La didàctica de la geografia des de la perspectiva constructivista

La didactique de la géographie a un aspect théorique et un aspect pratique. Au niveau théorique la didactique a souvent hésité entre les approches humanistes et les formulations behavioristes. Dans la pratique, les deux écoles ont donné des réponses précieuses, mais partielles, aux problemes de l'enseignement et de l'apprentissage de telle façon que beaucoup d'écoles ont adopté des attitudes pluralistes et flexibles qui présentaient des contradictions théoriques évidentes. Aujourd'hui cette problématique n'est plus en vigueur parce que les théories constructivistes de l'apprentissage ont intégré dans un meme schéma explicatif les deux écoles en concurrence. Cet article analyse les bases théoriques de cette nouvelle synthese afin de démontrer que la connaissance est en meme temps une construction personnelle et une construction sociale. La restructuration représentée par le constructivisme en didactique peut se concrétiser en quatre moments ou étapes: l'exploration des concepts préalables des eleves sur l'espace et le territoire, le processus d'introduction de nouveaux concepts ou de modification de ceux-la et l'application des apprentissages a la résolution de problemes dans des contextes domés. Finalement, meme si l'on accepte les limites de la théorie constructiviste, on argue que l'on pourrait envisager une quatribme étape qui supposerait le développement d'une conscience critique et d'une attitude de responsabilité sociale.The didactics of geography has both a theoretical and a practical side. At a theoretical level, didactics have doubted between humanist and conductist approaches, although at a practical level both schools have given valuable, but partial, solutions for the problems of teaching and learning. The result was that many schools adopted pluralist and flexible attitudes which gave rise to obvious theoretical contradictions. Nowadays this problem has lost importance because these two competing schools have been integrated in a single explicative scheme through constructivist learning theories. The article analyses the theoretical basis of this new synthesis, thus demonstrating that knowledge is a personal and, at the same time, a social acquisition. The introduction of constructivism has implied didactical restructuring which can be divided into four phaces: the prior exploration of spatial concepts by pupils; the process of leaming new concepts, or modifying former ones; and the application of this newly-acquired knowledge for the solution of problems in adequately-proportioned contexts. Finally, the limitations of constructivist theory are recognised, but, in its favour, it is argued that its premises give rise to a fourth phase which involves the development of critica1 consciousness and an attitude of social responsibility.La didactica de la geografia tiene una vertiente teórica y una vertiente practica. A nivel teórico la didactica ha dudado entre las propuestas hurnanistas y las formulaciones conductistas, pero a nivel practico ambas escuelas han aportado respuestas válidas, aunque parciales, a los problemas de la enseñanza y del aprendizaje, de manera que muchas escuelas adoptaron posturas pluralistas y flexibles que presentaron contradicciones teóricas evidentes. Hoy esta problematica ha perdido vigencia porque las teorias constructivistas del aprendizaje han integrado en un mismo esquema explicativo las dos escuelas en competencia. El articulo analiza las bases teóricas de esta nueva síntesis para demostrar que el conocimiento es a la vez un constructo personal y un constructo social. La reestructuración que el constructivisme ha representado en el campo de la didactica se concreta en este articulo en cuatro momentos o fases: la exploración de los conceptos previos de los alumnos sobre el espacio y el territorio, el proceso de introducción de nuevos conceptos o de modificación de lo anteriores y la aplicación de los aprendizajes a la solución de problemas en contextos proporcionados. Finalmente se reconocen 10s limites de la teoria constructivista, pero se argumenta que sus supuestos permiten considerar una cuarta fase que implicaria el desarrollo de una conciencia critica y de una actitud de responsabilidad social.La didactica de la geografia té un vessant teòric i un vessant practic. A nivell teòric la didàctica ha dubtat entre les propostes humanistes i les formulacions conductistes, pero a nivell practic les dues escoles han aportat respostes valuoses, encara que parcials, als problemes de l'ensenyament i de l'aprenentatge, de manera que moltes escoles adoptaven postures pluralistes i flexibles que presentaven contradiccions teòriques evidents. Avui aquesta problemàtica ha perdut vigència perquè les teories constructivismes de l'aprenentatge han integrat en un mateix esquema explicatiu les dues escoles en competència. L'article analitza les bases teòriques d'aquesta nova síntesi per demostrar que el coneixement és alhora un constructe personal i un constructe social. La reestructuració que el constructivisme ha representat en el camp de la didàctica es concreta en aquest article en quatre moments o fases: l'exploració dels conceptes previs dels alumnes sobre l'espai i el territori, el procés d'introducció de nous conceptes o de modifícació dels anteriors i l'aplicació dels aprenentatges a la solució de problemes en contextos proporcionats. Finalment es reconeixen els límits de la teoria constructivista, però s'argumenta que els seus suposits permeten considerar una quarta fase que implicaria el desenvolupament d'una consciencia critica i d'una actitud de responsabilitat social

Enric Lluch, el mestre

L'article revisa les aportacions del geògraf Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928-2012) a la renovació pedagògica de Catalunya, tot parant un esment especial a la pròpia formació de l'autor, a la seva dedicació primerenca a l'educació dels infants, a la contribució cabdal que va fer a la configuració del moviment de renovació pedagògica i a la formació dels mestres, així com a la seva llarga dedicació a la docència universitària en el camp de la geografia. El treball ha estat confegit a partir de les declaracions del propi autor estudiat i dels testimonis de persones que el conegueren com a alumnes o que foren col·laboradors seus en les tasques pedagògiques. Bona part d'aquests testimonis són inèdits i han estat aplegats especialment per confeccionar el present treball.El artículo revisa las aportaciones del geógrafo Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928- 2012) a la renovación pedagógica de Cataluña, prestando especial atención a la propia formación del autor, a su temprana dedicación a la educación primaria, a su contribución sustancial a la configuración del movimiento de renovación pedagógica y a la formación de los maestros, así como a su larga dedicación a la docencia universitaria en el campo de la geografía. El trabajo ha sido confeccionado a partir de las declaraciones del propio autor estudiado y de los testimonios de quienes fueron sus alumnos o sus colaboradores en las tareas pedagógicas. Buena parte de estos testimonios son inéditos y han sido reunidos especialmente para confeccionar el presente trabajo.L'article passe en revue la contribution du géographe Enric Lluch i Martín (Barcelone, 1928-2012) à la rénovation pédagogique en Catalogne, en portant une attention particulière à l'éducation de l'auteur, à son engagement précoce dans l'enseignement primaire,à son importante contribution à la configuration du mouvement de réforme et de formation des enseignants de l'éducation, ainsi que'à son engagement de longue date dans l'enseignement universitaire dans le domaine de la géographie. Le travail a été réalisé à partir des déclarations d'Enric Lluch lui-même et des témoignages de ceux qui ont été ses élèves ou collègues au cours d'activités d'enseignement. Beaucoup de ces témoignages sont inédits et ont été spécialementrecueillis pour ce travail.The article reviews the contributions of geographer Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928- 2012) to educational reform in Catalonia, paying special attention to the author's own training, his early dedication to the education of children, his substantial contribution to shaping the movement for educational reform and teacher training, as well as his long dedication to university teaching in Geography. The work is based on Lluch's own statements, as well as the testimonies of the people who knew him as students or colleagues in educational tasks. Many of these testimonials have not been previously published and have been collected specially for this work

Les aportacions de les diverses escoles geogràfiques a la didàctica de la geografia

L'existence de différentes écoles géographiques et didactiques impose a l'enseignant un choix difficile. L'auteur veut démontrer que les différentes écoles ont fait des contributions valables qu'il faut incorporer dans la didactique, et elle plaide en faveur d'une base pluraliste et ouverte. On analyse les contributions de l'école régionale française, la «nouvelle géographie» et les géographies reconceptualistes, aussi bien l'humaniste que la radicale. Elle propose un enseignement radical quant à la pensée, profondement humaniste dans son rapport a l'élève et connaisseur de la méthodologie et des ressources de l'école racionaliste.Teachers have to make a difficult choice due to the existence of various schools of geographical thought and a variety of teaching methods. The author aims to demonstrate that each school has made a valuable contribution which should be incorporated in teaching, and makes a plea for a pluralist and open-minded base. An analysis is made of the contribution of the French regional school, the «new» geography and the humanist and radical approaches. She recommends teaching methods based on radical thinking but profoundly humanist in the relationship with the pupil, and a knowledge of the methodology and resources of the rationalist school.A Didactica de la Geografia estudiem, de manera teòrica i practica, els problemes de l'ensenyament i de l'aprenentatge de la geografia a EGB i a BUP. Per fer aquesta feina s'han d'analitzar el currículum escolar, els objectius de l'aprenentatge, els continguts, la metodologia a aplicar, les tècniques a utilitzar i els criteris d'avaluació, i fer-ho tot de tal manera que la teoria surti de l'acció i hi reverteixi, perquè no creiem en la possibilitat d'una preparació didàctica que no ajusti la teoria i la practica. Per fer realitat aquest principi, a la Universitat Autònoma de Barcelona, les classes de Didàctica de la Geografia tenen una part practica, que es fa en els centres de nivell corresponent, i tenen una part teòrica de reflexió i fonamentació de la practica, que es fa a les sessions de seminari i que es completa a les tutories

Estudi de la revista El Arte (1859)

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutors: Ramon Pla i Arxé, Marina Gustà MartorellEl nostre treball neix de la voluntat d’una aproximació aprofundida al moviment romàntic a Catalunya i, de retruc, en tant que manifestament influït per aquest, al Romanticisme europeu. Després de llargues cogitacions, i gràcies als suggeriments i assessoraments dels professors Marina Gustà, Josep M. Domingo i Manuel Jorba, aquesta voluntat s’acabà concretant en un estudi de la revista El Arte (Barcelona, abril-octubre de 1859) que posés un èmfasi especial en el context en què es produí la seva aparició, així com en l’estètica artística i literària de què es féu ressò i, sobretot, en la literatura, tant des del vessant crític i teòric com de creació, que trobà en les seves pàgines una plataforma de difusió. Sense oblidar, això no obstant, altres qüestions, més purament formals, com són la nòmina de col·laboradors i aportacions amb què comptà i les diverses seccions en què distribuí els seus continguts. Així, a l’interès que ja d’entrada podia tenir analitzar l’esmentat corrent vuitcentista s’hi sumava l’atractiu de fer-ho a través de l’anàlisi d’una publicació periòdica, fet que implicava la familiarització amb una nova metodologia de treball, la que imposa la premsa cultural i literària ―tria, d’altra banda, molt minoritària en treballs d’aquesta índole―, i que s’acabaria traduint en la presa de consciència de la importància, fonamental, d’aquest tipus de publicacions per a la construcció de la història de la cultura en general i la literatura en particular

La didáctica de las ciencias sociales y la formación inicial y permanente del profesorado

El escrito se plantea cuál es el papel de la didáctica de las ciencias sociales en la formación de maestros generalistas y en la formación del profesorado de secundaria. Se insiste en la necesaria relación entre teoría y práctica y se aboga por un sistema diferente de reclutamiento del profesorado universitario dedicado a la didáctica.The paper raises the question of what the role of Education of Social Science is in the formation of generalist teachers and in training Secondary School teachers. We insist on the necessary relationship between theory and practice and defend a different system for enrolling university professors devoted to didactics.El escrito se plantea cuál es el papel de la didáctica de las ciencias sociales en la formación de maestros generalistas y en la formación del profesorado de secundaria. Se insiste en la necesaria relación entre teoría y práctica y se aboga por un sistema diferente de reclutamiento del profesorado universitario dedicado a la didáctica