18 research outputs found

    Duelo y recuperación tras el inicio de la psicosis

    Get PDF
    El presente artículo trata acerca delproceso de duelo que tiene lugar cuando una personasufre un episodio psicótico. Se plantean cuáles sonlas pérdidas más frecuentes que tienen lugar y las reaccionesdel paciente ante ello. Además, se proponenalgunas ideas para un trabajo clínico centrado en laelaboración de la pérdida y la reconstrucción de unaidentidad más allá del síntoma.ABSTRACT: This article is about the grief processthat takes place when a person suffers a psychoticbreakdown. The most common losses and frequentpatient reactions to them are described. Moreover,this article poses some ideas for a loss-centeredpsychotherapy that also works towards the identityreconstruction beyond the sympto

    Análisis de la experiencia subjetiva en mujeres con cáncer de mama

    Get PDF
    In this article the psychological experience and needs shown in the discourse of women diagnosed with breast cancer in a psychological group intervention was analyzed. The sessions are transcribed and a discourse analysis is performed, selecting the most prevailing topics. The main psychological difficulties perceived by the participants are the following: body identity change, sexuality changes, new quality of interpersonal relationships, implications of positive thinking culture, fear of recurrence, the relationship with the hospital staff and change after diagnosis. The aspects of the group considered to be helpful are also addressed, i.e. feeling understood by the others, seeing the rest of participants as coping models, changing their relationship with the illness. Several clinical implications are highlighted in order to improve a comprehensive care.En este artículo se analiza la experiencia y necesidades psicológicas presentes en el discurso de las participantes durante una intervención psicoterapéutica grupal dirigida a mujeres con cáncer de mama. Se transcriben las sesiones del grupo y se realiza un análisis del discurso, recogiendo los temas más prevalentes. Las principales dificultades psicológicas recogidas son el cambio en su imagen corporal y su sexualidad, la nueva vivencia de las relaciones interpersonales, las repercusiones del discurso social sobre la importancia de las emociones positivas, el miedo a la recidiva, las relaciones con el personal sanitario y los cambios tras la enfermedad. Se recogen aspectos que las pacientes consideran como factores de ayuda en el grupo (sentirse comprendidas, ver a las compañeras como modelos de afrontamiento o cambiar su relación con la enfermedad). Se apuntan implicaciones clínicas para una mejora en la atención integral a las pacientes con cáncer de mama.

    Análisis de la demanda en Salud Mental en el Principado de Asturias (II): Expectativas, preferencias e información de los usuarios.

    Get PDF
    Introducción. Las expectativas y preferencias del paciente son una cuestión fundamental a tener en cuenta en Salud Mental. Por una parte, el derecho a decidir entre las diferentes opciones terapéuticas se recoge en la Ley de Autonomía del Paciente. Por otro lado, múltiples investigaciones han mostrado la influencia de las expectativas del usuario acerca del tratamiento, y por tanto la importancia de tenerlas en consideración. En este sentido, la información proporcionada por parte del derivante cobra especial relevancia. Método. La muestra se toma de usuarios derivados a Salud Mental que cumplen los criterios de inclusión y aceptan participar en el estudio (n=121). Mediante una entrevista telefónica se recoge información de variables sociodemográficas, relacionadas con la derivación, con las preferencias del paciente y finalmente con sus expectativas.Resultados y conclusiones. Respecto a las variables de la derivación, encontramos que el derivante proporcionó escasa información al paciente acerca de su problema y de los diferentes tipos de tratamiento. En las variables asociadas a las preferencias destaca el desconocimiento de los usuarios acerca de las labores del psicólogo clínico y del psiquiatra, así como de las diferentes implicaciones de la psicoterapia y del tratamiento psicofarmacológico. En cuanto a las expectativas, observamos de nuevo falta de información pero además un nivel importante de confianza en la intervención y una puntuación alta en locus de control interno. Parece fundamental una mayor consideración de este tipo de variables para la mejora del proceso de intervención posterior

    Análisis de la demanda en Salud Mental en el Principado de Asturias: Características de la demanda y respuesta asistencial.

    Get PDF
    Introducción. En los últimos años haaumentado el número de demandas a Salud Mentalrelacionadas con Trastornos Mentales Comunes ycódigos Z. El presente trabajo analiza las característicasde la demanda y el tipo de respuesta asistencialen tres Centros de Salud Mental del Principado deAsturias.Método. Se trata de un estudio descriptivo. De lasderivaciones realizadas a estos tres Centros de Salud Mental se recogen una serie de variables sociodemográficas,clínicas, relacionadas con la demanda y relacionadascon la respuesta asistencial.Resultados y conclusiones. Se detecta un 68,8% decasos que podrían corresponder con Trastornos Mentales Comunes. Se asigna un 59,1% de los pacientesa psiquiatra y un 39,7% a psicólogo clínico. Loscasos de depresión, trastorno adaptativo y trastornoansioso-depresivo son asignados en mayor medida apsiquiatra, mientras que no hay diferencias en el casode la ansiedad. Estos datos no coinciden con las recomendacionesde las guías clínicas. Tras observar losresultados se plantea la importancia de la figura delpsicólogo clínico, tanto en atención primaria comoen especializada

    Funcionamiento familiar en adolescentes en riesgo de suicidio con rasgos de personalidad límite: un estudio exploratorio

    Get PDF
    La alta prevalencia de suicidio en población adolescente en todo el mundo supone un reto mundial en salud mental. El ambiente familiar ha sido señalado como una importante variable implicada en el riesgo de suicidio de los adolescentes, ejerciendo tanto de factor de riesgo como protector. El estudio tiene como objetivo entender qué variables del funcionamiento familiar de la Escala de Clima Social en la Familia se relacionan con la puntuación de la Escala de Ideación Suicida de Beck en una muestra 37 adolescentes entre 14 y 18 años (M = 15.76; DT = 1.07) con rasgos de personalidad límite. Se partió de la hipótesis de que peores niveles de funcionamiento familiar aumentarían el riesgo de suicidio. Los resultados mostraron que la ideación suicida era mayor cuando las puntuaciones en la escala Relaciones (calidad de la comunicación e interacción) en la familia eran menores. Al analizar cada escala, se demostró la importancia específica de la subescala Expresividad, referida al grado de expresión libre de los sentimientos en la familia de forma que, a menor expresividad en la familia, mayor ideación suicida presentaban los adolescentes, y la subescala Social-Recreativa, referida a la participación social y en actividades de ocio de la familia, de modo que a mayor participación social, menor riesgo suicida. Estos resultados son apoyados por otros estudios que demuestran la importancia de modificar el entorno familiar para influir en el riesgo suicida de los adolescentes. El valor de estos datos implica la consideración de incluir a las familias en los programas de tratamiento para adolescentes suicidas.Family functioning in suicidal adolescents with borderline personality traits. High prevalence of suicide in adolescent population all over the world is considered a world challenge in mental health. Family environment has been pointed as an important factor involved in adolescents’ suicide risk, playing a role not only as a risk factor but also as protective. This study has its goal on understanding which factors of the family functioning, measured by the Social Environment in the Family Scale, are related to the total score of the Beck Suicide Ideation Scale in a sample of 37 adolescents with ages between 14 and 17 years old (M = 15.76; SD = 1.06) borderline personality traits. It was hypothesized that worse levels of family functioning will increase suicide risk in adolescents. Results showed that the risk of suicide was higher when the Relationships Scale total score (quality of communication and interaction in the family) was lower. After analyzing each subscale separately, it was demonstrated the specific relevance of Expressivity Subscale, referred to the level of free expression of feelings in the family, suggesting that the lower expressivity in the family, the higher suicide ideation showed by the adolescents, and Social-Recreative, referred to the social participation and leisure of the family, what means the more social participation, the less suicide ideation. These results are supported by other studies that show the relevance of modifying the family environment for reducing the suicidal risk among adolescents. The value of this data involves taking into account the families in the treatment programs for suicidal adolescents

    Correlates and prospective predictors of adolescent self-harm in community and sexually assaulted samples

    Get PDF
    Les autolesions en l’adolescència són un motiu de preocupació degut a l’augment de la seva prevalença i a la seva associació amb futurs intents de suïcidi. Els objectius d’aquest treball són: 1) revisar sistemàticament la literatura existent en referència als predictors, mediadors i moderadors prospectius d’Autolesions No Suïcides (NSSI) en adolescents de la població general, 2) examinar els correlats i els predictors d’autolesions després d’experimentar una agressió sexual en l’adolescència; 3) explorar el paper protector de les fortaleses percebudes front a l’ocurrència d’autolesions després d’una agressió sexual. Es van dur a terme tres estudis. L’estudi 1 va consistir en una revisió sistemàtica dels predictors longitudinals de NSSI en adolescents de la població general. Dos membres de l’equip van dur a terme una cerca independent en quatre bases de dades: Medline, PsycInfo, Embase i Web of Science. L’estudi 2 va consistir en un estudi prospectiu dut a terme a partir d’una mostra consecutiva d’adolescents que havien patit una agressió sexual i que van sol·licitar ajuda en els Havens (centres d’atenció a víctimes d’agressió sexual a Londres) durant 2 anys. Cent quaranta-un adolescents van ser reclutats i les dones que van completar la informació sobre les autolesions van ser incloses a l’estudi (n = 98). Es va recollir informació a T0 (4 setmanes de mitja després de l’agressió sexual) i a T1 (22 setmanes de mitja després de l’agressió). La informació es va recollir mitjançant una entrevista semiestructurada i qüestionaris validats. Es van dur a terme anàlisis bivariats i regressions logístiques. L’estudi 3 es va realitzar en la mateixa mostra que l’estudi 2, amb aquelles dones adolescents que van completar la informació d’autolesions i el Youth Strengths Inventory a T1, per tal d’avaluar les fortaleses percebudes (n = 63). Es va dur a terme un model de regressió logística, controlant variables rellevants. En l’estudi 1 es van trobar 39 estudis que complien amb els criteris d’inclusió. Les següents variables van mostrar capacitat de predir prospectivament NSSI: gènere femení, variables relacionades amb la família, victimització per iguals, depressió, historia de NSSI i autoconcepte. L’estudi 2 va mostrar una alta taxa d’autolesions tant abans (38,1%) com després (37, 8%) de l’agressió sexual. La història de disfunció familiar, símptomes depressius a T0 o a T1 i símptomes d’estrès posttraumàtic a T1 van estar associats amb autolesions a T1. Aquests efectes es van veure atenuats al controlar per altres variables, excepte en el cas de símptomes depressius a T0. A l’estudi 3, les fortaleses percebudes a T1 van estar associades amb una menor probabilitat d’autolesió després de l’agressió sexual, inclús després de controlar per símptomes depressius i posttraumàtics i per història d’autolesions. Els resultats apunten a factors de risc específics que haurien de ser valorats per a detectar aquells adolescents que presenten major risc tant en mostres comunitàries com en aquells que ha patit una agressió sexual. L’estudi 3 indica el potencial rol protector de les fortaleses percebudes. Els correlats d’autolesions (és a dir, psicopatologia, disfunció familiar, autoestima) haurien de ser abordats en programes d’intervenció per a prevenir la cronicitat.Las autolesiones en la adolescencia son motivo de preocupación debido a su elevada prevalencia y a su asociación con futuros intentos de suicidio. Los objetivos de este trabajo son: 1) revisar sistemáticamente la literatura existente acerca de predictores, mediadores y moderadores prospectivos de Autolesiones no Suicidas (NSSI) en adolescentes de la población general, 2) examinar correlatos y predictores de autolesiones tras experimentar una agresión sexual en la adolescencia, 3) explorar el papel protector de las fortalezas percibidas frente a la ocurrencia de autolesiones tras una agresión sexual en la adolescencia. Se realizaron tres estudios. El estudio 1 consistió en una revisión sistemática de predictores longitudinales de NSSI en población general. Dos miembros del equipo llevaron a cabo búsquedas independientes en 4 bases de datos: Medline, PsycInfo, Embase y Web of Science. El estudio 2 consistió en un estudio prospectivo realizado en una muestra consecutiva de adolescentes que habían sufrido una agresión sexual y que solicitaron asistencia en los Havens (centros de atención a víctimas de agresión sexual en Londres) durante un periodo de 2 años. Ciento cuarenta y uno adolescentes fueron reclutados inicialmente y las mujeres que completaron la información acerca de autolesiones fueron incluidas en el estudio (n = 98). Se recogió información en T0 (4 semanas de media tras la agresión sexual) y en T1 (22 semanas de media tras la agresión sexual). La información se recogió mediante una entrevista semi-estructurada y cuestionarios validados. Se llevaron a cabo análisis bivariados y regresiones logísticas. El estudio 3 se realizó en la misma muestra que el estudio 2, con aquellas mujeres adolescentes que completaron información de autolesiones y el Youth Strengths Inventory en T1 para evaluar fortalezas percibidas (n = 63). Se llevó a cabo un modelo de regresión logística, controlando variables relevantes. En el estudio 1, se encontraron 39 estudios que cumplían con los criterios de inclusión. Las siguientes variables mostraron capacidad de predecir prospectivamente NSSI: género femenino, variables relacionadas con la familia, victimización por pares, depresión, historia de NSSI y autoconcepto. Los estudios analizando mediadores, moderadores y factores protectores fueron escasos. El estudio 2 mostró una alta tasa de autolesiones tanto antes (38.1%) como después (37.8%) de la agresión sexual. La historia de disfunción familiar, síntomas depresivos en T0 o en T1 y los síntomas de estrés postraumático en T1 estuvieron asociados con autolesiones en T1. Estos efectos se vieron atenuados al controlar por otras variables, excepto en el caso de síntomas depresivos en T0. En el estudio 3, las fortalezas percibidas en T1 estuvieron asociadas con una menor probabilidad de autolesión tras la agresión sexual, incluso después de controlar por síntomas depresivos y postraumáticos concurrentes y por la historia de autolesiones. Los resultados apuntan a factores de riesgo específicos que deberían ser valorados para detectar aquellos adolescentes que presentan mayor riesgo tanto en muestras comunitarias como en aquellos que han sufrido una agresión sexual. El estudio 3 indica el potencial rol protector de las fortalezas percibidas. Los correlatos de autolesiones (es decir, psicopatología, disfunción familiar, autoestima) deberían ser abordados en programas de intervención para prevenir la cronicidad de este comportamiento.Self-harm in adolescence is a focus of concern given its increasing frequency and its association with future attempted and complete suicide. The main objective of this thesis is to review correlates and predictors of this behaviour in different samples of adolescents. The aims of this work are: 1) to systematically review the existing literature about prospective predictors, mediators and moderators of Nonsuicidal Self-injury (NSSI) in community adolescents, 2) to examine correlates and predictors of self-harm after experiencing sexual assault in adolescence, 3) to explore the protective role of self-perceived strengths on self-harm occurrence after sexual assault in adolescence. Three studies were carried out. Study 1 was a systematic review of longitudinal predictors of NSSI in community adolescents. Two members of the team carried out an independent search in four databases: Medline, PsycInfo, Embase and Web of Science. Quality of the studies was assessed by means of the New Castle Ottawa Quality Assessment Scale. Study 2 was a prospective study conducted in a consecutive sample of sexually assaulted adolescents who sought help at the Havens (Multiagency Sexual Assault Centres in London) over a period of two years. One hundred and forty-one young people were recruited at baseline and females who completed self-harm information were included in the study (n = 98). There was data collection at T0 (4 weeks on average post-assault) and T1 (22 weeks on average post-assault). Information was gathered by means of a semi-structured interview and validated questionnaires. Bivariate analyses and binary logistic regressions were conducted to ascertain correlates and predictors of self-harm. Study 3 was conducted in the same sample as Study 2, with those females who completed self-harm information at T0 and T1 the Youth Strengths Inventory at T1 to assess perceived strengths (n = 63). A logistic regression model was tested, controlling for other relevant variables. In Study 1, 39 studies were found matching inclusion criteria. The following variables were shown to prospectively predict NSSI: female gender, family-related variables, peer victimisation, depression, history of NSSI and self-concept. Studies analysing mediators and moderators, as well as protective factors, were scarce. Study 2 showed a high rate of self-harm both before (38.1%) and after (37.8%) sexual assault. History of family dysfunction, depressive symptoms at T0 or T1 and posttraumatic stress symptoms at T1 were associated with self-harm at T1. These effects were attenuated when adjusting for confounders, except for depressive symptoms at T0. In Study 3, perceived strengths at T1 were associated with less likelihood of engaging in self-harm after the assault, after controlling for concurrent depressive and PTSD symptoms and history of self-harm. Results point out to specific risk factors that should be assessed to detect the most at risk individuals both in community and assaulted samples of adolescents. Study 3 indicates the potential protective role of perceived strengths. Correlates of self-harm (e.g. psychopathology, family dysfunction, self-esteem) should be tackled in intervention programs to prevent chronic engagement in the behaviour

    Duelo y recuperación tras el inicio de la psicosis

    No full text
    El presente artículo trata acerca delproceso de duelo que tiene lugar cuando una personasufre un episodio psicótico. Se plantean cuáles sonlas pérdidas más frecuentes que tienen lugar y las reaccionesdel paciente ante ello. Además, se proponenalgunas ideas para un trabajo clínico centrado en laelaboración de la pérdida y la reconstrucción de unaidentidad más allá del síntoma.ABSTRACT: This article is about the grief processthat takes place when a person suffers a psychoticbreakdown. The most common losses and frequentpatient reactions to them are described. Moreover,this article poses some ideas for a loss-centeredpsychotherapy that also works towards the identityreconstruction beyond the sympto

    Correlates and prospective predictors of adolescent self-harm in community and sexually assaulted samples

    Get PDF
    Les autolesions en l'adolescència són un motiu de preocupació degut a l'augment de la seva prevalença i a la seva associació amb futurs intents de suïcidi. Els objectius d'aquest treball són: 1) revisar sistemàticament la literatura existent en referència als predictors, mediadors i moderadors prospectius d'Autolesions No Suïcides (NSSI) en adolescents de la població general, 2) examinar els correlats i els predictors d'autolesions després d'experimentar una agressió sexual en l'adolescència; 3) explorar el paper protector de les fortaleses percebudes front a l'ocurrència d'autolesions després d'una agressió sexual. Es van dur a terme tres estudis. L'estudi 1 va consistir en una revisió sistemàtica dels predictors longitudinals de NSSI en adolescents de la població general. Dos membres de l'equip van dur a terme una cerca independent en quatre bases de dades: Medline, PsycInfo, Embase i Web of Science. L'estudi 2 va consistir en un estudi prospectiu dut a terme a partir d'una mostra consecutiva d'adolescents que havien patit una agressió sexual i que van sol·licitar ajuda en els Havens (centres d'atenció a víctimes d'agressió sexual a Londres) durant 2 anys. Cent quaranta-un adolescents van ser reclutats i les dones que van completar la informació sobre les autolesions van ser incloses a l'estudi (n = 98). Es va recollir informació a T0 (4 setmanes de mitja després de l'agressió sexual) i a T1 (22 setmanes de mitja després de l'agressió). La informació es va recollir mitjançant una entrevista semiestructurada i qüestionaris validats. Es van dur a terme anàlisis bivariats i regressions logístiques. L'estudi 3 es va realitzar en la mateixa mostra que l'estudi 2, amb aquelles dones adolescents que van completar la informació d'autolesions i el Youth Strengths Inventory a T1, per tal d'avaluar les fortaleses percebudes (n = 63). Es va dur a terme un model de regressió logística, controlant variables rellevants. En l'estudi 1 es van trobar 39 estudis que complien amb els criteris d'inclusió. Les següents variables van mostrar capacitat de predir prospectivament NSSI: gènere femení, variables relacionades amb la família, victimització per iguals, depressió, historia de NSSI i autoconcepte. L'estudi 2 va mostrar una alta taxa d'autolesions tant abans (38,1%) com després (37, 8%) de l'agressió sexual. La història de disfunció familiar, símptomes depressius a T0 o a T1 i símptomes d'estrès posttraumàtic a T1 van estar associats amb autolesions a T1. Aquests efectes es van veure atenuats al controlar per altres variables, excepte en el cas de símptomes depressius a T0. A l'estudi 3, les fortaleses percebudes a T1 van estar associades amb una menor probabilitat d'autolesió després de l'agressió sexual, inclús després de controlar per símptomes depressius i posttraumàtics i per història d'autolesions. Els resultats apunten a factors de risc específics que haurien de ser valorats per a detectar aquells adolescents que presenten major risc tant en mostres comunitàries com en aquells que ha patit una agressió sexual. L'estudi 3 indica el potencial rol protector de les fortaleses percebudes. Els correlats d'autolesions (és a dir, psicopatologia, disfunció familiar, autoestima) haurien de ser abordats en programes d'intervenció per a prevenir la cronicitat
    corecore