L'"Estratègia territorial europea", un referent per al canvi de cultura en les polítiques territorials de Catalunya

El debat sobre el model de planificació urbanística i territorial a Catalunya es troba en l'actualitat en un moment especialment intens, caracteritzat, com a molts indrets d'Europa, per la percepció d'una crisi dels models de planificació tradicionals. En aquest context, l'Estratègia Territorial Europea constitueix un element més d'aquest debat, i contribueix així a la recerca i reflexió sobre les solucions més adients en el nou marc de relacions econòmiques, socials i territorials. El present article reflexiona sobre la manera com les directrius exposades a l'Estratègia Territorial Europea poden ser aplicades a Catalunya, i quins són els principals aspectes conflictius i les interpretacions necessàries per a la seva adaptació al cas català.El debate sobre el modelo de planificación urbanística y territorial en Cataluña se encuentra actualmente en un momento especialmente intenso, caracterizado, como en muchos lugares de Europa, por la percepción de una crisis de los modelos de planificación tradicionales. En este contexto, la Estrategia Territorial Europea constituye un elemento más de este debate, y contribuye así a la búsqueda y reflexión sobre las soluciones más adecuadas en el nuevo marco de relaciones económicas, sociales y territoriales. El presente artículo reflexiona sobre la forma en que las directrices expuestas en la Estrategia Territorial Europea pueden ser aplicadas en Cataluña, y cuáles son los principales aspectos conflictivos y las interpretaciones necesarias para su adaptación al caso catalán.The debate on the urban and territorial model in Catalonia is nowadays in an specially intense moment, characterized, as in many places of Europe, by the perception of a crisis of the traditional planning models. In this context, the European Spatial Development Perspective represents another factor of this debate, and contributes to the research and reflection on the most suitable solutions in the new framework of economic, social and territorial relations. The present article thinks about the way the guidelines stated in the European Spatial Development Perspective can be applied to Catalonia, and also about the main controversial aspects and the necessary interpretations for its adaptation to the catalan situation.Le débat sur le modèle de planification urbanistique et territoriale a Catalunya se trouve, actuellement, dans un moment particulièrement intense, caractérisé, tout comme à de nombreux endroits européens, par la perception d'une crise des modèles de planification traditionnels. Dans ce contexte, le Schéma de développement de l'Espace Européen constitue un élément supplémentaire du débat et contribue ainsi à la recherche et à la réflexion relative aux solutions plus appropiées au nouveau marc des relations économiques, sociales et territoriales. Cet article réflechit sur comment les principes directeurs exposés au Schéma de développement de l'Espace Européen peuvent être appliqués à Catalunya et quels sont les principaux aspects conflictifs et les interprétations nécessaires pour son adaptation au cas catalan

Estratègies territorials per a Catalunya : una visió socioambiental i dels territoris

Les diagnosis i propostes que es realitzen en l'actualitat des de les regions catalanes mostren com s'està configurant una nova forma d'entendre les estratègies de desenvolupament i ordenació del territori que, en molts aspectes, té punts de coincidència amb les directrius de l'Estratègia Territorial Europea, tant pel que fa als objectius i els criteris de partida com a les metodologies que se segueixen i els instruments que s'utilitzen. Les estratègies territorials de totes les regions coincideixen a establir uns elements comuns: el paisatge i els recursos territorials, juntament amb l'equitat social, passen a ser un tema central que cohesiona i integra la resta d'estratègies. Són factors comuns també una visió cooperativa o complementària de les interrelacions amb les altres regions i entre els sistemes urbans, tot formant estructures policèntriques.Las diagnosis y propuestas que se realizan en la actualidad desde las regiones catalanas muestran cómo se está configurando una nueva forma de entender las estrategias de desarrollo y ordenación del territorio que, en muchos aspectos, tiene puntos en común con las directrices establecidas en la Estrategia Territorial Europea, tanto en lo que respecta a los objetivos y criterios de partida como en lo que se refiere a las metodologías que se siguen y los instrumentos que se utilizan. Las estrategias territoriales de todas las regiones coinciden en establecer unos elementos comunes: el paisaje y los recursos territoriales, junto con la equidad social, pasan a ser un tema central que cohesiona e integra el resto de estrategias. Son factores comunes igualmente una visión cooperativa o complementaria de las interrelaciones con las otras regiones y entre los sistemas urbanos, formando estructuras policéntricas.Diagnosis and proposals that are currently being carried out from the Catalan regions show how it is taking shape a new way of understanding development strategies and land planning, that, in many aspects, has common features with the guidelines of the European Spatial Development Perspective, either regarding the objectives and initial criteria or regarding the methodologies which are followed and the instruments used. The territorial strategies of all the regions agree on the establishment of some common elements: the landscape and territorial resources, together with social equity, become a central issue that gathers and integrates the rest of strategies. Besides, co-operative vision and interrelations complementariety with other regions and urban systems are also common factors, forming polycentric structures.Les diagnoses et les propositions qui se réalisent actuellement dans les régions catalanes montrent comment se configure une nouvelle manière de comprendre les stratégies de développement et d'aménagement du territoire qui, dans de nombreux aspects, ont des points communs avec les directrices établies dans la Stratégie Territoriale Européenne, tant en ce qui concerne les objectifs et les critères de départ comme les méthodologies et les instruments utilisés. Les stratégies territoriales de toutes les régions coincident à établir des éléments communs: le paysage et les ressources territoriales qui, unis a l'égalité sociale, deviennent un thème central qui cohésionne et intègre le reste des stratégies. Ce sont également des facteurs communs, une vision coopérative ou complémentaire des interrelations avec les autres régions et entre les sistèmes urbains, formant des structures polycentriques

Darrera els postmodernistes, o les geografies culturals del capitalisme tardà

Les postmodernismes sont, peut être, morts, mais leurs implications resteront en vigueur. Cet article prétend esquisser un cartographie des postmodernismes en géographie et fouiller dans l'archéologie de leurs futures implications d'après une lecture méditerranéenne de la géographie anglosaxonne.Perhaps postmodernisms have died, but their implications are still valid. This article attempts to outline a map of postmodernisms in geography and delve into the archaeology of their future implications, from a Mediterranean viewpoint on English-speaking geography.Quizás los postmodernismos hayan muerto, pero sus implicaciones continuaran vigentes. Este articulo quiere apuntar una cartografia de los postmodernismos en geografia y escarbar en la arqueologia de sus implicaciones futuras, desde una lectura mediterránea de la geografia anglosajona.Potser els postmodernismes han mort, perd les seves implicacions continuaran vigents. Aquest paper vol esbossar una cartografia dels postmoder nismes en geografia i escarbotar en l'arqueologia de les seves implicacions futures, des d'una lectura mediterrània de la geografia anglo-saxona

Impressions d'uns horitzons : comentaris arran d'una ressenya de Horizons in Human Geography

Impressions de quelques horizons: commentaires à propos d'un compte rendu de Horizons in Human Geography, édité par D. Gregory et R. Walford. Dans un paysage intellectuel caractérisé par l'accélération du rythme de changement et la diversité des approches de recherche, le cru de 1989 s'est avéré particulibrement fécond pour la géographie humaine. Horizons in Human Geography, édité par Derek Gregory et Rex Walford, n'est ni l'ouvrage le plus innovateur de l'année ni le plus représentatif de quelque approche qui soit ni celui qui embrasse le mieux la diversité ni le plus érudit. Son but est suffisamment ambitieux pour qu'on accorde une certaine attention a la représentation ou l'image de la discipline qu'il divulgue puisque l'ouvrage prétend largement diffuser certaines des plus récentes tendances (pré-postmodernistes) de la pensée géographique britannique répandues pas seulement parmi l'élite académique intéressée aux rapports entre géographie et théorie sociale mais aussi dans l'ensemble de la communauté scientifique et, surtout, dans l'enseigment secondaire (arrivant ainsi tous les citoyens). La valeur divulgatrice de l'ouvrage est plus que remarquable mais sa lecture doit tenir compte du contexte social, spacial et temporel dans lequel il est paru.In an intellectual landscape dominated by the acceleration of the rate of change and variety of research approaches, the 1989 harvest in human geography is especially prolific. Horizons in Human Geography, edited by Derek Gregory and Rex Walford is neither the most innovatory work of the year, nor the most representative of one particular approach, nor that which covers existing diversity best, nor even the most erudite. However its objective to achieve the widespread diffusion of some recent (pre-postmodern) tendencies in geographical thought in Britain, not only within the academic élite interested in the relationship between geography and social theory, but also in the entire community, and especially among secundary school teachers (thus reaching indirectly the general public) is ambitious enough to deserve some attention to the conception or image of the discipline which it presents. The value of the work in terms of general diffusion is quite remarkable, but the reader should bear in mind the social, spatial and temporal context in which it is conceived.En un paisaje intelectual caracterizado por la aceleración del ritmo de cambio y la diversidad de los enfoques de investigación, la cosecha del año 1989 resulta ser especialmente prolífica para la geografia humana. Horizons in Human Geography, editado por Derek Gregory y Rex Walford, ni es el volumen más innovador del año, ni el más representativo de ningún enfoque, ni el que mejor cubre la diversidad, ni tan solo el mas erudito. Pero su objetivo de difundir ampliamente algunas de las tendencias recientes (pre-posmodernistas) del pensamiento geográfico británico, no s610 dentro de la élite académica interesada por las relaciones entre geografia y teoria social, sino dentro del conjunt0 de la comunidad y, sobre todo, entre el profesorado de secundaria (llegando indirectamente a toda la ciudadania), es suficientemente ambicioso como para merecer que se preste atención a la representación o imagen de la disciplina que propaga. El valor divulgador de la obra es más que remarcable, pero su lectura ha de tener bien presente el contexto social, espacial y temporal de donde surge.En un paisatge intel·lectua1 caracteritzat per l'acceleració del ritme de canvi i la diversitat dels enfocaments de recerca, la collita de l'any 1989 és especialment prolífica per a la geografia humana. Horizons in Human Geography, editat per Derek Gregory i Rex Walford, ni és el volum més innovador de l'any, ni el més representatiu de cap enfocament, ni el que millor cobreix la diversitat, ni tan sols el més erudit. Perd el seu objectiu de difondre Ampliament algunes de les tendècies recents (pre-postmodernistes) del pensament geogràfic britànic, no solament dins l'élite acadèmica interessada per les relacions entre geografia i teoria social, sinó dins el conjunt de la comunitat i, sobretot, entre el professorat de secundaria (arribant indirectament a tota la ciutadania), és prou ambiciós com per merèixer que es faci atenció en la representació o imatge de la disciplina que propaga. El valor divulgador de l'obra és més que remarcable, però la seva lectura ha de tenir ben present el context social, espacial i temporal d'on sorgeix

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Jean BERGEVIN, Déterminisme et géographie : Herodote, Strabon, Albert le Grand et Sebastien Münste

"Avant y ap ells!", perspectives de la batalla del Bruc

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Víctor Gavín MunteLa batalla del Bruc és, sens dubte, un paradigma de la guerra del Francès. Al llarg de dos segles ha estat objecte més de mitificació que d’investigació històrica, de la qual, en destaca l’estudi militar. El present treball pretén exposar l’estat de la qüestió d’un esdeveniment que ha influït més en l’imaginari col·lectiu que en l’estudi historiogràfic i que, per tant, se n’ha fet un ús més polític que històric. Per tant, considero oportú projectar una visió panoràmica sobre la influència que ha exercit la batalla del Bruc a nivell militar, polític i cultural al llarg de la història de Catalunya i, també,fins els nostres dies

Spontaneous Coherent Pulsations in Standing-Wave Laser Oscillators: Simplified Models

A series of simplifications and approximations is introduced into a recently described model for spontaneous pulsations in standing-wave laser oscillators. To the extent that these simplifications are valid they can lead to significant reductions in computation time and sometimes also to a better understanding of the relative importance of various physical effects. Of special interest is the number of spatial harmonics required to represent adequately the effects of longitudinal spatial hole burning. Other approximations investigated include neglect of spectral cross relaxation, neglect of multiple-energy-level equations, neglect of electric-field derivatives, and neglect of polarization derivatives. In addition, a detailed discussion is includede that concerns the most efficient numerical implementation of the model