Aquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot afirmar que l’aportació dels lingüistes de terres germanoparlants que s’han dedicat als estudis diacrònics del català és considerable
