Col.lectius amb conductes disruptives que dificulten el seu aprenentatge, i millora dels seus resultats amb l’aprenentatge emocional aplicat a l’aula de tecnologia

El TFM (Treball Final de Màster) parla sobre les conductes disruptives dels alumnes que pateixen molts centres educatius actualment, i que és un element problemàtic i distorsionador per al bon funcionament de les classes. Aquests determinats comportaments disruptius afecten greument el procés d'aprenentatge de la resta de companys, i dificulten la tasca del professorat en poder gestionar correctament l'Aula. Amb aquest treball es pretén donar eines al professorat i als alumnes per que pugui afrontar la problemàtica de les conductes disruptives a través de l'Aprenentatge Emocional, específicament en la utilització de Tècniques Emocionals que ens permetin corregir-les, i dotar als alumnes d'habilitats emocionals que els permetin controlar les emocions i pensaments negatius, que les propicien. Però per poder-lo aplicar, els docents necessiten preparació en aquest camp ja que els són peça fonamentat per l'èxit de l'aprenentatge emocional, i el centre ha d'incloure l'educació emocional dintre dels propòsits de formació a tots els nivells i dintre del currículum acadèmic

Col.lectius amb conductes disruptives que dificulten el seu aprenentatge, i millora dels seus resultats amb l’aprenentatge emocional aplicat a l’aula de tecnologia

El TFM (Treball Final de Màster) parla sobre les conductes disruptives dels alumnes que pateixen molts centres educatius actualment, i que és un element problemàtic i distorsionador per al bon funcionament de les classes. Aquests determinats comportaments disruptius afecten greument el procés d'aprenentatge de la resta de companys, i dificulten la tasca del professorat en poder gestionar correctament l'Aula. Amb aquest treball es pretén donar eines al professorat i als alumnes per que pugui afrontar la problemàtica de les conductes disruptives a través de l'Aprenentatge Emocional, específicament en la utilització de Tècniques Emocionals que ens permetin corregir-les, i dotar als alumnes d'habilitats emocionals que els permetin controlar les emocions i pensaments negatius, que les propicien. Però per poder-lo aplicar, els docents necessiten preparació en aquest camp ja que els són peça fonamentat per l'èxit de l'aprenentatge emocional, i el centre ha d'incloure l'educació emocional dintre dels propòsits de formació a tots els nivells i dintre del currículum acadèmic

Gramáticas de la escucha como gramáticas descoloniales: apuntes para una descolonización de la memoria

 This paper engages in a self-critical reflection on the limits and decolonial potential of the project advanced by the author, entitled ‘grammars of listening’. In the first part, the author explores the theoretical context that frames said project, namely, the analysis of the epistemological and ethical challenges that result from the task of listening to testimonies when working on historical memory. This involves a philosophical inquiry into the concept of traumatic violence as a “colonizing” form of violence. The second part of the paper examines the extent to which the project on grammars of listening holds under the scope of a decolonial look, and proposes two possible strategies for a “decolonization of listening,” namely, the invention of history and the resistance of memory. Este artículo propone un recorrido autocrítico por el proyecto “gramáticas de la escucha”, para mostrar su potencial descolonizador, así como los límites con los que el proyecto se topa en su confrontación con una mirada descolonial. La primera parte del texto explora el contexto teórico que da origen al proyecto, a saber, la dilucidación de los retos epistemológicos y estéticos a los que se enfrenta la tarea de la escucha en el trabajo en memoria histórica con testimonios, atravesado por un análisis filosófico de lo que la autora describe como una “violencia traumática” en tanto “violencia colonizadora”. La segunda parte propone confrontar esta perspectiva y los alcances teóricos del proyecto con lo que la autora propone como dos estrategias para la “descolonización de la escucha”, a saber, la invención de la historia y la resistencia de la memoria

Introduction. Philosophy in and from Colombia

Introduction. Philosophy in and from Colombi

Deciphering the Symbiotic Significance of Quorum Sensing Systems of Sinorhizobium fredii HH103

Quorum sensing (QS) is a bacterial cell-to-cell signaling mechanism that collectively regulates and synchronizes behaviors by means of small diffusible chemical molecules. In rhizobia, QS systems usually relies on the synthesis and detection of N-acyl-homoserine lactones (AHLs). In the model bacterium Sinorhizobium meliloti functions regulated by the QS systems TraI-TraR and SinI-SinR(-ExpR) include plasmid transfer, production of surface polysaccharides, motility, growth rate and nodulation. These systems are also present in other bacteria of the Sinorhizobium genus, with variations at the species and strain level. In Sinorhizobium fredii NGR234 phenotypes regulated by QS are plasmid transfer, growth rate, sedimentation, motility, biofilm formation, EPS production and copy number of the symbiotic plasmid (pSym). The analysis of the S. fredii HH103 genomes reveal also the presence of both QS systems. In this manuscript we characterized the QS systems of S. fredii HH103, determining that both TraI and SinI AHL-synthases proteins are responsible of the production of short- and long-chain AHLs, respectively, at very low and not physiological concentrations. Interestingly, the main HH103 luxR-type genes, expR and traR, are split into two ORFs, suggesting that in S. fredii HH103 the corresponding carboxy-terminal proteins, which contain the DNA-binding motives, may control target genes in an AHL-independent manner. The presence of a split traR gene is common in other S. fredii strains.Spanish Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) BIO2016-78409-

Building Institutional Support for Undocumented and DACA-eligible College Students in Michigan

In 2017, the state of Michigan operated, and continues to operate, in an unstipulated policy environment related to undocumented students. There is no higher education commission or policy coordinating body in Michigan nor has the state legislature passed any legislation related to undocumented students or students who are DACA-eligible. Under this unstipulated policy environment, postsecondary institutions have the discretion to establish their own admissions policies and practices, including tuition and financial aid guidelines for undocumented students. Some institutions have stated their public support of these students through what they identify as inclusive and supportive institutional practices via their websites. However, these polices have created a nebulous environment which has created additional barriers for undocumented and DACA-eligible students trying to access postsecondary education. The lack of clear and consistent financial aid and admission policies across the state has resulted in a convoluted environment for undocumented and DACA-eligible students in applying to institutions. In this paper, we highlight how a group of undergraduate and graduate University of Michigan student researchers, both documented and undocumented, developed an instrument to analyze institutional policies related to in-state resident tuition, admission, financial aid, as well as the availability of dedicated student support services for undocumented and DACA-eligible students in the state of Michigan during the Fall of 2017. The data for this project has been turned into a website with updated (as of 2020) and available at https://uleadnet.org/mi-undocu-map

TRAGEDIA Y MODERNIDAD EN LA TEORÍA SOBRE LO SUBLIME DE FRIEDRICH SCHILLER

el presente artículo se propone mostrar una evolución en el pensamiento filosófico schilleriano a partir de un análisis de los diversos textos sobre el arte trágico y el sentimiento de lo sublime que Schiller compuso paralelamente a sus grandes ensayos filosóficos. De una valoración negativa de la modernidad, en contraposición a un ideal nostálgico de una unidad armónica presente en el arte griego, Schiller pasa progresivamente a una comprensión y valoración positivas de las posibilidades que abre para el hombre la época moderna, época marcada por una visión trágica del hombre y de sus relaciones con el mundo. La tragedia se presenta, así, inicialmente, como imagen de la situación de escisión del hombre moderno, pero se convierte, progresivamente, a la vez, en el espacio en el que este destino trágico moderno es conjurado e interpretado positivamente como el ámbito adecuado para la realización efectiva de la libertad

Medidas de bioseguridad que aplica el personal de salud en el área de quirófano en la Clínica San Miguel Arcángel - 2016

Determina las medidas de bioseguridad que aplica el personal de salud en el área de quirófano en la Clínica San Miguel Arcángel. Estudio de nivel aplicativo, tipo cuantitativo, método descriptivo de corte transversal. La población estuvo conformada por 25 personas. Entre los resultados se observa que del 100 % (25), 64% (16) aplica y 36% (9) no aplican las medidas de bioseguridad. En la dimensión lavado de manos 88% (22) se lavan las manos al ingresar al servicio de Quirófano. En la dimensión uso de barreras de protección 100% (25); utiliza gorro dentro del quirófano y 96% (24) no utiliza protección ocular durante la cirugía. En la dimensión manejo de residuos sólidos, 100% (25) colocan los desechos punzocortantes en contenedores especiales mientras que 24% (5) re encapsulan las agujas para desecharlos en el contenedor especial.Trabajo académic

Díaz, jorge aurelio (ed.). correspondencia. kant, fichte, schelling, hegel.

Ochoa, H. and amp; Gutiérrez, R., traducción, introducción y notas. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, Colección General Biblioteca Abierta, 2011. 392 pp