Vuit anys de Ruralcat (www.RuralCat.net), la comunitat virtual agroalimentària i del món rural

En la comunicació es presenta un balanç dels vuit anys de vida del portal temàtic RuralCat, la comunitat virtual agroalimentària i del món rural en què es descriu al llarg d'aquests anys els objectius i motius que en van motivar la creació i quina ha estat l'evolució fins a la consolidació i les millores tecnològiques incorporades els darrers anys. També se'n detalla l'estructura actual pel que fa als pilars sobre informació, formació, serveis tecnològics i subcomunitats que es posen a l'abast dels empresaris agraris i agroalimentaris i, en general, al món rural, d'aquesta comunitat virtual de comunitats que, recentment, ha superat la xifra de 16.000 usuaris inscrits.En la comunicación se presenta un balance de los ocho años de vida del portal temático RuralCat, la comunidad virtual agroalimentaria y del mundo rural. En ella se describe el trayecto seguido a lo largo de estos años, los objetivos y motivos para su creación, cuál ha sido la evolución hasta su consolidación y las mejoras tecnológicas incorporadas en los últimos años. También se detalla su estructura actual con respecto a sus pilares sobre información, formación, servicios tecnológicos y subcomunidades que se ponen a disposición de los empresarios agrarios y agroalimentarios y, en general, al mundo rural, de esta comunidad virtual de comunidades que, recientemente, ha superado la cifra de 16.000 usuarios inscritos

Història del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA)

En la comunicació es fa un relat de la història, característiques i casos d'èxit del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària, un premi instaurat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i que en la seva edició de l'any 2011 va complir deu anys de vida. El Premi a la Innovació Tecnològica Agrària es va convocar per primera vegada l'any 2001, i l'any 2009 se'n va canviar el nom per l'actual de Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària. Al llarg d'aquests deu anys s'han presentat més de dues-centes candidatures d'empresaris agraris o agroalimentaris innovadors. L'estructura del premi ha variat al llarg d'aquests anys, i ha passat de ser un únic premi les quatre primeres edicions a l'establiment de dues categories a partir de l'any 2005: Premi a l'Empresa Agrària i Premi a l'Agroindústria.En la comunicación se hace un relato de la historia, características y casos de éxito del Premio a la Innovación Tecnológica Agroalimentaria, un premio instaurado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalidad de Cataluña y que en su edición correspondiente al año 2011 cumplió diez años de vida. El Premio a la Innovación Tecnológica Agraria se convocó por primera vez el año 2001, y en el año 2009 cambió su nombre por el actual de Premio a la Innovación Tecnológica Agroalimentaria. A lo largo de estos diez años se han presentado más de doscientas candidaturas de empresarios agrarios o agroalimentarios innovadores. La estructura del premio ha variado a lo largo de estos años, y ha pasado de ser un único premio durante las cuatro primeras ediciones a establecer dos categorías a partir del año 2005: Premio a la Empresa Agraria y Premio a la Agroindustria

Menorca: del tercer boom turístic a la crisi econòmica i el paper del Pla Territorial Insular

Els territoris i les destinacions turístiques a les últimes dècades han patit uns processos evolutius i de transformació de gran envergadura. S'han produït canvis morfològics i estructurals de gran importància que també han afectat l'illa de Menorca. D'aquesta forma, l'augment de l'activitat turística, juntament amb l'aprovació del Pla Territorial Insular i el posterior context de la crisi econòmica i la fi de la bombolla immobiliària, són els principals elements que han condicionat l'evolució de Menorca a les últimes dècades. En aquest treball es proposa fer una anàlisi d'aquests tres elements per veure quines han estat les transformacions principals que s'han esdevingut a Menorca, i com aquestes han acabat determinant el territori actual.The territories and tourist destinations have experienced a process of evolution and transformation of large scale in recent decades. The morphological and structural changes experienced during this period are very important in this process, which also affected the Island of Menorca. Increasing number of tourists, with the support of the Insular Territorial Plan and the effects of the economic crisis, and the end of the real estate bubble, are the main elements that have conditioned the evolution of Menorca in last few decades. This paper analyses these three elements in order to study the changes that have occurred in Menorca, and how they have come to determine the territory that we have nowadays.Los territorios y los destinos turísticos han experimentado unos procesos de evolución y transformación de gran envergadura en las últimas décadas. Se han producido cambios morfológicos y estructurales de gran importancia que también han afectado a la isla de Menorca. El aumento de la actividad turística, junto con la aprobación del Plan Territorial Insular y el posterior contexto de crisis económica y el fin de la burbuja inmobiliaria, son los principales elementos que han condicionado la evolución de Menorca en las últimas décadas. En este trabajo se propone realizar un análisis de estos tres elementos para ver cuáles han sido las principales transformaciones que se han producido en Menorca, y cómo éstas han terminado por determinar el territorio actual

Història del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA)

En la comunicació es fa un relat de la història, característiques i casos d'èxit del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària, un premi instaurat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i que en la seva edició de l'any 2011 va complir deu anys de vida. El Premi a la Innovació Tecnològica Agrària es va convocar per primera vegada l'any 2001, i l'any 2009 se'n va canviar el nom per l'actual de Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària. Al llarg d'aquests deu anys s'han presentat més de dues-centes candidatures d'empresaris agraris o agroalimentaris innovadors. L'estructura del premi ha variat al llarg d'aquests anys, i ha passat de ser un únic premi les quatre primeres edicions a l'establiment de dues categories a partir de l'any 2005: Premi a l'Empresa Agrària i Premi a l'Agroindústria.En la comunicación se hace un relato de la historia, características y casos de éxito del Premio a la Innovación Tecnológica Agroalimentaria, un premio instaurado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalidad de Cataluña y que en su edición correspondiente al año 2011 cumplió diez años de vida. El Premio a la Innovación Tecnológica Agraria se convocó por primera vez el año 2001, y en el año 2009 cambió su nombre por el actual de Premio a la Innovación Tecnológica Agroalimentaria. A lo largo de estos diez años se han presentado más de doscientas candidaturas de empresarios agrarios o agroalimentarios innovadores. La estructura del premio ha variado a lo largo de estos años, y ha pasado de ser un único premio durante las cuatro primeras ediciones a establecer dos categorías a partir del año 2005: Premio a la Empresa Agraria y Premio a la Agroindustria

The economic implications of clustering on Hispanic entrepreneurship in the US

This article assesses the effect of Hispanic clustering on Hispanic self-employment in the US and the extent to which endogenous social factors within a cluster may encourage Hispanics to start a business. We address key identification issues in the clustering literature by applying a series of robust econometric techniques to US census data. The study provides empirical evidence on the role of Hispanic clustering on Hispanic entrepreneurship. This article also tackles the constructs of Hispanic entrepreneurial heterogeneity and suggests the clustering of second-generation Hispanics as a potential indicator of the Hispanic entrepreneurial environment. The study derives insight on the economic implications of Hispanic clustering and its benefits and suggests policy recommendations to promote success among Hispanic entrepreneurs. We propose that generational differences across Hispanics is not merely an ethnic control variable, but rather an important factor for the design of strategies and incentives at the federal, state, and local level

Estudio longitudinal de la comunicación referencial en niños de 4 a 8 años

This paper analyzes communicative behaviour in a longitudinal study with ten pairs of children, evaluated for the first time at age 4;6 and reevaluated at age 6;6 and 8;7. The procedure used follows the lines of referential-ecological research which incorporates an appraisal of the guidance offered by the adult examiner. The results refect the structural characteristics of communication, the communicative strategies produced by the three interlocutors and the sequential interaction patterns. They show the persistence of certain structures, an increase in the number of strategies used, and an increase in the complexity of communicative patterns with age. These results confirm the hypothesis of increasing communicative competence with age while simultaneously confirming the fall in the adult's guiding function, thus implying greater awareness of the processes involved in language emission-comprehension. The relationship between awareness, regulation and metacognitive processes should be explored further in future studies.El presente trabajo analiza las conductas comunicativas en un estudio longitudinal de 10 parejas de niños, evaluados por primera vez a los 4;6 años y reevaluados a los 6;6 y 8;7 años de edad. El procedimiento utilizado se sitúa en la línea de investigación referencial-ecológica, caracterizada por incorporar al paradigma referencial clásico el análisis de la guia que proporciona el adulto experimentador. Los resultados presentados conciernen a las características estructurales de la comunicación, las estrategias comunicativas producidas por los tres interlocutores y los patrones secuenciales de la interacción. Los resultados muestran la permanencia de ciertas estructuras y un incremento de las estrategias y la complejidad de los patrones comunicatives con la edad. Estos resultados confirman la hipótesis del incremento de competencia comunicativa con la edad, que simultáneamente a la constatación del descenso de la función de tutela del adulto, implican una mayor toma de conciencia de los procesos involucrados en la emisión-comprensión del lenguaje. La relación entre toma de conciencia, regulación y procesos metacognitivos deberá continuar explordndose en próximos estudios

Jurisprudencia penal ambiental (Segundo semestre 2017)

Jurisprudencia penal ambiental (Segundo semestre 2017