Camps de dispersió vocàlica en imitacions de veu: primers indicis d'un experiment sobre identificació de locutor

El treball presenta un experiment adreçat a resoldre un dels principals reptes de la fonètica forense: la identificació de locutor. El punt de referència adoptat és la noció de camp de dispersió, és a dir, el conjunt de freqüències obtingudes a partir d’una sèrie estadísticament representativa de realitzacions, en el nostre cas de les vocals tòniques [i], [a] i [u]. Aquest principi s’ha aplicat a tres nivells registrals de veu, tots ells pertanyents al català central, distribuïts així: una selecció de fragments, extreta de sengles entrevistes a tres polítics popularment molt coneguts, i dues rèpliques fonològicament idèntiques per a cada fragment, una de repetida i una altra d’imitada, executades per dos especialistes professionals amb un total de nou resultats, tres per a cada polític. Els primers resultats obtinguts són, com a mínim, tendencialment positius.This paper presents an experiment addressed to solve one of the main challenges in forensic phonetics: the speaker recognition. The point of reference taken is the notion of range of dispersion, that is, the set of frequencies obtained from a statistically representative series of realizations, in this case from the stressed vowels [i], [a] and [u]. This principle has been applied to three voice register levels, all of them belonging to Central Catalan, distributed as follows: a selection of passages, extracted from interviews to three well- nown politicians, and two phonologically identical replicas for each passage, a repeated and an imitated one, performed by two professional impersonators leading to a total of nine results, three for each politician. The preliminary results show, at least, some positive tendencies

Sobre alguns aspectes contraposats en fonètica forense

El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d’una manera genèrica la ‘comparació de marques’ i la ‘identificació de veu’. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s’orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s’hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l’entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d’individualització.As it is understood here forensic phonetics includes two juridical and judicial goals with some very, but not absolutely, different methodological perspectives. They are what I would generically call ‘trademarks comparison’ and ‘voice identification’. The first attempts to establish whether two or more expressions used to distinguish the same products or services can lead users to confuse them due to their excessive phonetic resemblance or make one sense that there is some commercial link between them. Here the phonetic research has a basically linguistic character. The second one instead is oriented towards determining whether two or more voice records belong or not to the same and unique person. Although a linguistic treatment is not discarded, the most genuine research now is based on the acoustical characteristics of the analyzed voices and their statistical probability of uniqueness

Sobre alguns aspectes contraposats en fonètica forense

El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d'una manera genèrica la 'comparació de marques' i la 'identificació de veu'. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s'orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s'hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l'entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d'individualització

Creus que la teva veu és única?

Des del punt de vista forense o, més exactament, criminalístic , la unicitat de la veu no es pot dilucidar com l'experiència quotidiana, de manera intuïtiva. L'ideal seria establir quins trets digitalment identificats conformen la veu de cadascú, fins i tot per damunt d'alteracions voluntàries o inconscients degudes a canvis ambientals o a trastorns biològics. Mentre que això s'ha aconseguit des de fa anys pel que fa als trets generals, necessaris per a la identificació del contingut lingüístic de les emissions, encara sembla molt difícil, tot i que no impossible, determinar i definir digitalment quins són els trets alternatius que determinen les peculiaritats individuals i, en conseqüència, n'habiliten la identificació inequívoca. Les tècniques que hi ha actualment en marxa tendeixen inevitablement i cada cop més a la interdisciplinarietat