La llicència d'obres amb alineació de parcel·la inclosa, els plànols d'alineació de carrer
i els de ciutat s'imposaren a Franca entre 1750 i 1808 i es difongueren pels països afins al
segle xix. Els procediments idèntics de trasllat sobre el terreny creen una continuïtat entre
els plànols de carrer i els de ciutat. Els plànols de carrer foren l'opció preferida de Barcelona.
Per estudiar-los, he utilitzat la documentació municipal. Els plànols de reforma
urbana són una exclusiva de França fins 1850. He aprofitat les monografies urbanes
franceses basades en documentació equiparable a la barcelonina, mentre que la bibliografia
espanyola i la italiana són més inespecífiques. En comparar l'eficàcia d'aquest tipus de
planificació urbanística, he arribat a la conclusió que els plans d'alineació de ciutat fracassaren
arreu i els plànols de carrer almenys van ser possibles i establiren un marc de
referència per a les llicències concretes.Building licenses with the alignment scheme included and alignment plans of streets
and of entire cities were implemented in France between 1750 and 1808, and they
spread in the neighboring countries in 19th century. A same procedure of transferring
plans to the field establishes continuity between street maps and city maps. Street plans
were the favored choice in Barcelona. I have used municipal documents to study them.
City reform plans are exclusive of France until 1850. I have used French urban monographs
based on documentation that equal to the sources available in Barcelona. Meanwhile,
Spanish and Italian literatures are more unspecified. In comparing the efficacy
of this kind of urban plan, the main conclusion is that the alignment city maps failed
everywhere, whereas the street maps were at least possible and a point of departure when
granting licensees.La licencia de obras con la alineación incluida y los planos de alineación de calle y
de ciudad se impusieron en Francia entre 1750 y 1808 y se difundieron por los países
afines en el siglo xix. Los procedimientos idénticos de traslado sobre el terreno creanuna continuidad entre los planos de calle y los de ciudad. Los planos de calles fueron
la opción preferida de Barcelona. Para estudiarlos, he utilizado la documentación municipal.
Hasta 1850, los planos de reforma urbana son una exclusiva de Francia. He
aprovechado las monografías urbanas francesas basadas en documentación equiparable
a la barcelonesa, mientras que la bibliografía española y la italiana son más inespecíficas.
Al comparar la eficacia de este tipo de planificación urbanística, he llegado a la conclusión
de que los planos de alineación de ciudad fracasaron en todas partes y los planos
de calle al menos fueron posibles y establecieron un marco de referencia para las licencias
concretas
