Effects of Plant Diversity, Functional Group Composition, and Fertilization on Soil Microbial Properties in Experimental Grassland

Background: Loss of biodiversity and increased nutrient inputs are two of the most crucial anthropogenic factors driving ecosystem change. Although both received considerable attention in previous studies, information on their interactive effects on ecosystem functioning is scarce. In particular, little is known on how soil biota and their functions are affected by combined changes in plant diversity and fertilization. Methodology/principal findings: We investigated the effects of plant diversity, functional community composition, and fertilization on the biomass and respiration of soil microbial communities in a long-term biodiversity experiment in semi-natural grassland (Jena Experiment). Plant species richness enhanced microbial basal respiration and microbial biomass, but did not significantly affect microbial specific respiration. In contrast, the presence of legumes and fertilization significantly decreased microbial specific respiration, without altering microbial biomass. The effect of legumes was superimposed by fertilization as indicated by a significant interaction between the presence of legumes and fertilization. Further, changes in microbial stoichiometry (C-to-N ratio) and specific respiration suggest the presence of legumes to reduce N limitation of soil microorganisms and to modify microbial C use efficiency. Conclusions/significance: Our study highlights the role of plant species and functional group diversity as well as interactions between plant community composition and fertilizer application for soil microbial functions. Our results suggest soil microbial stoichiometry to be a powerful indicator of microbial functioning under N limited conditions. Although our results support the notion that plant diversity and fertilizer application independently affect microbial functioning, legume effects on microbial N limitation were superimposed by fertilization, indicating significant interactions between the functional composition of plant communities and nutrient inputs for soil processes

Plant diversity enhances production and downward transport of biodegradable dissolved organic matter

1. Plant diversity is an important driver of belowground ecosystem functions, such as root growth, soil organic matter (SOM) storage, and microbial metabolism, mainly by influencing the interactions between plant roots and soil. Dissolved organic matter (DOM), as the most mobile form of SOM, plays a crucial role for a multitude of soil processes that are central for ecosystem functioning. Thus, DOM is likely to be an important mediator of plant diversity effects on soil processes. However, the relationships between plant diversity and DOM have not been studied so far. 2. We investigated the mechanisms underlying plant diversity effects on concentrations of DOM using continuous soil water sampling across 6 years and 62 plant communities in a long‐term grassland biodiversity experiment in Jena, Germany. Furthermore, we investigated plant diversity effects on the molecular properties of DOM in a subset of the samples. 3. Although DOM concentrations were highly variable over the course of the year with highest concentrations in summer and autumn, we found that DOM concentrations consistently increased with plant diversity across seasons. The positive plant diversity effect on DOM concentrations was mainly mediated by increased microbial activity and newly sequestered carbon in topsoil. However, the effect of soil microbial activity on DOM concentrations differed between seasons, indicating DOM consumption in winter and spring, and DOM production in summer and autumn. Furthermore, we found increased contents of small and easily decomposable DOM molecules reaching deeper soil layers with high plant diversity. 4. Synthesis. Our findings suggest that plant diversity enhances the continuous downward transport of DOM in multiple ways. On the one hand, higher plant diversity results in higher DOM concentrations, on the other hand, this DOM is less degraded. The present study indicates, for the first time, that higher plant diversity enhances the downward transport of dissolved molecules that likely stimulate soil development in deeper layers and therefore increase soil fertility

Social Inequality in Higher Education: A longitudinal study of mechanisms of social reproduction in the University transition of young people in Catalonia

La desigualtat social és des de fa temps un tema de la recerca social, però, tot i que la seva persistència està ben documentada, se sap poc sobre els processos i mecanismes que permeten la seva reproducció tot i les polítiques per a l'ampliació de la participació. Com que a les societats meritocràtiques actuals de l'occident, els títols universitaris segueixen sent un requisit per a obtindre - i justificar - certes posicions socials en els estrats superiors, l'educació superior és un camp expressament prometedor per a l'estudi de desigualtats socials i la seva reproducció. Aquesta tesi estudia la desigualtat social en l'educació superior, combinant un enfocament Bourdieusià amb anàlisis interseccionals, evitant l'imposició de divisions socials i permetent els anàlisis sistemàtics de diferents divisions socials i de les seves interseccions en nivells diferents, en concret considerant estructures socials, representacions socials i construccions d'identitat. L'objectiu és il•luminar mecanismes de reproducció en la transició universitària de Catalunya (Espanya). La transició universitària, entesa com la transició de l'escola a la universitat, el temps passat a la universitat i la transició al mercat laboral, és estudiada a partir d'un projecte longitudinal, seguint a persones joves durant 5 anys amb entrevistes anuals (2011-2016), després d'una primera tanda de construcció de dades amb grups de discussió en instituts (2011). En total, es van considerar 17 participants en els anàlisis longitudinals de la tesi. Tot i que la recerca longitudinal d'una extensió semblant és poc comuna, sobre tot en contextos no-anglosaxóns, el conjunt de dades obtingudes és únic i permet accedir a nous coneixements sobre processos que cap recerca basada en un únic moment de construcció de dades pot aconseguir. Els resultats principals són 1) la imposició de l'elecció d'estudis informada com l'única acceptable i correcta, tot i la impossibilitat d'informar l'elecció d'estudis considerant el nombre elevat de variables desconeguts en l'equació; 2) la importància d'un sentit de titularitat relatiu a la classe social que permet expressament a persones joves de milieus mitjans-alts i alts viure la transició universitària d'una forma positiva, fins i tot quan es troben amb dificultats; 3) tendències descoratjadores en escoles, universitats i el discurs públic que afecten de forma negativa sobre tot a persones joves les quals manquen d'un sentiment de titularitat, reduint el seu benestar i incrementant el seu risc d'abandonar els estudis; 4) inseguretats i nivells d'esgotament elevats expressament entre estudiants no-tradicionals i en particular en la intersecció de classe social i gènere, que redueixen el seu benestar, aspiracions per al futur, l'habilitat de 'vendre' els seus itineraris i avantatges i les activitats rellevants per al CV, deixant-los menys atractius en el mercat laboral; 5) la individualització i la invisibilització de desigualtats socials; 6) la tendència dels mateixos estudiants de contribuir a la reproducció del sistema, fins i tot si els va desafavorint i especialment cap a la graduació. A més a més, es discuteixen possibles peculiaritats del cas català, en particular matricules pro forma, un significat especial del capital social i una elecció d'estudis segregada per gènere en el sentit que els homes estan sotarepresentats en gairebé tots els camps d'estudis i només mantenen un predomini clar en enginyeries i arquitectura. S'atorga visibilitat a les idees dels propis participants per millorar els seus graus i la universitat i s’ha elaborat una llista de recomanacions extensa , amb l'objectiu de millorar l'experiència universitària per a tot l'estudiantat i per a assolir igualtat social.La desigualdad social es, desde hace muchos años, un tema de interés en investigación social, pero aunque su persistencia está bien documentada, poco se sabe sobre los procesos y mecanismos que permiten su reproducción, a pesar de políticas para ampliar la participación. Ya que en las sociedades meritocráticas actuales del occidente los títulos universitarios siguen siendo un requisito para obtener - y justificar - cierta posición social en los estratos superiores, la educación superior es un campo expresamente prometedor para el estudio de las desigualdades sociales y su reproducción. Esta tesis doctoral analiza la desigualdad social en la educación superior combinando un enfoque Bourdieusiano con un análisis interseccional, evitando la imposición de divisiones sociales y permitiendo análisis sistemáticos de diferentes divisiones sociales y de sus intersecciones en varios niveles, en concreto considerando estructuras sociales, representaciones sociales y construcciones de identidad. La meta es alumbrar los mecanismos de reproducción en la transición universitaria en Cataluña (España). La transición universitaria, entendida como la transición desde la escuela hasta la universidad, el tiempo transcurrido en la universidad y la transición al mercado laboral, está estudiada mediante un proyecto longitudinal, siguiendo a personas jóvenes durante 5 años mediante entrevistas anuales (2011-2016), después de una primera ronda de construcción de datos empleando grupos de discusión en institutos (2011). En total, 17 participantes fueron considerados en los análisis longitudinales de la tesis. Aunque la investigación longitudinal de semejante extensión es escasa, especialmente en contextos no-anglosajones, el conjunto de datos obtenido es único y permite adquirir nuevos conocimientos sobre procesos que ninguna investigación basada en un único momento de construcción de datos puede obtener. Los resultados principales son 1) la imposición de la elección de estudios informada como la única aceptable y correcta, a pesar de la imposibilidad de informar la elección de estudios, considerando el número elevado de variables desconocidas en la ecuación; 2) la importancia de un sentido de titularidad relativo a la clase social, que permite, expresamente a personas jóvenes de milieus medias-altas y altas, experimentar su transición universitaria de una manera positiva, incluso si se enfrontan con dificultades; 3) tendencias desalentadoras en escuelas, universidades y el discurso público que afectan de forma negativa expresamente a personas jóvenes que carecen de un sentimiento de titularidad, reduciendo su bienestar e incrementando su riesgo de abandonar los estudios; 4) inseguridades y niveles de agotamiento más elevados expresamente entre estudiantes no-tradicionales y, en particular, en la intersección de clase social y género, que disminuyen su bienestar, sus aspiraciones futuras, su capacidad de 'vender' sus itinerarios y ventajas y sus actividades con relevancia para su CV, haciéndolos menos atractivos en el mercado laboral; 5) la individualización e invisibilización de desigualdades sociales; 6) la tendencia de los estudiantes de contribuir a la reproducción del sistema, incluso cuando hayan estado entre sus perjudicados y expresamente hacia la graduación. Además, se discuten peculiaridades del caso catalán, en concreto matriculas pro forma, un significado especial del capital social y una elección de estudios segregada por género en el sentido que hombres están subrepresentados en casi todos los campos de estudios y sólo mantienen un predominio claro en ingenierías y arquitectura. Se otorga visibilidad a las ideas propias de los y las participantes de cómo mejorar sus grados y universidad y una lista extensa de recomendaciones es elaborada, con el objetivo de mejorar la experiencia universitaria para todo el estudiantado y conseguir igualdad social.Social inequality is a longstanding topic in social research, but though its persistence is well-documented, little is known about the processes and mechanisms that enable its reproduction despite 'widening participation' policies. As in current Western meritocratic societies University credentials continue to be a requirement to achieve - and justify - certain social positions in the upper strata, Higher Education (HE) is an especially promising field for the study of social inequalities and their reproduction. This thesis studies social inequality in HE combining a Bourdieusian approach with intersectional analyses, avoiding the imposition of social divisions and allowing the systematic analyses of different social divisions and their intersections on different levels, namely considering social structures, social representations and identity constructions. The aim is to shed light on reproduction mechanisms in the University transition in Catalonia (Spain). The University transition, understood as the transition from school to university, the time spent in university and the transition to the labour market, is studied through a longitudinal project, following young people over 5 years through annual interviews (2011-2016), after a first data construction round through focus groups in High Schools (2011). In total, 17 participants were considered in the longitudinal analyses of the thesis. Though such extensive longitudinal research is rare especially in non-Anglo-Saxon contexts, the unique data set allows for insights into processes no research based on a single data-construction moment can achieve. Main findings are 1) the imposition of the informed study choice as the only acceptable and correct way to choose, in spite of the impossibility to inform the study choice considering the high number of unknown variables in the equation; 2) the importance of a class-specific sense of entitlement that allows especially young people from upper-middle and upper-class milieus to experience their University transition in a positive way, even when faced with difficulties; 3) discouraging tendencies in schools, Universities and the public discourse that affect especially young people who lack a feeling of entitlement negatively, reducing their well-being and increasing their risk to dropout; 4) higher insecurities and levels of exhaustion especially among non-traditional students, and in particular in the intersection of social class and gender, that decrease their well-being, their future aspirations, their ability to 'sell' their itineraries and advantages and their CV-relevant activities, making them less attractive on the labour market; 5) the individualisation and invisibilisation of social inequalities; 6) the students' tendency to contribute to the reproduction of the system, even if they had been disadvantaged by it, especially towards graduation. Moreover, possible peculiarities of the Catalan case, in particular pro-forma enrolments, a special significance of social capital and gender-segregated study choices in the sense that men are underrepresented in almost all study fields and only maintain a clear dominance in Engineering and Architecture are discussed. Visibility is granted to the participants' own ideas how to improve their degrees and University and an extensive list of recommendations is elaborated, with the aim to improve the university experience for all students and to achieve social equality

Social Inequality in Higher Education: A longitudinal study of mechanisms of social reproduction in the University transition of young people in Catalonia

La desigualtat social és des de fa temps un tema de la recerca social, però, tot i que la seva persistència està ben documentada, se sap poc sobre els processos i mecanismes que permeten la seva reproducció tot i les polítiques per a l'ampliació de la participació. Com que a les societats meritocràtiques actuals de l'occident, els títols universitaris segueixen sent un requisit per a obtindre - i justificar - certes posicions socials en els estrats superiors, l'educació superior és un camp expressament prometedor per a l'estudi de desigualtats socials i la seva reproducció. Aquesta tesi estudia la desigualtat social en l'educació superior, combinant un enfocament Bourdieusià amb anàlisis interseccionals, evitant l'imposició de divisions socials i permetent els anàlisis sistemàtics de diferents divisions socials i de les seves interseccions en nivells diferents, en concret considerant estructures socials, representacions socials i construccions d'identitat. L'objectiu és il•luminar mecanismes de reproducció en la transició universitària de Catalunya (Espanya). La transició universitària, entesa com la transició de l'escola a la universitat, el temps passat a la universitat i la transició al mercat laboral, és estudiada a partir d'un projecte longitudinal, seguint a persones joves durant 5 anys amb entrevistes anuals (2011-2016), després d'una primera tanda de construcció de dades amb grups de discussió en instituts (2011). En total, es van considerar 17 participants en els anàlisis longitudinals de la tesi. Tot i que la recerca longitudinal d'una extensió semblant és poc comuna, sobre tot en contextos no-anglosaxóns, el conjunt de dades obtingudes és únic i permet accedir a nous coneixements sobre processos que cap recerca basada en un únic moment de construcció de dades pot aconseguir. Els resultats principals són 1) la imposició de l'elecció d'estudis informada com l'única acceptable i correcta, tot i la impossibilitat d'informar l'elecció d'estudis considerant el nombre elevat de variables desconeguts en l'equació; 2) la importància d'un sentit de titularitat relatiu a la classe social que permet expressament a persones joves de milieus mitjans-alts i alts viure la transició universitària d'una forma positiva, fins i tot quan es troben amb dificultats; 3) tendències descoratjadores en escoles, universitats i el discurs públic que afecten de forma negativa sobre tot a persones joves les quals manquen d'un sentiment de titularitat, reduint el seu benestar i incrementant el seu risc d'abandonar els estudis; 4) inseguretats i nivells d'esgotament elevats expressament entre estudiants no-tradicionals i en particular en la intersecció de classe social i gènere, que redueixen el seu benestar, aspiracions per al futur, l'habilitat de 'vendre' els seus itineraris i avantatges i les activitats rellevants per al CV, deixant-los menys atractius en el mercat laboral; 5) la individualització i la invisibilització de desigualtats socials; 6) la tendència dels mateixos estudiants de contribuir a la reproducció del sistema, fins i tot si els va desafavorint i especialment cap a la graduació. A més a més, es discuteixen possibles peculiaritats del cas català, en particular matricules pro forma, un significat especial del capital social i una elecció d'estudis segregada per gènere en el sentit que els homes estan sotarepresentats en gairebé tots els camps d'estudis i només mantenen un predomini clar en enginyeries i arquitectura. S'atorga visibilitat a les idees dels propis participants per millorar els seus graus i la universitat i s’ha elaborat una llista de recomanacions extensa , amb l'objectiu de millorar l'experiència universitària per a tot l'estudiantat i per a assolir igualtat social.La desigualdad social es, desde hace muchos años, un tema de interés en investigación social, pero aunque su persistencia está bien documentada, poco se sabe sobre los procesos y mecanismos que permiten su reproducción, a pesar de políticas para ampliar la participación. Ya que en las sociedades meritocráticas actuales del occidente los títulos universitarios siguen siendo un requisito para obtener - y justificar - cierta posición social en los estratos superiores, la educación superior es un campo expresamente prometedor para el estudio de las desigualdades sociales y su reproducción. Esta tesis doctoral analiza la desigualdad social en la educación superior combinando un enfoque Bourdieusiano con un análisis interseccional, evitando la imposición de divisiones sociales y permitiendo análisis sistemáticos de diferentes divisiones sociales y de sus intersecciones en varios niveles, en concreto considerando estructuras sociales, representaciones sociales y construcciones de identidad. La meta es alumbrar los mecanismos de reproducción en la transición universitaria en Cataluña (España). La transición universitaria, entendida como la transición desde la escuela hasta la universidad, el tiempo transcurrido en la universidad y la transición al mercado laboral, está estudiada mediante un proyecto longitudinal, siguiendo a personas jóvenes durante 5 años mediante entrevistas anuales (2011-2016), después de una primera ronda de construcción de datos empleando grupos de discusión en institutos (2011). En total, 17 participantes fueron considerados en los análisis longitudinales de la tesis. Aunque la investigación longitudinal de semejante extensión es escasa, especialmente en contextos no-anglosajones, el conjunto de datos obtenido es único y permite adquirir nuevos conocimientos sobre procesos que ninguna investigación basada en un único momento de construcción de datos puede obtener. Los resultados principales son 1) la imposición de la elección de estudios informada como la única aceptable y correcta, a pesar de la imposibilidad de informar la elección de estudios, considerando el número elevado de variables desconocidas en la ecuación; 2) la importancia de un sentido de titularidad relativo a la clase social, que permite, expresamente a personas jóvenes de milieus medias-altas y altas, experimentar su transición universitaria de una manera positiva, incluso si se enfrontan con dificultades; 3) tendencias desalentadoras en escuelas, universidades y el discurso público que afectan de forma negativa expresamente a personas jóvenes que carecen de un sentimiento de titularidad, reduciendo su bienestar e incrementando su riesgo de abandonar los estudios; 4) inseguridades y niveles de agotamiento más elevados expresamente entre estudiantes no-tradicionales y, en particular, en la intersección de clase social y género, que disminuyen su bienestar, sus aspiraciones futuras, su capacidad de 'vender' sus itinerarios y ventajas y sus actividades con relevancia para su CV, haciéndolos menos atractivos en el mercado laboral; 5) la individualización e invisibilización de desigualdades sociales; 6) la tendencia de los estudiantes de contribuir a la reproducción del sistema, incluso cuando hayan estado entre sus perjudicados y expresamente hacia la graduación. Además, se discuten peculiaridades del caso catalán, en concreto matriculas pro forma, un significado especial del capital social y una elección de estudios segregada por género en el sentido que hombres están subrepresentados en casi todos los campos de estudios y sólo mantienen un predominio claro en ingenierías y arquitectura. Se otorga visibilidad a las ideas propias de los y las participantes de cómo mejorar sus grados y universidad y una lista extensa de recomendaciones es elaborada, con el objetivo de mejorar la experiencia universitaria para todo el estudiantado y conseguir igualdad social.Social inequality is a longstanding topic in social research, but though its persistence is well-documented, little is known about the processes and mechanisms that enable its reproduction despite 'widening participation' policies. As in current Western meritocratic societies University credentials continue to be a requirement to achieve - and justify - certain social positions in the upper strata, Higher Education (HE) is an especially promising field for the study of social inequalities and their reproduction. This thesis studies social inequality in HE combining a Bourdieusian approach with intersectional analyses, avoiding the imposition of social divisions and allowing the systematic analyses of different social divisions and their intersections on different levels, namely considering social structures, social representations and identity constructions. The aim is to shed light on reproduction mechanisms in the University transition in Catalonia (Spain). The University transition, understood as the transition from school to university, the time spent in university and the transition to the labour market, is studied through a longitudinal project, following young people over 5 years through annual interviews (2011-2016), after a first data construction round through focus groups in High Schools (2011). In total, 17 participants were considered in the longitudinal analyses of the thesis. Though such extensive longitudinal research is rare especially in non-Anglo-Saxon contexts, the unique data set allows for insights into processes no research based on a single data-construction moment can achieve. Main findings are 1) the imposition of the informed study choice as the only acceptable and correct way to choose, in spite of the impossibility to inform the study choice considering the high number of unknown variables in the equation; 2) the importance of a class-specific sense of entitlement that allows especially young people from upper-middle and upper-class milieus to experience their University transition in a positive way, even when faced with difficulties; 3) discouraging tendencies in schools, Universities and the public discourse that affect especially young people who lack a feeling of entitlement negatively, reducing their well-being and increasing their risk to dropout; 4) higher insecurities and levels of exhaustion especially among non-traditional students, and in particular in the intersection of social class and gender, that decrease their well-being, their future aspirations, their ability to 'sell' their itineraries and advantages and their CV-relevant activities, making them less attractive on the labour market; 5) the individualisation and invisibilisation of social inequalities; 6) the students' tendency to contribute to the reproduction of the system, even if they had been disadvantaged by it, especially towards graduation. Moreover, possible peculiarities of the Catalan case, in particular pro-forma enrolments, a special significance of social capital and gender-segregated study choices in the sense that men are underrepresented in almost all study fields and only maintain a clear dominance in Engineering and Architecture are discussed. Visibility is granted to the participants' own ideas how to improve their degrees and University and an extensive list of recommendations is elaborated, with the aim to improve the university experience for all students and to achieve social equality

Incorporation of mineral nitrogen into the soil food web as affected by plant community composition

We set up a field experiment in experimental grasslands (Jena Experiment) with different levels of plant species richness (2, 4, 8, and 16 plant species), and plant functional group richness (1, 2, 3, and 4 plant functional groups; legumes, grasses, small herbs, tall herbs). The experimental subplots were labeled with 15N at the beginning of the growing season in 2011 (18- 19th April). The 15N tracer solution (0.01 mol 15NH415NO3/L deionized water; 98 atom %; Cambridge Isotope Laboratories, Tewksbury, MA, USA) was injected into pre-drilled holes of a depth of 7 cm in the soil arranged along gridlines (distance within grid lines 8.7 cm, distance between grid lines 10 cm, resulting in 49 holes per subplot). The tracer solution was injected using a 3 mm thick four-side port needle (2 mL per injection point) connected with a silicon tube to a bottle top dispenser (Socorex Isba SA, Switzerland) on a 1 L glass bottle. We measured incorporation of mineral-derived 15N into soil microorganisms and mesofauna over three months. For measuring the time-integrated incorporation of 15N into soil microorganisms, five sampling campaigns were carried out: 2, 15, 30, 60, and 120 days after labeling, respectively. At each sampling campaign, three soil cores were taken per subplot for microbial biomass (Ø 5 cm, 0-5 cm depth). Microbial biomass N was extracted from soil by chloroform fumigation-extraction (CFE). Two subsamples (10 g soil fresh weight each) were taken from each pre-extracted soil sample. One subsample was fumigated with chloroform vapor for 24 h, the other remained unfumigated. Both subsamples were extracted with 60 ml 0.05 M K2SO4 , the extracts were filtered and frozen at -18°C until further analysis. Before analyzing stable isotope ratios of the subsamples, a fraction of the samples (15 mL) was freeze-dried (VaCo2, Zirbus Technology, Bad Grund, Germany) at -30°C for 3 d and stored in plastic vessels in a desiccator. For referring results of 15N measurements to one gram dry soil, gravimetric soil water content was measured by drying 10 g of fresh soil subsamples of each sample at 105°C for 48 h. For analyses of 15N/14N ratios in microbial biomass N, appropriate amounts of the freeze-dried microbial N extract (60-65 μg) were transferred into tin capsules. Stable isotope ratios were measured with a coupled system of an elemental analyzer (NA 1500, Carlo Erba, Milan, Italy) and a mass spectrometer (MAT 251, Finnigan, Bremen, Germany). Microbial biomass N was calculated as Nmic = EN/kEN, with EN being the difference between total N extracted from fumigated soil and total N extracted from unfumigated soil, and kEN the extractable fraction of microbial biomass N after fumigation. Soil microbial biomass 15N (μg 15N/ g dry soil) was calculated as 15Nmic (μg/ g dry soil) = 15N (μg / g dry soil) of fumigated subsample – 15N (μg /g dry soil) of unfumigated subsample. Atom percent excess (APE, isotopic enrichment) of 15N in microbial biomass N was calculated as the difference in atom% between labelled and natural abundance level of 15N in soil microbial biomass. For measuring the time-integrated incorporation of 15N into soil microorganisms and mesofauna, five sampling campaigns were carried out: 5, 15, 30, 60, and 120 days after labeling, respectively. At each sampling campaign, one soil core per subplot was taken for mesofauna (Ø 20 cm, 0-10 cm depth). The following mesofauna species were used for stable isotope analyses: Tectocepheus velatus sarekensis (Oribatida, primary decomposer), Lepidocyrtus cyaneus, Isotoma viridis, Parisotoma notabilis, Ceratophysella sp. and Stenaphorura denisi (all Collembola, secondary decomposers), as well as Lasioseius berlesei (Gamasina, predator). Tectocepheus velatus sarekensis (Oribatida, primary decomposer), Lepidocyrtus cyaneus, Isotoma viridis, Parisotoma notabilis, Ceratophysella sp. and Stenaphorura denisi (all Collembola, secondary decomposers), as well as Lasioseius berlesei (Gamasina, predator). For analyses of 15N/14N ratios in soil mesofauna, appropriate numbers of animals (10-120 individuals weighing 10-200 μg and containing 1-20 μg N) were transferred into tin capsules. In few cases individuals from the same sampling campaign but different plots with similar plant community composition were pooled. Stable isotope ratios were measured with a coupled system of a micro- elemental analyzer system (Euro-EA 300, Eurovector, Milano, Italy) allowing the analysis of small amounts of animal tissue, and a mass spectrometer (MAT 251, Finnigan, Bremen, Germany). Isotope signatures are expressed using the δ notation with δ15N (‰) = (Rsample/Rstandard -1) x 1000, where R is the molar ratio of heavy to the light isotope (15N/14N). Acetanilide (C8H9NO, Merck, Darmstadt, Germany) was used for internal calibration. As standard for δ15N, atmospheric nitrogen was used. Shifts in 15N/14N ratios in mesofauna species due to labeling with 15NH415NO3 were inspected by calculating the difference between δ15N values of specimens inside and outside the subplots, i.e. Δ values