718 research outputs found
Les Etapes de l'ocupació borbònica a Catalunya (1706-1713) : un debat pendent sobre el conflicte successori a Catalunya: aixecaments populars, guerra peninsular i conjuntura internacional
L'article analitza les diverses etapes de la Guerra de Successió a Catalunya, entre 1705
i 1713. La situació voraginosa dels primers anys fou seguida per la persistent ocupació del territori
per les tropes borbòniques, a partir de la batalla d'Almansa (1707). L'apartat final analitza
les conseqüències per a Catalunya de l'aplicació de les clàusules del Tractat d'Utrecht (1713).The article analyses the successive stages of the Peninsular War or War of the Spanish
Succession in Catalonia between 1705 and 1713. After the maelstrom of the first years there
followed a persistent occupation of the territory by the Bourbon troops after the battle of Almansa
(1707). The final part analises the consequences that the implementation of the clauses
of the Treaty of Utrecht (1713) had for Catalonia
Catalunya després de la batalla d'Almansa: els desastres de la guerra contra la població civil (1707-1711)
--This article describes the military operations for the occupation of Catalonia by the Bour bon armies between 1707 and 1711, that is, between the battle of Almansa and the last Allied offensive over Madrid. Evidence from the main Spanish archives (AGS, AHN, BN) shows that, besides seasonal fighting between both contende, the Bourbon military staff carried out a deliberate policy of violence against civil population, aiming at the demoralization and defeatism among the inhabitants of rural areas, as a means to accelerate the surrender of Catalonia.Este trabajo describe las operaciones de ocupación de Cataluña por parte de los ejércitos borbónicos entre 1707 y 1711, es decir, entre la batalla de Almansa y la última ofensiva aliada sobre Madrid. La documentación procedente de los grandes archivos estatales (AGS, AHN, BN) pone al descubierto que al margen de los combates estacionales entre ambos contendientes, el estado mayor borbónico practicó una política de violencia deli berada contra la población civil, con la manifiesta intención de fomentar la desmoraliza ción y el derrotismo entre los habitantes de las zonas rurales, a fin de acelerar la rendición de Cataluña
L'etapa de provisionalitat institucional borbònica en els municipis catalans durant la Guerra de Successió (1707-1716)
-
Protesta popular i associacionisme gremial com a precedents de la reforma municipal de Carles III a Catalunya (1728-1771)
-
La resistència cívica contra el règim borbònic a Catalunya: el “tancament de botigues” de 1717-1718.
Aproximació a la problemàtica civil de la Guerra de Successió a Catalunya. La política municipal de l'Arxiduc Carles d'Àustria (1705-1711)
La rereguardia catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional (1710-1712)
Los últimos episodios de la pugna entre Austrias y Borbones ocurridos en la geografía peninsular son planteados por el autor a partir del eco que tuvieron entre las instituciones catalanas. Desde esta perspectiva se puede considerar que las previsiones militares de las potencias aliadas respondían a unos intereses estratégicos que en muchos casos no tenían en cuenta las penalidades y la desmoralización que sufría la sociedad catalana de la época. Es decir, el fracaso de la ofensiva aliada sobre Madrid se debió a causas militares, pero también al hundimiento de la línea del frente en las tierras de la retaguardia, que provocó la ocupación borbónica de extensas zonas de la Cataluña central y la caída de Girona en manos de los franceses. Estas muestras de indige
- …