Polifonía de las emociones : estudio pragmático sobre la función emotiva de las partículas modales en castellano, catalán y rumano

Este artículo, situado en el campo de la pragmalingüística de las emociones, estudia la función polifónica y emotiva de las partículas modales del castellano, del catalán y del rumano. El objetivo es demostrar que una de las funciones esenciales de las partículas modales es la manifestación y comunicación de estados emotivos, y que las emociones que expresa el hablante mediante el uso de estas palabras están relacionadas con la polifonía que encierran las mismas. La tesis defendida se opone a la tendencia actual a ver las partículas modales como meros instructores metapragmáticos sin ningún tipo de función emotiva y, en general, a la tendencia a disociar los objetos de investigación lingüística del estudio de las emociones.The present article, which falls within the field of pragmalinguistics of the emotions, studies the polyphonic and emotive function of modal particles in Castilian, Catalan and Romanian. The idea is to show that one of the essential functions of modal particles is the manifestation and communication of emotional states, and that the emotions expressed by the speaker through the use of these forms is related to their polyphony. The thesis advanced runs contrary to the present tendency to consider modal particles as mere metapragmatic indicators devoid of emotive function and the general tendency to dissociate linguistic inquiry from the study of emotive phenomena

Katalanische Lyrik heute

In diesem Artikel werden die Entwicklungen der katalanischen Lyrik in den letzten Jahrzehnten knapp umrissen und einige Namen, Stilrichtungen und Werke aus verschiedenen Dichtergenerationen vor allem des Principat vorgestellt.En este artículo se comenta de manera resumida la evolución de la poesía catalana en las últimas décadas, al mismo tiempo que son presentados algunos nombres, estilos y obras de diversas generaciones de poetas, sobre todo del Principat

Els Poemes geomètrics de Jordi Jané-Lligé o la recerca de la perfecció

De tot el recull de poemes de Jordi Jané-Lligé es desprèn un desig d’entendre la perfecció de l’univers, amagada, però intuïda i enyorada, de la qual no són partícips ni l’ésser humà ni la vida. El mitjà de què disposa Jordi per a atènyer aquest interrogant és la percepció: una percepció subtil i sensible en relació amb les coses i els moments quotidians, amb la immanència de l’existència. Al llarg dels poemes i proses que integren el llibre predomina tothora la senzillesa formal

Publikationen von Aina Torrent-Lenzen (1989–2007)

Das vorliegende Dokument ist eine Bibliographie aller wissenschaftlichen und sonstigen Schriften von Aina Torrent-Lenzen von 1989–2007.El presente texto es una bibliografía completa de las publicaciones de Aina Torrent-Lenzen de 1989 hasta 2007

L'aportació dels romanistes suïssos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana

Aquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot afirmar que l’aportació dels lingüistes de terres germanoparlants que s’han dedicat als estudis diacrònics del català és considerable

Fraseología y comunicación de emociones

En este artículo se estudia la función pragmática de las unidades fraseológicas idiomáticas del español de España en lo que a la comunicación de emociones se refiere. Nuestro análisis nos conduce a la conclusión de que un buen número de unidades fraseológicas expresan intensidad emotiva, e incluso nos atrevemos a afirmar que ello constituye una característica esencial al menos del sistema fraseológico del español. Esto es, las locuciones no tienen la función de indicar que alguien está contento, triste o enfadado, sino que suelen indicar que alguien está muy contento, muy triste o muy enfadado. En general, pensamos que las unidades fraseológicas son elementos idóneos para la transmisión de estados emotivos, dada su vaguedad característica, resultado del proceso de desemantización, lo cual concuerda con el carácter difuso de las emociones, y dados sus niveles de significado y su estructura interna

Polifonía de las emociones : estudio pragmático sobre la función emotiva de las partículas modales en castellano, catalán y rumano

Este artículo, situado en el campo de la pragmalingüística de las emociones, estudia la función polifónica y emotiva de las partículas modales del castellano, del catalán y del rumano. El objetivo es demostrar que una de las funciones esenciales de las partículas modales es la manifestación y comunicación de estados emotivos, y que las emociones que expresa el hablante mediante el uso de estas palabras están relacionadas con la polifonía que encierran las mismas. La tesis defendida se opone a la tendencia actual a ver las partículas modales como meros instructores metapragmáticos sin ningún tipo de función emotiva y, en general, a la tendencia a disociar los objetos de investigación lingüística del estudio de las emociones.The present article, which falls within the field of pragmalinguistics of the emotions, studies the polyphonic and emotive function of modal particles in Castilian, Catalan and Romanian. The idea is to show that one of the essential functions of modal particles is the manifestation and communication of emotional states, and that the emotions expressed by the speaker through the use of these forms is related to their polyphony. The thesis advanced runs contrary to the present tendency to consider modal particles as mere metapragmatic indicators devoid of emotive function and the general tendency to dissociate linguistic inquiry from the study of emotive phenomena

L'aportació dels romanistes suïsos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana

Aquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot afirmar que l’aportació dels lingüistes de terres germanoparlants que s’han dedicat als estudis diacrònics del català és considerable