Index de les obres ressenyades: Jean BERGEVIN, Déterminisme et géographie : Herodote, Strabon, Albert le Grand et Sebastien Münste

Coscuela Tarroja, Alexandre

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. A d .  Geogr. 27, 1995 199-212 RESSENYES BERGEVIN, Jean (1992). Déterminisme et géographie: Hérodote, Strabon, Albert le Grand et Sebastian Munster (prbleg de Claude RafFestin). Sainte-Foy: les Presses de llUniversité Laval. Col-lecci6 Travaux du Département de Géographie de 1'Université Laval, núm. 8. xiv+204 pp., índex antroponímic, bibliografia, 9 figures, annex amb textos originals, 17x25 cm. ISBN 2-7637-7279-X. No fa pas gaires anys, el determinisme es considerava un assumpte tancat, un epi- sodi superat i confinat a llitons o articles erudits sobre la histbria del pensament geogrhfic. I, ves per on, gairebé un segle després, torna a ser un punt de referen- cia en I'actualitat de la discussió sobre teo- ria i metode en geografia. El debat sobre la modernitat ha fet trontollar els principis de racionalitat i d'explicació en citncia. I, eh aquest nou context, el determinisme ha esdevingut un concepte central de discussió, en tant que és part inherent de qualsevol meto- de científic explicatiu i racional. En efecte, ciPncies i teories tracten de cercar regularitats i relacions de dependen- cia entre el conjunt de fets estudiats per tal de (im)posar un cert ordre -un sis- tema coherent- enmig del caos de les coses. I el determinisme és una de les for- mes operatives de coneixement fona- mentals per tal d'establir lbgiques relacionals entre objectes sobre les quals bastir estructures de pensament que no només donin una explicació racional que faci intel.ligible el món, sinó que tambC permetin basar-hi una acció coherent. El propbsit de i'obra ressenyada és, pre- cisament, mostrar I'aportació crucial del determinisme en la prbpia formació del pensament geogriific occidental. A I'objecte, introdueix el lector en les apor- tacions de dos mil anys d'evolució del pensament geogrfic abans de la revolu- ció galileana: de la Grecia clhssica al Renaixement. Les continui'tats en el pen- sament geogriific palesen el seu origen únic, fonamentat en les contribucions dels autors de i'antiguitat i en formes de conei- xement deterministes. Nogensmenys, es proposa també una perspectiva nova i fresca en els treballs sobre determinisme que va més enllii del convencional debat d'acarament amb el possibilisme. El seu discurs considera, d'una banda, la desconstrucció de les dis- tintes nocions d'ordre i lbgiques determi- nistes en les geografies pre-modernes - e n  particular el balms explicatiu entre raó i 200 Doc. Anhl. Geogr. 27, 1995 Ressenyes mite- i, d'una altra, l'estudi de les con- dicions del seu sorgiient, és a dir la utilitat social contextual del determinisme. El llibre no és sinó una revisió de la tesi doctoral de Jean Bergevin - e 1  qual ense- nya histbria del pensament geografic a la Universitat Laval, al Québec- que, codi- rigida per Rodolphe de Koninck i Claude Raffestin, fou defensada a la Universitat Laval l'any 1988, si bé la recerca es desen- volupa essencialment a la Universitat de Ginebra. Per tal de mostrar les a~ortacions del determinisme en el pensament geogr&c, Bergevin remarca l'accepció restringida que se'n sol tenir. Un capítol introducto- ri, de títol ben expressiu - e 1  ccsacrificb de Friedrich Ratzel-, revisa el procés pel aual el determinisme ambiental va ser esbandit de la geografia. El professor que- beauts considera aue Lucien Febvre va ~11L Ratzel per tal he defensar la geogra- fia francesa dels atacs d'Emile Durkheim, quan inicialment les seves aportacions havien estat ben acollides als Annales de Géographie. Com a al.legació davant les critiaues de Durkheim al determinisme ambiental, Febvre es va afanyar a argu- mentar aue aauest era més una caracte- 1 I ristica de l'obra de Ratzel que un signe d'identitat de la geografia, caracteritzada pel possibilisme. Bergevin s'apressa a recordar al lector com el determinisme ambiental -sovint ridiculitzat  els seus crítics- sempre havia reconegut un cert marge de maniobra al lliure arbitri huma i que la causalitat fisi- ca mai no havia estat unívoca. Alhora, el possibilisme no elimina la dependtncia de l'entorn i, de fet, s'emmarca dins un model determinista, car el lliure arbitri -con- cebut com a resisttncia- esta confinat a un camp de possibilitats limitades. Les difertncies entre I'un i I'altre no van gaire més enlla de l'amplitud del marge d'ini- ciativa humana i de la natura de les condicions de I'entorn -climitiques, econbmiques, culturals.. .-, perb en cap cas no comporta una veritable ruptura epis- temolbgica. En definitiva, en rebutjar el determinisme ambiental. el ~ossibilisme . L convidava a dissenyar una nova gamma de relacions unívoaues. noves formes i cau- 1 ' ses de raonament determinista. Tot seguit, l'autor presenta el marc con- ceptual i metodolbgic en qut es mou la seva anilisi, que parteix d'una interpreta- ció del determinisme com a part inherent del mktode cientííic en la mesura en qut és una forma de coneixement que posar ordre entre els fets estudiats. L'anilisi s'articula entorn de dos com- plexos conceptuals. L'un 6s l'eix de dife- renciació entre el determinisme realista o coneixement empirico-inductiu -obser- vació de relacions entre fenbmens- i el determinisme idealista o mitja de conei- xement nomotttico-deductiu -partint d'una estructura lbgica de pensament. L'altre, vinculat al baians descripció-expli- cació, són les dimensions d'ordre -1'or- ganització lbgica dels fenbmens-, de les quals n'identifica tres: l'agen~ament o espacialitat, l'encadenament o temporali- tat, i el comandament -informació, regla i norma-, dins del aual diferencia els principis originats en la Natura -raó- i en la Providtncia m i t e - .  e s  mitjan~ant aquests conceptes que Bergevin desconstrueix la lbgica interna de quatre obres que apareixen en moments clau de l'evolució del pensament occi- ' dental alhora que en reinterpreta les apor- tacions. Es tracta de les Enquestes d'Herodot (480-420 aC), al segle d'or de la cultura clksica hel.ltnica; la Geograja dtEstrabÓ (63 aC- 24 dC), en I'establi- ment de 1'Imperi Rom& el Liber de natura locomm dtAlbert Magne (c. 1200-1280), mestre de sant Tomk d'Aquino, a l'edat mitjana -enmig hom hi troba a faltar algun representant del món islamic-; i la Cosmographia universalis de Sebastian Münster (1488-1 552), contemporani dels grans descobriments i de la Reforma, en - ple Renaixement. El cos central del llibre consisteix en l'aniiisi d'aquestes quatre obres, tot seguint Ressenyes Doc. A d .  Geogr. 27, 1995 201 un esquema comú. Els estudis comencen amb unes bibliografies dels autors que situen el personatge i el seu pensament en el context polític, científic i de coneixe- ment de la seva &poca. Tot seguit presenta I'arquitectura de l'obra estudiada -tant la formal com la conceptual- i n'analitza detingudament els objectius per tal de deduir-ne la seva intenció prktica o d'u- tilitat. Aquesta primera part de Sanalisi per- met identificar tant la concepció global com I'objecte de la recerca geogrhfica en cada autor. Perb, la part principal de I'ank lisi de cadascuna de les quatre obres con- sisteix en la desconstrucció de les seves distintes lbgiques deterministes mitjanpt els dos comolexos conceotuals abans in&- bilisme, puix I'actitud descriptiva el duu a establir relacions de dependkncia entre medi i societat sense buscar-hi causalitats unívoques, alhora que introdueix idees de complexitat i d'explicació racional en l'es- tudi dels fenbmens geografies. Tanmateix, ni en Herodot ni en Es- trabó no s'evidencia I'existkncia d'un prin- cipi superior integrador -una explicació global- que guii' l'establiment dels seus ordres. Aquest silenci diferencia les seves obres de les d'Albert Magne i Sebastian Münster, l'ordre dels quals respon a un determinisme vertical -del cel a la terra- establert per l'omnipreskncia d'un principi superior d'organització global del món, en el seu cas Déu. cats: el balan~ entre determinisme real i ideal; la noció d'ordre dominant; i la preskncia de causalitats racionals i mítiques. Per exemple, dlHerodot remarca com la seva noció d'ordre es basa en dependkn- cies i regularitats, tot emprant un mktode de raonament analbgic per tal de deduir de forma versemblant ailb que desconeix, tot relacionant teoria i empirisme. Nogens- menys, el més significatiu de la Geografia d'Herodot és la seva hnció ideolbgica, en oferir als seus contemporanis una repre- sentació del món d'acord amb la ideolo- gia dominant, tot fonamentant el seu discurs en la distinció d'un jo -la confe- deració hel.lknica- per relació d'oposició a uns altres -1'amenap bhrbara-. $ en aquest sentit que Bergevin no es cansa de rehsar la interpretació d'utilitarisme mili- tarista que en féu Yves Lacoste. En canvi, la Geografia d'd'Estrab6, es dis- tingeix pel seu cadcter essencialment des- criptiu, d'intenció obertament utilitarista --descriu el món de forma útil oer servir el poder-. L ' h  d'un determinisme ideal en la seva concepció global de la geogra- fia relacionant condicions de l'entorn i caracter dels oobles- també és oolítica- ment eficient, ja que no fa sinó naturalit- zar els fets socials, en oarticular l'ascensió - L  de 1'Imperi Roma. Per contra, la manca d'un determinisme real anticipa el possi- El concepte de determinisme global del Liber de natura locorum d'Albert Magne s'origina en la separació -aristotklica- entre metafísica i cikncies naturals. Així, el caracter englobant de l'acció divina " -com a causa primera- confereix a la Natura una aualitat d'esfera autbnoma amb una dinhica prbpia. Aquest deter- minisme vertical reposa en un principi lbgic de dependkncia global de la Terra dels altres cossos celestes -una exolica- ció global- que s'expressa mitjanpt una teoria climatia. Tanmateix, la natura de l'ordre de comandament és variable segons que l'escala sigui universal --causa divi- na-, planetaria -cossos celestes- o zonal -teoria climatia, en qu& la quali- tat intel.lectua1 dels pobles depkn del clima. Perb malgrat el seu prohnd deter- minisme, també Albert Magne deixa un marge al lliure arbitri humi. Aquesta forma de determinisme ideal no deixa de ser un exemple de la ruptura que es pro- dueix a l'edat mitjana entre el coneixe- ment de gabinet i llempíric. Finalment, el de la Cosmographia uni- versalis de Sebastian Münster és un deter- minisme al servei de la fe: no només és que en el Renaixement encara no hi hagi sepa- ració entre religió i cikncia, sinó que I'es- tudi de la natura té per objecte facilitar la comprensió de Déu. Així, sovint, l'expli- 202 Doc. A d .  Geogr. 27,1995 Ressenyes caci6 dels fenbmens terrestres particulars recorre a l'acció directa de Déu en un pla horitzontal que constrata paradoxalment amb la seva convicció reformista del lliu- re arbitri hurni. Tot i aixb, la cosmogra- fia de Miinster s'anticipa a les geografies universals modernes en tant que separa el tractament dels principis generals del trac- tament regional --de natura enciclopkdi- ca i emprant fonts indirectes. Finalment, a la conclusió, Bergevin compara el tractament de l'ordre en cada autor per tal de remarcar similaritats i diferencies en les seves lbgiques determi- nistes. Així conclou que cada interpreta- ció del món depkn, sobretot, de la voluntat integradora mitjansant un prin- cipi superior que organitza els elements geogrifics i en l'esperit del qual l'investi- gador estableix relacions entre ells. En aquest sentit, Bergevin no vol concloure sense recordar a qui llegeix que el deter- minisme facilita l'acció conseqüent. El lector hagués agrzt, perb, que el pro- fessor quebequks hagués desenvolupat més les seves reflexions en una andisi compa- rativa final més que exigua (quatre pigi- nes). Com agrairi també veure ampliada I'aplicació del métode d'anilisi a altres pensadors, i potser no només premoderns sinó també moderns i postmoderns. La desconstrucció de les nocions d'or- dre i les lbgiques deterministes premo- dernes de Bergevin reix exemplarment en el seu triple objectiu: introduir el lector en les continui'tats en la histbria del pen- sament geogrific occidental a través de dos mil anys d'evolució de la geografia premoderna -una mica a la manera de Clarence Glacken o Franco Farinelli-; remarcar la incidkncia de les condicions ideolbgico-culturals del context, no només sobre la intencionalitat de les obres, sinó també sobre el discurs a quk recorren; i destacar la contribució crucial del discurs determinista en la formació i consolida- ció del pensament geogrAfic, en tant que: aEl determinisme, per la designació de dependkncies que autoritza, és doblement eficient: d'una part, posa en evidencia cer- tes regularitats, suggereix explicacions i condueix a enunciar ileis, idhuc a fer pre- visions; d'altra part, reforqa el valor dels coneixements produi'ts i en garanteix la credibilitat)) (p. 165). Encara més enlli, Dkteminisme etgéo- graphie no és només una aportació a la histbria del pensament geogrifc sinó que és, sobretot, una contribució al debat sobre el determinisme. I no Das al recur- rent debat amb el possibilisme, sinó al debat sobre un determinisme aue no és només ambiental sinó que és l'instrurnent en quk es basen concepcions -interpre- tacions- ideolbgiques del món associades a situacions polítiques i culturals. I tanmateix, aquesta actualitat de l'a- portació del professor quebequb en pale- sa també les seves febleses. La seva és una interpretació tancada i unívoca, que mediatitza els discursos originals -plena de silencis, parant poca atenció a les para- doxes, etc.- i que no elabora conceptes com ara ideologia o cultura. En especial que, tot i anunciar-la, no discuteix la tan- sició de la dependkncia unívoca -deter- minisme- a la interde~endkncia. Bergevin també té una noció d'ordre ide- olbgica, al servei de la qual (im)posa una lbgica determinista mitjansant la qual estableix relacions de dependkncia entre els fets que estudia. Així doncs. atenció lectors!. no us dei- xeu enredar pel títol, el subtítol, la cober- ta i la contracoberta!, aquest llibre no és només una altra aportació a la prehistbria de la geografia. Deliberadament o no, és una valuosa aportació al debat contem- Dorani sobre la racionalitat i la moderni- tat. 0, encara més, s'emmarca en el debat sobre la ~ossibilitat de fonamentar una acció coherent -una poiítica- sense tenir com a referkncia una estructura global del món i sense una lbgica determinista. Alexandre Coscuela Tarroja Servei de Cooperació Local Diputació de Barcelona 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n27/02121573n27p199.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB