25 research outputs found

    Mama supranumeraria: resección mediante técnica abierta con dren versus sin dren

    Get PDF
    Introducción. El tejido mamario accesorio es una anomalía congénita que se presenta en el 2-6 % de la población femenina. En este tejido se pueden desarrollar las mismas patologías que en la mama normal. El manejo curativo es la resección quirúrgica. El objetivo de este estudio fue comparar los resultados de la técnica de resección vía abierta de tejido mamario accesorio con dren vs sin dren. Métodos. Se realizó un estudio observacional tipo cohorte retrospectivo, teniendo en cuenta dos grupos de pacientes con tejido mamario accesorio: a uno de ellos se les realizó resección quirúrgica mediante técnica abierta con dren y al otro grupo sin dren. Además, se incluyó un brazo prospectivo donde se evaluó la calidad de vida y la satisfacción de las pacientes con el resultado posoperatorio mediante el uso de la herramienta Breast-Q. Resultados. Se recolectó la información de 82 pacientes, la mayoría mujeres; 22 se intervinieron con técnica con dren y 60 con técnica sin dren. 13,6 % de los pacientes presentaron complicaciones tempranas, siendo la infección de sitio operatorio la más frecuente (36,4 %). En general, las complicaciones fueron más comunes en el grupo con dren (40,9 % vs 3,4 %), con una diferencia estadísticamente significativa (p=0,000). La calidad de vida fue similar en ambos grupos. Conclusiones. Los pacientes a quienes se les realizó resección de mama supernumeraria y se dejó un sistema de drenaje en el lecho de disección presentaron más complicaciones posoperatorias que las pacientes a quienes no se les dejó dren

    Supervivencia a dos años en pacientes con cáncer gástrico localmente avanzado en una institución de Popayán entre 2018 y 2020

    Get PDF
    Introducción. El tratamiento oncológico perioperatorio en pacientes con cáncer gástrico localmente avanzado está indicado; aun así, no siempre es posible. El objetivo de este estudio fue evaluar la supervivencia de los pacientes según la administración de quimioterapia perioperatoria. Métodos. Estudio observacional, tipo cohorte ambispectivo, incluyendo pacientes con cáncer gástrico localmente avanzado quienes recibieron o no quimioterapia perioperatoria. Resultados. Se incluyeron 33 pacientes, 90,9 % pertenecían al régimen subsidiado de salud y el 78,8 % en estadio T4. El grupo que recibió quimioterapia perioperatoria, que solo tuvo 5 pacientes (15,1 %), presentó mayor supervivencia global a 2 años (100 %), seguido del grupo de quimioterapia postoperatoria (58,8 %) y del grupo sin quimioterapia, que alcanzó una supervivencia global a 2 años de 54,5 %. Discusión. La supervivencia global fue mayor en el grupo de quimioterapia perioperatoria, consonante a lo descrito a nivel internacional, aunque los pacientes se encontraban en un estadío localmente más avanzado, la mayoría con T4 y N+ según AJCC VIII edición. Conclusiones. El estadío clínico es un factor pronóstico importante y, en nuestro medio, la mayoría de los pacientes consultan en estadíos localmente más avanzados. A eso se suman las dificultades en el acceso a la atención en salud. Aun así, la quimioterapia perioperatoria mostró una supervivencia mayor en pacientes con cáncer gástrico localmente avanzado

    Quality of life and cost-effectiveness analysis of topical tranexamic acid and fibrin glue in femur fracture surgery

    Get PDF
    Altres ajuts: European Regional Development Fund (FEDER); MAPFRE Foundation (grant code SA/12/AYU/456).Background: We assessed quality of life (QoL) of patients undergoing surgery for proximal femur fracture and performed a cost-effectiveness analysis of haemostatic drugs for reducing postoperative bleeding. Methods: We analysed data from an open, multicentre, parallel, randomized controlled clinical trial (RCT) that assessed the efficacy and safety of tranexamic acid (TXA group) and fibrin glue (FG group) administered topically prior to surgical closure, compared with usual haemostasis methods (control group). For this study we conducted a cost-effectiveness analysis of these interventions from the Spanish Health System perspective, using a time horizon of 12 months. The cost was reported i

    Desarrollo de Programas Integrales de Formación en Seguridad y Salud en el trabajo para la empresa Ruma Ingeniería S.A.S

    Get PDF
    Ilustración 1. ¿Realizar las pausas activas en tu jornada laboral? 24 Ilustración 2. ¿Cuál es el nivel de conciencia que tienes al llevar a cabo la realización de pausas activas durante la jornada laboral? 25 Ilustración 3. ¿Has sufrido alguna enfermedad de las siguiente? 25 Ilustración 4. ¿Crees que al realizar las pausas activas en los tiempos determinados por el SG-SST puede ayudar a evitar algún tipo de enfermedad laboral? 26Se tiene como objetivo analizar y desarrollar programas integrales de formación enfocados en la Seguridad y Salud en el trabajo de los colaboradores de la empresa Ruma Ingeniería s.a.s, ubicada en la ciudad de Yopal; es fundamental la implementación de este porque ayuda a prevenir accidentes, lesiones y enfermedades laborales, protegiendo la integridad física y mental de los empleados. La prevención de accidentes y enfermedades laborales puede resultar en una disminución de los costos asociados, como gastos médicos, compensaciones laborales y pérdida de productividad. La formación en seguridad no solo se trata de prevenir accidentes, sino también de preparar a los empleados para responder eficazmente en situaciones de emergencia, como incendios, evacuaciones, etc.The objective is to analyze and develop comprehensive training programs focused on Safety and Health at work of the employees of the company Ruma Ingeniería s.a.s, located in the city of Yopal; Its implementation is essential because it helps prevent accidents, injuries and work-related illnesses, protecting the physical and mental integrity of employees. Preventing workplace accidents and illnesses can result in a decrease in associated costs, such as medical expenses, workers' compensation, and loss of productivity. Health and safety training can encourage safe work practices and promote a healthy work environment and good work environment, contributing to an increase in productivity and efficiency. Safety training is not only about preventing accidents, but also about preparing employees to respond effectively in emergency situations, such as fires, evacuations, etc

    Learning style and academic achievement in medical students: Case-control study

    Full text link
    Características de los estilos de aprendizaje y su relación con el rendimiento académico en los estudiantes del programa Medicina de una Universidad privada del suroccidente colombiano en el periodo académico 2015-2: Un estudio de casos y controles. Universidad IcesiIntroducción: el bajo rendimiento y la consecuente deserción académica son problemas crecientes que pueden afectar la situación socio-económica de un país. Objetivos: Relacionar el estilo de aprendizaje y variables sociodemográficas con el rendimiento académico en estudiantes de medicina de una universidad privada colombiana. Métodos: Se incluyeron los estudiantes que cumplían los criterios de inclusión como caso por bajo rendimiento y su respectivo control, a quienes se les analizó variables sociodemográficas, académicas y estilos de aprendizaje. Para el análisis se usaron técnicas de estadística descriptiva e inferencial por medio del software SPSS 19.0. Resultados: del total de la población (n=340 estudiantes), 35 cumplieron los criterios de elegibilidad como casos, a quienes se les asignó el respectivo control. No se encontró relación estadísticamente significativa entre el estilo de aprendizaje y el rendimiento académico general, ni con el rendimiento específico de las materias profesionales evaluadas. Tampoco se encontró relación entre el rendimiento académico y las variables sociodemográficas de la población a estudio. Conclusiones: el rendimiento académico en nuestra población, puede estar influenciado por otras variables diferentes al estilo de aprendizaje. Sin embargo, se deben tener en cuenta las diversas limitaciones técnicas que este estudio pudo haber tenidoIntroduction: low academic performance and dropout rates are consistently growing problems that can affect the socio-economic situation of a country. Objectives: To describe whether there is a relationship between the learning style and academic performance in medical students of a private Colombian university. Methods: The study included students which met the criteria for inclusion as a case for underperformance and its respective control. Socio-demographic, academic and learning style variables were analysed. For the analysis, descriptive and inferential statistics techniques were used through SPSS 19.0 software. Results: of the total population (n = 340 students), 35 met the criteria for eligibility and were assigned to their respective control. No statistically significant relationships between learning style and the general performance or the specific performance of professionalizing subjects were found. Conclusions: academic performance in medical students in our population may be influenced by other different learning style variables. However, the technical limitations of the study should have been considere

    Quality of Life and Post-Surgical Complications in Patients on Chronic Antiplatelet Therapy with Proximal Femur Fracture: 12-Month Follow-Up after Implementing a Strategy to Shorten the Time to Surgery

    Get PDF
    Antiplatelet drugs; Femur fracture; Randomized clinical trialFármacos antiplaquetarios; Fractura de fémur; Ensayo clínico aleatorizadoMedicaments antiplaquetaris; Fractura de fèmur; Assaig clínic aleatoritzatBackground: We evaluated a strategy to shorten the time from admission to surgery in patients with proximal femur fractures on chronic antiplatelet therapy. We reported a 12-month follow-up on complications and quality of life (QoL). Methods: Multicentre, open-label, randomized, parallel clinical trial. Patients were randomized to either early platelet function-guided surgery (experimental group) or delayed surgery (control group). Medical and surgical complications and QoL (EQ-5D-5L questionnaire) were assessed during the hospital stay, and after hospital discharge at 30 days, and 6 and 12 months. Results: From 156 randomized patients, 143 patients underwent surgery. The mean age was 85.5 (7.8) years and 68.0% were female. After hospital discharge, 5.7% of patients had surgical wound complications and 55.9% had medical complications, with 42.7% having serious adverse events. QoL improved significantly after surgery, with the best scores at the six-month follow-up. The overall mortality was 32.2%. There were no differences between early and delayed surgery groups in any assessed outcomes. Conclusion: It seems safe to reduce the time of surgery under neuraxial anaesthesia in patients with hip fractures on chronic antiplatelet therapy by platelet function testing. QoL in particular improves in the first six months after surgery.This research was funded by Instituto de Salud Carlos III and European Regional Development Fund (ERDF), “A way to make Europe”, grant number PI16/01879 and Spanish Clinical Research Network (PT17/0017/0034 and PT20/00096). Biometa Tecnologias y Sistemas (33428 Llanera, Asturias, Spain) partially funded the PLATELETWORKS reagent kits. The sponsor and funders are not involved in study design; collection, management, analysis, and interpretation of data; writing of the report; and the decision to submit the report for publication

    Early surgery with neuraxial anaesthesia in patients on chronic antiplatelet therapy with a proximal femur fracture : Multicentric randomised clinical trial

    Get PDF
    Background: Patients with proximal femur fracture on antiplatelet treatment benefit from early surgery. Our goal was to perform early surgery under neuraxial anaesthesia when indicated by the platelet function test. Methods: We conducted a multicentre randomised open-label parallel clinical trial. Patients were randomised to either early platelet function-guided surgery (experimental group) or delayed surgery (control group). Early surgery was programmed when the functional platelet count (as measured by Plateletworks) was >80 × 10 /L. The primary outcome was the emergency admission-to-surgery interval. Secondary outcomes were platelet function, postoperative bleeding, medical and surgical complications, and mortality. Results: A total of 156 patients were randomised, with 78 in each group, with a mean (SD) age of 85.96 (7.9) years, and 67.8% being female. The median (IQR) time to surgery was 2.3 (1.5-3.7) days for the experimental group and 4.9 (4.4-5.6) days for the control group. One-third of patients did not achieve the threshold functional platelet count on the first day of admission, requiring more than one test. There was no difference in clinical outcomes between groups. Conclusions: A strategy individualised according to the platelet function test shortens the time to proximal femur fracture surgery under neuraxial anaesthesia in patients on chronic antiplatelet treatment. Better powered randomised clinical trials are needed to further evaluate the clinical impact and safety of this strategy

    Evaluación de la calidad de vida y complicaciones postoperatorias en pacientes con fractura de cadera

    No full text
    Objectiu general: Estudiar la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) i complicacions postoperatòries inclosa la mortalitat en pacients amb fractura de fèmur proximal (FFP). Mètodes: Es van realitzar 3 estudis, dos assaigs clínics aleatoritzats (ECAs) multicèntrics (TRANEXFER i AFFECT) a Espanya i una cohort observacional prospectiva unicèntrica (HIPCCO) a Colòmbia. L'estudi TRANEXFER va comparar l'administració de l'àcid tranexàmic (ATX) i la pega de fibrina (FG) tòpicament al camp quirúrgic per disminuir el sagnat perioperatori respecte a l'hemostàsia habitual. L'estudi AFFECT va avaluar una estratègia de mesura de la funció plaquetària per escurçar el temps a la cirurgia amb anestèsia neuroaxial davant del protocol habitual en pacients amb antiagregació crònica. L'estudi HIPCCO va analitzar els factors relacionats amb la demora a la cirurgia dels pacients amb fractura. A tots els estudis es van avaluar les complicacions mèdiques i quirúrgiques després del tractament de la FFP i la QVRS amb l'instrument EQ5D5L. A l'estudi TRANEXFER es va fer una anàlisi de cost-efectivitat. El seguiment dels pacients va ser de 12 mesos per als ECA i de 6 mesos per a l'estudi observacional. Resultats: L'estudi TRANEXFER va aleatoritzar 161 pacients, amb 83,1 anys de mitjana i 76,3% dones; el 41,2% va presentar risc quirúrgic ASA II. La complicació més freqüent postquirúrgica va ser la transfusió sanguínia al 40,8% dels pacients sense diferència entre els grups comparats. La mortalitat global va ser del 13%. A l'anàlisi de cost-efectivitat de les intervencions, la cua de fibrina va ser una estratègia dominada en ser més costosa que l'ATX i menys efectiva. L'ATX en comparació de l'hemostàsia habitual va tenir una raó de cost-efectivitat incremental de 15.289,6 USPPP per Anys de Vida Ajustats per Qualitat. La QVRS durant els 12 mesos de seguiment va millorar significativament dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi AFFECT va aleatoritzar 156 pacients, amb 85,5 anys de mitjana i 68,0% eren dones; el 86,7% va tenir ASA III. El grup experimental va reduir en 2,5 dies el temps mitjà des de l'ingrés fins a la cirurgia (2,8 vs 5,3 dies) (p<0,0001). El 70,7% dels pacients va requerir transfusió sanguínia postoperatòria. Després de l'alta hospitalària, el 55,9% va presentar complicacions mèdiques principalment infecció del tracte urinari (16,8%) i el 42,7% va presentar esdeveniments greus adversos sense diferències entre grups. La mortalitat global de l'estudi a l'any de seguiment va ser del 32,2%. Després de la cirurgia, els pacients van tenir una millora progressiva i significativa a la QVRS dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi HIPCCO va incloure 163 pacients amb 78,9 anys de mitjana i 60,1% dones; el 52,8% va tenir ASA II. El temps mitjà des de l'ingrés hospitalari fins a la cirurgia va ser de 8,3 dies. Les causes més freqüents de retard van ser de tipus administratiu. A l'ajustar per covariables, el retard quirúrgic es va associar amb la demora a l'autorització de la cirurgia i els esdeveniments mèdics generats durant l'ingrés. El 76,1% dels pacients va presentar algun esdeveniment advers postoperatori i la mortalitat als 12 mesos de seguiment va assolir un 18,6%. La QVRS va millorar durant els primers 6 mesos en comparació amb l'avaluació preoperatòria. Conclusió: L'evolució de la QVRS dels tres estudis van ser molt similars malgrat les diferències socials, culturals i econòmiques entre Espanya i Colòmbia. La QVRS a la FFP millora principalment en els primers 6 mesos posteriors a la cirurgia, estabilitzant-se posteriorment, sense assolir els valors prefractura, Més de la meitat dels pacients van tenir complicacions mèdiques o quirúrgiques. La mortalitat va ser variable entre els estudis depenent del grau de comorbiditat basal dels pacients.Objetivo general: Estudiar la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) y complicaciones postoperatorias incluida la mortalidad en pacientes con fractura de fémur proximal (FFP). Métodos: Se realizaron 3 estudios, dos ensayos clínicos aleatorizados (ECAs) multicéntricos (TRANEXFER y AFFECT) en España y una cohorte observacional prospectiva unicéntrica (HIPCCO) en Colombia. El estudio TRANEXFER, comparó la administración del ácido tranexámico (ATX) y cola de fibrina (FG) tópicamente en el campo quirúrgico para disminuir el sangrado perioperatorio respecto a la hemostasia habitual. El estudio AFFECT, evaluó una estrategia de medición de la función plaquetaria para acortar el tiempo a la cirugía con anestesia neuroaxial frente al protocolo habitual en pacientes con antiagregación crónica. El estudio HIPCCO analizó los factores relacionados con la demora en la cirugía de los pacientes con fractura. En todos los estudios se evaluaron las complicaciones médicas y quirúrgicas tras el tratamiento de la FFP y la CVRS con el instrumento EQ5D5L. En el estudio TRANEXFER se hizo un análisis de coste-efectividad. El seguimiento de los pacientes fue de 12 meses para los ECAs y de 6 meses para el estudio observacional. Resultados: El estudio TRANEXFER aleatorizó 161 pacientes, con 83,1 años de media y 76,3% mujeres; el 41,2% presentó riesgo quirúrgico ASA II. La complicación más frecuente postquirúrgica fue la transfusión sanguínea en el 40,8% de los pacientes sin diferencia entre los grupos comparados. La mortalidad global fue del 13%. En el análisis de coste-efectividad de las intervenciones, la cola de fibrina fue una estrategia dominada al ser más costosa que el ATX y menos efectiva. El ATX en comparación con la hemostasia habitual tuvo una razón de coste-efectividad incremental de 15.289,6 USPPP por Años de Vida Ajustados por Calidad. La CVRS durante los 12 meses de seguimiento mejoró significativamente dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio AFFECT aleatorizó 156 pacientes, con 85,5 años de media y 68,0% eran mujeres; el 86,7% tuvo ASA III. El grupo experimental redujo en 2,5 días el tiempo medio desde el ingreso hasta la cirugía (2,8 vs 5,3 días) (p<0,0001). El 70,7% de los pacientes requirió transfusión sanguínea postoperatoria. Tras el alta hospitalaria, el 55,9% presentó complicaciones médicas principalmente infección del tracto urinario (16,8%) y el 42,7% presentó eventos adversos graves sin diferencias entre grupos. La mortalidad global del estudio al año de seguimiento fue del 32,2%. Después de la cirugía, los pacientes tuvieron una mejoría progresiva y significativa en la CVRS dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio HIPCCO, incluyó 163 pacientes con 78,9 años de media y 60,1% mujeres; el 52,8% tuvo ASA II. El tiempo medio desde el ingreso hospitalario hasta la cirugía fue de 8,3 días. Las causas más frecuentes de retraso fueron de tipo administrativo. Al ajustar por covariables, el retraso quirúrgico se asoció con la demora en la autorización de la cirugía y los eventos médicos generados durante el ingreso. El 76,1% de los pacientes presentó algún evento adverso postoperatorio y la mortalidad a los 12 meses de seguimiento alcanzó un 18,6%. La CVRS mejoró durante los primeros 6 meses en comparación con la evaluación preoperatoria. Conclusión: La evolución de la CVRS de los tres estudios fueron muy similares pese a las diferencias sociales, culturales y económicas entre España y Colombia. La CVRS en la FFP mejora principalmente en los primeros 6 meses posteriores a la cirugía, estabilizándose posteriormente, sin alcanzar los valores prefractura, Más de la mitad de los pacientes tuvieron complicaciones médicas o quirúrgicas. La mortalidad fue variable entre los estudios dependiendo del grado de comorbilidad basal de los pacientes.General objective: To study health-related quality of life (HRQoL) and postoperative complications, including mortality, in patients with proximal femur fracture (PFF). Methods: Three studies were conducted, two multicenter randomized clinical trials (RCTs) (TRANEXFER and AFFECT) in Spain and a single-center prospective observational cohort (HIPCCO) study in Colombia. The TRANEXFER study compared the topical administration of tranexamic acid (TXA) and fibrin glue (FG) in the surgical field to reduce perioperative bleeding compared to usual haemostasis. The AFFECT study evaluated a platelet function measurement strategy to shorten the time to surgery with neuraxial anesthesia compared to the standard protocol in patients with chronic antiplatelet therapy. The HIPCCO study analyzed factors related to surgery delay in patients with femoral fractures . In all studies, medical and surgical complications following PFF treatment and HRQoL were assessed using the EQ-5D-5L instrument. In the TRANEXFER study, a cost-effectiveness analysis was performed. Patient follow-up was 12 months for the RCTs and 6 months for the observational study. Results: The TRANEXFER study randomized 161 patients, with a mean age of 83.1 years and 76.3% were women; 41.2% has ASA II surgical risk. The most frequent post-surgical complication was blood transfusion in 40.8% of the patients with no difference between the compared groups. Overall mortality was 13%. In the cost-effectiveness analysis of the interventions, the fibrin glue was a dominated strategy and more costly than TXA and less effective. TXA compared to usual hemostasis had an incremental cost-effectiveness ratio of 15,289.6 USPPP per Quality Adjusted Life Years. HRQoL during the 12-month follow-up significantly improved within each group (p<0.001), with no differences between groups. The AFFECT study randomized 156 patients, with a mean age of 85.5 years and 68.0% were women; 86.7% had ASA III. The experimental group reduced the mean time from admission to surgery by 2.5 days (2.8 vs 5.3 days) (p<0.0001). 70.7% of the patients required postoperative blood transfusion. After hospital discharge, 55.9% experienced medical complications, mainly urinary tract infection (16.8%) and 42.7% had serious adverse events with no differences between groups. The overall mortality of the study at one-year of follow-up was 32.2%. After surgery, patients showed progressive and significant improvement in HRQoL within each group (p<0.001), with no differences between groups. The HIPCCO study included 163 patients with a mean age of 78.9 years and 60.1% women; 52.8% had ASA II. The mean time from hospital admission to surgery was 8.3 days. The most frequent causes of delay were administrative. After adjusting for covariates, surgical delay was associated with delay on authorization of surgery and the medical events generated during admission. 76.1% of the patients experienced postoperative adverse event and mortality at 12 months of follow-up reached 18.6%. HRQoL improved during the first 6 months compared to the preoperative assessment. Conclusion: The evolution of the HRQoL in the three studies was very similar despite the social, cultural and economic differences between Spain and Colombia. HRQoL in PFF improves mainly in the first 6 months following surgery, stabilizing later, without reaching pre-fracture values. More than half of the patients experienced medical or surgical complications. Mortality varied between studies depending on the degree of baseline comorbidity of the patients

    Evaluación de la calidad de vida y complicaciones postoperatorias en pacientes con fractura de cadera

    No full text
    Objectiu general: Estudiar la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) i complicacions postoperatòries inclosa la mortalitat en pacients amb fractura de fèmur proximal (FFP). Mètodes: Es van realitzar 3 estudis, dos assaigs clínics aleatoritzats (ECAs) multicèntrics (TRANEXFER i AFFECT) a Espanya i una cohort observacional prospectiva unicèntrica (HIPCCO) a Colòmbia. L'estudi TRANEXFER va comparar l'administració de l'àcid tranexàmic (ATX) i la pega de fibrina (FG) tòpicament al camp quirúrgic per disminuir el sagnat perioperatori respecte a l'hemostàsia habitual. L'estudi AFFECT va avaluar una estratègia de mesura de la funció plaquetària per escurçar el temps a la cirurgia amb anestèsia neuroaxial davant del protocol habitual en pacients amb antiagregació crònica. L'estudi HIPCCO va analitzar els factors relacionats amb la demora a la cirurgia dels pacients amb fractura. A tots els estudis es van avaluar les complicacions mèdiques i quirúrgiques després del tractament de la FFP i la QVRS amb l'instrument EQ5D5L. A l'estudi TRANEXFER es va fer una anàlisi de cost-efectivitat. El seguiment dels pacients va ser de 12 mesos per als ECA i de 6 mesos per a l'estudi observacional. Resultats: L'estudi TRANEXFER va aleatoritzar 161 pacients, amb 83,1 anys de mitjana i 76,3% dones; el 41,2% va presentar risc quirúrgic ASA II. La complicació més freqüent postquirúrgica va ser la transfusió sanguínia al 40,8% dels pacients sense diferència entre els grups comparats. La mortalitat global va ser del 13%. A l'anàlisi de cost-efectivitat de les intervencions, la cua de fibrina va ser una estratègia dominada en ser més costosa que l'ATX i menys efectiva. L'ATX en comparació de l'hemostàsia habitual va tenir una raó de cost-efectivitat incremental de 15.289,6 USPPP per Anys de Vida Ajustats per Qualitat. La QVRS durant els 12 mesos de seguiment va millorar significativament dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi AFFECT va aleatoritzar 156 pacients, amb 85,5 anys de mitjana i 68,0% eren dones; el 86,7% va tenir ASA III. El grup experimental va reduir en 2,5 dies el temps mitjà des de l'ingrés fins a la cirurgia (2,8 vs 5,3 dies) (p<0,0001). El 70,7% dels pacients va requerir transfusió sanguínia postoperatòria. Després de l'alta hospitalària, el 55,9% va presentar complicacions mèdiques principalment infecció del tracte urinari (16,8%) i el 42,7% va presentar esdeveniments greus adversos sense diferències entre grups. La mortalitat global de l'estudi a l'any de seguiment va ser del 32,2%. Després de la cirurgia, els pacients van tenir una millora progressiva i significativa a la QVRS dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi HIPCCO va incloure 163 pacients amb 78,9 anys de mitjana i 60,1% dones; el 52,8% va tenir ASA II. El temps mitjà des de l'ingrés hospitalari fins a la cirurgia va ser de 8,3 dies. Les causes més freqüents de retard van ser de tipus administratiu. A l'ajustar per covariables, el retard quirúrgic es va associar amb la demora a l'autorització de la cirurgia i els esdeveniments mèdics generats durant l'ingrés. El 76,1% dels pacients va presentar algun esdeveniment advers postoperatori i la mortalitat als 12 mesos de seguiment va assolir un 18,6%. La QVRS va millorar durant els primers 6 mesos en comparació amb l'avaluació preoperatòria. Conclusió: L'evolució de la QVRS dels tres estudis van ser molt similars malgrat les diferències socials, culturals i econòmiques entre Espanya i Colòmbia. La QVRS a la FFP millora principalment en els primers 6 mesos posteriors a la cirurgia, estabilitzant-se posteriorment, sense assolir els valors prefractura, Més de la meitat dels pacients van tenir complicacions mèdiques o quirúrgiques. La mortalitat va ser variable entre els estudis depenent del grau de comorbiditat basal dels pacients.Objetivo general: Estudiar la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) y complicaciones postoperatorias incluida la mortalidad en pacientes con fractura de fémur proximal (FFP). Métodos: Se realizaron 3 estudios, dos ensayos clínicos aleatorizados (ECAs) multicéntricos (TRANEXFER y AFFECT) en España y una cohorte observacional prospectiva unicéntrica (HIPCCO) en Colombia. El estudio TRANEXFER, comparó la administración del ácido tranexámico (ATX) y cola de fibrina (FG) tópicamente en el campo quirúrgico para disminuir el sangrado perioperatorio respecto a la hemostasia habitual. El estudio AFFECT, evaluó una estrategia de medición de la función plaquetaria para acortar el tiempo a la cirugía con anestesia neuroaxial frente al protocolo habitual en pacientes con antiagregación crónica. El estudio HIPCCO analizó los factores relacionados con la demora en la cirugía de los pacientes con fractura. En todos los estudios se evaluaron las complicaciones médicas y quirúrgicas tras el tratamiento de la FFP y la CVRS con el instrumento EQ5D5L. En el estudio TRANEXFER se hizo un análisis de coste-efectividad. El seguimiento de los pacientes fue de 12 meses para los ECAs y de 6 meses para el estudio observacional. Resultados: El estudio TRANEXFER aleatorizó 161 pacientes, con 83,1 años de media y 76,3% mujeres; el 41,2% presentó riesgo quirúrgico ASA II. La complicación más frecuente postquirúrgica fue la transfusión sanguínea en el 40,8% de los pacientes sin diferencia entre los grupos comparados. La mortalidad global fue del 13%. En el análisis de coste-efectividad de las intervenciones, la cola de fibrina fue una estrategia dominada al ser más costosa que el ATX y menos efectiva. El ATX en comparación con la hemostasia habitual tuvo una razón de coste-efectividad incremental de 15.289,6 USPPP por Años de Vida Ajustados por Calidad. La CVRS durante los 12 meses de seguimiento mejoró significativamente dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio AFFECT aleatorizó 156 pacientes, con 85,5 años de media y 68,0% eran mujeres; el 86,7% tuvo ASA III. El grupo experimental redujo en 2,5 días el tiempo medio desde el ingreso hasta la cirugía (2,8 vs 5,3 días) (p<0,0001). El 70,7% de los pacientes requirió transfusión sanguínea postoperatoria. Tras el alta hospitalaria, el 55,9% presentó complicaciones médicas principalmente infección del tracto urinario (16,8%) y el 42,7% presentó eventos adversos graves sin diferencias entre grupos. La mortalidad global del estudio al año de seguimiento fue del 32,2%. Después de la cirugía, los pacientes tuvieron una mejoría progresiva y significativa en la CVRS dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio HIPCCO, incluyó 163 pacientes con 78,9 años de media y 60,1% mujeres; el 52,8% tuvo ASA II. El tiempo medio desde el ingreso hospitalario hasta la cirugía fue de 8,3 días. Las causas más frecuentes de retraso fueron de tipo administrativo. Al ajustar por covariables, el retraso quirúrgico se asoció con la demora en la autorización de la cirugía y los eventos médicos generados durante el ingreso. El 76,1% de los pacientes presentó algún evento adverso postoperatorio y la mortalidad a los 12 meses de seguimiento alcanzó un 18,6%. La CVRS mejoró durante los primeros 6 meses en comparación con la evaluación preoperatoria. Conclusión: La evolución de la CVRS de los tres estudios fueron muy similares pese a las diferencias sociales, culturales y económicas entre España y Colombia. La CVRS en la FFP mejora principalmente en los primeros 6 meses posteriores a la cirugía, estabilizándose posteriormente, sin alcanzar los valores prefractura, Más de la mitad de los pacientes tuvieron complicaciones médicas o quirúrgicas. La mortalidad fue variable entre los estudios dependiendo del grado de comorbilidad basal de los pacientes.General objective: To study health-related quality of life (HRQoL) and postoperative complications, including mortality, in patients with proximal femur fracture (PFF). Methods: Three studies were conducted, two multicenter randomized clinical trials (RCTs) (TRANEXFER and AFFECT) in Spain and a single-center prospective observational cohort (HIPCCO) study in Colombia. The TRANEXFER study compared the topical administration of tranexamic acid (TXA) and fibrin glue (FG) in the surgical field to reduce perioperative bleeding compared to usual haemostasis. The AFFECT study evaluated a platelet function measurement strategy to shorten the time to surgery with neuraxial anesthesia compared to the standard protocol in patients with chronic antiplatelet therapy. The HIPCCO study analyzed factors related to surgery delay in patients with femoral fractures . In all studies, medical and surgical complications following PFF treatment and HRQoL were assessed using the EQ-5D-5L instrument. In the TRANEXFER study, a cost-effectiveness analysis was performed. Patient follow-up was 12 months for the RCTs and 6 months for the observational study. Results: The TRANEXFER study randomized 161 patients, with a mean age of 83.1 years and 76.3% were women; 41.2% has ASA II surgical risk. The most frequent post-surgical complication was blood transfusion in 40.8% of the patients with no difference between the compared groups. Overall mortality was 13%. In the cost-effectiveness analysis of the interventions, the fibrin glue was a dominated strategy and more costly than TXA and less effective. TXA compared to usual hemostasis had an incremental cost-effectiveness ratio of 15,289.6 USPPP per Quality Adjusted Life Years. HRQoL during the 12-month follow-up significantly improved within each group (p<0.001), with no differences between groups. The AFFECT study randomized 156 patients, with a mean age of 85.5 years and 68.0% were women; 86.7% had ASA III. The experimental group reduced the mean time from admission to surgery by 2.5 days (2.8 vs 5.3 days) (p<0.0001). 70.7% of the patients required postoperative blood transfusion. After hospital discharge, 55.9% experienced medical complications, mainly urinary tract infection (16.8%) and 42.7% had serious adverse events with no differences between groups. The overall mortality of the study at one-year of follow-up was 32.2%. After surgery, patients showed progressive and significant improvement in HRQoL within each group (p<0.001), with no differences between groups. The HIPCCO study included 163 patients with a mean age of 78.9 years and 60.1% women; 52.8% had ASA II. The mean time from hospital admission to surgery was 8.3 days. The most frequent causes of delay were administrative. After adjusting for covariates, surgical delay was associated with delay on authorization of surgery and the medical events generated during admission. 76.1% of the patients experienced postoperative adverse event and mortality at 12 months of follow-up reached 18.6%. HRQoL improved during the first 6 months compared to the preoperative assessment. Conclusion: The evolution of the HRQoL in the three studies was very similar despite the social, cultural and economic differences between Spain and Colombia. HRQoL in PFF improves mainly in the first 6 months following surgery, stabilizing later, without reaching pre-fracture values. More than half of the patients experienced medical or surgical complications. Mortality varied between studies depending on the degree of baseline comorbidity of the patients.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
    corecore