La cardioversión en la fibrilación auricular: uso actual e implicaciones clínicas

Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril·lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre l'1 de febrer i el 30 de juny de 2004. S'ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multi variants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites. Les conclusions més rellevants són: En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 d'1 (quan són 75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió. L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS. Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en l'estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE. En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després. La SC es va relacionar amb l'èxit de l'ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada.Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis: Aporta información original sobre la utilización de la cardioversión eléctrica en la práctica clínica, distinta de la que constaba en diferentes ensayos clínicos publicados. Estos nuevos conocimientos tienen implicaciones clínicas relevantes. Metodología empleada y conclusiones más relevantes: En los estudios realizados se recogen datos de forma prospectiva y consecutiva de 1.515 pacientes con fibrilación auricular remitidos a cardioversión eléctrica en 97 hospitales españoles entre el 1 de febrero y el 30 de junio de 2004. Se ha realizado un análisis estadístico descriptivo de las diferentes variables registradas, así como diferentes análisis multi variantes para determinar factores predictores de las complicaciones descritas. Las conclusiones más relevantes son: En la práctica habitual, ACO se utiliza frecuentemente después de una cardioversión en pacientes con riesgo de embolismo bajo o moderado. Comparando el riesgo lío y hemorrágico, la AO a largo plazo no parece recomendada en pacientes con una puntuación de CHADS2 de 1 (cuando son 75 años) o de 0 que permanecen en RS después del primer mes de la cardioversión. La ausencia de obesidad, el tiempo de evolución de la FA inferior a un año y la ausencia de cardiopatía estructural se identificaron como factores predictores de reversión a RS. Los pacientes remitidos a cardioversión en España tienen un perfil de riesgo cardiovascular menor que los pacientes incluidos en el estudio AFFIRM y aparentemente menor que el del estudio RACE. En la práctica habitual, tras una cardioversión eléctrica efectiva por FA persistente en pacientes sin cardiopatía estructural, la gran mayoría recibe fármacos antiarrítmicos, principalmente amiodarona. Su uso es el principal factor relacionado con el mantenimiento del ritmo sinusal 1 año después. La SC se relacionó con el éxito de la ECV en pacientes tratados con energía monofásica, mientras que no identificamos ningún factor predictor en pacientes tratados con energía bifásica. La energía bifásica fue más efectiva en pacientes con una SC elevada.Contributions and new knowledge provided by the thesis: It provides original information on the use of electrical cardioversion in clinical practice, different from that found in different published clinical trials. These new knowledge have relevant clinical implications. Methodology used and most relevant conclusions: In the studies conducted, data were collected prospectively and consecutively from 1,515 patients with atrial fibrillation referred to electrical cardioversion in 97 Spanish hospitals between February 1 and June 30, 2004. A descriptive statistical analysis of the different variables recorded was carried out, as well as different multi-variant analyzes to determine predictors of the complications described. The most relevant conclusions are: In routine practice, ACO is frequently used after cardioversion in patients at risk of low or moderate embolism. Comparing the messy and hemorrhagic risk, long-term OA does not seem recommended in patients with a CHADS2 score of 1 (when it is 75 years old) or 0 who remain in RS after the first month of cardioversion. The absence of obesity, the time of evolution of AF less than one year and the absence of structural heart disease were identified as predictors of reversal to RS. Patients referred to cardioversion in Spain have a lower cardiovascular risk profile than patients included in the AFFIRM study and apparently lower than in the RACE study. In routine practice, after effective electrical cardioversion for persistent AF in patients without structural heart disease, the vast majority receive antiarrhythmic drugs, mainly amiodarone. Its use is the main factor related to the maintenance of sinus rhythm 1 year later. CS was related to the success of CVD in patients treated with monophasic energy, while we did not identify any predictor in patients treated with biphasic energy. Biphasic energy was more effective in patients with high SC

Atrial Fibrillation Originating in the Inferior Vena Cava

Recurrence of atrial fibrillation (AF) despite successful isolation of the pulmonary veins (PVs) represents a great challenge. We present a patient with recurrent episodes of paroxysmal AF despite PV isolation in which a non-PV trigger was identified in the inferior vena cava. (Level of Difficulty: Intermediate.

Major Adverse Cardiovascular Events in Coronary Type 2 Diabetic Patients: Identification of Associated Factors Using Electronic Health Records and Natural Language Processing

Patients with Type 2 diabetes mellitus (T2DM) and coronary artery disease (CAD) are at high risk of developing major adverse cardiovascular events (MACE). This is a multicenter, retrospective, and observational study performed in Spain aimed to characterize these patients in a real-world setting. Unstructured data from the Electronic Health Records were extracted by EHRead (R), a technology based on Natural Language Processing and machine learning. The association between new MACE and the variables of interest were investigated by univariable and multivariable analyses. From a source population of 2,184,662 patients, we identified 4072 adults diagnosed with T2DM and CAD (62.2% male, mean age 70 +/- 11). The main comorbidities observed included arterial hypertension, hyperlipidemia, and obesity, with metformin and statins being the treatments most frequently prescribed. MACE development was associated with multivessel (Hazard Ratio (HR) = 2.49) and single coronary vessel disease (HR = 1.71), transient ischemic attack (HR = 2.01), heart failure (HR = 1.32), insulin treatment (HR = 1.40), and percutaneous coronary intervention (PCI) (HR = 2.27), whilst statins (HR = 0.73) were associated with a lower risk of MACE occurrence. In conclusion, we found six risk factors associated with the development of MACE which were related with cardiovascular diseases and T2DM severity, and treatment with statins was identified as a protective factor for new MACE in this study

Impact of Advanced Age on the Incidence of Major Adverse Cardiovascular Events in Patients with Type 2 Diabetes Mellitus and Stable Coronary Artery Disease in a Real-World Setting in Spain

Patients with type 2 diabetes mellitus (T2DM) and coronary artery disease (CAD) without myocardial infarction (MI) or stroke are at high risk for major cardiovascular events (MACEs). We aimed to provide real-world data on age-related clinical characteristics, treatment management, and incidence of major cardiovascular outcomes in T2DM-CAD patients in Spain from 2014 to 2018. We used EHRead (R) technology, which is based on natural language processing and machine learning, to extract unstructured clinical information from electronic health records (EHRs) from 12 hospitals. Of the 4072 included patients, 30.9% were younger than 65 years (66.3% male), 34.2% were aged 65-75 years (66.4% male), and 34.8% were older than 75 years (54.3% male). These older patients were more likely to have hypertension (OR 2.85), angina (OR 1.64), heart valve disease (OR 2.13), or peripheral vascular disease (OR 2.38) than those aged <65 years (p < 0.001 for all comparisons). In general, they were also more likely to receive pharmacological and interventional treatments. Moreover, these patients had a significantly higher risk of MACEs (HR 1.29; p = 0.003) and ischemic stroke (HR 2.39; p < 0.001). In summary, patients with T2DM-CAD in routine clinical practice tend to be older, have more comorbidities, are more heavily treated, and have a higher risk of developing MACE than is commonly assumed from clinical trial data

La cardioversión en la fibrilación auricular: uso actual e implicaciones clínicas

Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril·lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre l'1 de febrer i el 30 de juny de 2004. S'ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multi variants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites. Les conclusions més rellevants són: En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 d'1 (quan són 75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió. L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS. Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en l'estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE. En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després. La SC es va relacionar amb l'èxit de l'ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada.Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis: Aporta información original sobre la utilización de la cardioversión eléctrica en la práctica clínica, distinta de la que constaba en diferentes ensayos clínicos publicados. Estos nuevos conocimientos tienen implicaciones clínicas relevantes. Metodología empleada y conclusiones más relevantes: En los estudios realizados se recogen datos de forma prospectiva y consecutiva de 1.515 pacientes con fibrilación auricular remitidos a cardioversión eléctrica en 97 hospitales españoles entre el 1 de febrero y el 30 de junio de 2004. Se ha realizado un análisis estadístico descriptivo de las diferentes variables registradas, así como diferentes análisis multi variantes para determinar factores predictores de las complicaciones descritas. Las conclusiones más relevantes son: En la práctica habitual, ACO se utiliza frecuentemente después de una cardioversión en pacientes con riesgo de embolismo bajo o moderado. Comparando el riesgo lío y hemorrágico, la AO a largo plazo no parece recomendada en pacientes con una puntuación de CHADS2 de 1 (cuando son 75 años) o de 0 que permanecen en RS después del primer mes de la cardioversión. La ausencia de obesidad, el tiempo de evolución de la FA inferior a un año y la ausencia de cardiopatía estructural se identificaron como factores predictores de reversión a RS. Los pacientes remitidos a cardioversión en España tienen un perfil de riesgo cardiovascular menor que los pacientes incluidos en el estudio AFFIRM y aparentemente menor que el del estudio RACE. En la práctica habitual, tras una cardioversión eléctrica efectiva por FA persistente en pacientes sin cardiopatía estructural, la gran mayoría recibe fármacos antiarrítmicos, principalmente amiodarona. Su uso es el principal factor relacionado con el mantenimiento del ritmo sinusal 1 año después. La SC se relacionó con el éxito de la ECV en pacientes tratados con energía monofásica, mientras que no identificamos ningún factor predictor en pacientes tratados con energía bifásica. La energía bifásica fue más efectiva en pacientes con una SC elevada.Contributions and new knowledge provided by the thesis: It provides original information on the use of electrical cardioversion in clinical practice, different from that found in different published clinical trials. These new knowledge have relevant clinical implications. Methodology used and most relevant conclusions: In the studies conducted, data were collected prospectively and consecutively from 1,515 patients with atrial fibrillation referred to electrical cardioversion in 97 Spanish hospitals between February 1 and June 30, 2004. A descriptive statistical analysis of the different variables recorded was carried out, as well as different multi-variant analyzes to determine predictors of the complications described. The most relevant conclusions are: In routine practice, ACO is frequently used after cardioversion in patients at risk of low or moderate embolism. Comparing the messy and hemorrhagic risk, long-term OA does not seem recommended in patients with a CHADS2 score of 1 (when it is 75 years old) or 0 who remain in RS after the first month of cardioversion. The absence of obesity, the time of evolution of AF less than one year and the absence of structural heart disease were identified as predictors of reversal to RS. Patients referred to cardioversion in Spain have a lower cardiovascular risk profile than patients included in the AFFIRM study and apparently lower than in the RACE study. In routine practice, after effective electrical cardioversion for persistent AF in patients without structural heart disease, the vast majority receive antiarrhythmic drugs, mainly amiodarone. Its use is the main factor related to the maintenance of sinus rhythm 1 year later. CS was related to the success of CVD in patients treated with monophasic energy, while we did not identify any predictor in patients treated with biphasic energy. Biphasic energy was more effective in patients with high SC

La cardioversión en la fibrilación auricular: uso actual e implicaciones clínicas

Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril·lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre l'1 de febrer i el 30 de juny de 2004. S'ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multi variants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites. Les conclusions més rellevants són: En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 d'1 (quan són 75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió. L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS. Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en l'estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE. En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després. La SC es va relacionar amb l'èxit de l'ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada.Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis: Aporta información original sobre la utilización de la cardioversión eléctrica en la práctica clínica, distinta de la que constaba en diferentes ensayos clínicos publicados. Estos nuevos conocimientos tienen implicaciones clínicas relevantes. Metodología empleada y conclusiones más relevantes: En los estudios realizados se recogen datos de forma prospectiva y consecutiva de 1.515 pacientes con fibrilación auricular remitidos a cardioversión eléctrica en 97 hospitales españoles entre el 1 de febrero y el 30 de junio de 2004. Se ha realizado un análisis estadístico descriptivo de las diferentes variables registradas, así como diferentes análisis multi variantes para determinar factores predictores de las complicaciones descritas. Las conclusiones más relevantes son: En la práctica habitual, ACO se utiliza frecuentemente después de una cardioversión en pacientes con riesgo de embolismo bajo o moderado. Comparando el riesgo lío y hemorrágico, la AO a largo plazo no parece recomendada en pacientes con una puntuación de CHADS2 de 1 (cuando son 75 años) o de 0 que permanecen en RS después del primer mes de la cardioversión. La ausencia de obesidad, el tiempo de evolución de la FA inferior a un año y la ausencia de cardiopatía estructural se identificaron como factores predictores de reversión a RS. Los pacientes remitidos a cardioversión en España tienen un perfil de riesgo cardiovascular menor que los pacientes incluidos en el estudio AFFIRM y aparentemente menor que el del estudio RACE. En la práctica habitual, tras una cardioversión eléctrica efectiva por FA persistente en pacientes sin cardiopatía estructural, la gran mayoría recibe fármacos antiarrítmicos, principalmente amiodarona. Su uso es el principal factor relacionado con el mantenimiento del ritmo sinusal 1 año después. La SC se relacionó con el éxito de la ECV en pacientes tratados con energía monofásica, mientras que no identificamos ningún factor predictor en pacientes tratados con energía bifásica. La energía bifásica fue más efectiva en pacientes con una SC elevada.Contributions and new knowledge provided by the thesis: It provides original information on the use of electrical cardioversion in clinical practice, different from that found in different published clinical trials. These new knowledge have relevant clinical implications. Methodology used and most relevant conclusions: In the studies conducted, data were collected prospectively and consecutively from 1,515 patients with atrial fibrillation referred to electrical cardioversion in 97 Spanish hospitals between February 1 and June 30, 2004. A descriptive statistical analysis of the different variables recorded was carried out, as well as different multi-variant analyzes to determine predictors of the complications described. The most relevant conclusions are: In routine practice, ACO is frequently used after cardioversion in patients at risk of low or moderate embolism. Comparing the messy and hemorrhagic risk, long-term OA does not seem recommended in patients with a CHADS2 score of 1 (when it is 75 years old) or 0 who remain in RS after the first month of cardioversion. The absence of obesity, the time of evolution of AF less than one year and the absence of structural heart disease were identified as predictors of reversal to RS. Patients referred to cardioversion in Spain have a lower cardiovascular risk profile than patients included in the AFFIRM study and apparently lower than in the RACE study. In routine practice, after effective electrical cardioversion for persistent AF in patients without structural heart disease, the vast majority receive antiarrhythmic drugs, mainly amiodarone. Its use is the main factor related to the maintenance of sinus rhythm 1 year later. CS was related to the success of CVD in patients treated with monophasic energy, while we did not identify any predictor in patients treated with biphasic energy. Biphasic energy was more effective in patients with high SC

Escola de natura de la Vall de Boí

En la realización del vídeo colaboran l'Ajuntament de Barruera (Lleida) y ENHERSe muestra qué es la escuela de naturaleza de la Vall de Boí (Lleida). Se realiza la observación y estudio de una comarca de alta montaña, de los fenómenos geomórficos, faunísticos, botánicos y climátológicos, así como de la riqueza arquitectónica del románico de la Vall de Boí.CataluñaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'Hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

Strategies to improve AV synchrony in patients with a Micra AV leadless pacemaker.

The second generation of transcatheter pacing systems, called Micra AV, can provide atrio-ventricular (AV) synchronous pacing via a new pacing algorithm relying on sensing mechanical atrial contraction. Several novel programming parameters were introduced to enable AV synchronous pacing, including an A3 and A4 window as well as a conduction and an activity mode switch. In addition to several automated features, manual programming optimization of some of the novel parameters is key to improving AV synchrony. A solid knowledge of the features and their programming is essential for electrophysiologists implanting or following patients with Micra AV devices. Differences in programming optimization might partially explain the high variability of AV synchrony published in real-world data reports. This article reviews the key programming parameters of Micra AV. Subsequently, optimal programming recommendations for defined patient profiles are presented. Those were established by consensus within an Experts Panel comprised of 11 European electrophysiologists from high-volume Micra AV centers. The patient profiles were 1) high degree AV block and slow sinus rhythm; 2) high degree AV block and fast sinus rhythm; and 3) intermittent AV block. The panel recommended to evaluate the mechanical atrial activity on transthoracic echocardiography prior to implant. It was also agreed that Auto A3 Threshold and Tracking Check should be turned off in all patients, AV Conduction Mode Switch should be turned off in all patients with high degree AV block, and the lower rate should be programmed to 50 bpm with exceptions based on individual clinical assessment. Future studies will be useful to evaluate the strength of those recommendations to improve the AV synchrony