El debat sobre el multiculturalisme es generà a finals dels anys seixanta
i, des d'aleshores, ha evolucionat considerablement. Va néixer de
dues fonts principals, una de concreta i política i una altra de més teòrica i
filosòfica. Actualment ens obliga a repensar de bell nou les concepcions relatives
a la modernitat i a l'herència dels il·lustrats. El multiculturalisme és
una resposta institucional a l'existència, en el si d'un mateix Estat-nació, de
diverses identitats culturals particulars que esperen ser reconegudes públicament.
Ha estat criticat des de dos fronts oposats: se li retreu que rebutgi
els valors universals i que mini l'herència relacionada amb el predomini
d'una cultura. Com a resposta, el «multiculturalisme ben temperat» representa
un esforç perquè les diverses identitats culturals siguin reconegudes i
respectades i que, alhora, aquestes respectin els valors universals. Tot i el
desafiament que suposa l'augment de les identitats culturals, el multiculturalisme
resta associat, en darrer terme, a concepcions polítiques antiquades
i presenta límits importants. L'espai de les identitats culturals sovint és «global
» i les peticions de reconeixement que han de formular no es poden satisfer
amb respostes des de l'Estat-nació. Aleshores, el multiculturalisme esdevé
insuficient i inadaptat, ja que els reptes als quals vol donar resposta
desborden el marc en què s'ha concebut, correspon a la fi d'una època, més
que no pas a l'entrada a una nova era.The debate on multiculturalism arose at the end of the nineteen
sixties and since then it has evolved considerably. It was born of two main
sources, one being specific to politics, and another, more theoretical and
philosophical one. At the moment it obliges us to rethink the concepts of
modernity and the legacy of the enlightened. Multiculturalism is an institutional
response to existence, in the bosom of a nation state, of different specific
cultural identities that seek public recognition. It has been attacked
from two opposing fronts: it has been criticised for rejecting universal values
and undermining the legacy related to the predominance of a single
culture. In response, well-tempered multiculturalism heralds an effort for
different cultural identities to be recognised and respected while also respecting
universal values themselves. In spite of the challenge entailed in
the increase of cultural identities, multiculturalism is ultimately associated
with outmoded political conceptions and has major limitations. The space
of cultural identities is often global, and the claims they have to make for
recognition cannot be satisfied with responses from the nation state. Thus,
multiculturalism becomes insufficient and unadapted, since the challenges
it seeks to rise to are greater than the framework in which it was conceived, corresponding to the end of an epoch rather than a gateway to a
new era.El debate sobre el multiculturalismo se generó al final de los
años sesenta y, desde entonces, ha evolucionado considerablemente. Nació
de dos fuentes principales, una concreta y política y otra más teórica y filosófica.
Actualmente nos obliga a volver a pensar de nuevo las concepciones
relativas a la modernidad y a la herencia de los ilustrados. El multiculturalismo
es una respuesta institucional a la existencia, en el seno de un mismo
Estado-nación, de varias identidades culturales particulares que esperan
ser reconocidas públicamente. Ha sido criticado desde dos frentes opuestos:
se le reprocha que rechace los valores universales y que mine la herencia
relacionada con lo predominante de una cultura. Como respuesta, el
«multiculturalismo bien temperado» representa un esfuerzo para que las
distintas identidades culturales sean reconocidas y respetadas y que, a la
vez, éstas respeten los valores universales. A pesar del desafío que supone
el aumento de las identidades culturales, el multiculturalismo está asociado,
en último término, a concepciones políticas anticuadas y presenta límites
importantes. El espacio de las identidades culturales a menudo es
«global» y las peticiones de reconocimiento que deben formular no se pueden
satisfacer con respuestas desde el Estado-nación. Entonces, el multiculturalismo
resulta insuficiente e inadaptado, puesto que los retos a los
que quiere dar respuesta desbordan el marco en el que se ha concebido, y
corresponde al final de una época, y no tanto a la entrada en una nueva
era
