Evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad: estimación del riesgo y coste-efectividad del tratamiento

Fractures; Maluc; Prevenció; Cost-efectivitatFracturas; Cadera; Prevención; Coste-efectividadFractures; Hip; Prevention; Cost effectivenessObjetivo: Realizar una evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad para resolver cuál es el nivel de riesgo absoluto que determina el coste-efectividad del tratamiento. Metodología: Modelo de simulación de eventos discretos que representa el proceso de evaluación del riesgo y ocurrencia de fracturas, teniendo en cuenta los costes de estos procesos. La población del modelo es una cohorte de mujeres de 60 años o mayores. Para la estimación de los parámetros se han utilizado diversas fuentes de información, oficiales y de estudios de investigación. Las decisiones sobre el tratamiento o la reevaluación del riesgo se han basado en el índice FRAX® y se han buscado los puntos de corte óptimos de este índice para asignar el tratamiento y la densitometría ósea de la manera más costeefectiva,es decir, tratar el mínimo de mujeres que evite el máximo de fracturas de cadera. Se han tenido en cuenta la adherencia y la efectividad del tratamiento. Resultados: En el análisis de una cohorte de 3.000 mujeres, se observa una disminución en el número de fracturas en 20 años (de 259 a 244) cuando se aplican los tratamientos preventivos con alendronato siguiendo la estrategia actual propuesta de evaluación del riesgo. El coste de la prevención es de más de 3 millones de euros, mientras que el ahorro en el coste de las fracturas evitadas es de más de 95.000 euros. Conclusiones:La prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad supone un gasto asistencial (sanitario y social) que no se ve compensado por la reducción en el número de fracturas. Es necesario buscar estrategias de prevención primaria más efectivas para que los tratamientos preventivos resulten eficientes.Objective: To perform an economic evaluation of primary prevention of osteoporotichip fractures to find out the level of individual risk of fracture that determines cost-effectiveness of treatment. Methods: A discrete event simulation model representing the process of risk assessment and fracture events was built, taking into account all costs related to these processes. The model analyzed a cohort of women aged 60 years or older. The model parameters were estimated from several sources of information, official statistics and research studies. Decisions on treatment or risk reassessment were based on FRAX® index and optimal cut points for this index have been searched to distribute treatment and bone densitometries in the most cost-effective manner. That is, treating the minimal number of women avoiding the maximal number of hip fractures. Treatment adherence and effectiveness have been taken into account. Results: The analysis of a cohort of 3,000 women shows a decrease of the number of fractures in 20 (from 259 to 244) when primary prevention with alendronate is used following the current proposed strategy of risk assessment. The cost of prevention is more than 3 million euro, while savings due to avoided fractures is more than 95,000 euro. Conclusions: Primary prevention of hip fragility fractures is a (health and social) care spending that is not offset by the reduction in the number of fractures. Primary prevention strategies should be improved to achieve cost-effectiveness preventive treatments of fragility fractures.Objectiu: Realitzar una avaluació econòmica de la prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat per resoldre quin és el nivell de risc absolut que determina el cost-efectivitat del tractament. Metodologia: Model de simulació d'events discrets que representa el procés d'evaluació del risc i ocurrència de fractures, tenint en compte els costos d'aquests processos. La població del model és una cohort de dones de 60 anys o més grans. Per la estimació dels paràmetres s'han utilitzat diverses fonts d'informació, oficials i d'esudis d'investigació. Les decisions sobre el tractament o la revaluació del risc s'han basat en l'índex FRAX® i s'han buscat els punts de tall òptims d'aquest índex per assignar el tractament i la densitometria òssia de la manera més costefectiva, és a dir, tractar el mínim de dones que eviti el màxim de fractures de maluc. S'han tingut en compte l'adherencia i l'efectivitat del tractament. Resultats: En l'anàlisi d'una cohort de 3.000 dones, s'observa una disminució en el nombre de fractures en 20 anys (de 259 a 244) quan s'apliquen els tractaments preventius amb alendronat seguint l'estratègia actual proposta d'evaluació del risc. El cost de la prevenció és de més de 3 milions d'euros, mentre que l'estalvi en el cost de les fractures evitades és de més de 95.000 euros. Conclusions: La prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat suposa una despesa asistencial (sanitaria i social) que no es veu compensada per la reducció del nombre de fractures. És necessari buscar estratègies de prevenció primària més efecties perque els tractaments preventius resultin eficients

El Tractament de manteniment per a la dependència dual d'heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna

Objectiu: Estudiar les evidències científiques disponibles sobre l'eficàcia del tractament de manteniment per a la dependència dual d'heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna. Mètodes: Revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoritzats (ACA) de grups paral·lels. Es va recollir l'abstinència d'heroïna, cocaïna i la retenció a l'estudi. Es van combinar els resultats obtinguts mitjançant tècniques metanalítiques. Resultats: Tres ACA (456 pacients) van comparar l'eficàcia de dosis altes d'opiacis vs dosis baixes en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. Les dosis altes d'opiacis van ser més eficaces que les dosis baixes per a retenir els pacients en el tractament i disminuir el consum d'heroïna, però no van millorar el consum de cocaïna. Quatre ACA (329 pacients) van comparar l'eficàcia de la metadona (un agonista opioid complet) respecte de la buprenorfina (un agonista parcial) en pacients amb una dependència dual d'heroïna i cocaïna. L'abstinència d'heroïna i cocaïna i la retenció al tractament van ser superiors entre els pacients tractats amb metadona que entre els que van rebre buprenorfina. Disset ACA (1.555 pacients) van investigar l'eficàcia de fàrmacs psicoestimulants respecte el placebo en pacients amb dependència de cocaïna. El tractament de manteniment amb psicoestimulants va ser eficaç per a disminuir el consum de cocaïna però no va millorar la retenció al tractament. Cinc ACA (403 pacients) van comparar l'eficàcia del tractament de manteniment doble amb opioids i psicoestimulants respecte del tractament de manteniment amb opioids en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. El tractament de manteniment doble va aconseguir una disminució més gran del consum d'heroïna i cocaïna però no va augmentar la retenció al tractament. Cap dels ACA inclosos es va considerar lliure de biaix, fonamentalment perquè els intensos efectes conductuals dels medicaments investigats fan difícil l'emmascarament de les intervencions estudiades. A més, en molts ACA la taxa d'abandonament va ser alta, fet que pot provocar biax de desgast. Discussió: El manteniment amb opioids sembla eficaç per al tractament de la dependència dual d'heroïna i cocaïna, particularment quan s'empra metadona. El tractament de manteniment amb psicoestimulants a pacients amb dependència de cocaïna augmenta l'abstinència de cocaïna però no millora la retenció en l'estudi. El tractament de manteniment doble amb psicoestimulants i opiacis a pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna augmenta l'abstinència d'ambdues substàncies respecte del tractament de manteniment amb opiacis. La confiança que generen els resultats d'aquestes RSMA és, en general, modesta, fonamentalment degut a l'existència de biaixos per la dificultat d'emmascarar les intervencions farmacològiques i per la baixa retenció en l'estudi que es va observar en la majoria d'ACA inclosos. Així mateix, molts dels resultats tenen un grau d'indirectesa elevat i són poc precisos degut al baix nombre de pacients inclosos i d'esdeveniments observats. La retenció en l'estudi és, probablement, la variable que proporciona una informació de més qualitat sobre l'eficàcia de les intervencions investigades en pacients amb dependència de substàncies.Objective: To study the available scientific evidence on the effectiveness of maintenance treatment for dual heroin and cocaine dependence and for cocaine dependence. Methods: A systematic review of parallel-group, randomized, controlled clinical trials (RCCTs) was performed. Heroin and cocaine abstinence and study retention were the main study endpoints. Data were pooled together by means of meta-analysis. Results: Three RCCTs (456 patients) compared the efficacy of high versus low dose of opioids in patients with dual heroin and cocaine dependence. Higher doses were more efficacious than lower ones for retaining patients in treatment and reducing the consumption of heroin but not to improve cocaine use. Four RCCTs (329 patients) compared the efficacy of methadone (a full opioid agonist) than buprenorphine (a partial agonist) in patients with a dual dependence on heroin and cocaine. Heroin and cocaine abstinence and treatment retention was higher among patients treated with methadone than among those receiving buprenorphine. Seventeen RCCTs (1,555 patients) investigated the efficacy of psychostimulant drugs compared to placebo in patients with cocaine dependence. Maintenance treatment with psychostimulants was efficacious in reducing cocaine use but did not improve retention in treatment. Five RCCTs (403 patients) compared the efficacy of double maintenance therapy with opioids and psychostimulants against opioid maintenance treatment in patients with dual heroin and cocaine dependence. Double maintenance treatment was more efficacious in reducing heroin and cocaine use but did not improve treatment retention. None of the included RCCTs was considered free of bias, fundamentally due to the fact that the intense behavioural effects of the drugs investigated may reveal the assigned intervention. In addition, the dropout rate was high in many trials, which can lead to attrition bias. Discussion: Opioid maintenance treatment appears effective for dual heroin and cocaine dependence, being methadone more efficacious than buprenorphine. Maintenance treatment with psychostimulants increases cocaine abstinence but does not improve study retention in patients with cocaine dependence. Double maintenance treatment with psychostimulants and opioids in patients with dual heroin and cocaine dependency increases the abstinence of both substances compared to opioid maintenance treatment. The confidence of the results of this systematic review is modest, because bias may arise from the difficulty of masking the pharmacological interventions investigated and the low study retention observed in most RCCTs. Furthermore, the results are rather indirect and imprecise because both the sample size and observed event rate were low for most comparisons. Study retention is probably the study endpoint that provides the information of the highest about the efficacy of interventions investigated in patients with substance dependence

Impacto de la cirugía para el recambio de prótesis de rodilla en el Sistema Nacional de Salud

Artoplàstia primària de genoll; Artoplàstia de revisió; Pròtesis; Arthroplasty primary knee; Arthroplasty review; Prostheses; Artoplastia primaria de rodilla; Artoplastia de revisión; PrótesisEl objetivo principal de este proyecto es evaluar el impacto de la cirugía para el recambio de las prótesis de rodilla sobre las intervenciones de artroplastias primarias de rodilla en los próximos veinte años en el SNS español. En un sistema público de salud como el español, en el que la demanda de artroplastias es gestionada a través de listas de espera, los resultados presentados en este estudio pueden ser utilizados para definir políticas sanitarias y de planificación de recursos. Además, este estudio establece una metodología mediante la cual es posible evaluar sistemáticamente las proyecciones de cirugía ortopédica a través de actualizaciones regulares en los próximos años

Clinical guideline for the treatment of dual pathology in the adult population

S

Tractament de manteniment amb metadona: manual de pràctica clínica

Tractament de manteniment amb metadona; Pràctica clínica; DrogodependènciesTratamiento de mantenimiento con metadona; Práctica clínica; DrogodependenciasMethadone maintenance treatment; Clinical practice; Drug addictionsEl Manual pretén ser una eina útil per disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i garantir un nivell òptim de qualitat i millora de l'atenció sanitària en el tractament de manteniment amb metadona (TMM). Aplica les normes bàsiques utilitzades per a la preparació de guies de pràctica clínica; en primer lloc, incloent-hi la millor evidència possible sobre la base de revisions sistemàtiques de la literatura, en segon lloc, amb recomanacions clares i curtes, i en tercer lloc, en absència d’una evidència fiable en la literatura, incorporant-hi la opinió d’experts per mitjà de tècniques de consens com el mètode Delphi

El tractament de manteniment per a la dependència dual d'heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna

Objectiu: Estudiar les evidències científiques disponibles sobre l’eficàcia del tractament de manteniment per a la dependència dual d’heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna. Mètodes: Revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoritzats (ACA) de grups paral·lels. Es va recollir l'abstinència d'heroïna, cocaïna i la retenció a l'estudi. Es van combinar els resultats obtinguts mitjançant tècniques metanalítiques. Resultats: Tres ACA (456 pacients) van comparar l'eficàcia de dosis altes d'opiacis vs dosis baixes en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. Les dosis altes d'opiacis van ser més eficaces que les dosis baixes per a retenir els pacients en el tractament i disminuir el consum d'heroïna, però no van millorar el consum de cocaïna. Quatre ACA (329 pacients) van comparar l'eficàcia de la metadona (un agonista opioid complet) respecte de la buprenorfina (un agonista parcial) en pacients amb una dependència dual d'heroïna i cocaïna. L'abstinència d'heroïna i cocaïna i la retenció al tractament van ser superiors entre els pacients tractats amb metadona que entre els que van rebre buprenorfina. Disset ACA (1.555 pacients) van investigar l'eficàcia de fàrmacs psicoestimulants respecte el placebo en pacients amb dependència de cocaïna. El tractament de manteniment amb psicoestimulants va ser eficaç per a disminuir el consum de cocaïna però no va millorar la retenció al tractament. Cinc ACA (403 pacients) van comparar l'eficàcia del tractament de manteniment doble amb opioids i psicoestimulants respecte del tractament de manteniment amb opioids en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. El tractament de manteniment doble va aconseguir una disminució més gran del consum d'heroïna i cocaïna però no va augmentar la retenció al tractament. Cap dels ACA inclosos es va considerar lliure de biaix, fonamentalment perquè els intensos efectes conductuals dels medicaments investigats fan difícil l'emmascarament de les intervencions estudiades. A més, en molts ACA la taxa d'abandonament va ser alta, fet que pot provocar biax de desgast. Discussió: El manteniment amb opioids sembla eficaç per al tractament de la dependència dual d’heroïna i cocaïna, particularment quan s'empra metadona. El tractament de manteniment amb psicoestimulants a pacients amb dependència de cocaïna augmenta l'abstinència de cocaïna però no millora la retenció en l'estudi. El tractament de manteniment doble amb psicoestimulants i opiacis a pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna augmenta l'abstinència d’ambdues substàncies respecte del tractament de manteniment amb opiacis. La confiança que generen els resultats d’aquestes RSMA és, en general, modesta, fonamentalment degut a l’existència de biaixos per la dificultat d’emmascarar les intervencions farmacològiques i per la baixa retenció en l'estudi que es va observar en la majoria d’ACA inclosos. Així mateix, molts dels resultats tenen un grau d’indirectesa elevat i són poc precisos degut al baix nombre de pacients inclosos i d’esdeveniments observats. La retenció en l’estudi és, probablement, la variable que proporciona una informació de més qualitat sobre l’eficàcia de les intervencions investigades en pacients amb dependència de substàncies.Objective: To study the available scientific evidence on the effectiveness of maintenance treatment for dual heroin and cocaine dependence and for cocaine dependence. Methods: A systematic review of parallel-group, randomized, controlled clinical trials (RCCTs) was performed. Heroin and cocaine abstinence and study retention were the main study endpoints. Data were pooled together by means of meta-analysis. Results: Three RCCTs (456 patients) compared the efficacy of high versus low dose of opioids in patients with dual heroin and cocaine dependence. Higher doses were more efficacious than lower ones for retaining patients in treatment and reducing the consumption of heroin but not to improve cocaine use. Four RCCTs (329 patients) compared the efficacy of methadone (a full opioid agonist) than buprenorphine (a partial agonist) in patients with a dual dependence on heroin and cocaine. Heroin and cocaine abstinence and treatment retention was higher among patients treated with methadone than among those receiving buprenorphine. Seventeen RCCTs (1,555 patients) investigated the efficacy of psychostimulant drugs compared to placebo in patients with cocaine dependence. Maintenance treatment with psychostimulants was efficacious in reducing cocaine use but did not improve retention in treatment. Five RCCTs (403 patients) compared the efficacy of double maintenance therapy with opioids and psychostimulants against opioid maintenance treatment in patients with dual heroin and cocaine dependence. Double maintenance treatment was more efficacious in reducing heroin and cocaine use but did not improve treatment retention. None of the included RCCTs was considered free of bias, fundamentally due to the fact that the intense behavioural effects of the drugs investigated may reveal the assigned intervention. In addition, the dropout rate was high in many trials, which can lead to attrition bias. Discussion: Opioid maintenance treatment appears effective for dual heroin and cocaine dependence, being methadone more efficacious than buprenorphine. Maintenance treatment with psychostimulants increases cocaine abstinence but does not improve study retention in patients with cocaine dependence. Double maintenance treatment with psychostimulants and opioids in patients with dual heroin and cocaine dependency increases the abstinence of both substances compared to opioid maintenance treatment. The confidence of the results of this systematic review is modest, because bias may arise from the difficulty of masking the pharmacological interventions investigated and the low study retention observed in most RCCTs. Furthermore, the results are rather indirect and imprecise because both the sample size and observed event rate were low for most comparisons. Study retention is probably the study endpoint that provides the information of the highest about the efficacy of interventions investigated in patients with substance dependence

Evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad: estimación del riesgo y coste-efectividad del tratamiento

Fractures; Maluc; Prevenció; Cost-efectivitatFracturas; Cadera; Prevención; Coste-efectividadFractures; Hip; Prevention; Cost effectivenessObjetivo: Realizar una evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad para resolver cuál es el nivel de riesgo absoluto que determina el coste-efectividad del tratamiento. Metodología: Modelo de simulación de eventos discretos que representa el proceso de evaluación del riesgo y ocurrencia de fracturas, teniendo en cuenta los costes de estos procesos. La población del modelo es una cohorte de mujeres de 60 años o mayores. Para la estimación de los parámetros se han utilizado diversas fuentes de información, oficiales y de estudios de investigación. Las decisiones sobre el tratamiento o la reevaluación del riesgo se han basado en el índice FRAX® y se han buscado los puntos de corte óptimos de este índice para asignar el tratamiento y la densitometría ósea de la manera más costeefectiva,es decir, tratar el mínimo de mujeres que evite el máximo de fracturas de cadera. Se han tenido en cuenta la adherencia y la efectividad del tratamiento. Resultados: En el análisis de una cohorte de 3.000 mujeres, se observa una disminución en el número de fracturas en 20 años (de 259 a 244) cuando se aplican los tratamientos preventivos con alendronato siguiendo la estrategia actual propuesta de evaluación del riesgo. El coste de la prevención es de más de 3 millones de euros, mientras que el ahorro en el coste de las fracturas evitadas es de más de 95.000 euros. Conclusiones:La prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad supone un gasto asistencial (sanitario y social) que no se ve compensado por la reducción en el número de fracturas. Es necesario buscar estrategias de prevención primaria más efectivas para que los tratamientos preventivos resulten eficientes.Objective: To perform an economic evaluation of primary prevention of osteoporotichip fractures to find out the level of individual risk of fracture that determines cost-effectiveness of treatment. Methods: A discrete event simulation model representing the process of risk assessment and fracture events was built, taking into account all costs related to these processes. The model analyzed a cohort of women aged 60 years or older. The model parameters were estimated from several sources of information, official statistics and research studies. Decisions on treatment or risk reassessment were based on FRAX® index and optimal cut points for this index have been searched to distribute treatment and bone densitometries in the most cost-effective manner. That is, treating the minimal number of women avoiding the maximal number of hip fractures. Treatment adherence and effectiveness have been taken into account. Results: The analysis of a cohort of 3,000 women shows a decrease of the number of fractures in 20 (from 259 to 244) when primary prevention with alendronate is used following the current proposed strategy of risk assessment. The cost of prevention is more than 3 million euro, while savings due to avoided fractures is more than 95,000 euro. Conclusions: Primary prevention of hip fragility fractures is a (health and social) care spending that is not offset by the reduction in the number of fractures. Primary prevention strategies should be improved to achieve cost-effectiveness preventive treatments of fragility fractures.Objectiu: Realitzar una avaluació econòmica de la prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat per resoldre quin és el nivell de risc absolut que determina el cost-efectivitat del tractament. Metodologia: Model de simulació d'events discrets que representa el procés d'evaluació del risc i ocurrència de fractures, tenint en compte els costos d'aquests processos. La població del model és una cohort de dones de 60 anys o més grans. Per la estimació dels paràmetres s'han utilitzat diverses fonts d'informació, oficials i d'esudis d'investigació. Les decisions sobre el tractament o la revaluació del risc s'han basat en l'índex FRAX® i s'han buscat els punts de tall òptims d'aquest índex per assignar el tractament i la densitometria òssia de la manera més costefectiva, és a dir, tractar el mínim de dones que eviti el màxim de fractures de maluc. S'han tingut en compte l'adherencia i l'efectivitat del tractament. Resultats: En l'anàlisi d'una cohort de 3.000 dones, s'observa una disminució en el nombre de fractures en 20 anys (de 259 a 244) quan s'apliquen els tractaments preventius amb alendronat seguint l'estratègia actual proposta d'evaluació del risc. El cost de la prevenció és de més de 3 milions d'euros, mentre que l'estalvi en el cost de les fractures evitades és de més de 95.000 euros. Conclusions: La prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat suposa una despesa asistencial (sanitaria i social) que no es veu compensada per la reducció del nombre de fractures. És necessari buscar estratègies de prevenció primària més efecties perque els tractaments preventius resultin eficients

Association between socioeconomic deprivation and colorectal cancer screening outcomes: low uptake rates among the most and least deprived people

Càncer colorectal; Cribratge; Factors socioeconòmicsNeoplasias colorrectales; Cribado; Factores socioeconómicosColorectal Neoplasms; Screening; Socioeconomic FactorsBACKGROUND Screening with faecal occult blood tests reduces colorectal cancer-related mortality; however, age, sex and socioeconomic factors affect screening outcomes and could lead to unequal mortality benefits. The aim of this study was to describe the main outcomes of the population-based Barcelona colorectal cancer screening programme (BCRCSP) by deprivation. METHODS: Retrospective study of the eligible population of the first round of the BCRCSP. Participants' postal addresses were linked with the MEDEA database to obtain the deprivation quintiles (Dq). Chi-squared tests were used to compare proportions across variables and logistic regression was used to estimate the adjusted effects of age, sex and deprivation on uptake, FIT positivity, colonoscopy adherence and advanced neoplasia detection rate. RESULTS: Overall uptake was 44.7%, higher in Dq2, 3 and 4 (OR 1.251, 1.250 and 1.276, respectively) than in the least deprived quintile (Dq 1), and lowest in Dq5 (OR 0.84). Faecal immunochemical test (FIT) positivity and the percentage of people with detectable faecal haemoglobin below the positivity threshold increased with deprivation. The advanced neoplasia detection rate was highest in Dq4. CONCLUSION: Unlike most regions where inequalities are graded along the socioeconomic continuum, inequalities in the uptake of colorectal cancer screening in Spain seem to be concentrated first in the most disadvantaged group and second in the least deprived group. The correlation of deprivation with FIT-positivity and faecal haemoglobin below the positivity threshold is worrying due to its association with colorectal cancer and overall mortality

Discontinuation, Efficacy, and Safety of Cholinesterase Inhibitors for Alzheimer’s Disease: a Meta-Analysis and Meta-Regression of 43 Randomized Clinical Trials Enrolling 16.106 Patients

We investigated the effect of cholinesterase inhibitors on all-cause discontinuation, efficacy and safety, and the effects of study design-, intervention-, and patient-related covariates on the risk-benefit of cholinesterase inhibitors for Alzheimer’s disease. Methods: A systematic review and meta-analysis of randomized placebo-controlled clinical trials comparing cholinesterase inhibitors and placebo was performed. The effect of covariates on study outcomes was analysed by means of meta-regression using a Bayesian framework. Results: Forty-three randomized placebo-controlled clinical trials involving 16106 patients were included. All-cause discontinuation was higher with cholinesterase inhibitors (OR = 1.66), as was discontinuation due to adverse events (OR=1.75). Cholinesterase inhibitors improved cognitive function (standardized mean difference = 0.38), global symptomatology (standardized mean difference=0.28) and functional capacity (standardized mean difference=0.16) but not neuropsychiatric symptoms. Rivastigmine was associated with a poorer outcome on all-cause discontinuation (Diff OR = 1.66) and donepezil with a higher efficacy on global change (Diff standardized mean difference = 0.41). The proportion of patients with serious adverse events decreased with age (Diff OR = -0.09). Mortality was lower with cholinesterase inhibitors than with placebo (OR = 0.65). Conclusion: While cholinesterase inhibitors show a poor risk-benefit relationship as indicated by mild symptom improvement and a higher than placebo all-cause discontinuation, a reduction of mortality was suggested. Intervention- and patient-related factors modify the effect of cholinesterase inhibitors in patients with Alzheimer’s diseas

Evaluation of a Clinical Decision Support System for Dyslipidemia Treatment (HTE-DLPR) by QoE questionnaire

Introduction: Clinical decision support systems (CDSS) are computer systems designed to assist clinicians with patient-related decision making, such as diagnosis and treatment. CDSS have shown to improve both patient outcomes and cost of care. Methods: A multi-center observational prospective study was conducted. Ten physicians agreed to participate. Seventy-seven patients with high or very high cardiovascular risk were included. After using CDSS for dyslipidemia (HTE-DLPR) for a 3 months period, participants were asked to evaluate their experience with HTE-DLPR using a quality of experience questionnaire (QoE) tool for mHealth applications. Results: Total score on the QoE was 3.89 out of 5. The highest scores were received for precision, ease of use and content quality. The lowest scores were given to security, appearance and performance. Physicians were in strong agreement with the 1st HTEDLPR recommendation in 86.1% and the system’s use was described as comfortable in 85% of cases. Users positively evaluated the development of a new version of HTEDLPR in the future receiving a total score of 4.25 out of 5. Conclusions: A CDSS for dyslipidemia (HTE-DLP) has been positively evaluated by physicians using QoE questionnair