Ressenyes

Obra ressenyada: Mª Isabel DEL POZO TRIVIÑO ; Elisa GÓMEZ LÓPEZ, Tradución e interpretación nos servizos públicos e asistenciais de Galicia. Primeiros pasos en investigación. Vigo : Universidade de Vigo, 2012

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Jesús BAIGORRI (dir.) ; Icíar ALONSO ; Raquel CANAS ; Olga MARTÍN ; Concepción OTERO ; Elena PALACIO ; Mariachiara RUSSO, Materiales didácticos para la enseñanza de la interpretación en el ámbito social (Alemán - francés - inglés - italiano - español

Ressenyes

Obra ressenyada: Jesús BAIGORRI JALÓN (dir.); Icíar ALONSO; Marta HERRERO; Concepción OTERO; Marina PASCUAL, Materiales para interpretación consecutiva y simultánea (alemán, francés e inglés) II. Salamanca: Universidad de Salamanca, 2005

Lo camí de la fortuna i En Ricard Pobre : the two translations of Benjamin Franklin’s The Way to Wealth

El propòsit d’aquest article és analitzar les dues traduccions catalanes del llibret de Benjamin Franklin The Way to Wealth (1758). Aquest text, que ha deixat una empremta important en l’imaginari de la societat nord-americana, conté més de cent aforismes que insten al treball honrat, a l’estalvi i a la frugalitat com a vies segures per accedir a la fortuna econòmica. La primera versió catalana ens arriba un segle més tard, quan Gaietà Vidal i de Valenciano en fa el 1868 un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció. Rafael Patxot i Jubert va publicar el mateix text el 1909 a la Biblioteca de l’Avenç, amb una versió més propera a l’original.The aim of this article is to examine the two Catalan translations of Benjamin Franklin’s essay The Way to Wealth (1758). This text has left a major imprint on America’s psyche and contains more than one hundred aphorisms encouraging honest work, saving and frugality as a guaranteed way to achieve economic wealth. The first Catalan translation appeared a century later, in 1868, when Gaietà Vidal i de Valenciano produced a domesticating translation that was more a re-creation than a translation. Rafael Patxot i Jubert later published his version in 1909 for Biblioteca de l’Avenç, which followed Franklin’s original more closely

Ressenyes

Obra ressenyada: Jesús BAIGORRI JALÓN (dir.); Icíar ALONSO ARAGUÁS; Marina PASCUAL OLAGUÍBEL, Materiales para interpretación consecutiva y simultánea (alemán, francés e inglés) I (Format CD-Rom), Ediciones Universidad de Salamanca, 2004

Ressenyes

Obra ressenyada: Mª Isabel SANTAMARÍA PÉREZ, La fraseología española en el diccionario bilingüe español-catalán: aplicaciones y contrastes. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2003

Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929

Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il·∙lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929

Lo camí de la fortuna i En Ricard Pobre : les dues versions catalanes de The Way to Wealth, de Benjamin Franklin

Aquest treball s'emmarca dins les investigacions del grup de recerca consolidat Textos Literaris Contemporanis: Estudi, Edició i Traducció (2009 SGR 736) de la Universitat de Vic.El propòsit d'aquest article és analitzar les dues traduccions catalanes del llibret de Benjamin Franklin The Way to Wealth (1758). Aquest text, que ha deixat una empremta important en l'imaginari de la societat nord-americana, conté més de cent aforismes que insten al treball honrat, a l'estalvi i a la frugalitat com a vies segures per accedir a la fortuna econòmica. La primera versió catalana ens arriba un segle més tard, quan Gaietà Vidal i de Valenciano en fa el 1868 un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció. Rafael Patxot i Jubert va publicar el mateix text el 1909 a la Biblioteca de l'Avenç, amb una versió més propera a l'original.The aim of this article is to examine the two Catalan translations of Benjamin Franklin's essay The Way to Wealth (1758). This text has left a major imprint on America's psyche and contains more than one hundred aphorisms encouraging honest work, saving and frugality as a guaranteed way to achieve economic wealth. The first Catalan translation appeared a century later, in 1868, when Gaietà Vidal i de Valenciano produced a domesticating translation that was more a re-creation than a translation. Rafael Patxot i Jubert later published his version in 1909 for Biblioteca de l'Avenç, which followed Franklin's original more closely

Le bon vin d'Orleans, le punays lac de Sorbone et la mode de Bretaigne : sociocentrisme lúdic i ambivalència als blasons populars del Pantagruel de Rabelais, amb mostres de versions en diferents llengües

En aquest article es presenta una selecció d'un corpus extret del Pantagruel, en el qual els personatges de Rabelais ataquen o afalaguen, grotescament i hiperbòlica, en el més pur estil pantagruèlic, les altres nacions o viles. Per a aquests epítets ètnics, Rabelais reutilitza el blasó popular (blason populaire), en una fusió total de la lloança i la injúria. En el nostre treball comprovarem si la visió sociocèntrica que el blasonador aplica al blasonat, així com el propòsit lúdic, han aconseguit ser traslladats a les versions catalana (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), espanyola (Alicia Yllera, 2003), italiana (Mario Bonfantini, 1953) i anglesa (Burton Raffel, 1991).This article features a corpus-based selection taken from Pantagruel, in which Rabelaisian characters attack or praise-in finest Pantagruelian style: grotesquely and hyperbolically-other nations or towns. In these ethnic epithets, Rabelais returns to the genre of the blason populaire, concocting a thorough blend of flattery and injury. In this study we shall attempt to determine whether the sociocentric perspective with which the blasonneur depicts the blasonné, with all its mischievousness, is transferred intact into the versions in Catalan (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), Spanish (Alicia Yllera, 2003), Italian (Mario Buonfantini, 1953) and English (Burton Raffel, 1991)

Esbós de les traduccions d'editorial Mentora i Llegiu-me : la literatura de consum

Edicions Mentora fou una breu aventura editorial en català a la Barcelona dels anys 1920. Tot i la seva curta existència, Mentora és un agraït objecte d'estudi per als historiadors de la traducció, atès que introduí, sovint amb la col·laboració d'escriptors notables de l'època com Josep Carner o Carles Soldevila, un tipus de novel·la estrangera adreçada a un ampli ventall de públic. Aquesta nova literatura popular, generalment de procedència francesa o anglosaxona, que es podria ja anomenar «de consum», es nodria de llibres d'aventures per a joves i de novel·les sentimentals per a un públic femení.Editorial Mentora was a publishing adventure into Catalan in the Barcelona of the 1920s. Despite its short life, Mentora is now a productive subject of study for researchers of translation history researchers: it published a new genre of foreign novel for a wider public, with known Catalan writers as translators (e.g. Josep Carner, Carles Soldevila). This new and popular literature, generally of French, British or American origin, which could already be qualified as «of consumption », was based on love stories for women readers and adventure books for young people