Conversant amb Ignasi Terradas i Saborit. Antropologia, universitat i societat: la necessitat d'una lectura crítica de l'actualitat

A través d’aquesta entrevista, Ignasi Terradas i Saborit, catedràtic d’antropologia social de la Universitat de Barcelona, ens transmet la seva visió sobre la nostre disciplina, ens explica per què creu que actualment ja no la defineix el famós mètode del treball de camp i per què en canvi s’ha de definir pels seus objectius i continguts, si volem que conservi la seva capacitat crítica. Ens parla també del realisme etnogràfic com a la forma més fiable d’encarar la comparació intercultural i intersocietal i el coneixement antropològic en general i de l’àmbit de l’antropologia jurídica, al qual s’ha dedicat en els darrers anys. Tot en el marc d’una reflexió crítica d’ampli abast sobre la seva pròpia trajectòria acadèmica, sobre la situació actual de la universitat, sotmesa a importants reformes, i sobre el que creu que ha de ser el compromís èticosocial del professor-investigador. Veurem com hi té un paper important la resistència davant el que anomena liberalisme vulgar o groller.With this interview, Ignasi Terradas i Saborit, Social Anthropology Professor at the Universitat de Barcelona, shares his viewpoint on our discipline and he explains why he believes that it should not be defined anymore by the famous field work method and should be defined instead by its goals and contents, if we want it to preserve its critical capacity. He also talks about Ethnographic Realism as the most reliable way of approaching the intercultural and intersocietal comparison and the anthropological knowledge in general and in the field of Juridical anthropology, to which he has focused his attention in the last few years. All with a critical reflection about his own academic path, about the current situation of the university, subject to important changes, and about what he believes the ethicosocial engagement of the teacher-researcher should be. We will note how important is for him a resistance to what he calls vulgar or rude liberalism.A través de esta entrevista, Ignasi Terradas i Saborit, catedrático de antropología social de la Universitat de Barcelona, nos transmite su visión sobre nuestra disciplina, nos explica por qué cree que actualmente ya no la define el famoso método del trabajo de campo y por qué en cambio debe definirse por sus objetivos y por los contenidos, si queremos que conserve su capacidad crítica. Nos habla también del realismo etnográfico como la forma más fiable de encarar la comparación intercultural e intersocietal y el conocimiento antropológico en general, y del ámbito de la antropología jurídica, al que se ha venido dedicando en los últimos años. Todo dentro de una reflexión crítica de largo alcance sobre su propia trayectoria académica, sobre la situación actual de la universidad, sometida a importantes reformas, y sobre el que cree que debe ser el compromiso ético-social del profesor-investigador. Veremos como en ello tiene un papel importante la resistencia ante lo que denomina liberalismo vulgar o grosero

Conversando con Eduardo Sevilla Guzmán. De la Sociología Rural a la Agroecología: la revalorización del conocimiento local como constante

Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l'especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l'entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure's al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l'escola d'enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura "convencional" el dugué a focalitzar la seva atenció en l'estudi d'altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint ¿amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l'Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d'aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta ¿com veurem tot seguit- és a favor d'un tipus d'investigació militant i pluriepistemològica

Conversando con Eduardo Sevilla Guzmán. De la Sociología Rural a la Agroecología: la revalorización del conocimiento local como constante

Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l’especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l’entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure’s al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l’escola d’enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura “convencional” el dugué a focalitzar la seva atenció en l’estudi d’altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint –amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l’Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d’aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta –com veurem tot seguit- és a favor d’un tipus d’investigació militant i pluriepistemològica.Drawing on his own experience, Eduardo Sevilla Guzmán talks about the specificity of disciplines dealing with rural environments. As he explains in this interview, his turn to the social sciences was due to the need to elude the control exerted on his research by landholders and companies as he was working at an engineering college. Then, as he searched for an alternative to what is known as “conventional” agriculture, his attention turned to the study of other historical and contemporary ways of managing natural resources. This is how his career ended up in Agroecology, understood as a mix of local knowledge and the natural sciences. All along his career he has advised and collaborated with the SOC (Sindicato de Obreros del Campo), a historical Andalusian association of peasant workers, and he has established both academic and activist alliances in the international field of peasant struggles and studies. As it becomes apparent in this interview, his commitment involves a militant and multi-epistemological approach to research.Eduardo Sevilla Guzmán ilustra la especificidad de varias disciplinas centradas en el medio rural a partir de su propia experiencia. Tal y como explica en la entrevista, su deriva hacia las Ciencias Sociales se debió a la necesidad de sustraerse al dominio que los intereses de latifundistas y multinacionales ejercían sobre la investigación en la escuela de ingenieros donde trabajaba. Más recientemente, la necesidad de buscar una alternativa a lo que se conoce como agricultura “convencional” le llevó a focalizar su atención en el estudio de otras maneras históricas y contemporáneas de manejar los recursos naturales, confluyendo –con la incorporación de los saberes locales y científicos en Ciencias Naturales- en la Agroecología. En todo este camino ha seguido de cerca y colaborado con el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), histórica y combativa asociación de jornaleros andaluces, y establecido una red internacional de alianzas académicas y activistas en el campo de los estudios y las luchas campesinas. Su apuesta –como veremos a continuación- es a favor de un tipo de investigación militante y pluriepistemológica

Conversando con Eduardo Sevilla Guzmán. De la Sociología Rural a la Agroecología: la revalorización del conocimiento local como constante

Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l’especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l’entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure’s al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l’escola d’enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura “convencional” el dugué a focalitzar la seva atenció en l’estudi d’altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint –amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l’Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d’aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta –com veurem tot seguit- és a favor d’un tipus d’investigació militant i pluriepistemològica.Drawing on his own experience, Eduardo Sevilla Guzmán talks about the specificity of disciplines dealing with rural environments. As he explains in this interview, his turn to the social sciences was due to the need to elude the control exerted on his research by landholders and companies as he was working at an engineering college. Then, as he searched for an alternative to what is known as “conventional” agriculture, his attention turned to the study of other historical and contemporary ways of managing natural resources. This is how his career ended up in Agroecology, understood as a mix of local knowledge and the natural sciences. All along his career he has advised and collaborated with the SOC (Sindicato de Obreros del Campo), a historical Andalusian association of peasant workers, and he has established both academic and activist alliances in the international field of peasant struggles and studies. As it becomes apparent in this interview, his commitment involves a militant and multi-epistemological approach to research.Eduardo Sevilla Guzmán ilustra la especificidad de varias disciplinas centradas en el medio rural a partir de su propia experiencia. Tal y como explica en la entrevista, su deriva hacia las Ciencias Sociales se debió a la necesidad de sustraerse al dominio que los intereses de latifundistas y multinacionales ejercían sobre la investigación en la escuela de ingenieros donde trabajaba. Más recientemente, la necesidad de buscar una alternativa a lo que se conoce como agricultura “convencional” le llevó a focalizar su atención en el estudio de otras maneras históricas y contemporáneas de manejar los recursos naturales, confluyendo –con la incorporación de los saberes locales y científicos en Ciencias Naturales- en la Agroecología. En todo este camino ha seguido de cerca y colaborado con el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), histórica y combativa asociación de jornaleros andaluces, y establecido una red internacional de alianzas académicas y activistas en el campo de los estudios y las luchas campesinas. Su apuesta –como veremos a continuación- es a favor de un tipo de investigación militante y pluriepistemológica