Vilaró i Rigol, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els plans hidrologies a Catalunya 
Francesc Vilaró i Rigol 
Director general d'0bres Hidrauliques 
La divisió hidraulica de Catalunya 
s'adapta al seu territori físic 
clarament i indiscutible, a t k  que 
I'aigua des del moment que cau es 
mou dintre decada conca hidrografica 
sensesortir-ne i, per tant, la conca es 
el marc idoni per a la gestió dels 
recursos hídrics. Catalunya queda, 
doncs, dividida en dues parts 
practicament iguals, que denominem 
com a conques internes i conques 
intercomunitaries. Les primeres les 
formen totes les que duen les aigües 
a la Mediterrania sense passar per 
I'Ebre, des de la frontera francesa 
fins al riu Senia. Les conques 
intercomunitaries són principalment 
la conca de I'Ebre, que inclou les 
conques del Segre i dels seus 
afluents, la Noguera Pallaresa, la 
Noguera Ribagorqana i la Valira, com 
a principals i, a mes, dues conques 
tan diverses com són la de la Garona, 
a la vall dlAran, que es el naixement 
del gran riu francb, i la conca del riu 
Senia al sud, fent frontera amb la 
Comunitat Valenciana. Pel que fa als plans hidrolbgics d~ 
conca, la Generalitat executa el Pla 
de les conques internes, mentre que 
la Confederació Hidrogrifica de IsEbre 
és I'encarregada de redactar el P a/ 
de la conca de I'Ebre en tot el s k u 
conjunt, incloent-hi també el Pla de la 
conca de la Garona; d'una altra ban- 
da, la Confederació Hidrogrifica del 
Xúquer 6s I'encarregada de redactar 
el Pla hidrolbgic de la zona que afecta 
la conca del riu Sknia. 
La interrelació dels plans des del 
punt de vista hidrolbgic comporta la 
competkncia de I'Estat per a fer-ne la 
coordinació de totes les actuacions i 
previsions que es facin, interrelació 
que afectari d'una manera especial 
el Pla hidrolbgic nacional que també 
correspon fer a I'Estat. 
El planejament hidrolbgic és, doncs, 
una tasca conjunta empresa uni- 
formement pels organismes de les 
conques i per I'AdministraciÓcentral, 
que porta a terme la coordinació 
entre els plans i, per una altra banda, 
planeja les actuacions que necessiten 
interaccions entre les conques 
hidrografiques. 
Estalvi d'aigua i medi ambient 
L'objectiu principal del Pla hidrolbgic 
és assegurar que hi hagi aigua dispo- 
ESPAIS GENER-MARC / 28 
nible, en prou quantitat i de qualitat 
adequada, per a les arees i els 
diferents sectors demandants. 
La consecució d'aquest objectiu amb 
un criteri econdmic, en el més ampli 
sentit que a la paraula ~(econbmic)) es 
pugui atribuir, comporta I'optimització 
dels recursos de tota índole (hi- 
draulics, financers, administratius, 
jurídics, ...) que es posin al servei del 
Pla. Aixb és, la racionalització dels 
recursos utilitzats, sense renunciar a 
cap objectiu viable i desitjat per la 
societat. En aquest sentit, el Pla 
territorial es constitueix com el marc 
de refer6ncia en qu6 el Pla hidroldgic 
s'ha d'integrar i al qual ha d'adaptar 
els seus objectius i conclusions. 
Assolir aquest principi obliga a: 
Aconseguir I'ús racional dels recur- 
sos hidraulics i, per tant, I'estalvi 
dels recursos disponibles. 
Obtenir el maxim benefici de les 
inversions, assegurant-ne I'adequació 
a I'objectiu per al qual han estat 
concebudes. 
Disposar de mitjans definan~ament 
suficients i agils. 
Fer viable el Pla adequant-lo a la 
legislació jurídica i administrativa. 
Promoure la conscienciació 
ciutadana i facilitar la integració dels 
usuaris en els brgans de decisió de 
I'administració hidriulica. 
L'aigua és un bé econijmic que fins i 
tot arriba a condicionar la possible 
implantació d'una activitat al territori. 
La seva abundancia o manca, la 
qualitat o el preu es converteixen 
sovint en factors determinants i, en 
qualsevol cas, constitueixen un fac- 
tor condicionant de les activitats 
humanes. 
Així mateix, I'ús que amb I'activitat 
humana es fa de I'aigua té una nota- 
ble influencia en el territori, el qual es 
pot alterar deforma desproporcionada 
i, pertant, no desitjable per la societat. 
L'adequació del Pla hidroldgic al Pla 
territorial constituira la garantia 
perque les activitats indesitjables no 
s'hi implantin. S'atén aquesta de- 
manda socialdinsdel Pla, considerant 
I'impacte territorial i ecolbgic com un 
cost-benefici previ i essencial dins de 
I'analisi d'alternatives a les diferents 
solucions. 
És un objectiu prioritari del Pla, i així 
es recull en la seva normativa, la 
progressiva normalització de totes i 
cada una de les lleres i conques fins 
a aconseguir la compatibilitat entre 
els diferents usos existents i futurs i 
assolir unes condicions del medi 
Balanq sistema centre 
plenament integrat com si es tractés 
d'un pla sectorial. 
També, en aquells trams de riu, o 
zones properes a aquests, en els 
quals el desenvolupament urbanístic 
ha introdu'it un element de risc contra 
les persones com a consequencia 
del desbordament de les lleres, es 
promouen programes d'actuació con- 
tra els danys per avingudes i es regu- 
la la necessitat d'autorització pr6via 
ambient d'acord amb la seva funció 
com a ecosistema. 
És un objectiu del Pla el d e s 6  
volupament de plans de recuperdció 
de trams de riu, en particular en 
aquells paratges d'especial valor 
paisatgístic o en aquells trams de 
destacat vallor per al medi ambient. 
Els programes d'ús lúdic han de po- 
tenciar i compatibilitzar els usos 
esmentats. 
El Pla assumeix els objectius del Pla 
de sanejament, de la Junta de 
Sanejament (Departament de Medi 
Ambient), com a propis, i així queda 
per a tota obra que quedi inclosa en 
'la zona d'influenciade les lleres amb 
risc d'inundació. 
Uns altres aspectes que cal conside 
rar com a directrius del Pla són la 
reutilització de recursos una vegada 
tractats de forma adequada a I'ús 
que se n'hagi de fer posteriorment, la 
preservació dels aqüífers subterranis 
i la gestió conjunta amb els recursos 
superficials. Cal destacar un nou 
concepte introdu'it en el Pla a 
instancies de I'opinió pública, de la 
qual s'ha fet ressd la recomanació 
del Parlament de Catalunya. Es tracta 
del respecte que s'ha de tenir de 
ESPAIS GENER-MARC / 29 
Xarxa regional d'abastament d'aigua 
manera prioritaria per les qüestions 
del medi ambient. 
El riu és un passadís ecoldgic que 
s'ha de respectar com a ecosistema 
i la seva explotació resta en tot 
moment limitada peraquest concepte. 
Aixd no és tant sols una demanda 
m6s que s'ha de recollir com a de- 
manda ecoldgica, sinó que concep 
tualment implica una disminució de 
recursos at6s que el grau d'explotació 
de cada riu o de cada aqüífer s'ha de 
limitar per aquest concepte. 
Finalment, el balanq negatiu entre 
recursos i demandes que es produeix 
en algunes zones del territori 
recomana d'una manera especial 
I'estalvi. El mateix Parlament de 
Catalunya en les seves recoma- 
nacionsconsideraque s'ha d'estalviar 
aigua en la indústria, I'agricultura i 
I'Ús urba, i millorar les xarxes de 
distribució, a fi i efecte d'evitar 
pkrdues. És molt freqüent pensar en 
I'habilitació de nous recursos sense 
tenir en compte molt sovint que les 
inversions en estalvi són més 
productives que les inversions en 
obtenció de nous recursos. 
Conques del nord. Ajuda a la Tordera 
Analitzant les diferents parts del 
territori, trobem en primer lloc dintre 
de les conques internes les que 
denominem conques del nord, que 
són les de la Muga, el FluviB, el Ter i 
la Tordera. 
Es tracta de la zona millor dotada de 
recursos hídricsdintre de les conques 
internes. L'index de recursos dispo- 
nibles per capita, fins i tot després 
de deduir-ne els que el Ter aporta a 
les conques del centre, supera els 
880 m3/h./any. Aix6 vol dir que 
sense cap tipus de restricció. 
És possible que la distribució 
d'aquests recursos necessiti obres 
importants com algunes de les que 
s'han comenqat a fer en una primera 
etapa a la Costa Brava nord i a la 
Costa Bravacentre. LaTordera mereix 
una cura especial. L'index de recur- 
sos per capita esta en 308 m3/h./ 
any, valor extraordinariament escas 
si considerem, d'una banda, que la 
conca té una demanda estacional 
important que és la que genera el 
turisme i que la regulació actual es 
basa Únicament en I'aqüífer del Del- 
ta, que subministra tota la Costa 
Brava sud i la part alta del Maresme, 
des de Tossa fins a Arenys de Mar, i, 
d'una altra, que en aquests moments 
I'explotació de I'aqüífer comenqa a 
comportar problemes importants de 
ferro i manganes que requereixen el 
tractament de les aigües subterranies 
previament al seu subministrament. 
Les recomanacions per a la conca de 
la Tordera són, doncs, de contenció 
de les demandes de gran volum, com 
és el reg, i d'una altra part I'augment 
de regulació amb embassaments 
superficials a la rierade SantaColoma 
i a la Llavina, obres ja en I'actualitat 
declarades d'inter8s general, i 
finalment, a més llarg termini, 
I'aportació de recursos de la mateixa 
zona nord, des de la conca del Ter. 
ES una conca, la de la Tordera, on la 
reutilització per a usos agrícoles pot 
permetre la millora de molts dels 
regs actuals recuperant recursos per 
a abastament. 
ESPAIS GENER-MARC / 30 
Conques del centre. La xarxa 
d'aigues Ter-Llobregat 
Compren la conca del riu Llobregat i 
del Besds completes, el litoral del 
Maresme des d'Arenys de Mar i el del 
Garraf fins al riu Foix. És també la 
zona de menor índex de recursos per 
capita, 170 rns/h./any, tenint en 
compte, a més, que un 30% de recur- 
sos provenen del Ter. 
Cal, perd, considerar que el deficit 
que es produeix entre recursos i de- 
mandes augmentara segons les 
previsions del Pla hidroldgic: I'any 
1992,98 hms/any; I'any 2002,263 
m3/any, i I'any 2012,416 hms/any. 
No es tracta solament d'analitzar el 
deficit en valor absolut sinó de veure 
que si I'any 1992 la demanda coberta 
amb garantia és del 89%, I'any 2002 
seria del 76% i I'any 2012 del 67%. 
Aquest és, doncs, el problema real a 
les conques del centre, on es preveu 
el deficit més important en el futur. 
Aquesta previsió, naturalment, ha de 
conduir a prendre mesures drastiques: 
Estalvi. M ix im  control de les 
possibles perdues en la xarxa de reg 
i d'abastament i foment de mesures 
que condueixin a controlar el consum. 
Reutilització. Especialment aprofitant 
aigües residuals tractades per a reg 
agrícola i usos de lleure (camp de 
golf, jardins, etc.). Foment del 
reciclatge de les aigues residuals. 
Limitaciódelesdemandes. És evident 
que s'ha de canviar la prioritat que 
marca la Llei d'aigües i limitar la 
demanda industrial de gran consum, 
especialment el reg agrícola, excepte 
s i  es fa amb aigues residuals 
tractades, amb la qual cosa es 
fomentar6 el canvi dels regs actuals 
pels regs amb aigues residuals. 
Regulació. Construcció de nou F embassaments a la conca del 
Llobregat (la Llosa de Cavall i d'uns 
altres al Llobregat i I'Anoia). 
Control de qualitat. Supressió 
d'abocaments contaminants, tant 
urbans com industrials i evitar el 
deteriorament dels recursos. 
Protecció dels aqüífers. Defensar els 
aqüífers de la sobreexplotació i de la 
intrusió marina, en especial, el delta 
del Llobregat, fomentant-ne I'ex- 
plotació controlada per comunitats 
d'usuaris degudament institu'ides. 
Racionalització de la distribució r e  
gional. Segons la Lle~ ~ / Y u ,  una 
empresa pública, I'Ens dlAbastament 
d'Aigua (Consorci Ter-Llobregat), con- 
trola la distribució dels recursos que 
arriben a la zona a través de tres 
plantes potabilitzadores que són la 
de Cardedeu, la d'Abrera i la de Sant 
Joan Despí. En aquestes plantes es 
potabilitza I'aigua i es distribueix a 
lesdiferents comarques per unaxarxa 
regional que s'esti  ampliant i que 
procuraque I'aigua arribi ambgarantia 
i qualitat uniformement a totes les 
poblacions de I'ambit que engloba 
juntament amb lazona metropolitana 
de Barcelona, les comarques del 
Maresme, el Valles Oriental, el Valles 
Occidental, la zona Martorell- 
Masquefa-Esparreguera i les co- 
marques del Garraf i el Penedes. 
L'Ens d'Abastament d'Aigua creat per 
Llei 4/90, del Parlamentdecatalunya, 
i en el qual, juntament amb la 
Generalitat de Catalunya, participen 
les diferents comarques submi- 
nistrades, té I'objectiu de distribuir 
amb la maxima racionalitat i eficacia 
els recursos hidriulics que tant del 
riu Llobregat com del riu Ter arriben a 
la zona. 
ESPAIS GENER-MARC / 31  
Conques del sud. Sort de I'Ebre. 
Les conques del sud inclouen el lito- 
ral de Tarragona des de la riera de la 
Bisbal fins al terme de Vandellds. 
L'índex d'aquests territoris era un 
dels més baixos de Catalunya amb 
250 ms/h./any. El problema afegit 
era que part dels recursos hídrics 
eren de molt baixa qualitat per intrusió 
marina i contaminació d'aqüífers, i 
que a la demanda de la zona, a més 
de la urbana i turística, molt 
importants, se n'hi afegia una 
d'industrial, de la indústria química i 
petroleoquímica, i els tradicionals regs 
de la més important zona avellanera 
de Catalunya. 
La millora d'aquesta situació, que 
havia arribat a ser dramatica en 
moments de sequera, que van obli- 
gar a importar aigua en vaixells per 
donar continuytat a la indústria i a 
imposar fortes restriccions en els 
usos domestics, es va aconseguir 
gracies a una actuació conjunta i 
coordinada entre I'abastament i 
I'estalvi d'aigua dels regs del delta 
de I'Ebre. Els beneficiaris de I'abas- 
tament, ajuntaments i indústries de 
lescomarques tarragonines, han con- 
tribu'it al revestiment dels canals. El 
benefici mutu s'ha transformat en 
una xarxa d'abastament que va des 
de I'Ampolla fins al Vendrell i Calafell 
i que aporta a les conques del sud 
una quantitat de recursos hídrics que 
els permet doblar la disponibilitat 
d'aigua que tenien. 
Els altres efectes indirectes són la 
recuperació dels aqüífers de la zona 
menys castigats per a gaudir de més 
disponibilitats d'aigua, d'una banda, 
i la possibilitat que I'agricultura 
existent, a la qual es destinen els 
recursos locals amb prioritat en 
aquesta zona, pugui tornar a tenir les 
demandes d'aigua cobertes i fins i tot 
millorar les dotacions i les ins- 
tal.lacions de reg, d'una altra. 
la Noguera Pallaresa i la Noguera 
Ribagor~ana. La seva planificació 
hidroldgica forma part de la de la 
conca de I'Ebre, que es porta a terme 
des de la Confederació Hidrografica 
de I'Ebre i en la qual participa la 
Generalitat decatalunya. Les conques 
de ponent són una altra cosa. L'índex 
de recursos hídrics per capita sera de 
6.000 mS/h./any un cop assolida la 
regulació del Segre amb el panta de 
Rialp. Urgell i Pinyana són els regs 
preparats per a poder fer la moder- 
nització i la millora del seu reg a curt 
termini. Algerri-Balaguer, Segarra- 
Garrigues i les Garrigues baixes són 
les zones preparades per a aprofitar 
els nous cabals previstos com adesen- 
volupament de recursos hidrics 
regulats pel panta de Rialb. 
El turisme que atrau I'esport d'aven- 
tura prop d'un riu d'aigues braves 
amb el rafting i el piragüisme, 
practicats a la Noguera Pallaresa, al 
Segre i a d'altres cap~aleres, la pes- 
ca o, simplement, el gaudi de la 
natura, com pot succeira la vall d'Aran 
i alguns rius pirinencs, són elements 
que cal conservar i fomentar com a 
atractius per al desenvolupament de 
comarques. L'abastament a la co- 
marca de les Garrigues, lavall del Sió, 
la vall del riu Corb i la del Cercavins i 
la millora del subministrament per 
canals de regs a algunes altres 
poblacions són les actuacions que si 
no estrobenja en marxa s'hand'iniciar 
a curt termini. 
L'ordenació dels recursos utilitzats 
per a aquesta finalitat, que són els 
més antics i en general en els que f 
s'han fet inversions més importants 
procedents d'empreses públiques i 
privades, podria donar lloc a la 
possibilitat de fer una explotació més 
ajustada a la demanda de regs. Aquest 
és el cas del canal auxiliar d'urgell, 
que s'haura de subministrar mitjan- 
Cant una millora en la regulació dels 
cabals per acord amb Fecsa a la 
Noguera Pallaresa. 
Ponent. Aigües braves: regs i rafting 
Terres de I'Ebre. Regs i navegació 
Les conques de ponent comprenen el 
Segre, ambels seus afluents lavalira, A les terres de I'Ebre correspon, en 
gran part, el Pla hidroldgic que 
desenvolupa la Confederació Hidro- 
grafica de I'Ebre, perd també els 
corresponen petites zones de les 
Conques Internes, com els rierols de 
I'Ametlla de Mar, I'Ampolla, el Perelló, 
els de la comarca del Montsia, que 
no van a I'Ebre, i el marge esquerre 
de la Senia, que correspon al Pla 
Hidroldgic que executa la Confe- 
deració del Xúauer. 
En aquesta zona no té gaire sentit 
parlar de I'índex de recursos per 
cipita, que si bé són abundants no 
poden considerar-se sense tenir en 
compte les grans demandes de caire 
ecoldgic i deconservació de I'equilibri 
natural que té el gran riu a la desem- 
bocadura. Així, un dels aspectes 
importants és mantenir I'equilibri i 
evitar la regressió del Delta, que pot 
tenir variacions importants en les 
seves formes. Un altre punt és 
defensar els cultius de la salinitat, 
especialment de les aigues sub- 
terranies que afloren percapiI.laritat, 
perd també de les que poden pujar 
des del mar. Un altre aspecte que cal 
tenir en compte és el desen- 
volupament turístic que amb la 
col~laboració de la Generalitat de 
Catalunya es porta a terme, amb la 
possibilitat de navegar, a curttermini, 
desd'Ampostafins a Riba-rojadlEbre, 
la qual cosa pot donar lloc a un 
augment del turisme fins ara esperat 
perd mai no aconseguit i queobligari, 
indirectament, a mantenir uns cabals 
mínims en el riu, cosa que forqara a 
millorar les condicions de qualitat i 
de conservació de les rieres, i també 
- 
a extremar les atencions que ha de 
tenir I'entorn. 
El Pla hidrolbgic nacional decidira 
sobre els aprofitaments nous en 
aquest tram final del riu i el Pla de la 
conca de I'Ebre sobre les reduccions 
de cabals que I'Ebre enviara al mar 
en el futur, gracies a I'increment del 
reg que es preveu aigues amunt. Els 
usos, perd, que aquí es descriuen 
dintre de I'ambit de les terres de 
I'Ebre tant pel que fa a usos productius 
com del medi ambient són en tot 
moment nrioritaris. 
ESPAIS GENER-MARC / 32 


Els plans hidrològics a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert