La historiografia europea està identificant la crisi del segle XVII amb una etapa de canvi d'estructures economicosocials i politicomilitars en el marc de la transició de la societat feudal a la capitalista. L'article observa el cas català dins d'aquests paràmetres: processos de transformació agrària
i manufacturera, canvis en els circuïts comercials i financers i conflictes sociopolítics contra les aspiracions absolutistes de la monarquia hispànica,
és a dir, contra les guerres, contra la fiscalitat i contra l'homogeneïtzació política a la qual aspira la monarquia, una monarquia sempre adversa o
d'esquena a qualsevol factor productiu. Catalunya lluita per les seves institucions i les seves lleis pròpies, molt més adequades a una societat europea en transformació. El segle XVII per a Catalunya és un segle sobretot de canvi
d'estructures, i Catalunya, malgrat algunes crisis de subsistència i pestes, assoleix graus importants de transformació socioeconòmica i politicoinstitucionals, però els assalts militars hispànics de 1652 i 1714 van segar el seu
futur polític.European historiography currently identifies the Crisis of the 17th Century with a period of socio-economic and politico-military structural change
within a framework of transition from a feudal to a capitalist society. This paper examines the Catalan case within these parameters: the transformation of agriculture and manufacturing, changes in commercial and financial circuits and socio-political conflicts with the absolutist aspirations of the Hispanic monarchy; in other words against the wars, against the taxation policies and against the political homogenisation the monarchy aspired to, a monarchy always
averse or with its back to any productive factor. Catalonia was fighting for its institutions and for its own laws, which were much better suited to a
European society undergoing transformation. For Catalonia, the 17th century was above all a century of structural change and, despite some crises of survival and epidemics, it achieved a significant degree of socio-economic and politicoinstitutional
transformation. However, the Hispanic military assaults of 1652 and 1714 cut short its political future
