A novel enzymatic approach to nanocrystalline cellulose preparation

In this work, conditions for an enzymatic pretreatment prior to NCC isolation from cotton linter were assessed. Different cellulase doses and reaction times were studied within an experimental design and NCC were obtained. At optimal enzymatic conditions (20U, 2 h), a total yield greater than 80% was achieved and the necessary enzymatic treatment time was reduced 90%. Different intensities of enzymatic treatments led to proportional decreases in fiber length and viscosity and also were inversely proportional to the amount of released oligosaccharides. These differences within fibers lead to quantitative differences in NCC: increase in acid hydrolysis yield, reduction of NCC surface charge and crystallinity increase. Benefits produced by enzymatic treatments did not have influence over other NCC characteristics such as their sulfur content (˜1%), size (˜200 nm), zeta potential (˜-50 mV) or degree of polymerization (˜200). Evidence presented in this work would reduce the use of harsh sulfuric acid generating a cleaner stream of profitable oligosaccharidesPostprint (author's final draft

Cellulose oxidation by Laccase-TEMPO treatments

In this work, laccase-TEMPO (Lac-T) treatments were applied to bleached commercial dissolving pulp in order to introduce carbonyl and carboxyl groups, which were found to improve dry and wet strength-related properties. Also the solubility behavior towards xanthate reactions was assessed. The effect of a refining step (R) before the oxidative treatment, the absence or presence of oxygen pressure, TEMPO dose (2 or 8% oven dried pulp) and reaction time (8 or 20 h) were thoroughly examined. Treatments conducted in the presence of oxygen pressure exhibited greater amount of functional groups. Introducing a pre-refining treatment resulted in similar functional groups but higher wet strength was achieved. Specifically, a high W/D strength ratio was observed, indicating that wet strength-related property was satisfactorily developed. Besides the fact that all Lac-T treatments caused severe cellulose degradation, no fiber strength loss was detected. In fact, all oxidized samples presented higher Wet Zero-Span Tensile Strength, mainly in R+ Lac-T (O2) sample, which suggested the formation of hemiacetal linkages between the new introduced aldehyde groups and available free hydroxyl groups resulting from fibrillationPostprint (author's final draft

Marco institucional de la Ley General de Electricidad

Teresa Vidal es abogada dominicana y fue asesora legal de la Superintendencia de Electricidad y de la Comisión Nacional de Energía.Mediante la Ley de Reforma de la Empresa Pública No. 141-97, del 27 de junio de 1997, se intentaron capitalizar las empresas de generación y distribución en que se dividió el sector eléctrico. Los objetivos principales de esta reforma eran la modernización, el reacondicionamiento y la ampliación del sistema, la creación de un mercado competitivo para la electricidad y la prestación de un mejor servicio al usuario. Sin embargo, dichas modificaciones no fueron suficientes: tuvo que prepararse una base legal específica que ayudara a la mejor gestión del sector. Fue así que se formuló la Ley General de Electricidad No. 125-01, del 26 de julio de 2001. En este trabajo se explica la pieza legislativa en función de sus distintos objetivos generales

Traces of The Destitute among The Papers of the Hospital of Barcelona

Aquest text, que té el seu origen en la ponència que vam presentar al simposi internacional Fonts gràfiques i documentals per a l’estudi històric dels hospitals (abril 2013), pretén oferir un petit mostrari de la informació que es pot extreure i les conclusions que se’n deriven, de la consulta directa de les fonts documentals de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. El punt de partida de la nostra recerca s’emmarca en els mateixos orígens històrics d’aquesta centenària institució, és a dir, l’albada del segle xv. En aquest sentit, bàsicament hem fet servir els llibres d’entrades de malalts i d’expòsits, un minutari comptable i uns manuals notarials del quatre-cents i d’èpoques posteriors, conservats a la Biblioteca de Catalunya i a l’Arxiu Històric de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El nostre propòsit no és fer-ne un estat de la qüestió, ni esbossar una història de la pobresa barcelonina, ni tampoc plantejar una visió comparativa de les institucions hospitalàries, senzillament, després de reflexionar sobre el tema, mirarem de dialogar amb les fonts i que siguin elles les que parlin. Procurarem, en el possible, sentir la veu dels pobres del passat, però sense oblidar que la pobresa no és propietat exclusiva dels temps medievals.This essay is based on the paper presented at the International Symposium Documentary and visual sources for the historical study of hospitals (April 2013), and it aims to offer a small sample of the information that can be extracted from the direct consultation of the documentary sources of the old Hospital de la Santa Creu in Barcelona, and the conclusions that can be derived from it. Our research begins with the birth of this centuries-old institution, that is, at the dawn of the fifteenth century. In this sense, we have basically used the books of admission of patients and foundlings, a minute book and several notarial manuals from fifteenth-century and later, preserved in the Library of Catalonia and the Historical Archive of the Foundation of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Our purpose is not to overview the history of poverty in Barcelona or to establish a comparison between its hospitals, but rather to reflect upon the sources, enter into a dialogue with them and let them speak for themselves. When possible, we will try to listen to the voices of the poor of the past, without forgetting that poverty is not exclusive to the medieval period

Per una sistemàtica de la violència verbal del capità Haddock

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2013-2014El Treball de Fi de Grau Per una sistemàtica de la violència verbal del capità Haddock és una anàlisi dels renecs proferits per Haddock, un dels protagonistes de Les Aventures de Tintín. Una anàlisi dels renecs i de la seva traducció al català. Per tal de dur-la a terme, s’ha realitzat un estudi sobre el creador i dibuixant de Tintín, Georges Rémi, i el traductor al català, Joaquim Ventalló. La informació extreta d’articles i fòrums escrits per tintinaires (fans del còmic) i tintinòlegs (experts d’Hergé), així com les entrevistes amb el propi Hergé i Ventalló i els programes de ràdio dedicats exclusivament a Tintín han resultat clau a l’hora de realitzar el treball. Per tal de completar l’estudi sobre el capità, s’ha traduït l’article d’Éric Beaumatin: Pour une systématique de la violence verbale chez le capitaine Haddock. Aquest text analitza, a través d’un vocabulari molt elaborat, els diferents insults i renecs del capità: el seu origen, la seva composició, el seu significat... Finalment, la conclusió que s’extrau d’aquesta anàlisi és que Georges Rémi va realitzar una excel·lent tasca a l’hora de crear aquest ampli ventall de 800 renecs tan variats i originals i que el traductor al català, Joaquim Ventalló, va ser capaç de traduir un a un tots aquests renecs que van sortir de la boca de Haddock transmetent als lectors el característic enuig del capità