De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l'entorn de l'esclavitud i del tràfic d'esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l'observatori barceloní

L’esclavitud, entesa no com a sistema productiu sinó com a presència i ús socioeconòmic de la força de treball d’esclaus i esclaves, és un fenomen estructural que també tingué una gran incidència a l’època medieval. Sobretot a la Mediterrània occidental cristiana, per bé que, igualment, a l’imperi mameluc. Però tot i que en general es considera una mena de precedent quasi irrellevant, cada vegada és més clar que l’esclavitud medieval és el precedent directe, el terreny d’experimentació i el punt de partida de la primera esclavitud atlàntica. Aquest article dona algunes de les claus per entendre el fenomen

"Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Marema (...)" I "de taules de pi (....) en lo Maresma (...) ne ha per provehir tot lo món ". L'explotació dels recursos forestals mataronins a la baixa edat mitjana

Des de la baixa edat mitjana, els boscos del Maresme proveïren les drassanes de Barcelona de fusta per a la construcció naval. En aquestes pàgines, Roser Salicrú i Lluch recopila les dades conegudes sobre l'explotació dels recursos forestals mataronins, i les completa amb l'anàlisi d'uns compte de 1502-1503 que exemplifiquen amb detall tant el treball als boscos de Mataró com el transport de la fusta obtinguda fins a Barcelon

Joan Mercader: la intervenció del batlle general del regne de València en la política granadina d'Alfons el Magnànim

En el seu documentat "Estudio documental sobre el bayle general del reino de Valencia, su autoridad y jurisdicción", que abasta, des de 1404 fins a 1451, tota la primera meitat del segle XV, Leopoldo Piles ja destacava el paper que podia tenir el batlle general del regne de València tant en relació amb les que ell denominava autoritats estrangeres com en qualitat de conseller reial. Pero, amb una orientació eminentment jurídica, institucional i orgànica, defugia, volgudament i encertadament, d'acord amb els objectius de la seva anàlisi, la caiguda en personalismes. Tanmateix, és probablement quan busquem aquest personalisme quan, justament, la influencia del batlle en els dos aspectes assenyalats, la política internacional de la Corona i l'assessorament de la monarquia, pot apreciar-se amb mes força.Peer reviewe

Notes sobre algunes famílies de llavaneres a partir d'uns documents de la pia almoina (1166-1212)

El fons de la Pia Almoina de l'Àrxiu de la Catedral de Barcelona conté una sèrie que fa referència a Llavaneres. Roser Salicrú treballa alguns aspectes dels documents més antics, relacionats amb les famílies Campsentelles, Llull i Josbert.Peer reviewe

Fou Yusuf V ibn Ahmad, rei de Granada, l'infant Coix de les cròniques castellanes?

Historiography has traditionally assumed that the Granada's infante Cojo that appears in the Castilian chronicles was Muhammad X ibn Utman, and it had identifyed Yusuf ibn Ahmad with the also chronistical infante Aben lsmail. M. Charouiti's PHD, that edits and studies a Granada's writer lbn Asim work that had been considered missing, proves that Yusuf and lsmail were two different people. A revision of the information that this work gives together with new data obtained in catalan archives and of the Cojo's presence in Castilian chronicles, that never designate him as Muhammad, permits to discover that Yusuf V ibn Ahmad could be the chronistical infante Cojo and, in case, that the conjectural existence of Muhammad X el Cojo has been produced by Granada's XVth. century sultans homonymy, by lack of precision in their succession and by the long traditional mistakes commited by attributing them their appellatives.L'historiographie avait identifié, traditionnellement, l'infant Cojo de Grenade qui apparait aux chroniques castillanes avec Muhammad X ibn Utman, alors qu'avait assimilé Yusuf ibn Ahmad avec l'Aben Ismael des chroniques. La thèse de M. Charouiti, qui édite et étudie une oeuvre du grenadin Ibn Asim, contemporain aux événements, que l'on considérait perdue, démontre que Yusuf et Ismail furent deux personnes différentes. Alors, une revision des données que cet ouvrage nous apporte, de quelques nouvelles données inédites des archives catalans et de la présence de l’infant Cojo aux chroniques castillanes, lesquelles ne l'appellent jamais Muhammad, nous permet découvrir que Yusuf V ibn Ahmad pourrait être l'infant Cojo des chroniques, et que la supposition de l'existence de ce Muhammad X el Cojo avait été produite par l'homonymie des sultans grenadins du XVe. siècle, par les imprécisions en leur succession et par les erreurs, avec une longue tradition, dans l'attribution de leurs appellatifs

La explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés

En tierras cristianas, la esclavitud medieval fue fundamentalmente un fenómeno urbano y mediterráneo que se difundió a partir de mediados del siglo XIV, tras la Peste Negra. Desde entonces, el perfil del esclavo-cautivo musulmán previamente dominante se diluyó, en beneficio de los esclavos y esclavas de procedencia oriental que invadieron de forma masiva los mercados de los grandes puertos mercantiles. Actualmente, se ha podido demostrar que, en las ciudades donde el fenómeno tuvo más impacto, los esclavos y esclavas estuvieron en manos de propietarios de cualquier sector socio-profesional no marginal. En cambio, se ha prestado poca atención a la inserción social y laboral del esclavo y ha tendido a asociarse demasiado mecánicamente el perfil de los propietarios de esclavos al aprovechamiento de la fuerza de trabajo servil. Los propietarios de esclavos no los concibieron estricta ni necesariamente como mano de obra a su servicio: tanto a través de su cesión a terceros como asalariados y de la capitalización de sus jornales, como mediante su redención por medio del sistema de la talla (que podía duplicar o incluso cuadriplicar el precio de compra y aseguraba una renta a los antiguos propietarios), la adquisición de un esclavo era una inversión rentable y amortizable a corto plazo. Este trabajo se centra en el análisis de evidencias directas, sonsacadas de libros de obra de arquitectura civil y eclesiástica y de fuentes contables de la construcción naval, que ponen de manifiesto que el aprovechamiento asalariado de la mano de obra servil masculina fue mucho más generalizado de lo que las fuentes mayormente empleadas para el estudio de la esclavitud medieval en tierras cristianas (notariales) habían dejado entrever. En ocasiones, pueden documentarse auténticas brigadas de esclavos asalariados que realizan tareas no especializadas y que precisan del uso de la fuerza bruta. Los hombres esclavos fueron explotados, fundamentalmente, para la realización de este tipo de tareas. Las mujeres esclavas, en cambio, tuvieron una adscripción mayormente doméstica y, a menudo, aunque no exclusivamente, fueron objeto de explotación o de aprovechamiento sexual por parte de su entorno.In Christian countries, mediaeval slavery was fundamentally an urban and Mediterranean phenomenon that spread from the middle of the 14th century, after the Black Death. From that time on, the previously predominant profile of the Muslim slave-captive became diluted, in favour of slaves from the East that flooded into the markets of the major commercial ports. It has now been possible to demonstrate that, in the cities where the phenomenon made most impact, the slaves were in the hands of owners from all kinds of nonmarginal socio-professional sectors. On the other hand, little attention has been paid to the social and labour insertion of the slave and the profile of the slave owners has tended to be associated too mechanically with the use of the strength of slave labour. Owners of slaves did not conceive of them either strictly or necessarily as manual labour at their service: through loaning them out to third parties as wage earners, and the capitalization of their day’s work, and through their redemption via the system of the talla (which could double or even quadruple the purchase price and assured the previous owners a rent), the acquisition of a slave was a profitable investment, redeemable in the short term. This study focuses on the analysis of direct evidence, gleaned from civil and ecclesiastical architecture building log books and from naval construction accounting sources, which clearly show that the salaried use of male slave labour was far more widespread than we had been led to believe by the (notarial) sources used mostly for studying mediaeval slavery in Christian territories. Occasionally, authentic brigades of wageearning slaves can be documented doing unspecialized jobs requiring the use of brute force. Male slaves were exploited, fundamentally, for these kinds of jobs. Female slaves, on the other hand, were in the main assigned to the home and they were often, although not exclusively, the subject of sexual exploitation or use by people close to them

Dels capítols de 1413 als de 1422: un primer intent de fer viable la guarda d'esclaus de la Generalitat de Catalunya

-