13 research outputs found

    Dos episodios de brujería en la Seu d'Urgell : primer tercio del siglo XVII

    Get PDF
    En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d'Urgell i el Consell de la ciutat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és definir mitjançant els ulls dels seus protagonistes els trets principals d'aquest fenomen en l'esfera local i el paper rellevant que van tenir rumors i assenyalaments en el procés comunitari de construcció d'una metzinera i en la seva condemna. Com demostrarem al llarg d'aquestes pàgines, les declaracions dels testimonis van perfilar un model de bruixeria del tipus «popular» definit per autors como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.This paper examines two witchcraft trials held in the years 1616 and 1629 that have been unknown until now and which were judged in the criminal curia of la Seu d'Urgell, a jurisdiction shared by the Urgell Bishopric and the City Council. The main purpose of this investigation is to define through the eyes of their protagonists the main features of this phenomenon locally and the relevant role both rumors and accusations played in the building of a communitarian trial of witches and their conviction. The paper will show that the witnesses' testimonies shaped a type of "popular" witchcraft as defined by writers such as Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, among others

    Festa, imatge i poder: les celebracions per l’entronització de Carles III a la Seu d’Urgell (1760)

    Get PDF
    L’estudi de les festes de l’exaltació al tron de Carles III, celebrades a la Seu d’Urgell els dies 20, 21 i 22 de gener de 1760, ens permeten fer una anàlisi del poder i de la representació pública d’aquest poder en les vessants monàrquica i municipal. Hem centrat aquesta anàlisi en la funció predominantment social de la festa i dels significats dels retrats reials i ho hem fet a partir de conceptes bàsics de la sociologia, com ara el guió (argument, elements i significats), els subjectes i els receptors socials i el missatge que es tenia intenció de reforçar.1 Aquest estudi aporta a la historiografia catalana el perfil d’un model festiu d’entronització en una ciutat intermèdia i perifèrica, que segueix les ordres arribades de la Cort de Madrid i que adapta el guió festiu barceloní als recursos localsEl estudio de las fiestas de exaltación al trono de Carlos III, que se celebraron en la Seu d’Urgell durante los días 20, 21 y 22 de enero de 1760, nos permite realizar un análisis del poder y de la representación pública de este poder en sus facetas monárquica y municipal. Hemos centrado dicho análisis en la función social de la fiesta y en los significados de los retratos reales, y para ello hemos partido de conceptos básicos de la sociología como: el guion (argumento, elementos y significados), sujetos y receptores sociales, y el mensaje que se tenía intención de reforzar.2 Esta investigación aporta a la historiografía catalana el perfil de un modelo festivo de entronización real en una ciudad intermedia y periférica, que seguía las órdenes que llegaban de la Corte de Madrid y adaptaba el guion festivo barcelonés a los recursos localesA study of the celebrations held to mark the exaltation to the throne of Charles III, which took place in the Seu d’Urgell on 20, 21 and 22 January 1760, allows us to analyse the power on display and its public representations, in both monarchist and municipal aspects. This analysis focuses on the social function of the celebrations and the meanings of the royal portraits, and considers basic concepts of sociology such as the scenario (plot, elements and meanings), subjects and recipient community, and the message intended to be reinforced. For Catalan historiography the study profiles a model of festive enthronement in an intermediate and peripheral city, which follows orders from the Court of Madrid and adapts the Barcelonian festive scenario to local resource

    Seducidas y abandonadas. El incumplimiento de la palabra de matrimonio en el Alt Urgell (s. XVII)

    Get PDF
    Seduïdes i abandonades. Les falses promeses de matrimoni a l’Alt Urgell (segle XVII)Aquest article planteja un primer estudi d’orientació microhistòrica i qualitativa de l’estupre a l’Alt Urgell, als Pirineus catalans, a partir de tretze processos judicials del tribunal secular i senyorial del capítol catedralici d’Urgell, al segle XVII. Analitzarem seduccions, promeses de matrimoni o de dotació amb accés carnal, desistiments de la paraula donada en la més estricta intimitat i estratègies femenines, judicials o no, orientades a forçar el compliment d’aquests contractes o a obtenir compensacions per la pèrdua de la seva honra. Donarem veu als protagonistes i als entorns veïnals que ens parlen de violència sexual, relacions de gènere, desigualtats socials i sentit de l’honra des de la perspectiva dels usos i els costums comunitaris. Així, releguem a un segon pla la visió que la tradició jurídica romana, el dret canònic i els tractats morals defensaven sobre aquestes qüestions.Seduced and abandoned. False promises of marriage in Alt Urgell (17th century)This article makes a first microhistorical qualitative study of rape in Alt Urgell, in the Catalan Pyrenees, through thirteen judicial proceedings of the secular court of the Cathedral Chapter of Urgell from the 17th century. We will analyze seductions, betrothal with carnal knowledge, withdrawals from marriage agreements and feminine strategies, judicial or not, aimed at forcing the fulfillment of these contracts or obtaining compensation for the loss of their honor. We will give a voice to the protagonists and their neighborhoods, who will speak to us about sexual violence, gender relations, social inequalities and a sense of honor from the perspective of community uses and customs. Obviously, these guidelines relegate to the background the view that the Roman legal tradition, canon law and moral treaties defended on these issues.Este artículo realiza un primer estudio de orientación microhistórica y cualitativa del estupro en el Alt Urgell, Pirineo catalán, a través de trece procesos judiciales del tribunal secular y señorial del cabildo catedralicio de Urgell en el siglo XVII. Analizaremos seducciones, promesas de matrimonio o de dotación con acceso carnal, desistimientos de la palabra dada en la más estricta intimidad y estrategias femeninas, judiciales o no, orientadas a forzar el cumplimiento de estos contratos o a obtener compensaciones por la pérdida de sus honras. Daremos voz a sus protagonistas y a sus entornos vecinales, que nos hablarán de violencia sexual, relaciones de género, desigualdades sociales y sentido de la honra desde la perspectiva de los usos y costumbres comunitarios. Evidentemente estas directrices relegan a un segundo plano la visión que la tradición jurídica romana, derecho canónico y tratados morales defendían sobre estas cuestiones

    Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553

    Get PDF
    Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d’Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l’Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d’Urgell i la ciutat d’Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d’Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s’inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle XVII. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d’aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d’aquestes persecucions.Witches and the neighborhood. Two judicial trials in Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553 This article analyzes two trials for witchcraft brought by those in charge of criminal justice for the Cathedral of Santa Maria d’Urgell against two women of Bescaran, a village in the Alt Urgell, in the years 1551-1553. These two defendants would join at least 13 to 15 other bescaranesas —women from Bescaran— judged by the same court and by the criminal court shared with the Ciutat d’Urgell, between 1520-1530 and 1623. These events confirm the remarkable persecution of witches in the mountainous areas of the bishopric of Urgell (Pallars, Andorra and Alt Urgell) between the 15th century and the beginning of the 17th century. Our research will allow us to analyze the community values, interpersonal relationships and beliefs associated with the witchcraft of the inhabitants of this town, who were both victims and instigators of this repression.Brujería y vecindario. Dos procesos judiciales de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553 Este artículo analiza dos procesos por brujería de la justicia criminal del cabil-do de la catedral de Santa Maria d’Urgell abiertos contra dos mujeres de la localidad de Bescaran, comarca del Alt Urgell, en los años 1551-1553. Estas dos acusadas se sumarían como mínimo a otras trece bescaranesas más juzgadas por este mismo tribunal y por la justicia criminal compartida entre la mitra y la ciudad de Urgell, entre la década de 1520 y 1623. Estos hechos confirman que, en las zonas montañosas del obispado de Urgell —Pallars, Andorra y Alt Urgell—, la persecución de brujas tuvo un carácter endémico y sostenido alo largo de generaciones, dado que se inició en los últimos años del siglo xv y se mantuvo activa hasta el siglo xvii. Nuestra investigación nos permitirá anali-zar los valores comunitarios, las relaciones interpersonales y las creencias aso-ciadas a la brujería de los habitantes de esta localidad, que fueron al mismo tiempo víctimas e instigadores de esta represión

    Estudios en Historia Moderna desde una visión Atlántica. Libro homenaje a la trayectoria de la profesora María Inés Carzolio

    Get PDF
    Fil: Tarragó, Griselda Beatriz. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Filosofía y Humanidades. Escuela de Historia; Argentina.Fil: Gentinetta, Martín. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Filosofía y Humanidades. Escuela de Historia; Argentina.Este libro homenaje se formula como un diálogo abierto entre grupos de investigación europeos y americanos sobre problemáticas referidas a una visión Atlántica de la proyección de los Imperios Ibéricos en la Edad Moderna. Los ejes convocantes son aquellos que a lo largo de su dilatada trayectoria en la investigación histórica ha desarrollado y publicado la Dra. María Inés Carzolio, tanto en Argentina como en el extranjero: Las raíces medievales de la Europa Moderna, las monarquías del Antiguo Régimen, la organización del espacio social y los agentes sociales en la modernidad, cuestiones sobre creencias y religiosidad, estudios urbanos y, finalmente, problemáticas en torno al campo discursivo y cultural.http://www.libros.fahce.unlp.edu.ar/index.php/libros/catalog/book/94Fil: Tarragó, Griselda Beatriz. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Filosofía y Humanidades. Escuela de Historia; Argentina.Fil: Gentinetta, Martín. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Filosofía y Humanidades. Escuela de Historia; Argentina.Otras Historia y Arqueologí

    Two episodes of witchcraft in Seu d’Urgell. First third of the 17th century

    No full text
    En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d'Urgell i el Consell de la ciutat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és definir mitjançant els ulls dels seus protagonistes els trets principals d'aquest fenomen en l'esfera local i el paper rellevant que van tenir rumors i assenyalaments en el procés comunitari de construcció d'una metzinera i en la seva condemna. Com demostrarem al llarg d'aquestes pàgines, les declaracions dels testimonis van perfilar un model de bruixeria del tipus «popular» definit per autors como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.This paper examines two witchcraft trials held in the years 1616 and 1629 that have been unknown until now and which were judged in the criminal curia of la Seu d'Urgell, a jurisdiction shared by the Urgell Bishopric and the City Council. The main purpose of this investigation is to define through the eyes of their protagonists the main features of this phenomenon locally and the relevant role both rumors and accusations played in the building of a communitarian trial of witches and their conviction. The paper will show that the witnesses' testimonies shaped a type of "popular" witchcraft as defined by writers such as Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, among others

    Festa, imatge i poder: les celebracions per l’entronització de Carles III a la Seu d’Urgell (1760)

    No full text
    L’estudi de les festes de l’exaltació al tron de Carles III, celebrades a la Seu d’Urgell els dies 20, 21 i 22 de gener de 1760, ens permeten fer una anàlisi del poder i de la representació pública d’aquest poder en les vessants monàrquica i municipal. Hem centrat aquesta anàlisi en la funció predominantment social de la festa i dels significats dels retrats reials i ho hem fet a partir de conceptes bàsics de la sociologia, com ara el guió (argument, elements i significats), els subjectes i els receptors socials i el missatge que es tenia intenció de reforçar.1 Aquest estudi aporta a la historiografia catalana el perfil d’un model festiu d’entronització en una ciutat intermèdia i perifèrica, que segueix les ordres arribades de la Cort de Madrid i que adapta el guió festiu barceloní als recursos locals  A study of the celebrations held to mark the exaltation to the throne of Charles III, which took place in the Seu d’Urgell on 20, 21 and 22 January 1760, allows us to analyse the power on display and its public representations, in both monarchist and municipal aspects. This analysis focuses on the social function of the celebrations and the meanings of the royal portraits, and considers basic concepts of sociology such as the scenario (plot, elements and meanings), subjects and recipient community, and the message intended to be reinforced. For Catalan historiography the study profiles a model of festive enthronement in an intermediate and peripheral city, which follows orders from the Court of Madrid and adapts the Barcelonian festive scenario to local resources  El estudio de las fiestas de exaltación al trono de Carlos III, que se celebraron en la Seu d’Urgell durante los días 20, 21 y 22 de enero de 1760, nos permite realizar un análisis del poder y de la representación pública de este poder en sus facetas monárquica y municipal. Hemos centrado dicho análisis en la función social de la fiesta y en los significados de los retratos reales, y para ello hemos partido de conceptos básicos de la sociología como: el guion (argumento, elementos y significados), sujetos y receptores sociales, y el mensaje que se tenía intención de reforzar.2 Esta investigación aporta a la historiografía catalana el perfil de un modelo festivo de entronización real en una ciudad intermedia y periférica, que seguía las órdenes que llegaban de la Corte de Madrid y adaptaba el guion festivo barcelonés a los recursos locale

    La conflictividad y las formas de control social en el Alt Urgell, siglo XVII

    Get PDF
    RESUMEN: Esta tesis doctoral investiga, desde una perspectiva comparativa, las tensiones y conflictos -conductas sexuales desordenadas, violencia verbal y física, brujería, hurtos y robos, etc.- que alteraban la convivencia vecinal, así como las vías utilizadas para restaurar el orden y la paz social. Estas estaban basadas en el desarrollo de mecanismos ligados a la infrajusticia y la parajusticia o en los diversos usos de la justicia reglada. Este análisis abarca una veintena de localidades que, con una población censada de 740 fuegos en 1595 y de 575 en 1717, configuraban los dominios señoriales del cabildo de la catedral de Santa Maria d’Urgell en la comarca del Alt Urgell, durante las dos últimas décadas del siglo XVI y en el transcurso del siglo XVII.ABSTRACT: This doctoral thesis studies, from a comparative perspective, tensions and conflicts -disordered sexual behavior, verbal and physical violence, witchcraft, theft and robbery, etc.- that altered the local coexistence and pathways used to restore order and social peace. These were based on the development of mechanisms linked to infrajusticia and parajusticia or different uses of formal justice. This analysis covers twenty localities, with a registered population of 740 firesin 1595 and 575 in 1717, which formed the lordships of the chapter of the cathedral of Santa Maria d'Urgell in the Alt Urgell, in the last two decades of the sixteenth century and during the seventeenth century

    La repressió de la bruixeria als Pirineus centrals : l'Alt Urgell, 1613-1629

    Get PDF
    Vull mostrar el meu agraïment al Dr. Pau Castell i al Sr. Lluís Obiols, arxiver municipal, pels seus consells i a la Sra. Rosa Bullich per la correcció lingüística del text.Aquesta recerca proposa un recorregut analític en quatre apartats per l'estudi de la bruixeria a l'Alt Urgell entre 1613 i 1629. Primer, dibuixa el perfil de la bruixa en el seu context familiar i social més enllà de l'estereotip de gènere. Segon, defineix els mecanismes socials i culturals col·lectius de creació i consolidació de la fama de bruixa d'una veïna. Tercer, analitza les capacitats malignes de fer emmalaltir atribuïdes a la bruixa i els recursos de la comunitat per a contrarestar-les. I, ja per acabar, reconstrueix la praxi judicial i les experiències culturals i subjectives de les acusades davant la justícia.This research proposes an analytical study of witchcraft in Alt Urgell in four sections. First, we draw the profile of the witch in her family and social context beyond the gender stereotype. Second, we define the collective social and cultural mechanisms of creation and consolidation of a suspected witch. Third, we analyze the harmful abilities attributed to the witch to make people sick and the resources of the community to counteract them. Finally, we reconstruct the judicial practice and the cultural and subjective experiences of the women who appeared in court.Esta investigación propone un recorrido analítico en cuatro apartados por el estudio de la brujería en la comarca del Alt Urgell entre 1613 y 1629. Primero, dibuja el perfil de la bruja en su contexto familiar y social más allá del estereotipo de género. Segundo, define los mecanismos sociales y culturales colectivos de creación y consolidación de la fama de bruja de una vecina. Tercero, analiza las capacidades malignas de causar enfermedades atribuidas a la bruja y los recursos de la comunidad para contrarrestarlas. Y, ya para finalizar, reconstruye la praxis judicial y las experiencias culturales y subjetivas de las acusadas ante los tribunales

    Dos episodios de brujería en la Seu d'Urgell : primer tercio del siglo XVII

    No full text
    En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d'Urgell i el Consell de la ciutat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és definir mitjançant els ulls dels seus protagonistes els trets principals d'aquest fenomen en l'esfera local i el paper rellevant que van tenir rumors i assenyalaments en el procés comunitari de construcció d'una metzinera i en la seva condemna. Com demostrarem al llarg d'aquestes pàgines, les declaracions dels testimonis van perfilar un model de bruixeria del tipus «popular» definit per autors como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.This paper examines two witchcraft trials held in the years 1616 and 1629 that have been unknown until now and which were judged in the criminal curia of la Seu d'Urgell, a jurisdiction shared by the Urgell Bishopric and the City Council. The main purpose of this investigation is to define through the eyes of their protagonists the main features of this phenomenon locally and the relevant role both rumors and accusations played in the building of a communitarian trial of witches and their conviction. The paper will show that the witnesses' testimonies shaped a type of "popular" witchcraft as defined by writers such as Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, among others
    corecore