12 research outputs found

    Cordage, basketry and containers at the Pleistocene-Holocene boundary in southwest Europe. Evidence from Coves de Santa Maira (Valencian region, Spain)

    Get PDF
    In this study we present evidence of braided plant fibres and basketry imprints on clay recovered from Coves de Santa Maira, a Palaeolithic-Mesolithic cave site located in the Mediterranean region of Spain. The anatomical features of these organic fibre remains were identified in the archaeological material and compared with modern Stipa tenacissima (esparto grass). Based on direct dating, the fragments of esparto cord from our site are the oldest worked plant fibres in Europe. Sixty fragments of fired clay are described. The clay impressions have allowed us to discuss the making of baskets and containers. According to their attributes and their functional interpretation, we have grouped them into five types within two broad categories, hearth plates and baskets or containers. The clay pieces identified as fragments of containers with basketry impressions are less common than those of hearth plate remains and they are concentrated in the Epipalaeolithic occupation material (13.2-10.2 ka cal bp). The clay impressions from Santa Maira indicate that some fibres were treated or flattened, a preparation process that is known from historical and ethnological sources

    Les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, La Marina Alta-Alacant):

    Get PDF
    Es presenta una descripció preliminar de la seqüència arqueològica de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells). Els conjunts arqueològics i les datacions C 14 obtingudes indiquen que la cavitat registra ocupacions humanes estratificades entre el XIV i el VI mil·lenni BP, amb materials arqueològics que poden ser relacionats amb el magdalenià superior, epipaleolític sauvaterrià, mesolític i neolític II. Des d’aquest moment la cavitat es va fer servir, bàsicament, de corral per al tancament de ramat domèstic. Paraules clau: Cova. Magdalenià. Epipaleolític. Mesolític. Neolític. Marina Alta (Alacant).A preliminary description of the archaeological sequence of Les Coves de Santa Maira (Castell de Castells) is offered. Archaeological assemblies and obtained C 14 datings indicate that the cavity registers stratified human occupations between 14th and 6th millenium BP, with archaeological record that can be related to the Upper Magdalenian, Sauveterroid Epipaleolithic Period, Mesolithic and Neolithic II. Since this moment the cavity had a function, basically, of corral for the closing of domestic cattle. Key Words: Cave. Magdalenian. Epipaleolithic. Mesolithic. Neolithic. Marina Alta (province of Alicante).Se ofrece una descripción preliminar de la secuencia arqueológica de las Coves de Santa Maira (Castell de Castells). Los conjuntos arqueológicos y las dataciones C 14 obtenidas indican que la cavidad registra ocupaciones humanas estratificadas entre el XIVº y VIº milenio BP, con materiales arqueológicos que pueden ser relacionados con el Magdaleniense superior, Epipaleolítico sauveterroide, Mesolítico y Neolítico II. A partir de este momento la cavidad tuvo una función, básicamente, de corral para el cierre del ganado doméstico. Palabras Clave: Cueva. Magdaleniense. Epipaleolítico. Mesolítico. Neolítico. Marina Alta (Alicante)

    Les ocupacions prehistòriques de la Cueva de la Diabla (Ayora, València).

    Get PDF
    La realització del parc eòlic de la Solana (Ayora) propicià una sèrie de sondejos arqueològics a la Cueva de la Diabla que permeteren identificar un nivell arqueològic prehistòric del Calcolític campaniforme-Bronze antic. L’estudi de la totalitat de les restes ens ha permès interpretar-les com a conseqüència d’ocupacions estacionals de la cova, no documentant cap evidencia d’enterraments humans. La casera d’animals salvatges que viuen en un medi escassament antropitzat també ha quedat constatada

    El yacimiento de Colata (Montaverner, Valencia) y los 'poblados de silos' del IV milenio en las comarcas centro-meridionales del País Valenciano

    Get PDF
    Les estructures documentades al jaciment de Colata (Montaverner, València) mostren la parcialitat del registre que caracteritza aquest tipus de jaciment a l'aire lliure del IV mil·lenni aC, cosa que obliga a plantejar noves estratègies per a reinterpretar l¿evolució en les conductes d'emmagatzematge, consum i producció d'aliments, i en la organització social d'aquestes comunitats. Paraules'clau: Vall d'Albaida. Estructures excavades. Poblats de sitges. Patró d'assentament. Organització social

    Car d'hom cert era: Pràctiques de canibalisme en el Mesolític de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta, Alacant)

    Get PDF
    Es presenten evidències de pràctiques antropofàgiques en un grup del Mesolític mediterrani. S'han documentat trenta restes humanes en el nivell mesolític de les coves de Santa Maira. A més de la descripció de les marques antropogèniques identificades, també se situa la troballa en el seu context regional dins les pautes de subsistència dels grups mesolítics de la zona, i es plantegen hipòtesis sobre la seua intencionalitat. Se presentan evidencias de prácticas antropofágicas en un grupo del Mesolítico mediterráneo. Se han documentado treinta restos humanos en el nivel mesolítico de Coves de Santa Maira. Además de la descripción de las marcas antropogénicas identificadas, también se sitúa el hallazgo en su contexto regional dentro de las pautas de subsistencia de los grupos mesolíticos, y se plantean hipótesis sobre su intencionalidad. In this paper we present evidence of anthropophagic behaviour amongst hunter-gatherer groups of the Mediterranean Mesolithic. Thirty human remains have been found in the Mesolithic levels of the Santa Maira Caves. As well as describing the anthropogenic marks identified, this paper contextualizes them within the archaeological context and subsistence patterns described for Mesolithic groups in the region, and hypothesizes about their intentionality

    Car d’hom cert era: Pràctiques de canibalisme en el Mesolític de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta, Alacant)

    Get PDF
    Es presenten evidències de pràctiques antropofàgiques en un grup del Mesolític mediterrani. S’han documentat trenta restes humanes en el nivell mesolític de les coves de Santa Maira. A més de la descripció de les marques antropogèniques identificades, també se situa la troballa en el seu context regional dins les pautes de subsistència dels grups mesolítics de la zona, i es plantegen hipòtesis sobre la seua intencionalitat

    Car d’hom cert era: Cannibalism in the Mesolithic at Santa Maira Caves (Castell de Castells, La Marina Alta, Alicante)

    Get PDF
    Es presenten evidències de pràctiques antropofàgiques en un grup del Mesolític mediterrani. S’han documentat trenta restes humanes en el nivell mesolític de les coves de Santa Maira. A més de la descripció de les marques antropogèniques identificades, també se situa la troballa en el seu context regional dins les pautes de subsistència dels grups mesolítics de la zona, i es plantegen hipòtesis sobre la seua intencionalitat.Se presentan evidencias de prácticas antropofágicas en un grupo del Mesolítico mediterráneo. Se han documentado treinta restos humanos en el nivel mesolítico de Coves de Santa Maira. Además de la descripción de las marcas antropogénicas identificadas, también se sitúa el hallazgo en su contexto regional dentro de las pautas de subsistencia de los grupos mesolíticos, y se plantean hipótesis sobre su intencionalidad.In this paper we present evidence of anthropophagic behaviour amongst hunter-gatherer groups of the Mediterranean Mesolithic. Thirty human remains have been found in the Mesolithic levels of the Santa Maira Caves. As well as describing the anthropogenic marks identified, this paper contextualizes them within the archaeological context and subsistence patterns described for Mesolithic groups in the region, and hypothesizes about their intentionality

    Estudio microsedimentológico de niveles arqueosedimentarios depositados en cuevas y abrigos en el País Valenciano durante el Pleistoceno-Holoceno

    Get PDF
    Según Hodder, 1988 el arqueólogo no debe contentarse con la excavación, clasificación y conservación de los objetos encontrados, debe realizar un detallado análisis de sus contextos específicos para, a partir de las distintas lecturas realizadas, contrastar y analizar los propios contextos actuales. Esta forma de entender la investigación arqueológica es heredera de una larga tradición multidisciplinar e interdisciplinar, la cual aboga por la combinación de datos y enfoques de diferentes ciencias que permitan observar desde otro punto de vista los materiales exhumados. En muchos casos pueden llegar a ser imprescindibles en la obtención de la información asociada al objeto, el carácter connotativo, su relación contextual, su incidencia funcional y su significado. Es en este contexto es donde debemos enmarcar este trabajo que presentamos a continuación, ya que podemos definirlo como una aproximación al análisis y documentación de la estratigrafía de yacimientos arqueológicos, y de manera más detallada en la descripción e interpretación de la huella dejada por los diferentes grupos humanos en las formaciones arqueosedimentarias de los yacimientos arqueológicos estudiados. La dualidad entre procesos formadores naturales/antrópicos así como las transformaciones de diferentes agentes que se pueden registrar en los depósitos arqueosedimentarios es un tema ampliamente desarrollado por la investigación geoarqueológica de sitios arqueológicos en las últimas decadas (por ej. Bergadà, 1998, 2005, 2013; Brochier, 1991, 2005; Canti, 2015; Courty et al., 1989; Goldberg & Berna, 2010; Polo et al., 2010; Rojo et al., 2015; Verdasco, 2001). La aparición y asociación de elementos inorgánicos, principalmente, que se encuentran contenidos en el depósito arqueosedimentario es resultado en parte tanto de las características del yacimiento y su entorno como de los residuos que dejan las acciones antrópicas. La aparición de elementos y asociaciones de descriptores comunes a todos los registros en abrigos y cuevas está condicionado por las características propias del sistema formador y transformador pero también por las actividades humanas que allí se realicen. Por tanto, es interesante la caracterización y cuantificación de estos procesos antrópicos y sus residuos. la utilización grados de presencia de cada uno de los descriptores nos permiten caracterizar de manera más ajustada los procesos intervinientes y su comparación con otros conjuntos o yacimientos arqueológicos estudiados de la misma manera. La particularidad principal de este trabajo será la ampliación de este tipo de estudio a otros yacimientos -en cuevas y abrigos- acotados al levante peninsular y a una cronología concreta. Por estos motivos, nos hemos centrado en los yacimientos con ocupaciones datadas en el final del Pleistoceno-Holoceno. De esta manera intentaremos conocer el modelo de alteraciones, intensidad y frecuencia de antropización de los depósitos arqueológicos por las diferentes ocupaciones de los grupos humanos que habitaron estos enclaves y su posible extrapolación. Para ello, hemos utilizado cuatro casos de estudio: Cova Fosca y Cova dels Blaus en la provincia de Castellón, y Abric de la Falguera y Coves de Santa Maira en la porvincia de Alicante. Estos cuatro yacimientos contienen en sus depósitos una secuencia temporal y arqueológica similar, por lo que la comparación de los estudios microsedimentológicos podría permitir establecer hipótesis que fueran más allá de cada registro individual. El período estudiado es por tanto un elemento que dota de unidad al conjunto, si bien es complejo por la interacción de los procesos naturales, bastante rápidos y marcados, con procesos culturales: el final de la caza/recolección como forma económica y la expansión de las economías de producción.According to Hodder, 1988 archaeologist should not be content with the excavation, grading and preservation of the objects found, you must perform a detailed analysis of their specific contexts, from different readings made, contrast and analyze current contexts themselves. This understanding of the archaeological research is heir to a long tradition multidisciplinary and interdisciplinary, which advocates combining data from various sciences and approaches that allow the observation from another point of view the exhumed material. In many cases they may become essential in obtaining the information associated with the object, the connotative character, its contextual relationship, their functional impact and meaning. It is in this context that we should frame this work we present here, as can be defined as an approach to the analysis and documentation of the stratigraphy of archaeological sites, and in more detail in the description and interpretation of the footprint left by different archaeo-sedimentary human groups in the formation of the studied archaeological sites. The duality between natural / manmade forming processes and transformations of different agents that can be registered in the archaeo-sedimentary deposits is a topic widely geoarchaeological developed by the research of archaeological sites in the last decades (eg. Bergadà, 1998, 2005, 2013 ; Brochier, 1991, 2005; Canti, 2015; Courty et al., 1989; Goldberg & Berne, 2010; Polo et al, 2010;. Red et al, 2015;. Verdasco, 2001). The appearance and association of inorganic elements, mainly, which are contained in the archaeo-sedimentary deposit is partly a result both of the characteristics of the site and its surroundings as waste left by human actions. The appearance of elements and associations of common descriptors to all records in shelters and caves is determined by the characteristics of the former and transformer system but also by human activities taking place there. It is therefore interesting characterization and quantification of these anthropogenic processes and waste. using degrees of presence of each of the descriptors allow us to characterize more tightly the processes involved and their comparison with other sets or archaeological sites studied in the same way. The main feature of this work is to expand this type of study to other sites Coats--in caves and bounded up the peninsular and a specific timeline. For these reasons, we have focused on sites with dated to the end of the Pleistocene-Holocene occupations. In this way we will try to find the model changes, intensity and frequency of human impact on archaeological deposits for different occupations of human groups that inhabited these enclaves and their possible extrapolation. To do this, we used four case studies: Cova Fosca and Cova dels Blaus in the province of Castellon, and Abric de la Falguera and Coves de Santa Maira province of Alicante. These four fields contain deposits temporary and archaeological sequence similar, so comparison of microsedimentology studies could allow hypothesizing that go beyond each individual record. The period studied is therefore an element that gives unity to the whole, although it is complicated by the interaction of natural processes, quite fast and marked with cultural processes: the end of the hunting / gathering as economically and expansion production economies.
    corecore