El Tractat dels Pirineus 350 anys després

Repàs dels trets generals del tractat signat entre les monarquies hispànica i de França el 1659. S’identifica el caràcter europeu del tractat tant pel que fa a les seves clàusules territorials com pel que fa als capítols de drets civils, relacions comercials i llicenciament de tropes. Es fa atenció al front renanoalpí, però sobretot al front pirinenc francocatalà. S’observa el caràcter de bressol de Catalunya per part dels Pirineus i no de frontera i es fa el seguiment del procés de la nova delimitació. Se situa la resistència catalana (Rosselló) a la delimitació. Es remarca la continuïtat de les guerres francoespanyoles després del 1659, el caràcter indecís de la nova delimitació i l’oferta de permuta del Rosselló per part de França, interessada sobretot en les terres de la frontera de l’est. Oferta mai no acceptada. Es remarca l’origen i el caràcter dinasticopatrimonial i militar de les fronteres europees al marge i sovint contra l’existència dels pobles

Galceran Albanell, "mestre de prínceps". Algunes notícies inèdites

Notícies inèdites econòmiques i personals sobre l’humanista Galceran Albanell. La documentació patrimonial dels Albanell es troba, per raons poc aclarides, en el fons de la Generalitat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó – Arxiu Reial de Barcelona. Aquesta documentació permet d’observar les bases econòmiques, familiars i clientelars dels Albanell i la gestió del patrimoni al costat de les seves connexions cortesanes; també permet de verificar que llur caràcter de funcionaris del rei no suposà en el segle XVI l’abandó del català com a llengua per a l’ús de la gestió del seu patrimoni. A inicis del segle XVII, aquestes nissagues urbanes, cultes, vinculades a l’humanisme i a la cort tendeixen a difuminar- se de Catalunya com a nucli significatiu, i els Albanell poden considera-se’n un exemple

És possible separar dret públic de dret civil? una reflexió

En aquest article es fa una reflexió entorn de la possibilitat de separar, des d'una perspectiva històrica anterior a la Nova Planta del 1716, el dret civil o privat del dret públic en l'ordenament jurídic català. Una qüestió que es planteja com a fruit o conseqüència del peculiar règim polític català basat en el pactisme, model del qual es desprèn tota una forma de comportament social i polític: una lògica política i una manera de fer de la societat catalana que s'expressen en el nostre dret a través de diferents constitucions. Un sistema que queda trencat amb la Nova Planta, quan s'aboleixen el dret i les institucions públiques i es manté el nostre dret privat.This study reflects on the possibility of separating, in a historical perspective dating prior to the Decree of Nova Planta of 1716, civil or private law from public law in the Catalan legal system. This is an issue that arises as a result or consequence of Catalonia’s unique political regime based on pact-making, a model that engenders a series of social and political behaviours: a political logic and a way of doing things in Catalan society that is expressed in Catalan laws via different constitutions. A system, however, that was dismantled by the Decree of Nova Planta that abolished public law and institutions and sustained Catalan private law.En este artículo se hace una reflexión entorno a la posibilidad de separar, desde una perspectiva histórica anterior a la Nueva Planta de 1716, el derecho civil o privado del derecho público en el ordenamiento jurídico catalán. Una cuestión que se plantea como fruto o consecuencia del peculiar régimen político catalán basado en el pactismo, modelo del que se desprende toda una forma de comportamiento social y político: una lógica política y una manera de hacer de la sociedad catalana que se expresan en nuestro derecho a través de diferentes constituciones. Un sistema que quiebra con la Nueva Planta, cuando se abolen el derecho y las instituciones públicas y se mantiene nuestro derecho privado

The Treaty of the Pyrenees, 350 Years Later

An overall review of the 1659 Treaty between the Hispanic and French monarchies is undertaken. The European scope of the document is established in the light of the territorial clauses and the articles on civil rights, commercial relations and troop withdrawals. While the Rhineland and Alpine front also comes in for attention, the main focus is on the Franco-Catalan Pyrenean front. The author notes that the Pyrenean range was the cradle of Catalonia, not a frontier, and gives an account of how the new delimitation was traced. She also discusses Catalan resistance along the border (in Rosselló). Reference is made to the on-going wars between France and Spain after 1659, to the ill-defined nature of the new border, and to France's offer to exchange Rosselló for the lands lying along its eastern frontier, in which it was primarily interested. This offer was never accepted. The dynastic, patrimonial and military origin and nature of European frontiers, which were established regardless of, and often in opposition to, the existence of peoples, is stressed

La Crisi del segle XVII a Catalunya

La historiografia europea està identificant la crisi del segle XVII amb una etapa de canvi d'estructures economicosocials i politicomilitars en el marc de la transició de la societat feudal a la capitalista. L'article observa el cas català dins d'aquests paràmetres: processos de transformació agrària i manufacturera, canvis en els circuïts comercials i financers i conflictes sociopolítics contra les aspiracions absolutistes de la monarquia hispànica, és a dir, contra les guerres, contra la fiscalitat i contra l'homogeneïtzació política a la qual aspira la monarquia, una monarquia sempre adversa o d'esquena a qualsevol factor productiu. Catalunya lluita per les seves institucions i les seves lleis pròpies, molt més adequades a una societat europea en transformació. El segle XVII per a Catalunya és un segle sobretot de canvi d'estructures, i Catalunya, malgrat algunes crisis de subsistència i pestes, assoleix graus importants de transformació socioeconòmica i politicoinstitucionals, però els assalts militars hispànics de 1652 i 1714 van segar el seu futur polític.European historiography currently identifies the Crisis of the 17th Century with a period of socio-economic and politico-military structural change within a framework of transition from a feudal to a capitalist society. This paper examines the Catalan case within these parameters: the transformation of agriculture and manufacturing, changes in commercial and financial circuits and socio-political conflicts with the absolutist aspirations of the Hispanic monarchy; in other words against the wars, against the taxation policies and against the political homogenisation the monarchy aspired to, a monarchy always averse or with its back to any productive factor. Catalonia was fighting for its institutions and for its own laws, which were much better suited to a European society undergoing transformation. For Catalonia, the 17th century was above all a century of structural change and, despite some crises of survival and epidemics, it achieved a significant degree of socio-economic and politicoinstitutional transformation. However, the Hispanic military assaults of 1652 and 1714 cut short its political future