it is commonly measured at discrete time points, according to pre-established sampling time-intervals. Although parametric continuous distributions have been widely fitted to these interval-censored data, the performance of different fitting methods has not been evaluated. To investigate the performance of five different fitting methods, we fitted parametric probability distributions to typical discretized retention-time data with known distribution using as data-points either the lower, mid or upper bounds of sampling intervals, as well as the cumulative distribution of observed values (using either maximum likelihood or non-linear least squares for parameter estimation); then compared the estimated and original distributions to assess the accuracy of each method. We also assessed the robustness of these methods to variations in the sampling procedure (sample size and length of sampling time-intervals). Results: Fittings to the cumulative distribution performed better for all types of parametric distributions (lognormal, gamma and Weibull distributions) and were more robust to variations in sample size and sampling time-intervals. These estimated distributions had negligible deviations of up to 0.045 in cumulative probability of retention times (according to the Kolmogorov–Smirnov statistic) in relation to original distributions from which propagule retention time was simulated, supporting the overall accuracy of this fitting method. In contrast, fitting the sampling-interval bounds resulted in greater deviations that ranged from 0.058 to 0.273 in cumulative probability of retention times, which may introduce considerable biases in parameter estimates. Conclusions: We recommend the use of cumulative probability to fit parametric probability distributions to propagule retention time, specifically using maximum likelihood for parameter estimation. Furthermore, the experimental design for an optimal characterization of unimodal propagule retention time should contemplate at least 500 recovered propagules and sampling time-intervals not larger than the time peak of propagule retrieval, except in the tail of the distribution where broader sampling time-intervals may also produce accurate fitsPeer reviewe