628 research outputs found
Book Review: Evil
In contrast to traditional systems of thought which regarded evil as a supernatural force that explained human misfortune, Michel Wieviorka develops a sociological analysis of evil phenomena. His aim is to explain evil, to reveal its social, political, and cultural sources, and to clarify the processes through which the present–day forms of evil – terrorism, violence, racism, and active hatred – are constituted. Jo Taylor finds that in this highly topical and engaging book
La Decadència del multiculturalisme
El debat sobre el multiculturalisme es generĂ a finals dels anys seixanta
i, des d'aleshores, ha evolucionat considerablement. Va néixer de
dues fonts principals, una de concreta i polĂtica i una altra de mĂ©s teòrica i
filosòfica. Actualment ens obliga a repensar de bell nou les concepcions relatives
a la modernitat i a l'herència dels il·lustrats. El multiculturalisme és
una resposta institucional a l'existència, en el si d'un mateix Estat-nació, de
diverses identitats culturals particulars que esperen ser reconegudes pĂşblicament.
Ha estat criticat des de dos fronts oposats: se li retreu que rebutgi
els valors universals i que mini l'herència relacionada amb el predomini
d'una cultura. Com a resposta, el «multiculturalisme ben temperat» representa
un esforç perquè les diverses identitats culturals siguin reconegudes i
respectades i que, alhora, aquestes respectin els valors universals. Tot i el
desafiament que suposa l'augment de les identitats culturals, el multiculturalisme
resta associat, en darrer terme, a concepcions polĂtiques antiquades
i presenta lĂmits importants. L'espai de les identitats culturals sovint Ă©s «global
» i les peticions de reconeixement que han de formular no es poden satisfer
amb respostes des de l'Estat-nació. Aleshores, el multiculturalisme esdevé
insuficient i inadaptat, ja que els reptes als quals vol donar resposta
desborden el marc en què s'ha concebut, correspon a la fi d'una època, més
que no pas a l'entrada a una nova era.The debate on multiculturalism arose at the end of the nineteen
sixties and since then it has evolved considerably. It was born of two main
sources, one being specific to politics, and another, more theoretical and
philosophical one. At the moment it obliges us to rethink the concepts of
modernity and the legacy of the enlightened. Multiculturalism is an institutional
response to existence, in the bosom of a nation state, of different specific
cultural identities that seek public recognition. It has been attacked
from two opposing fronts: it has been criticised for rejecting universal values
and undermining the legacy related to the predominance of a single
culture. In response, “well-tempered multiculturalism” heralds an effort for
different cultural identities to be recognised and respected while also respecting
universal values themselves. In spite of the challenge entailed in
the increase of cultural identities, multiculturalism is ultimately associated
with outmoded political conceptions and has major limitations. The space
of cultural identities is often “global”, and the claims they have to make for
recognition cannot be satisfied with responses from the nation state. Thus,
multiculturalism becomes insufficient and unadapted, since the challenges
it seeks to rise to are greater than the framework in which it was conceived, corresponding to the end of an epoch rather than a gateway to a
new era.El debate sobre el multiculturalismo se generĂł al final de los
años sesenta y, desde entonces, ha evolucionado considerablemente. Nació
de dos fuentes principales, una concreta y polĂtica y otra más teĂłrica y filosĂłfica.
Actualmente nos obliga a volver a pensar de nuevo las concepciones
relativas a la modernidad y a la herencia de los ilustrados. El multiculturalismo
es una respuesta institucional a la existencia, en el seno de un mismo
Estado-naciĂłn, de varias identidades culturales particulares que esperan
ser reconocidas pĂşblicamente. Ha sido criticado desde dos frentes opuestos:
se le reprocha que rechace los valores universales y que mine la herencia
relacionada con lo predominante de una cultura. Como respuesta, el
«multiculturalismo bien temperado» representa un esfuerzo para que las
distintas identidades culturales sean reconocidas y respetadas y que, a la
vez, Ă©stas respeten los valores universales. A pesar del desafĂo que supone
el aumento de las identidades culturales, el multiculturalismo está asociado,
en Ăşltimo tĂ©rmino, a concepciones polĂticas anticuadas y presenta lĂmites
importantes. El espacio de las identidades culturales a menudo es
«global» y las peticiones de reconocimiento que deben formular no se pueden
satisfacer con respuestas desde el Estado-naciĂłn. Entonces, el multiculturalismo
resulta insuficiente e inadaptado, puesto que los retos a los
que quiere dar respuesta desbordan el marco en el que se ha concebido, y
corresponde al final de una Ă©poca, y no tanto a la entrada en una nueva
era
Le nouveau paradigme de la violence (Partie 1)
La violence n'est pas la même d'une période à une autre. En ce sens, l'historien Charles Tilly apporte un éclairage utile lorsqu'il propose de caractériser chaque grande époque historique qu'il étudie par son " répertoire " spécifique des formes de l'action, et plus particulièrement de la violence. Or précisément, les transformations récentes, depuis les années soixante et soixante-dix, sont si considérables qu'elles justifient d'explorer l'idée de l'entrée dans une ère nouvelle, et, de là , c..
O novo paradigma da violĂŞncia
The author tries to requalify the concept of violence under the influences of a context of world globalization. International crisis, drug traffic, collapse of the socialist governments, concepts of development and underdevelopment, terrorism, political and religious sectarisms, new culture and social conceptualizations, these are some of the themes which are discussed by the author with the objective to propose a new pardigm for violence.O autor procura redimensionar o conceito de violĂŞncia dentro do atual estado de globalização mundial. Crise internacional, narcotráfico, derrocada do bloco socialista no leste europeu, polĂticas assistenciais de organismos internacionais, conceitos de desenvolvimento e de subdesenvolvimento, terrorismo, sectarismo polĂtico e religioso, novas conceituações culturais e sociais sĂŁo temas trabalhados pelo autor com vistas ao estabelecimento de um novo paradigma da violĂŞncia
Quale crisi, quale sociologia?
In 1929 hardly any sociological researcher studied the crisis and, to date, there is very little on the present situation. At the moment, the economist in particular have developed two types of argument. One focuses on very recent period, the other deals with the past thirty-five years. Sociology is not lacking in ways and means to study the crisis but it must update its categories and recognize the importance of new objects.Nel 1929 gli studi sociologici che hanno preso in esame la crisi in atto nel momento stesso in cui questa si dispiegava sono stati molto limitati e, fino ad oggi, questa tendenza sembra confermarsi anche con riferimento alla crisi attuale. Per contro si registra una notevole diffusione di contributi di analisi del fenomeno da parte degli economisti che rivelano, in particolare, due tipi di ragionamenti: uno che limita l’analisi al breve periodo, l’altro che invece legge la crisi inquadrandola nei mutamenti dell’ultimo trentennio. La sociologia non è in crisi ma è necessario che rifletta nuovamente sugli strumenti teorici di cui dispone per analizzare la crisi contemporanea. Lo spazio dell’analisi sociologica è quello in cui si coniugano le letture dell’avvenimento attuale e le analisi di lungo periodo, lo spazio in cui può trovare adeguata considerazione la soggettività degli individui. È in questo senso che la sociologia può dare il proprio contributo, anche attraverso la collaborazione con le scienze «dure», nel tracciare degli itinerari di uscita dalla crisi
Avant-propos
Pour réfléchir aux significations, aux formes et aux transformations de la violence dans le monde contemporain, les sciences sociales doivent nécessairement intégrer diverses préoccupations. Il leur faut en effet associer élaboration théorique et production de connaissances empiriques, puisées aux meilleures sources, qu'il s'agisse de documents écrits ou, sur le terrain, de contacts les plus directs et prolongés qu'il se peut avec les acteurs concernés. Il leur faut également mettre au regard..
Le nouveau paradigme de la violence (Partie 2)
Quatre niveaux d'analyse L'idée d'un nouveau paradigme est donc confortée par l'examen des changements qui renvoient aux significations, aux perceptions et aux modes d'approche de la violence. Elle n'est pas pour autant totalement établie ou démontrée, ne serait-ce qu'en raison des inflexions et des renversements de tendance qui peuvent toujours survenir dans une évolution historique. C'est pourquoi elle appelle des investigations complémentaires, à commencer par celles qui peuvent porter su..
La sociologie en mouvement
Forum
Predsjednički govor održan na 17. svjetskom sociološkom kongresu Međunarodnoga sociološkog društva (Göteborg, Švedska, 11–17. srpnja 2010.).Forum
L\u27Adresse présidentielle prononcée au XVIIe congrès mondial de sociologie (Göteborg, Suède, 11–17 juillet 2010)
Sociologie du conflit
Michel Wieviorka, directeur d’études Sociologie du conflit Le séminaire a examiné pour l’essentiel certains grands changements sociaux et politiques du monde contemporain d’une part, et leurs implications pour la sociologie d’autre part. La globalisation, la montée en puissance du thème du sujet, les transformations de l’action collective et en particulier dans les mouvements sociaux, les nouvelles formes de racisme, le passage au terrorisme « global » ainsi que la violence dans ses aspects a..
- …