Hobbes i el monarquisme modern

La incidencia del pensament polític angles en el marc de les cultures peninsulars ha estat certament exigua. Més particularment, pel que fa a la teoria política del filbsof an& 'iñomas Hobbes (1588-1679), la transcendhcia de la qual en la moderna teoria de l'Estat és prou evident, constatem, així mateix, el fet d'una ínfima repercussió en els sectors intellectuals hispànics..

Nacionalisme i cosmopolitisme en la teoria noucentista

La controvèrsia o querella entre el nacionalisme i el cosmopolitisme per definir la pròpia cultura vernacla tingué un pes singular a França cap a les darreries del segle passat. Allò que confirma l'empenta de la discussió en el país veí fou l'abast de l'afer Dreyfus, pel qual l'una posició i l'altra latent en la idea de la cultura autòctona s'extremaren fins a correspondre's amb determinades direccions polítiques. Els cosmopolites, des de la «Revue des Deux Mondes» i amb Brunetière al davant, s'identificaven amb el republicanisme liberal; els nacionalistes, des del «Mercure de France» i amb els membres i simpatitzants. d'Action Française per capdavanters -Maurras, Barrès, Bourget, Moréas, Lemaître, etc.-, es corresponien, en canvi, amb l'opinió d'un ferreny monarquisme antiliberaI

Por una Europa de la inclusión social

El autor destaca en este articulo que la inmigración extracomunitaria supone para los paises de la Unión Europea una ocasión histórica en la que se pone a prueba la capacidad de las instituciones y los ciudadanos europeos para mantener la cohesión social y al mismo tiempo respetar las diferencias étnicas y culturales. Es lo que él llama formular un nuevo contrato social, en el que la inclusión social de nacionales y extranjeros conduzca a la ciudadanía compartida y la participación política, en lugar de a una integración que no es tal, sino una forma más de asimilación. En este proceso esencial a toda democracia pensada para sociedades plurales, es capital, recuerda el autor, reparar constantemente en el lenguaje utilizado y evitar 10s planteamientos dicotómicos del tipo "nosotros/ellos" que llevan en su germen los prejuicios discriminatorios y el conflicto socia

L'enorme afirmació sens límits. Nietzsche en Maragall

En este artículo se examina una de las primeras y principales adaptaciones del pensamiento de Nietzsche en España, donde no tardaron en publicarse muchas de sus obras. Se admite generalmente que el poeta y escritor catalán Joan Maragall, perteneciente al Modernismo de fines del siglo XIX, se inspiró en algunas ideas entresacadas del filósofo de la "voluntad de poder". Mediante el cotejo de conceptos y términos, se concluye ahora que la deuda de este autor con Así habló Zaratustra es prácticamente literal. El texto que sigue muestra, pues, en qué forma y grado el nietzscheanismo toma cuerpo en la literatura de Maragall y de qué modo influye en su ideario personal

Filosofia de l'exili i exili de la filosofia

L'exili és aquell allunyament de l'individu respecte del seu país que es duu a terme per raons o motius diguem-ne polítics. De vegades aquesta expatriació és voluntària; de vegades, so. vint, forçosa, perquè hom ha fixat una pena sobre nosaltres -desterrament-, o perquè, sense més protocol, s'ha obert la veda contra el nostre cos mortal -persecució, talment

La crisis del marxismo y su incidencia en la ética

Si aceptamos que el marxismo está en crisis, la crisis del marxismo no es una cuestión insustancial para la ética. Pone entre las cuerdas, o quizás ha derribado ya del todo, a una de las más penetrantes interpretaciones con que hasta hace bien poco se ha concebido la relación de la ética con la política, por el lado más práctico de aquélla, y de la ética con las ciencias sociales y la filosofía de la historia, por el lado teorético. De este modo, el declive del marxismo afecta no sólo a los contenidos normativos de una ética, sino a todo el resto, es decir, a la definición de los conceptos fundamentales y al estudio de los aspectos metanormativos de la ética, por ejemplo, la historicidad del discurso moral

Hobbes i el monarquisme modern

La incidencia del pensament polític angles en el marc de les cultures peninsulars ha estat certament exigua. Més particularment, pel que fa a la teoria política del filbsof an& 'iñomas Hobbes (1588-1679), la transcendhcia de la qual en la moderna teoria de l'Estat és prou evident, constatem, així mateix, el fet d'una ínfima repercussió en els sectors intellectuals hispànics..

Però hi ha una antinòmia entre ètica i religió?

Tant l'ètica com la religió formen part d'un llarg aprenentatge de la humanitat. Aquesta ha d'aprendre també a sobreposar-se de les seves grans contradiccions, no solament a adaptar-se al medi i transformar-lo d'acord amb els seus interessos i necessitats. Vull recordar aquestes contradiccions que encara avui ens fan sentir molt avall en l'escala ideal del progrés

L’ètica com a factor essencial de la vida acadèmica: lliçó inaugural del curs 2019-2020

Lliçó inaugural del curs 2019-2020 del Dr. Norbert Bilbeny Catedràtic d’Ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.La lliçó inaugural del curs 2019-2020 és obra de la Dr. Norbert Bilbeny, catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En el seu discurs no sols ofereix una evolució històrica del concepte de l’ètica, sinó que aborda els elements amb què la comunitat universitària ha de poder garantir les bones pràctiques i el prestigi de la pròpia institució

Filosofia de l'exili i exili de la filosofia

L'exili és aquell allunyament de l'individu respecte del seu país que es duu a terme per raons o motius diguem-ne polítics. De vegades aquesta expatriació és voluntària; de vegades, so. vint, forçosa, perquè hom ha fixat una pena sobre nosaltres -desterrament-, o perquè, sense més protocol, s'ha obert la veda contra el nostre cos mortal -persecució, talment