Bastardas i Rufat, Maria Reina

Simó i Torres, Meritxell

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autònoma de Barcelona —activitat efímera, estroncada per voluntat de jerarques franquistes
identificats—, i catedràtic de la Universitat de Càller, Sardenya. L’estudiós de la llengua i la
literatura catalanes, la història social de la llengua —sempre de cap a cap del territori: Menor-
ca, Roís de Corella, la cultura catalana a Sardenya—, la tradició gramatogràfica i lexicogràfi-
ca catalana. El catalanista convençut, l’activista cultural i polític, el membre de l’Assemblea
de Catalunya, el referent cívic, el militant polític i, en fi, el president d’ERC.
La ressenya dels discursos pronunciats excediria aquesta crònica. Mencionem el nom
dels oradors Josep Massot, Ernest Benach i Josep Lluís Carod-Rovira, i, és clar, la resposta
de l’homenatjat.
Pocs dies abans, el dia 16 d’abril, reunida en sessió ordinària, la Secció Filològica de
l’IEC havia tributat un familiar, senzill i cordial homenatge a Jordi Carbonell, amb parlaments
d’Antoni M. Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Josep Moran, Carles Miralles i també el
president de la SCLL, August Bover —i amb la lectura d’escrits tramesos per Josep Vallver-
dú i Germà Colon. Homes de lletres com són, citaren i recitaren versos clàssics i moderns que
hom pretenia fets a mida per a la ocasió, per descriure o celebrar la persona, l’obra, el tremp
del col.lega —m’ho deixeu dir?— biològicament octogenari. Després de la seva intervenció,
Joan Martí, president de la Secció, lliurà una placa de record a Carbonell, el qual expressà l’a-
graïment i recordà els seus antics lligams amb la institució des de temps difícils.
El previst dinar d’homenatge hagué d’ajornar-se, per causes justificades, fins al dia 11 de
juny, en què la Secció Filològica es reuní també en sessió ordinària —acabada la qual, els seus
membres s’aplegaren en un restaurant de la Rambla, prop de la seu de l’IEC. No fou un dinar
qualsevol. La muller de Jordi Carbonell, Hortènsia Curell, l’acompanyava, i hi hagué inter-
canvi de bells records i de gratituds. Joan Martí pronuncià unes paraules en nom de la Secció
a les quals correspongué Carbonell amb la bonhomia i l’afabilitat que són tan seves —a l’ho-
ra d’evocar bells records, però també quan aquests són punyents; a l’hora de manifestar grati-
tud, però també la força d’unes conviccions arrelades que mai no li han fet parar esment que
les conseqüències de manifestar-les podien no ésser sempre agradoses. [J.A.A.]
El premi Internacional Ramon Llull per a Giuseppe Tavani (2 de novembre de
2004). — El professor Giuseppe Tavani ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull, que
atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Tavani és una d’aquestes figures gairebé lle-
gendàries que estimen la llengua i la cultura catalanes i que mostren la seva posició, no sola-
ment pregonant-ho pertot arreu, sinó amb fets reals. En el seu cas, els fets són l’estudi de la
llengua (amb investigacions de primera categoria) i la difusió de la seva situació (sempre de-
licada per la mancança d’una estructura sobirana en la qual la llengua recolzi). Benvingut,
doncs, el Premi, adjudicat a qui el mereixia amb justícia. L’acte fou celebrat el dia 2 de no-
vembre de 2004, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i fou el President Pasqual
Maragall qui el lliurà personalment a Giuseppe Tavani. [A. M. B. i M.]
Actes en celebració del norantè aniversari del Professor Martí de Riquer (Institut
d’Humanitats i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona). — Amb motiu del no-
rantè aniversari del Professor Martí de Riquer, que s’escaigué el 3 de maig de 2004, s’han fet
diversos actes d’homenatge i celebració. El primer d’ells tingué lloc, organitzat per l’Institut
d’Humanitats de Barcelona, el dia 29 d’abril a la Sala Mirador del CCCB plena de familiars,
amics i diverses generacions d’alumnes del professor Riquer. L’acte fou introduït per les pa-
raules del Dr. Lluís Izquierdo, de l’àrea de literatura de l’Institut d’Humanitats, i Jaume Ca-
CRÒNICA548
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 548
sals, director d’aquesta institució; seguidament, el Dr. Jordi Llovet pronuncià una brillant lau-
datio on elogià la figura de Riquer com a humanista, savi i mestre i il.lustrà les seves virtuts
amb un enfilall de cites d’humanistes italians. Després de la laudatio es lliurà al professor Ri-
quer una placa d’homenatge, escrita en un pulcre llatí. Aquest agraí, amb un discurs ple d’hu-
mor, vivacitat i d’anècdotes personals, l’homenatge que se li retia. El dijous 6 de maig de 2004
amics, col.legues i deixebles del Professor Martí de Riquer es van tornar a trobar a la sala d’ac-
tes del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per retre-li
homenatge pel seu norantè aniversari i, en aquesta ocasió, també pels seixanta anys com a
membre de l’esmentada Corporació. En el decurs de l’acte, l’Acadèmic Alberto Blecua va pro-
nunciar una bella laudatio en la qual va recordar la prestigiosa i extensa tasca investigadora i
docent del Professor Martí de Riquer i va lloar-ne les qualitats humanes i intel.lectuals, desta-
cant la generositat de cor i de saber de qui va ser el seu mestre a la Universitat de Barcelona.
A continuació i com a cloenda de l’homenatge, el Senyor Eduard Ripoll, President de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres, va oferir al Professor Martí de Riquer la reedició del seu discurs
d’ingrés a la Corporació sobre Galcerán de Pinós y el Rescate de las cien doncellas, llegit el
26 de març de 1944, i va anunciar que el proper volum del Butlletí de la Reial Acadèmia de
Bones Lletres aniria dedicat a l’homenatjat. [M. R. B. i R./ M. S.]
L’obra i el món de Germà Colón (15 a 19 de novembre de 2004). — Organitzat per la
seu a València de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i dirigit pels pro-
fessors de la Universitat de València (UV), Emili Casanova, del Departament de Català, i Ma-
ria Teresa Echenique, del Departament d’Espanyol, s’ha celebrat, del dilluns 15 a divendres
19 de novembre, un seminari sobre la figura humana i l’obra de Germà Colón.
Germà Colón representa una biografia intel.lectualment i humanament interessant, que, en
haver constituït el català com a eix i guia de bona part dels seus estudis, s’ha convertit en re-
ferència obligada en moltes qüestions de debat sobre història de la llengua, lexicologia, dia-
lectologia, etc. La seua perspectiva de romanista ha fet que les seues investigacions s’amplia-
ren a altres llengües de la Romània i que la seua figura com a investigador siga també molt
rellevant entre els estudiosos de l’espanyol, de l’occità, del francès, de l’italià, etc. És aquest
abast un dels aspectes que més s’hi ha evidenciat.
Colón estudià romàniques a la Universitat de Barcelona. Ell mateix ens recordava que fou
Antoni M. Badia i Margarit, com a professor d’aquella universitat, qui l’introduí en aquest
camp de la ciència filològica. Passà a ampliar estudis a Lovaina i, mes tard, a treballar, primer
com a lector, després com a professor associat a la universitat de Basilea i, finalment, accedí a
una càtedra de romanística d’aquesta universitat d’on és professor emèrit ara mateix.
La ‘vida viscuda’ és sempre resultat d’històries i circumstàncies que ens superen. Germà
Colón comentava en una de les seues intervencions l’evolució personal des d’un catalanisme
a la defensiva, comprensible en un jove conscient de la postguerra, fins a una visió d’estima
per totes les coses i totes les realitats, també les lingüístiques, encara que siguen les llengües
dels altres. Poder parlar de la llengua, del català, i de les llengües, les més pròximes i les més
llunyanes, des de la tranquil.litat que dóna poder abandonar per innecessàries fronteres ideolò-
giques per a viure les realitats com a contacte i comprensió, quin gust! I poder-ho fer amb
competència, quina sort!
El seminari s’ha dissenyat en format de lectura mediada o guiada per especialistes de les
diverses qüestions que han motivat els estudis de Germà Colón al llarg de la seua dilatada tra-
jectòria intel.lectual. Aquesta opció sistemàtica desdibuixava de vegades la circumstància cro-
nològica o biogràfica que potser hauria explicat una opció o una línia d’investigació. Però les
CRÒNICA 549
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 549


Actes en celebració del norantè aniversari del Professor Martí de Riquer (Institut d'Humanitats i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona)

Hemeroteca Cientifica Catalana

Autònoma de Barcelona —activitat efímera, estroncada per voluntat de jerarques franquistesidentificats—, i catedràtic de la Universitat de Càller, Sardenya. L’estudiós de la llengua i laliteratura catalanes, la història social de la llengua —sempre de cap a cap del territori: Menor-ca, Roís de Corella, la cultura catalana a Sardenya—, la tradició gramatogràfica i lexicogràfi-ca catalana. El catalanista convençut, l’activista cultural i polític, el membre de l’Assembleade Catalunya, el referent cívic, el militant polític i, en fi, el president d’ERC.La ressenya dels discursos pronunciats excediria aquesta crònica. Mencionem el nomdels oradors Josep Massot, Ernest Benach i Josep Lluís Carod-Rovira, i, és clar, la respostade l’homenatjat.Pocs dies abans, el dia 16 d’abril, reunida en sessió ordinària, la Secció Filològica del’IEC havia tributat un familiar, senzill i cordial homenatge a Jordi Carbonell, amb parlamentsd’Antoni M. Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Josep Moran, Carles Miralles i també elpresident de la SCLL, August Bover —i amb la lectura d’escrits tramesos per Josep Vallver-dú i Germà Colon. Homes de lletres com són, citaren i recitaren versos clàssics i moderns quehom pretenia fets a mida per a la ocasió, per descriure o celebrar la persona, l’obra, el trempdel col.lega —m’ho deixeu dir?— biològicament octogenari. Després de la seva intervenció,Joan Martí, president de la Secció, lliurà una placa de record a Carbonell, el qual expressà l’a-graïment i recordà els seus antics lligams amb la institució des de temps difícils.El previst dinar d’homenatge hagué d’ajornar-se, per causes justificades, fins al dia 11 dejuny, en què la Secció Filològica es reuní també en sessió ordinària —acabada la qual, els seusmembres s’aplegaren en un restaurant de la Rambla, prop de la seu de l’IEC. No fou un dinarqualsevol. La muller de Jordi Carbonell, Hortènsia Curell, l’acompanyava, i hi hagué inter-canvi de bells records i de gratituds. Joan Martí pronuncià unes paraules en nom de la Seccióa les quals correspongué Carbonell amb la bonhomia i l’afabilitat que són tan seves —a l’ho-ra d’evocar bells records, però també quan aquests són punyents; a l’hora de manifestar grati-tud, però també la força d’unes conviccions arrelades que mai no li han fet parar esment queles conseqüències de manifestar-les podien no ésser sempre agradoses. [J.A.A.]El premi Internacional Ramon Llull per a Giuseppe Tavani (2 de novembre de2004). — El professor Giuseppe Tavani ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull, queatorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Tavani és una d’aquestes figures gairebé lle-gendàries que estimen la llengua i la cultura catalanes i que mostren la seva posició, no sola-ment pregonant-ho pertot arreu, sinó amb fets reals. En el seu cas, els fets són l’estudi de lallengua (amb investigacions de primera categoria) i la difusió de la seva situació (sempre de-licada per la mancança d’una estructura sobirana en la qual la llengua recolzi). Benvingut,doncs, el Premi, adjudicat a qui el mereixia amb justícia. L’acte fou celebrat el dia 2 de no-vembre de 2004, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i fou el President PasqualMaragall qui el lliurà personalment a Giuseppe Tavani. [A. M. B. i M.]Actes en celebració del norantè aniversari del Professor Martí de Riquer (Institutd’Humanitats i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona). — Amb motiu del no-rantè aniversari del Professor Martí de Riquer, que s’escaigué el 3 de maig de 2004, s’han fetdiversos actes d’homenatge i celebració. El primer d’ells tingué lloc, organitzat per l’Institutd’Humanitats de Barcelona, el dia 29 d’abril a la Sala Mirador del CCCB plena de familiars,amics i diverses generacions d’alumnes del professor Riquer. L’acte fou introduït per les pa-raules del Dr. Lluís Izquierdo, de l’àrea de literatura de l’Institut d’Humanitats, i Jaume Ca-CRÒNICA548ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 548sals, director d’aquesta institució; seguidament, el Dr. Jordi Llovet pronuncià una brillant lau-datio on elogià la figura de Riquer com a humanista, savi i mestre i il.lustrà les seves virtutsamb un enfilall de cites d’humanistes italians. Després de la laudatio es lliurà al professor Ri-quer una placa d’homenatge, escrita en un pulcre llatí. Aquest agraí, amb un discurs ple d’hu-mor, vivacitat i d’anècdotes personals, l’homenatge que se li retia. El dijous 6 de maig de 2004amics, col.legues i deixebles del Professor Martí de Riquer es van tornar a trobar a la sala d’ac-tes del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per retre-lihomenatge pel seu norantè aniversari i, en aquesta ocasió, també pels seixanta anys com amembre de l’esmentada Corporació. En el decurs de l’acte, l’Acadèmic Alberto Blecua va pro-nunciar una bella laudatio en la qual va recordar la prestigiosa i extensa tasca investigadora idocent del Professor Martí de Riquer i va lloar-ne les qualitats humanes i intel.lectuals, desta-cant la generositat de cor i de saber de qui va ser el seu mestre a la Universitat de Barcelona.A continuació i com a cloenda de l’homenatge, el Senyor Eduard Ripoll, President de la ReialAcadèmia de Bones Lletres, va oferir al Professor Martí de Riquer la reedició del seu discursd’ingrés a la Corporació sobre Galcerán de Pinós y el Rescate de las cien doncellas, llegit el26 de març de 1944, i va anunciar que el proper volum del Butlletí de la Reial Acadèmia deBones Lletres aniria dedicat a l’homenatjat. [M. R. B. i R./ M. S.]L’obra i el món de Germà Colón (15 a 19 de novembre de 2004). — Organitzat per laseu a València de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i dirigit pels pro-fessors de la Universitat de València (UV), Emili Casanova, del Departament de Català, i Ma-ria Teresa Echenique, del Departament d’Espanyol, s’ha celebrat, del dilluns 15 a divendres19 de novembre, un seminari sobre la figura humana i l’obra de Germà Colón.Germà Colón representa una biografia intel.lectualment i humanament interessant, que, enhaver constituït el català com a eix i guia de bona part dels seus estudis, s’ha convertit en re-ferència obligada en moltes qüestions de debat sobre història de la llengua, lexicologia, dia-lectologia, etc. La seua perspectiva de romanista ha fet que les seues investigacions s’amplia-ren a altres llengües de la Romània i que la seua figura com a investigador siga també moltrellevant entre els estudiosos de l’espanyol, de l’occità, del francès, de l’italià, etc. És aquestabast un dels aspectes que més s’hi ha evidenciat.Colón estudià romàniques a la Universitat de Barcelona. Ell mateix ens recordava que fouAntoni M. Badia i Margarit, com a professor d’aquella universitat, qui l’introduí en aquestcamp de la ciència filològica. Passà a ampliar estudis a Lovaina i, mes tard, a treballar, primercom a lector, després com a professor associat a la universitat de Basilea i, finalment, accedí auna càtedra de romanística d’aquesta universitat d’on és professor emèrit ara mateix.La ‘vida viscuda’ és sempre resultat d’històries i circumstàncies que ens superen. GermàColón comentava en una de les seues intervencions l’evolució personal des d’un catalanismea la defensiva, comprensible en un jove conscient de la postguerra, fins a una visió d’estimaper totes les coses i totes les realitats, també les lingüístiques, encara que siguen les llengüesdels altres. Poder parlar de la llengua, del català, i de les llengües, les més pròximes i les mésllunyanes, des de la tranquil.litat que dóna poder abandonar per innecessàries fronteres ideolò-giques per a viure les realitats com a contacte i comprensió, quin gust! I poder-ho fer ambcompetència, quina sort!El seminari s’ha dissenyat en format de lectura mediada o guiada per especialistes de lesdiverses qüestions que han motivat els estudis de Germà Colón al llarg de la seua dilatada tra-jectòria intel.lectual. Aquesta opció sistemàtica desdibuixava de vegades la circumstància cro-nològica o biogràfica que potser hauria explicat una opció o una línia d’investigació. Però lesCRÒNICA 549ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 549

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39491/39393

Actes en celebració del norantè aniversari del Professor Martí de Riquer (Institut d'Humanitats i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana