Vidal Peig, Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
1
El Museu de l’Estampació de Premià de Mar, des del 10 de març fins al 
31 de desembre de 2013, acull l’exposició temporal: CAMPIONS DEL 
MOTOCICLISME. 
El concepte bàsic d’aquesta exposició és mostrar que darrera d’aquest món 
esportiu de risc, els dissenyadors, enginyers tèxtils i els seus col·laboradors 
que fan possible l’equipament tèxtil tècnic per pilots professionals, tenen una 
funció clau ja que mentre aquest ha de seguir les tendències i colors que marca 
la moda especialitzada d’aquests sectors, alhora, ha de ser totalment funcional, 
a nivell de comoditat, elasticitat, llibertat de moviments, protecció i seguretat 
sobretot, mentre que també ha de tenir en compte una funció comunicativa pel 
que fa a patrocinadors, que sobretot es pot aconseguir mitjançant el medi de 
l’estampació, entre d’altres. 
Tot, presentant diverses modalitats del motociclisme, diferenciant entre 
l’off-road i la carretera o circuit, i mitjançant els seus campions més rellevants, 
del món de Trial, de Motocross, d’Enduro, de Rally Raids, fins arribar a la 
mediàtica Moto GP, des d’un recorregut en el temps segons els pilots catalans, 
en la seva gran majoria. 
L’exposició s’inicia amb la modalitat del trial, que és una disciplina esportiva 
motociclista fora d’asfalt, consistent a superar diferents obstacles sense tocar el 
campions del motociclisme
Per Teresa Vidal Peig
Doctorand en Disseny i Arquitectura, comissària de l’exposició
Fotografies: © Museu de l’Estampació de Premià de Mar i Txeni Gil 
Vista panorámica de l’exposició 
on s’aprecia el recorregut a 
seguir marcat per la petxa d’un 
pneumàtic, fil conductor de les 
diferents modalitats exposades. 
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
2
terra amb el cos. Va nèixer al Regne Unit a començaments del segle xx: al 1909 
es celebrà la primera edició dels Sis Dies d’Escòcia de Trial, en què es barrejaven 
competicions de velocitat i d’habilitat. El primer trial indoor (en un recinte 
tancat) fou el de Barcelona, l’any 1978. Aquesta disciplina és molt popular a 
Catalunya i al Regne Unit. 
L’equipament d’un pilot de trial està format bàsicament pel casc, els guants, 
les botes i el conjunt de camiseta amb pantaló tècnic, o bé el mono. L’equip 
d’una peça o mono, aconsegueix combinar la protecció amb l’elasticitat i la 
lleugeresa, aspectes importantíssims per assolir el triomf en aquesta modalitat. 
L’elasticitat s’aconsegueix amb el teixit, sobretot s’usa l’elastà, una fibra 
sintètica que pot arribar a estirar-se fins a un 600% sense trencar-se i sempre 
retorna a la seva forma original. Es tracta d’un polímer de cadena molt llarga, 
compost amb un mínim del 85% de poliuretà segmentat. Va ser descoberta l’any 
1959 pel químic Joseph Shivers i comercialitzada per la firma DuPont. La marca 
més coneguda és Lycra®, avui propietat de l’empresa Invista. 
El Kevlar® (poliparafenilè tereftalamida) és una fibra que aporta a aquesta 
prenda tècnica la seguretat i la protecció. El Kevlar®, es caracteritza per l’alta 
tenacitat, la resistència mecànica i la tolerància a les altes temperatures. És una 
Modalitat de trial, a primer terme destaca Jordi Tarrés (equip Gas-Gas, 
anys 80 -90), primer pilot en introduïr en aquesta modalitat el concepte de 
l’esponsarització relacionada amb l’estampació de l’equipació elàstica. També hi 
podem veure l’equipació i el palmarès de Marc Colomer (equip Montesa, 1985-
2004) i els pantalons tècnics de Takashi Fujinami, de l’equip Repsol-Montesa 
HRC(2010). 
Equipació, imatges i palmarès del campió del món de trial Toni Bou, 
de l’equip Repsol-Montesa HRC. Vegeu més.
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
3
poliamida amb una estructura molecular molt rígida. Fou sintetitzada per primera 
vegada per la química Stephanie Kwolek l’any 1965, quan treballava per DuPont. 
Aquests teixits tècnics s’estampen pel sistema anomenat transfer. Primer 
s’imprimeix el disseny sobre un paper amb una impressora digital, i es 
transfereix al teixit amb estampació per sublimació. S’empra una màquina que, 
per mitjà d’altes temperatures, fa passar la tinta d’estat sòlid a gasós i després a 
la inversa. Les tintes es volatilitzen i queden fixades al teixit. 
El mono de trial i els altres components d’indumentària són els suports idonis 
per donar a conèixer el nom i les marques dels patrocinadors. Professionals 
especialitzats en màrqueting i comunicació estudien els moviments que fan 
els campions per posicionar els logotips i altres dissenys estampats en les parts 
més exposades. Es tracta que les marques tinguin la major visibilitat en les 
competicions i en els mitjans de comunicació. La situació en punts estratègics és 
essencial per maximitzar la notorietat. 
Tarrés va ser el primer pilot català en aconseguir nombrosos patrocinadors, 
fent entrar definitivament el trial en l’esport professional. 
A part de l’equipació i el palmarès (recorregut professional per temporades 
i campionats) de Jordi Tarrés, trobem el de Marc Colomer, Adam Raga, Laia 
Sanz, Takashi Fujinami, i el de l’actual campió del món de trial (indoor i 
outdoor), Toni Bou. 
L’exposició segueix amb la modalitat de l’enduro i el motocross. La primera, 
és una disciplina també, off-road, que consisteix a recórrer un llarg itinerari per 
tot tipus de terreny en un temps predefinit, amb estrictes controls d’etapa on 
cal segellar la targeta de pas just al minut indicat, i on el pilot rep penalització 
tant si hi arriba tard com abans d’hora. També pot incloure diverses proves 
Equipació d’enduro de Narcís Casas, formada per casc, 
samarreta i pantaló (1972).
Equipació de Ral·li Raid de Juan Pedrero, formada per 
ulleres, botes, camiseta i pantaló. Equip KTM (2012). 
Vegeu detalls.
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
4
complementàries que computen per al resultat global, com ara la crono o tram 
cronometrat, la prova d’acceleració sobre asfalt, entre d’altres. El motocròs , 
també off-road, consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny 
accidentat a camp obert, amb obstacles naturals. 
El recorregut expositiu segueix amb el ral·li raid (conegut també com Ral·li 
Cross Country) és una disciplina esportiva motociclista (també automovilista) 
fora d’asfalt, que consisteix en una cursa de llarga distància per tot tipus de 
terreny on s’evidencia la resistència dels participants. Acostuma a tenir una 
duració de 3 a 15 dies, i es poden arribar a recórrer distàncies de fins a 900 km 
diaris. Els més coneguts són el Ral·li Dakar, el Ral·li dels Faraons, el Ral·li dos 
Sertoes, el Ral·li d’Europa Central, la Baja Aragón, el Raid de l’Himàlaia i la 
Baja Russia Northern Forest. 
L’equipament d’un pilot d’aquestes tres modalitats és molt similar. Està 
formada bàsicament pel casc, les botes, els guants, més el conjunt de camiseta 
i pantaló tècnic. A banda, els pilots es vesteixen a l’interior amb proteccions 
especials, com genolleres, colzeres, lumbars i jaquetes de seguretat amb 
protectors al pit i a l’esquena. 
Els primers pantalons eren de pell, amb els que es garantia la seguretat del 
pilots. Els nous avenços tècnics tèxtils han permès substituir la rigidesa de la 
pell amb la combinació de teixits d’alta resistència. Així, els teixits Cordura 
500D es poden cosir amb parts de teixit de reforç com Kevlar i pell, amb què 
es guanya gran resistència. També es pot donar una forma predeterminada 
al pantaló per garantir una major comoditat, i complementar-ho amb teixits 
elàstics i zones de protecció màxima. 
Al Museu trobem exemples d’equipacions de pell com la del pilot Narcís 
Casas, i es mostra l’evolució amb la de Francesc Rubio, fins arribar a les actuals, 
de cordura, com la d’Iván Cervantes, en el cas d’enduro. 
Un altre factor important a aconseguir en aquest tipus de prendes és la 
resistència. S’aconsegueix amb el teixit CORDURA®, patentat per DuPont l’any 
Motocicleta del campió Narcís 
Casas de la modalitat d’Enduro 
(1978). Marca Bultaco, model: 
Frontera MK11, 370 c.c. cedida al 
Museu per Narcís Casas, des del 
Museu de la Moto de Bassella.
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
5
1929. És una poliamida teixida amb gran densitat de fils de niló i és resistent als 
esquinçaments, la perforació i l’abrasió. 
A diferència de la modalitat del Trial, la protecció a l’Enduro i al Motocròs 
es fa amb peces desmuntables de plàstic. Els materials són gomes i plàstics 
EVA (etilè vinil acetat) i gomes TPR (thermoplastic rubber) situats en zones 
estratègiques per tal de pal·liar cops de pedres o caigudes. En l’estudi del 
desenvolupament i del posicionament de la peça de goma intervenen la 
innovació i la tecnologia. Els protectors s’adhereixen al teixits tècnics de base 
per mitjà de tècniques de fusió tèrmica. 
Pel que fa a l’estampació, els dissenys o logos s’imprimeixen sobre paper 
i es transfereixen al teixit per sublimació, al igual que en el cas explicat 
anteriorment. Es poden estampar tots els teixits base que poden conformar 
l’equipament d’enduro, de motocròs i de raid, fins i tot, s’estampen les botes i els 
TPR amb les tècniques de termopressió, alta freqüència i serigrafia. 
Així, es mostren les equipacions i els palmarès de: Narcís Casas, Francesc 
Rubio, Ivan Cervantes, Javi Garcia Vico, Rafa Garcia, i de la jove promesa, Josep 
Garcia, per les modalitats d’Enduro i Motocross. Raids és representat per Marc 
Coma, Jordi Viladoms, Gerard Farrés, Joan Pedrero i, per la reina del desert, 
Laia Sanz. 
L’exposició finalitza amb la modalitat del motociclisme de velocitat. Aquesta 
consisteix a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de 
completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible. Hi ha 
Les Impala 24 h. van tenir un paper 
destacat a Montjuïc a la década 
dels 60*, es consideren el mític 
precedent de la modalitat de les 
motos de velocitat. En la foto, 
motocicleta de la marca Montesa 
(1962), model Impala 4M, de 175 
c.c. cedida al Museu per Xavi 
Arenas, des del Motoclub Impala.
* MARISTANY, Manolo, Operación 
Impala, editorial Librería Universitaria, 
Barcelona, 2011.
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
6
diverses categories, com la Moto 2, Moto 3 i la Moto GP. Altres modalitats són 
les competicions de Superbike, Superstock, Supersport. El campionat de Moto 
GP està organitzat per la FIM (Fédération Internationale de Motocyclisme) i 
l’empresa espanyola Dorna Sports. A Catalunya, tenim el Circuit de Montmeló 
on es disputa el Gran Premi Aperol de Catalunya. 
La indumentària d’alta competició constitueix la primera línia de la defensa 
dels pilots. A part de la protecció, les característiques més valorades d’un 
equipament per al pilotatge a la Moto GP són: aerodinamisme, transpirabilitat, 
comoditat, durabilitat, flexibilitat, lleugeresa i resistència a l’aigua. L’equipament 
es composa d’un mono de pell (de boví o de cangur), guants, casc, botes i 
complements de protecció.
L’ergonomia s’aconsegueix amb la pell de boví, base dels monos dels 
pilots. Aquest tipus de pell ofereix un bon nivell de transpiració i garanteix 
una gran resistència a l’abrasió i una baixa absorció d’aigua en cas de pluja. 
Normalment la trobem amb espessors de 1,2 +/- 0,1mm. Gràcies a tractaments 
especials d’adobatge a base de resines i d’aplicació de greix d’origen natural, 
s’aconsegueix suavitat en el tacte, tot garantint la solidesa dels colors. Aquests 
vestits complerts disposen d’acabats per a la termoregulació.
L’ergonomia i comoditat es poden assolir inserint teixits elàstics en zones 
estratègiques. A més, es pot fixar filaments de protecció en diferents zones 
del cos, sobretot als laterals, a la clavícula, al tòrax i als ronyons. També es 
troben insercions compostes especials a base d’estructures multicapes de fibra 
de carboni i fibra de Kevlar® que garanteixen la màxima protecció contra els 
cops. En alguns casos, trobem sistemes d’AirBag integrats al mono del pilot per 
vetllar per la seva seguretat i protecció. 
Altres consideracions que afecten al disseny funcional de l’equipació 
d’aquesta modalitat, és la de situar un dispositiu per beure a la part posterior 
del mono, vinculat al casc, perquè el pilots puguin hidratar-se durant la cursa. 
29
CAMPIONS DEL MOTOCICLISME
7
També, un sistema de recollida de dades mitjançant sensors, que informen 
constantment del seu estat físic. Sovint s’introdueixen materials refractants, 
situats als colzes i al dors, que maximitzen la visibilitat del pilot. 
Els dissenys i colors combinen el colorit que identifica als equips i a les 
marques patrocinadores. 
Són fabricants d’aquestes peces: Berik, BKS, Alpinestars, Dainese, Puma, 
Revit, Spidi y Spyke, i a la mostra podem veure la indumentària d’Emilio 
Alzamora i la deToni Elias. 
En cada espai hi trobem motocicletes representatives que marquen l’evolució 
cronològica de les diferents modalitats, i evidencien les necessitats de conducció 
i d’indumentària explicades. 
Un agraïment final per a tots els pilots que fan possible any rere any que 
aquests campionats plens d’emocions siguin realitat, un recordatori especial 
per a aquells que n’hagin patit situacions difícils per l’extrema perillositat que 
comporten i, un gran agraïment als pilots representats en nom de tota la resta, 
organitzadors i col·laboradors que molt amablement han participat en aquesta 
exposició. 
29


Campions del motociclisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert