Petits comentaris : genteta vil

Abstract not availabl

Una mirada que en feu sorgir d’altres : a propòsit del llibre de Jaume Vicens Vives sobre el segle XIX

Aquest article tractar de mostrar l’evolció del concepte de “classe obrera” en la historiografia social des de l’estudis de Jaume Vicens Vives Els catalans en el segle XIX, fins a l’actualitat.Este artículo tratar de mostrar la evolución del concepto de "clase obrera" en la historiografía social desde el estudios de Jaume Vicens Vives Los catalanes en el siglo XIX, hasta la actualidad.This article tried to show evolció the concept of "working class" in historiography and social studies from the Jaume Vicens Vives Los catalanes en el siglo XIX to the present

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Juan Ignacio PALACIO MORENA (director de la investigación), La Construcción del Estado Social ; La Reforma Social en Españ

Una mirada que en feu sorgir d'altres : a propòsit del llibre de Jaume Vicens Vives sobre el segle XIX

Aquest article tractar de mostrar l'evolció del concepte de "classe obrera" en la historiografia social des de l'estudis de Jaume Vicens Vives Els catalans en el segle XIX, fins a l'actualitat.Este artículo tratar de mostrar la evolución del concepto de "clase obrera" en la historiografía social desde el estudios de Jaume Vicens Vives Los catalanes en el siglo XIX, hasta la actualidad.This article tried to show evolció the concept of "working class" in historiography and social studies from the Jaume Vicens Vives Los catalanes en el siglo XIX to the presen

Prohoms, propietaris i artesans de camí a la industrialització : la crisi del Gremi de Paraires de Voltregà(Osona), 1760-1796

A la segona meitat del segle XVIII, el treball de la llana, lli i cànem es concentra poderosament a la Catalunya central. El Comú de Voltregà és el major productor de teixits de llana de la Plana de Vic en aquesta època preindustrial. A partir de 1760 apareixen signes de crisi, tot i que Voltregà destina recursos a construccions sumptuàries. El Gremi de Paraires i Teixidors voltreganès s'enfonsa completament entre 1780 i 1810. Els rics prohoms, els propietaris agrícoles i els treballadors seguiran camins distints en el trànsit de la manufactura a la indústria moderna. El terme es divideix en tres municipis. La proletarització dels artesans els subordina als controladors en condicions de misèria. El terme d'artesans es converteix durant la primera fase de la industrialització en un municipi d'obrers que viuran pobrament de les noves fàbriques del canal del Ter.En la segunda mitad del siglo XVIII, el trabajo de la lana, el lino y el cáñamo se concentra pode-rosamente en la Cataluña central. El término de Voltregà es el mayor productor de tejidos de lana de la Plana de Vic en esta etapa preindustrial. A partir de 1760 aparecen signos de crisis, a pesar de que Voltregà destina recursos a construcciones suntuarias. El Gremio de Pelaires y Tejedores voltreganés se desbarata completamente entre 1780 y 1810. Los prohombres, los propietarios agrícolas y los trabajadores seguirán caminos distintos en el tránsito de la manufactura a la industria moderna. El término se fracciona en tres municipios. La proletarización de los artesanos los subordina a los controladores en condiciones de miseria. El municipio de artesanos se convierte durante la primera fase de la industrialización en una población de obreros que vivirán pobremente de las nuevas fábricas del canal del Ter.In second half of century XVIII, the work of the wool, the linen and the hemp are concentrated powerfully in central Catalonia. Voltregà is the greater producer of tweeds of Vic in this preindustrial stage. As of 1760 they appear signs of crisis, although Voltregà destines resources to sumptuary constructions. The Guild of paraires and weavers of Voltregà undoes completely bet ween 1780 and 1810. The greats men, the agricultural proprietors and the workers will follow ways different in the transit from the manufacture to the modern industry. The term is divided in three municipalities. The proletarianization of the craftsmen subordinates them to the controllers in conditions of misery. The municipality of craftsmen becomes during the first phase of industrialization a population of workers who will live poorly on the new ones

Les condicions de vida de la classe obrera osonenca, 1931-1936. Un estudi necessari

En base a l'anàlisi dels pressupostos familiars obrers es valoren les condicions de vida a la comarca d'Osona en el primer període de la Segona República (1931-1936). Es fa èmfasi en les dades bàsiques dels serveis públics i la seva evolució i en les transformacions del nivell de vida. Aquests canvis es relacionen amb la resposta de les classes populars i la reacció de les capes benestants fins a arribar a les envistes de les eleccions del 16 de febrer d

Reformadores y reaccionarios en la estructura central de Sanidad en España, 1931-1936

La valiente iniciativa de transformar en un sentido social la estructura central de la Sanidad en España parte, en abril de 1931, del equipo de Marcelino Pascua. La resistencia de los más intransigentes deviene una larga pugna, verificada en el Bienio negro. La Guerra Civil truncará cualquier decisión posterior.Marcelino Pascua's team took the brave initiative to transform the government Health Service in Spain in a social sense in April 1931. Nevertheless, the opposition held by some intransigent sectors promoted a long struggle, developped during the Conservative period of government in 1932-1934. The Spanish Civil War will close any further issues