Los indicios forenses de las actividades furtivas en arqueología terrestre

La mayoría de las causas judiciales incoadas por actividades arqueofurtivas en España se desestiman o archivan por falta de indicios. En el artículo se relacionan y comentan una gran variedad de indicios, materiales y conductuales, vinculables a actividades arqueofurtivas, utilizables tanto en la investigación del delito como ante los tribunales. Se concluye que el motivo no es la falta de indicios sino que éstos no se recolectan o analizan debidamente, siendo imprescindible la modificación o creación de protocolos para regularizar la situaciónMost court cases brought by archaeological looting in Spain are dismissed or filed for lack of evidence. The article listed and discussed a variety of evidences, materials and behavioral, linkable to archaeological looting activities, usable both criminal investigation and in court. We conclude that the reason is not lack of evidence but they are not properly collected or analyzed, the modification or creation of protocols being necessary to regularize the situatio

L’espoli arqueològic a Catalunya: Sistematització de la tipologia conductual dels furtius

[cat] L'estudi tracta el furtivisme arqueològic terrestre a Catalunya. En primer lloc s'exposen els criteris que han propiciat l'elecció de la denominació "furtivisme" i es proposa un concepte, fonamentat en els continguts legislatius i tenint especial compte en la definició d'espoli del patrimoni històric. En un segon bloc es desenvolupa la historiografia del furtivisme arqueològic català, proposant una periodificació i emmarcant-lo cronològicament en sentit estricte. Es dona una especial consideració a la intensa activitat que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX i els dos primes decennis del segle XX a Empúries (L'Escala, Alt Empordà), i també durant darrer quart del segle XX, quan l'activitat furtiva fou especialment accentuada. La tercera part es dedica al furtivisme com a delicte. S'exposen els actuals règims i procediments sancionadors, tant administratius com penals, i es presenta la tècnica de la perfilació criminològica com a eina d'estudi i investigació. També s'exposen els models d'investigació policial per a aquests casos i es fa una detallada relació dels seus operatius, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, atesa la coincidència en la legislació bàsica, les similituds i la implicació catalana en molts d'ells. Amb els mateixos criteris, es fa una anàlisi de les resolucions judicials, administratives i penals, prenent especial consideració els motius d'al•legació més freqüents i les causes que han portat a la desestimació o arxiu de la majoria de diligències incoades. En aquest mateix apartat, sobre delicte i furtivisme, es dedica un important espai a la descripció, classificació i interpretació dels indicis materials i conductuals vinculats a les activitats furtives. Les dades obtingudes en els apartats anteriors permeten proposar i sistematitzar, en un quart bloc, una tipologia conductual dels furtius catalans. Constitueix l'objecte principal de la tesi. Es desenvolupen i relacionen aspectes demogràfics, de modus operandi, signatura, geogràfics i de comportament derivat sobre els diferents tipus, subtipus, categories i subcategories que s'han indicat. En la cinquena part es plantegen models de Protocols d’actuació, elaboració de valoracions econòmiques i informes, especialment dirigits als arqueòlegs a fi de facilitar poder-los diligenciar, en cas necessari, així com contribuir a la investigació acadèmica del furtivisme. El sisè apartat relaciona diverses classificacions de probables mesures de resolució. La seva anàlisi requereix d’un acurat estudi fóra de l’abast del present treball. L’apartat es tanca amb la possibilitat de la recontextualització dels valors científics lesionats per una activitat furtiva, com a exemple d’una de les múltiples línies d’investigació que pot permetre l’anàlisi del furtivisme arqueològic. El darrer bloc aprofundeix l’estudi del cas del furtivisme arqueològic a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme), on s’exemplifiquen i posen de manifest quasi bé tots els aspectes que han estat tractats. Les experiències resultants poden generalitzar-se i ser de gran utilitat arreu del país. Finalment, es presenten les Conclusions obtingudes, que evidencien que l’estudi del furtivisme arqueològic permet nombroses vies d’investigació acadèmica pendents de desenvolupar.[eng] This study focuses on terrestrial archaeological looting in Catalonia. Firstly, the criteria behind the choice of the word "furtius" (archaeological looters) are explained, and a concept is proposed, based on legislative content, with particular attention to the legal definition of the despoliation of historic heritage. In a second section, the study lays out the historiography of archaeological looting in Catalonia, proposing a periodization and suggesting a timeframe for the phenomenon. Particular consideration is given to the intense activities that took place from the mid-nineteenth century to the nineteen-twenties at the Empuries archaeological site (Girona) and over the last quarter of the twentieth century, when looting activities became especially accentuated throughout the territory. The third section is devoted to archaeological looting as a crime. The present system of sanctions and procedures, both administrative and penal, is described, and the technique of criminal profiling is presented as a tool for study and investigation. The study also details models of police investigation for this type of cases and a detailed description is provided of police resources, both in Catalonia and in the other regions of Spain, highlighting the coincidences in basic legislation, the similarities, and Catalan involvement in many of them. Applying the same criteria, an analysis is made of legal, administrative and penal sentences, with particular emphasis on the most frequent motives behind allegations and the reasons behind that fact that most cases that are opened are either dismissed or dropped. A considerable part of this section is also devoted to describing, classifying and interpreting the material and behavioural evidence linked to looting activities. The data obtained in the previous sections enable a behavioural typology of Catalan looters to be proposed and systemized in a fourth block. This is the main purpose of the thesis. In this section, aspects concerning demography, modus operandi, signature, geographic profiling and behaviour related to the different types, sub-types, categories and sub-categories described in the study are developed and related. The fifth section is devoted to proposing models of protocols for action and for drawing up economic assessments and reports, aimed particularly at archaeologists. The sixth section describes different classifications of possible measures for resolution measures and the possibility of recontextualising the scientific values damaged by the activity of looters. The final block comprises an in-depth study of the case of archaeological looting in the Cabrera de Mar Valley (Barcelona), exemplifying and illustrating nearly all the aspects considered here. The resulting experiences can be generalized and may be most useful. Finally, the Conclusions notes that the study of archaeological looting suggests numerous lines of academic research that have yet to be developed