Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter

La Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII

L’objectiu d’aquest article és presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produït per la pèrdua de rendes després de la reducció de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la població a causa d’unes pràctiques indignes d’alguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmartí, que va ser col·lector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedències dels ingressos. L’elecció dels temes ha estat donada per la mateixa documentació. La parròquia de Sallent va perdre l’arxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de l’Arxiu Episcopal de Vic i el fons de l’arxiu del mas Sanmartí, d’on era originari el col·lector

Dots i llegats dels Baldrich de Valls (1768-1863)

Aquest article presenta les dificultats que van haver d'afrontar entre 1768 i 1863 els hereus de la casa Baldrich de Valls per liquidar els dots i les deixes testamentàries. Anton Baldrich Janer va nomenar hereu el fill gran del primer matrimoni amb l'obligació de pagar als seus germans i especialment als seus germanastres unes quantitats molt elevades de diners atorgats en un moment de grans expectatives econòmiques, gràcies al comerç amb Amèrica i el nord d'Europa. Durant la primera meitat del segle XIX, alguns anys de males collites, les contínues guerres i la independència de les colònies americanes feren minvar els recursos i van afeblir la hisenda familiar. Els successius hereus maldaven per pagar les contínues reclamacions dels cabalers i les cabaleres de les diferents generacions, fet que els impedia invertir en noves empreses per tal d'ampliar i modernitzar els seus negocis. L'any 1863, el darrer hereu Baldrich va morir sense descendència, havent pagat els darrers deutes familiars però sense haver creat nous horitzons per als seus successors.This article is concerned with the difficulties faced by the heirs of the Baldrich family of Valls when, during the period 1768 to 1863, they were attempting to fulfil their obligations related to dowries and inheritances. Anton Baldrich Janer named his eldest son by his first marriage hereu, or universal heir, as was the custom in Catalan families, but with the obligation to pay his siblings, and especially his half-brothers and sisters, large amounts of money adjudicated at a time when trade between America and northern Europe had considerably raised financial expectations. During the first half of the 19th century, poor harvests, continual wars and the independence of the American colonies diminished the family?s resources and weakened their financial situation. Successive generations of hereus struggled to meet the continuous claims of their brothers and sisters ?the cabalers and cabaleres who would normally have the legal right to a percentage of the inheritance? with the result that they were unable to invest in new enterprises which would have expanded and modernized their commercial activity. In 1863, the last hereu of the Baldrich family died childless, having paid off the last of the family debts but without having opened up new horizons for his successors

The aggregation of Brucella abortus occurs under microaerobic conditions and promotes desiccation tolerance and biofilm formation

Brucella abortus causes brucellosis mainly in cattle. The infection is transmitted to humans by ingestion of animal products or direct contact with infected material. While the intracellular lifestyle of Brucella is well characterized, its extracellular survival is poorly understood. In nature, bacterial persistence is associated with biofilms, where aggregated cells are protected from adversity. The inability of Brucella abortus to aggregate under aerobiosis and that fact that the replicative niche of Brucella is characterized by microaerobic conditions prompted us to investigate the capacity of this pathogen to aggregate and grow in biofilms under microaerobiotic conditions. The results show that B. abortus aggregates and produces biofilms. The aggregates tolerate desiccation better than planktonic cells do, adhere and displace even in the absence of the lipopolysaccharide-O antigen, flagella, the transcriptional regulator VjbR, or the enzymes that synthesize, transport, and modify cyclic β (1,2) glucan.Fil: Almiron, Marta A.. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - La Plata. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas. Universidad Nacional de San Martín. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas; ArgentinaFil: Roset, Mara Sabrina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - La Plata. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas. Universidad Nacional de San Martín. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas; ArgentinaFil: Sanjuan, Norberto Aníbal. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Houssay. Instituto de Investigaciones en Microbiología y Parasitología Médica. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Medicina. Instituto de Investigaciones en Microbiología y Parasitología Médica; Argentin

Manufacturing systems considered as time domain control systems : receding horizon control and observers

This thesis considers manufacturing systems and model-based controller design, as well as their combinations. The objective of a manufacturing system is to create products from a selected group of raw materials and semifinished goods. In the field of manufacturing systems control is an important issue appearing at various operation levels. At the level of fabrication, for example, control is necessary in order to assure properly working production processes such that products are being fabricated in the desired way. At a higher level in the hierarchy of manufacturing system control, the product streams through the system are controlled in order to satisfy, for example, customer demands in an optimal way. Here, the definition of optimal can be interpreted in various ways, such as "with the least possible costs in terms of money" or "in the shortest possible time". In this research, the attention is focussed on this higher hierarchy level of manufacturing system control. In the literature, many heuristic methods have been developed for the control of a manufacturing system. Nowadays, some heuristicmethods are still being used in combination with operator experience for management of resources and planning of production. However, as the complexity of the manufacturing systems increases rapidly, the (simple) heuristic methods and operator experience will at some point become incapable of finding an optimal control strategy. In this dissertation the potential of consideringmanufacturing system control from a control systems point of view is investigated. The ultimate goal of the research is to eventually obtain a more constructive way to address controller design for manufacturing systems. One control strategy from control systems theory, on which is in particularly focused in this research, is a model-based receding horizon control strategy, known in literature as Model Predictive Control (MPC). Since in manufacturing systems a lot of physical system constraints are involved, like for example finite machine process capacities, finite product storage capacities, finite product arrival rates, etc., the capability for a manufacturing control strategy to handle those constraints is a necessity. One of the key features of model predictive control is the capability of handling constraints in the controller design. This is one of the major motivations to investigate the model predictive control principle as a control strategy for manufacturing systems. Other issues that are important and that the model predictive control design methodology can handle is to enforce optimality, to introduce feedback, and the capability of allowing for mixed continuous and discrete model structures. The later are typically encountered when models of manufacturing systems are derived. The main results that are obtained in this dissertation and that are relevant in the context of manufacturing systems control, but are certainly also relevant beyond this field are: • One has developed an robust computationally friendly nonlinear model predictive control algorithm that can handle model structures with mixed continuous and discrete dynamics. The algorithm can be designed for additive disturbance rejection purposes; • Robustness (with respect to measurement noise) results that are in particulary of interest in the field of nonlinear model predictive control are obtained; • An asymptotically stabilizing output based nonlinear model predictive control scheme for a class of nonlinear discrete-time systems is developed. Results that are relevant in the context of manufacturing systems control are: • It is illustrated howthe aforementioned developed robust computationally friendly nonlinear model predictive control algorithm can be employed to solve a large scale manufacturing control problem in an efficient decentralized manner; • The relation between the so-called event domain modeling approaches for a class of discrete-eventmanufacturing systems to time domainmodels is derived. This results enables one to solve seemingly untractable time domain formulated optimal control problems for a class of manufacturing systems in a tractable manner; • An observer theory for a class of discrete-event manufacturing systems is developed

El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí

Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar, les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar