Prensa digital en 2010

This radiography of the state of digital media in 2010 pays special attention to the situation in Spain, with references to the international one. The main points are: the crisis of the media, the return to pay-for-content, reading devices for news as the iPad, developments in social media and real time news

Un método para cuantificar las contribuciones de los colaboradores en las publicaciones científicas

A method for quantifying collaborators’ contributions in scientific publications Authorship has become a hot topic in the past decades, especially in the field of biomedical sciences. Concern about this issue is increasing in other sciences as well, due to the importance of authorship for scientific careers and funding. I propose a method to quantify collaborators’ relative contributions to scientific publications, from which contributorship (collaborators who sign the publication and their order of appearance) can be established. This method begins with an initial agreement among collaborators based on principles of distribution of credit and weighting contributions to the design, data gathering, analysis, interpretation, writing and administration phases involved in scientific publication. Standardized application of this method with tables showing the percentage of each collaborators’ involvement would contribute to the assessment of scientists’ productivity and the construction of citation indexes Editorials, indexing services, university departments and laboratories should coordinate policies for the attainment of standardized, unified criteri

La documentación en la prensa digital. Nuevas tendencias y perspectivas

It shows the confluence of two research perspectives on news librarianship in online media: the discipline and professional practice of the news librarianship, and the analysis of memory or documentation as a feature of the digital media. From this perspective of convergence, it shows some new trends about news librarianship in online media through a series of products and services, classified into three areas: the digital archive, the documentary contextualization and the production of documentary products. It provides examples of good practice for these products and services in online newspapers from various countries

Curación de contenidos en bibliotecas mediante plataformas social media

English abstract. The use of content curation by libraries in social media platforms is analyzed. Social media analyzed are Scoop.it, Paper.li, Flipboard, Storify, Milq, List.ly, Facebook and Twitter, with many examples of use by libraries. Spanish abstract. Se analiza el uso de la curación de contenidos por bibliotecas en plataformas de medios sociales. Los medios sociales analizados son Pinterest, Scoop.it, Paper.li, Flipboard, Storify, Milq, List.ly, Facebook y Twitter, con variados ejemplos de uso por parte de bibliotecas

Bases de dades d’informació d’agències de premsa. Efedata

Guide of Efedata, a press database from the Spanish news agency Efe. The guide is a part of the course "The best digital information resources for journalism documentation" (Barcelona: Cobdc, 2009

Content curation in journalism (and journalistic documentation)

Desde hace unos pocos años están con nosotros los conceptos de content curation y de content curator como actividad o sistema y como profesional o especialista, respectivamente. Aunque el origen del término se vincule al mundo del marketing –se considera como artículo fundacional “Manifesto for the content curator” del marketer Rohit Bhargava (2009)-, y sus características se identifiquen en buena medida con las del profesional de la Información y la Documentación, la content curation va más allá de una disciplina concreta o de un rol profesional determinado. Ambos perfiles citados, marketers y bibliotecarios-documentalistas, pueden hacer content curation por supuesto, pero también otros, como educadores, por ejemplo. Y, como es el caso que tratamos aquí, periodistas (y documentalistas de prensa). Porque en estas breves líneas nos vamos a centrar en presentar el papel de la content curation en el ámbito del periodismo.The last years we have seen the appearance of concepts such as content curation and content curator as, respectively, the activity or system and the professional or specialist. Although the term is originally linked to the world of marketing, -considering marketer’s Rohit Bhargava “Manifesto for the content curator” (2009) as its founding article-, and its features mostly identify with those of the Information Science professional, content curation goes beyond a specific discipline or professional role. Both profiles of marketers and librarians-information scientists can of course become content curators, but also others, as for example educators. And, as is the case we are dealing with here, journalists (and press documentalists), because in this short article we are focusing on presenting the role of content curation in the area of journalism

Prensa digital en 2013-2014

English abstract. A radiography of the state of digital media in 2013-2014 is presented, paying special attention to the situation in Spain, but with international references. Eleben main points are discussed: the crisis in print media, the rise of new media, digital strategy, canon Aede, mobile reading devices, brand journalism, data journalism, fact checking, multimedia storytelling, long-format journalism and computer journalism. Spanish abstract. Radiografía del estado de la prensa digital en los años 2013-2014, con especial atención a la situación en España y referencias internacionales. Los principales puntos tratados son, entre otros: la crisis de la prensa, nuevos medios, estrategia digital, canon Aede, dispositivos de lectura móvil, periodismo de marca, periodismo de datos, verificación de datos, narrativa multimedia, periodismo de gran formato, y periodismo computacional

Structure, regulation, and evolution of Passerine molt

[eng] Molt is the process of plumage renewal by which birds maintain and adjust its functionality throughout their lifecycle. Multiple elements have been tackled in bird molt research (timing, duration, sequence, intensity, extent, feather growth rate, and plumage quality), but major gaps still exist on molt regulation, and especially on molt evolution. This thesis focuses on one molt element extensively recorded since mid-20th century but seldom studied as an individual trait: the set of feathers replaced after a given molt episode by one individual (here referred to as final molt phenotype). This is surprising because feathers differ in their function (e.g. signaling, thermoregulation, contribution to different flight functions, durability), costs of production, and morphology (e.g. exposure, mass, shape), all of which can be targeted by natural selection. Therefore, the final molt phenotype should be under strong selective pressures, suggesting that its regulation has been shaped during evolution to optimize plumage performance throughout the bird’s lifecycle. This thesis explores the potential of analyzing final molt phenotypes as is (instead of being analyzed partially or indirectly) to uncover underlying mechanisms of molt regulation and to provide insights on the evolution of molt in passerine birds. Following are the main findings presented in this thesis. Final molt phenotypes differed between the post-juvenile and the pre-breeding molts along the passerine phylogeny. A nested organization of final molt phenotypes suggested a rank of feather molt importance as underlying rule of molt. However, deviations from perfect nestedness were largely associated with the pre-breeding molt. Shared ancestry explained a large portion of final molt phenotype variation, likely due to constraints associated to plumage morphology, which is highly conserved in passerines. Phylogenetic analyses confirmed the phylogenetic independence of the pre-breeding molt and the strong phylogenetic signal of the post-juvenile molt. Further, they showed the overlooked relevance of environmental factors on the evolution of passerine molt, although their effect varied among taxonomic groups and molt episodes, thus highlighting the flexibility and adaptiveness of molt. Findings exposed in this thesis confirm the relevance of the final molt phenotype as a promising element to advance in our understanding of bird molt.[cat] La muda és el procés de renovació del plomatge mitjançant el qual els ocells mantenen i ajusten la seva funcionalitat durant tot el seu cicle vital. S’han abordat diversos elements en la investigació de la muda dels ocells (calendari, durada, extensió, intensitat, seqüència, qualitat del plomatge i velocitat de creixement de la ploma), però encara hi ha importants llacunes sobre la regulació de la muda i, sobretot, sobre la seva evolució. Aquesta tesi se centra en un element de la muda àmpliament registrat des de mitjan segle XX, però que encara no ha estat estudiat com a tret individual: el conjunt de plomes substituïdes després d’un determinat episodi de muda per un individu (aquí anomenat fenotip final de muda). Això és sorprenent perquè les plomes difereixen en la seva funció (e.g. senyalització, termoregulació, contribució al vol, durabilitat), costos de producció i morfologia (e.g. exposició, massa, forma), que poden ser objecte de selecció natural. Per tant, el fenotip de muda final hauria d’estar sota fortes pressions selectives, cosa que suggereix que la seva regulació s’ha configurat durant l’evolució per optimitzar el rendiment del plomatge al llarg del cicle de vida de l’ocell. Aquesta tesi explora el potencial d'analitzar el fenotip de muda final tal com és (en lloc d'analitzar-lo parcialment o indirectament) per descobrir els mecanismes subjacents de regulació de la muda i proporcionar informació sobre l'evolució de la muda en els passeriformes. A continuació es mostren les principals conclusions presentades en aquesta tesi. El fenotip de muda final diferia entre la muda post-juvenil i la pre-nupcial al llarg de la filogènia dels passeriformes. Una organització aniuada del fenotip de muda final va suggerir l’existència d’un rang d'importància en la muda de les plomes com a regla subjacent. Tanmateix, les desviacions de l’aniuament perfecte es van associar en gran mesura amb la muda pre-nupcial. L'ascendència compartida explicava una gran part de la variació del fenotip de muda final, probablement a causa de restriccions associades a la morfologia del plomatge, la qual està molt conservada en els passeriformes. Les anàlisis filogenètiques van confirmar la independència filogenètica de la muda pre- nupcial i l’elevat senyal filogenètic de la muda post-juvenil. A més, van mostrar la rellevància que han tingut els factors ambientals en l’evolució de la muda dels passeriformes, tot i que el seu efecte varia entre els grups taxonòmics i també entre els episodis de muda, destacant així la flexibilitat i la naturalesa adaptativa de la muda. Les troballes exposades en aquesta tesi confirmen la rellevància del fenotip de muda final com un element prometedor per avançar en la nostra comprensió de la muda dels ocells

Cerdà Barcelona: the first metropolis 1853-1897

Peer Reviewe

Plànols municipals d'alineació. Barcelona en el context europeu, segles XVIII-XIX

La llicència d'obres amb alineació de parcel·la inclosa, els plànols d'alineació de carrer i els de ciutat s'imposaren a Franca entre 1750 i 1808 i es difongueren pels països afins al segle xix. Els procediments idèntics de trasllat sobre el terreny creen una continuïtat entre els plànols de carrer i els de ciutat. Els plànols de carrer foren l'opció preferida de Barcelona. Per estudiar-los, he utilitzat la documentació municipal. Els plànols de reforma urbana són una exclusiva de França fins 1850. He aprofitat les monografies urbanes franceses basades en documentació equiparable a la barcelonina, mentre que la bibliografia espanyola i la italiana són més inespecífiques. En comparar l'eficàcia d'aquest tipus de planificació urbanística, he arribat a la conclusió que els plans d'alineació de ciutat fracassaren arreu i els plànols de carrer almenys van ser possibles i establiren un marc de referència per a les llicències concretes.Building licenses with the alignment scheme included and alignment plans of streets and of entire cities were implemented in France between 1750 and 1808, and they spread in the neighboring countries in 19th century. A same procedure of transferring plans to the field establishes continuity between street maps and city maps. Street plans were the favored choice in Barcelona. I have used municipal documents to study them. City reform plans are exclusive of France until 1850. I have used French urban monographs based on documentation that equal to the sources available in Barcelona. Meanwhile, Spanish and Italian literatures are more unspecified. In comparing the efficacy of this kind of urban plan, the main conclusion is that the alignment city maps failed everywhere, whereas the street maps were at least possible and a point of departure when granting licensees.La licencia de obras con la alineación incluida y los planos de alineación de calle y de ciudad se impusieron en Francia entre 1750 y 1808 y se difundieron por los países afines en el siglo xix. Los procedimientos idénticos de traslado sobre el terreno creanuna continuidad entre los planos de calle y los de ciudad. Los planos de calles fueron la opción preferida de Barcelona. Para estudiarlos, he utilizado la documentación municipal. Hasta 1850, los planos de reforma urbana son una exclusiva de Francia. He aprovechado las monografías urbanas francesas basadas en documentación equiparable a la barcelonesa, mientras que la bibliografía española y la italiana son más inespecíficas. Al comparar la eficacia de este tipo de planificación urbanística, he llegado a la conclusión de que los planos de alineación de ciudad fracasaron en todas partes y los planos de calle al menos fueron posibles y establecieron un marco de referencia para las licencias concretas