Doñate Sastre, Miguel

Márquez Porras, Raül

Romero Noguera, Pablo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

rECErquEs    149 Baixar a Barcelona
La recerca que presen-tem en aquest número de la Revista d’Etnolo-gia de Catalunya duu un títol, «Baixar a Bar-celona», que n’explica 
en part l’origen i alguna de les conclu-
sions: «Baixar a Barcelona» és la veu 
dels qui encara avui es desplacen de 
Sarrià al centre de la ciutat com si els 
anys no haguessin passat; és l’expres-
sió d’un viure Sarrià com si encara fos 
una vila independent. Més enllà de les 
fronteres físiques, arquitectòniques, 
urbanístiques, cada cop més diluïdes 
per l’urbanisme homogeneïtzador del 
model barceloní, semblen existir-ne 
d’altres de simbòliques, que es con-
densen en la persistent consciència de 
poble d’una part de la gent de Sarrià. 
El subtítol, La identitat sarrianenca 
davant l’expansió de la Barcelona me-
tropolitana, és prou explícit; una for-
mulació més prosaica d’aquesta con-
nexió entre passat i present que hem 
trobat i que aquí estudiem en totes les 
seves dimensions, des d’aquella més 
naturalment viscuda i sentida fins a 
aquella més explicitada i construïda 
de la reivindicació política.
Aquesta recerca és un primer pas en 
pro d’una comprensió global del que 
va comportar l’annexió de l’antic po-
ble de Sant Vicenç de Sarrià a Barce-
lona, el 1922. L’estudi d’aquest pro-
cés pensem que pot dotar d’elements 
útils per aprofundir en la comprensió 
de processos anàlegs viscuts pels altres 
pobles del pla de Barcelona i, fins i 
tot, d’altres latituds, on l’expansió de 
les grans ciutats ha arrabassat tam-
bé la independència administrativa 
de certs municipis. El tema general 
és l’impacte que l’urbanisme i la ur-
banització consegüent tenen en les 
identitats locals, una qüestió àmplia 
però que abordem des de l’estudi del 
cas concret de Sarrià, últim dels mu-
nicipis autònoms del pla de Barcelo-
na annexionat a la gran ciutat. Hem 
provat d’analitzar antropològicament 
aquest procés històric transcendint-ne 
la dimensió politicoadministrativa, 
emfatitzant com fou viscut i com és 
vist encara pels veïns de Sarrià. 
Els interrogants que han guiat aquest 
estudi fan referència a la identitat sarri-
anenca abans de l’annexió, als elements 
que la integraven, a la seva evolució un 
cop perduda l’autonomia, tenint en 
compte, entre altres factors, l’influx de 
la identitat barcelonina present. Tam-
bé hem provat de fer una reconstruc-
ció detallada del procés d’agregació, de 
com fou viscut col·lectivament i indi-
vidual, i de les diferents respostes que 
suscità. En tot moment, i d’acord amb 
la perspectiva antropològica adopta-
da, hem volgut subratllar les dimensi-
ons viscuda i simbòlica de tot aquest 
procés. Seguint Fredrik Barth (1976), 
la identitat l’entenem com un procés 
complex de construcció per contrast 
(i en contacte) amb d’«altres» que es 
perceben com a «diferents», a partir 
de dicotomies diferenciadores i en una 
dinàmica que es dilata en el temps. Tal 
com reflecteixen els textos i el testimoni 
d’alguns veïns, la identitat local pròpia 
—pertànyer a Sarrià— es vincula a un 
món tradicional, rural i menestral, de 
relacions de proximitat, mentre l’«al-
tra» —la identitat supralocal al·lògena, 
barcelonina— apareix associada amb 
la modernitat, la indústria i els serveis, 
l’anonimat. Seguint Ignasi Terradas 
(2004), podem dir que a Sarrià ens 
acostem a una «identitat viscuda», més 
natural i propera a uns paisatges senti-
«Baixar a Barcelona»
La identitat sarrianenca davant l’expansió  
de la Barcelona metropolitana
Raül Márquez Porras, Miguel Doñate Sastre, Pablo Romero Noguera
Col·lectiu per a la recerca social i Autònoma (COPsAT)
  utilització d’una il·lustració publicada 
a L’Esquella de la Torratxa (1/11/1921) al 
cartell dels actes commemoratius del 60è 
aniversari de l’annexió de sarrià. associació 
DE vEïNs DE sarrià
150    rECErquEs revista d’etnologia de catalunya    Desembre 2010    Núm. 37
mentals i uns horitzons compartits, for-
jats en una quotidianitat històricament 
de pagès, i que en el llarg procés que 
culmina amb l’annexió a Barcelona es 
veu forçada a projectar-se, explicitant-
se en una construcció que la lògica de 
la «identificació juridicopolítica» ten-
deix a fixar. Enfront d’unes representa-
cions metropolitanes modernitzadores 
i portadores del progrés, però que des 
de Sarrià s’identifiquen amb una in-
dústria i una massificació alienadores 
i una gestió administrativa llunyana i 
malbaratadora, s’hi oposen unes ca-
tegories (prosperitat, benestar...) que 
tendeixen a la idealització, precisament 
perquè el món de ressonàncies prístines 
que es reivindica s’està 
transformant. 
Sarrià havia estat un 
poble eminentment 
pagès fins a final del 
segle xviii, si bé du-
rant el segle xix, arran 
de la crisi de l’agricul-
tura, evolucionà cap 
a la menestralia de la 
construcció afavorida 
per l’expansió urbana, 
industrial i d’infraes-
tructures de Barcelona i de tot el pla. 
Aquesta transformació no s’aturà aquí 
ja que, com a tot el territori català i 
més enllà, el segle xix fou un període 
de canvis profunds en la seva estructu-
ra social, econòmica i política, i con-
següentment en la seva configuració 
i identitat pròpies. A més, cal afegir-
hi la creixent presència de membres 
de les classes benestants barcelonines 
que trobaven a Sarrià un enclavament 
privilegiat on instal·lar la seva segona i 
de vegades primera residència. Situat 
al nord-oest del pla i amb el seu nucli 
urbà al peu de la falda de Collserola, 
Sarrià era dels municipis més allunyats 
de la metròpoli en expansió. Aquesta 
llunyania, que apareix reiteradament 
com a argument en contra de l’anne-
xió, es veia reforçada per la infinitat 
de camps, terres ermes i, fins i tot, de 
l’herència de la lluita i del greuge per 
la independència perduda. La do-
cumentació d’arxiu, d’una riquesa 
i diversitat sorprenents, es 
mostra molt pertinent per a 
l’estudi de la qüestió iden-
titària: els documents (de 
caire polític, periodístic, 
associatiu o privat) estan 
carregats d’una dimensió 
simbòlica que permet re-
construir els elements de 
la identitat sarrianenca. 
En els documents admi-
nistratius apareixen, jun-
tament amb arguments 
de caràcter tècnic, aquests altres refe-
rents a una emotivitat i sentimenta-
litat aliena a les quadratures burocrà-
tiques, és a dir, pertanyents a l’esfera 
esmentada del simbòlic, del que tra-
dicionalment entenem per cultura 
des de l’antropologia, una combina-
ció d’arguments que s’esgrimiren du-
rant tot el procés i, amb modificaci-
ons, també durant l’època posterior i 
fins a l’actualitat. 
Entre els arguments estrictament le-
gals, que es basaven en la mateixa Ley 
municipal de 1876 que regulava les 
agregacions, trobem el fet que el mu-
nicipi de Sarrià estava separat del de 
Barcelona i no es confonien les edifi-
cacions. Uns altres requisits de la llei 
també s’incomplien, com ara el fet 
que el consistori es trobava en nú-
meros vermells o que Sarrià destor-
bés l’eixamplament de la capital. En-
finques d’estiueig que separaven un 
nucli urbà de l’altre, i va ser un ele-
ment més que permeté a Sarrià resistir 
als Reales Decretos de Agregación que 
el 1896 i el 1903 comportaren l’an-
nexió de la resta de municipis del pla 
de Barcelona. 
L’estudi se centra en el moment de 
l’annexió (1922), prenent Sarrià, les 
institucions i organismes i els veïns i 
representants com a unitat d’anàlisi. 
La font principal de material etnogrà-
fic per estudiar-ho ha estat la docu-
mentació històrica existent, que s’ha 
vist complementada amb alguns tes-
timonis de persones que havien vis-
cut si no el moment de l’annexió, sí 
  cartell que es penjà als comerços de 
sant Vicenç de sarrià durant les jornades 
de vaga del novembre de 1921. arxiu 
MuNiciPal DEl DistrictE DE sarrià-saNt gErvasi
  una de les manifestacions celebrades 
a sant Vicenç de sarrià la tardor de 1921 
en contra de l’annexió. arxiu MuNiciPal DEl 
DistrictE DE sarrià-saNt gErvasi
rECErquEs    151 «Baixar a Barcelona»
tre les raons extralegals, s’adduïa la 
pau i tranquil·litat del poble davant 
del bullici de la metròpoli industri-
al o l’excel·lència alimentària i de les 
condicions climàtiques. També, so-
vint, s’advertia de la possibilitat de 
revoltes per la manca de respecte a la 
voluntat del poble (l’Estatut de Cata-
lunya establia que en les agregacions 
era necessari el vistiplau d’un 80 % 
de la població afectada, i a Sarrià la 
gran majoria hi estava en contra) i 
del perill d’un augment de preus del 
lloguer i dels aliments o de la compe-
tència amb el comerç barceloní. D’al-
tres vegades, simplement es reclamava 
el dret de Sarrià a regir-se de manera 
autònoma perquè «tiene un abolen-
go de más de mil años de existencia» 
(paraules del diputat monàrquic Sala 
al Congrés dels Diputats el 8 de no-
vembre de 1921) o una «personalidad 
moral reconocida» (La Publicidad, 7 
de novembre de 1921). 
Malgrat els dubtes legals, el suport polí-
tic que rebia Sarrià, la resistència ciuta-
dana amb manifestacions i vagues..., el 
4 de novembre de 1921 s’aprovà el Re-
al Decreto que comportava l’annexió 
efectiva de Sarrià l’1 d’abril de 1922. 
Tot i el desencís per la fi de l’auto-
nomia municipal, aquesta «identi-
tat» sarrianenca —a cavall entre una 
identitat viscuda i una identificació 
juridicopolítica— i el moviment rei-
vindicatiu que l’acompanyava conti-
nuarien amb més o intensitat menys 
fins a l’actualitat, si bé, aquesta és una 
línia de recerca que tot just comencem 
a desenvolupar.
Una bona part de les fonts documen-
tals analitzades provenen de l’Arxiu 
Municipal del Districte de Sarrià-Sant 
Gervasi. Dipositari d’un ric fons al qual 
han contribuït associacions i veïns de 
Sarrià, cal destacar per a aquesta recer-
ca els llibres d’actes de l’Ajuntament de 
Sarrià, del Consell de Districte III (al 
qual pertanyia Sarrià fins a l’actual di-
visió de districtes), les col·leccions de 
revistes com El Sarrianès (1895-1903) 
i, especialment, el grapat de carpetes 
referents al procés d’annexió. S’hi 
arreplega tot tipus de documentació 
generada a partir de la segona meitat 
del segle xix (quan des de Barcelona 
es començà a treballar l’agregació dels 
pobles del pla): actes del ple de l’Ajun-
tament; cartes adreçades per l’alcalde 
reclamant el suport a altres municipis, 
a polítics catalans i espanyols, etc.; in-
formes administratius on es constaten 
o reivindiquen trets diferencials de Sant 
Vicenç de Sarrià; recull de les sessions 
a les Corts espanyoles on es tractà el 
tema; legislació; informes d’actuació, 
d’estratègia en defensa del municipi; 
recopilacions sobre els processos ante-
riors; llistes de signatures de suport de 
personatges il·lustres, etc.; documen-
tació de la Junta de Defensa de Sarrià, 
dels partits que convoquen actes en 
contra de l’annexió; notes descripti-
ves sobre els actes pro independència; 
reculls i notícies de premsa de l’èpo-
ca, i cartells, entre d’altres. L’anàlisi de 
tota aquesta documentació, com dè-
iem, ens ha permès reconstruir el que 
succeí a Sant Vicenç de Sarrià els anys 
anteriors a l’annexió, com es va viure 
el procés, com s’articulà l’oposició po-
lítica i social a l’annexió, etc. 
També han tingut la seva importàn-
cia els arxius (i publicacions) d’asso-
ciacions com el Centre Excursionista 
els Blaus —fundat el 1920— o l’As-
sociació de Veïns de Sarrià —consti-
tuïda formalment el 1960—, princi-
pals baluards per a la defensa del que 
es considera la identitat diferenciada 
respecte de Barcelona. Aquesta anàlisi, 
juntament amb xerrades amb alguns 
dels seus membres, cert treball d’ob-
servació i el contacte amb altres infor-
mants, ens ha possibilitat fer petites 
«incursions» en la història contempo-
rània de Sarrià i en la «vivència» (actu-
al) de la identitat sarrianenca, origen i 
estímul primer d’aquest treball i nova 
línia de recerca sobre la qual avui dia 
estem treballant. n
BIBLIOGRAFIA
Barth, F. Los grupos étnicos y sus fronteras. 
La organización social de las diferencias cul-
turales. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 
1976.
terradas, i. «La contradicción entre identidad 
cultural e identificación política», Quaderns 
del Institut Català d’Antropologia (2004), 20, 
p. 63-79.
toscas santamans, e. L’Estat i els poders 
locals a la Catalunya del segle XIX. Una visió 
des de Sarrià (1780-1860). Barcelona: Publi-
cacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
dOCumEnts
Extracto Oficial de la Sesión celebrada en 
el Congreso de los Diputados, n. 86, 8 de 
novembre de 1921.
Ley Municipal de 16 diciembre de 1876
«Mitin en el Spring». La Publicidad, 7 de no-
vembre de 1921.
Real Decreto de Agregación de 20 de abril 
de 1897
Real Decreto de Agregación de 9 de julio 
de 1903
Real Decreto de Agregación de 4 de novi-
embre de 1921


Baixar a Barcelona : la identitat sarrianenca davant l'expansió de la Barcelona metropolitana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert