L'Errància de l'actor després d'Antoine Doinel: sobre una tendència melancòlica en el cinema francès contemporani

L'obra i la crítica actual sobre l'estat del cinema a França fa al·lusió a una projecció melancòlica cap al passat de la Nouvelle Vague. L'article següent planteja la qüestió de la malenconia des de la relació que estableix el cineasta amb el seu actor, fent d'aquest el desig mateix del cineasta per arribar a una forma d'essencialitat de la imatge i renovar la imatge precedent. El recorregut pretén traçar aquesta trajectòria remuntant-se al gest últim de François Truffaut sobre Jean-Pierre Léaud a Les 400 coups (1959), passant per la relació que Jean Eustache, Léos Carax i Arnaud Desplechin van establir a través d'un moviment que inevitablement porta al que inaugurava Truffaut.The actor’s errancy after Antonie Doinel: on the melancholic tendency in contemporary French cinema. The current work and criticism on the state of French cinema refers to a melancholic projection towards the Nouvelle Vague era. The following article studies the notion of melancholy from the relationship that the filmmaker establishes with the actor, making the actor the object of his own desire so as to achieve an essentiality of the image that renews the preceding one. The paper intends to trace this progression beginning with François Truffaut’s last gesture with Jean-Pierre Léaud in Les 400 coups (1959), going on to the relationship that Jean Eustache, Léos Carax and Arnaud Desplechin established via a movement that unavoidably led to what Truffaut began

Una reflexió i una proposta relatives a l'ensenyament de la geografia en el marc de l'assignatura de ciències socials

El propòsit de repensar l'assignatura de ciències socials dins de l'ensenyament secundari obligatori (ESO), per transformar-la en un marc coherent d'aprenentatge que doni cabuda, més enllà de la divisió habitual entre geografia i història, al conjunt de les disciplines que integren els estudis socials, porta l'autor a reflexionar sobre el paper que pot tenir la geografia en la vertebració dels nous continguts i, alhora, a plantejar la necessitat d'integrar plenament la matèria en un projecte interdisciplinari que la doti de significació i utilitat.El propósito de repensar la asignatura de ciencias sociales dentro de la enseñanza secundaria obligatoria (ESO), para transformarla en un marco coherente de aprendizaje que dé cabida, más allá de la división habitual entre geografía e historia, al conjunto de las disciplinas que integran los estudios sociales, lleva al autor a reflexionar sobre el papel que puede desempeñar la geografía en la vertebración de los nuevos contenidos y, a la vez, a plantear la necesidad de integrar plenamente la materia a un proyecto interdisciplinario de significación y utilidad.Le propos de repenser la matière de sciences sociales dans l'enseignement secondaire obligatoire (ESO), avec le but de la transformer en un outil cohérent d'apprentissage qui fait possible, au-delà de la division habituelle entre géographie et histoire, à l'ensemble des disciplines qu'intègrent les études sociales, conduit l'auteur à réfléchir sur le possible rôle de la géographie dans l'articulation des nouveaux contenus, et à la fois à considérer le besoin d'intégrer pleinement la matière dans un projet interdisciplinaire qui la dotera de signification et utilité.The purpose of rethinking the course on Social Sciences taught within Mandatory Secondary Education in order to develop a coherent framework for learning that integrates social sciences and goes beyond the traditional divide between Geography and History brings the author to think about the role that Geography can play in the building of new curricular contents, and, at the same time, stress the need to integrate Geography within an interdisciplinary project that gives Geography significance and usefulness

Las acciones del gobernador José de Barrasa en los litigios territoriales con Francia en Río Muni

En el contexto inmediato a la Conferencia de Berlín de 1885, el acuerdo tácito al que finalmente llegaron Alemania y Francia de situar en el río Campo el límite de sus respectivas colonias en la región del Muni, ignorando la frágil soberanía española allí ejercida, ocasionó numerosos incidentes entre España y Francia, incluso después de que ambas «naciones amigas» pactasen un statu quo permanente en tanto no se resolviese por la vía diplomática el deslinde definitivo de sus fronteras. Sólo la actuación firme de algunos gobernadores atentos a las instrucciones del Comité Ejecutivo de la Sociedad Española de Africanistas y Colonistas1 logró frenar el ímpetu francés de expulsar a España de la región continental. El propósito de este artículo es poner de relieve las decisivas actuaciones del gobernador José de Barrasa y Fernández de Castro en tan enmarañado asunto.En el context immediat a la Conferència de Berlin de 1885, l'acord tàcit al qual finalment van arribar França i Alemanya de situar en el riu Campo el llindar de les fronteres mútues a la regió del Muni, fent cas omís de la feble sobirania que Espanya hi exercia, va donar lloc a nombrosos incidents entre Espanya i França, àdhuc després que totes dues «nacions amigues» pactessin un statu quo permanent, mentre no es resolgués per via diplomàtica el traçat definitiu de les seves fronteres. Tan sols l'actuació ferma d'alguns governadors atents a les instruccions del Comité Ejecutivo de la Sociedad Española de Africanistas y Colonistas va aconseguir posar fre a l'abrivament francès d'expulsar Espanya de la regió continental. El propòsit d'aquest article és destacar les actuacions decisives en un assumpte tan embolicat dutes a terme pel governador José de Barrasa y Fernández de Castro.Dans le contexte immédiat de la Conférence de Berlin de 1885, l'accord tacite atteint finalement pour l'Allemagne et la France de situer au río Campo les limites de leurs colonies respectives à la région du Muni, en ignorant la fragile souveraineté espagnole là exercée, a provoqué de nombreux incidents entre l'Espagne et la France, même après que les deux «pays amis» se sont mis d'accord sur un statu quo, en attendant une solution diplomatique à la délimitation définitive de leurs frontières. Seule la bonne performance de certains gouverneurs attentifs aux instructions du Comité Ejecutivo de la Sociedad Española de Africanistas y Colonistas a arrêté l'élan français d'expulser l'Espagne de la région continentale. Le but de cet article est de mettre en évidence les actions décisives du gouverneur José de Barrasa y Fernández de Castro dans une question si embrouillée.In the context of the Berlin Conference of 1885, the agreement finally reached by Germany and France to establish the boundaries of the countries' respective colonies at the River Campo of the Muni region ignored Spanish sovereignty over the region. This led to numerous incidents between France and Spain, even after both «friendly nations» signed a permanent status quo to establish their frontiers. The intervention of certain governors under the instructions of the executive committee of the Sociedad Española de Africanistas y Colonistas managed to prevent the French from expelling the Spanish from the continent. The purpose of this article is to draw attention to the decisive roles played by governors Jose de Barrasa and Fernandez de Castro in this embroiled chapter of history

Noves publicacions sobre Egèria

Des de la darrera bibliografia egeriana, publicada per l'A. l'any 2003, han aparegut algunes noves traduccions de l'Itinerarium i diversos estudis sobre punts diversos de l'obra i del personatge. Aquesta nova bibliografia recull aquestes novetats, amb una brevíssima descripció.Since the publication by the Author of the last biography of Egeria in 2003, some new translations of Itinerarium and serval studies on different issues of both the work and the person have been published. This new bibliography collects these novelties with a very short description

Un mètode per a la generalització automatitzada de mapes de sòls

La generalització de bases de dades geogràfiques detallades pot ser necessària quan es tracta amb grans volums de dades. L'automatització d'aquest procés és avantatjosa principalment perquè permet augmentar la consistència entre bases de dades a diferents nivells de generalització. Aquest article presenta un mètode per a la generalització automatitzada d'una base de dades detallada de sòls. Es basa en l'abstracció d'informació geogràfica, que consisteix en una reestructuració de la base de dades i afecta la informació temàtica i geomètrica. Les operacions d'abstracció utilitzades són la generalització de classes (utilitzar classes més generals) i l'agregació (construcció d'objectes compostos). L'ús d'aquestes dues operacions ha estat possible gràcies a l'existència d'una jerarquia de classificació, Soil Taxonomy (SSS, 1975; SSS, 1990). La metodologia proposada s'ha implementat mitjançant un programa SQL i un SIG vectorial i s'ha provat sobre el full de Bellvís del Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000.Generalisation of detailed geographical databases may be necessary when dealing with huge amounts of data. Automation of generalisation processes is interesting mainly because it increases the consistency of the data sets at different levels of generalisation. In the present paper, a method for the automatic generalisation of a detailed soil geographical database is presented. It is based on geographic information abstraction operations, which involve re-structuring the thematic database and have both thematic and geometric effects on the resulting soil map. The operations used are class generalisation (use of higher hierarchy classes) and aggregation (building composite objects), which are supported by a classification hierarchy, Soil Taxonomy (SSS, 1975; SSS, 1990). The proposed methodology was implemented using a SQL programme and a vector GIS and was tested on a sheet of the Soil Map of Catalonia 1:25.000.La generalización de bases de datos geográficas detalladas puede ser necesaria cuando se manejan grandes cantidades de datos. La automatización de los procesos de generalización es interesante principalmente porque permite aumentar la consistencia de los conjuntos de datos a diferentes niveles de generalización. En este artículo se presenta un método para la generalización de una base detallada de datos geográficos de suelos. Se basa en operaciones de abstracción de información geográfica, que implican una reestructuración de la base de datos temática y tienen efectos sobre las componentes temática y geométrica del correspondiente mapa de suelos. Las operaciones utilizadas son la generalización de clases (uso de clases más generales) y la agregación (construcción de objetos compuestos), las cuales se basan en una jerarquía de clasificación, Soil Taxonomy (SSS, 1975; SSS, 1990). La metodología propuesta fue implementada mediante un programa de SQL y un SIG vectorial y fue probada en una hoja del Mapa de Suelos de Cataluña 1: 25.000