Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d'escolars de primera llengua castellana i la seva l'evolució lingüística (de 6è de primària a 1r d'ESO)

Aquest treball estudia els fenòmens de contacte de llengües que apareixen a la llengua oral catalana d'una mostra d'adolescents de primera llengua castellana de Manlleu en dos punts temporals (6è de primària i 1r d'ESO) i compara els resultats obtinguts amb dos estudis precedents (Vila, 1996; Galindo, 2006

El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent (2012-2018): història, actors i propostes

[cat] Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l’organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L’anàlisi de l’evolució d’aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s’hi han utilitzat permetrà veure quines aportacions s’han fet el debat global sobre la política lingüística, la planificació lingüística i l’organització de les polítiques lingüístiques en societats plurilingües. El cas català, a més, té diferents aspectes que el singularitzen respecte les realitats d’altres països i el fan un cas especialment interessant a nivell internacional, ja que es parteix del plantejament integracionista de les comunitats lingüístiques, la doble oficialitat asimètrica actual, la diferència d’obligacions respecte el coneixement de llengües i la declaració del català i l’aranès com a llengües pròpies (Vila i Moreno 2019). Per dur a terme l’anàlisi s’ha utilitzat una base de dades creada ad hoc que recull prop de 1.500 referències (2012 - 2018), i s’han combinat tècniques quantitatives (amb recomptes dels tipus de textos, dels actors i dels mitjans que hi han participat) amb tècniques qualitatives (anàlisi dels arguments, de les línies d’opinió i de les discussions).[eng] This thesis aims to analyze the debate on the organization of social multilingualism in an eventual independent Catalonia that took place between 2012 and 2018. The analysis of the evolution of this debate, of the actors who have participated in it and the arguments that have been used will allow us to see what contributions have been made to the global debate on language policy, language planning and the organization of language policies in multilingual societies. The Catalan case, moreover, has different aspects that make it unique compared to the realities of other countries and make it a particularly interesting case at an international level, since it is based on the integrationist approach of the linguistic communities, the current asymmetrical dual officialdom, the difference in obligations regarding knowledge of languages and the declaration of Catalan and Aranese as their own languages (Vila i Moreno 2019). To carry out the analysis, a database created ad hoc has been used that collects nearly 1,500 references (2012 - 2018), and quantitative techniques have been combined (with counts of the types of texts, actors and media who have participated) with qualitative techniques (analysis of arguments, lines of opinion and discussions)

El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent (2012-2018): història, actors i propostes

[cat] Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l’organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L’anàlisi de l’evolució d’aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s’hi han utilitzat permetrà veure quines aportacions s’han fet el debat global sobre la política lingüística, la planificació lingüística i l’organització de les polítiques lingüístiques en societats plurilingües. El cas català, a més, té diferents aspectes que el singularitzen respecte les realitats d’altres països i el fan un cas especialment interessant a nivell internacional, ja que es parteix del plantejament integracionista de les comunitats lingüístiques, la doble oficialitat asimètrica actual, la diferència d’obligacions respecte el coneixement de llengües i la declaració del català i l’aranès com a llengües pròpies (Vila i Moreno 2019). Per dur a terme l’anàlisi s’ha utilitzat una base de dades creada ad hoc que recull prop de 1.500 referències (2012 - 2018), i s’han combinat tècniques quantitatives (amb recomptes dels tipus de textos, dels actors i dels mitjans que hi han participat) amb tècniques qualitatives (anàlisi dels arguments, de les línies d’opinió i de les discussions).[eng] This thesis aims to analyze the debate on the organization of social multilingualism in an eventual independent Catalonia that took place between 2012 and 2018. The analysis of the evolution of this debate, of the actors who have participated in it and the arguments that have been used will allow us to see what contributions have been made to the global debate on language policy, language planning and the organization of language policies in multilingual societies. The Catalan case, moreover, has different aspects that make it unique compared to the realities of other countries and make it a particularly interesting case at an international level, since it is based on the integrationist approach of the linguistic communities, the current asymmetrical dual officialdom, the difference in obligations regarding knowledge of languages and the declaration of Catalan and Aranese as their own languages (Vila i Moreno 2019). To carry out the analysis, a database created ad hoc has been used that collects nearly 1,500 references (2012 - 2018), and quantitative techniques have been combined (with counts of the types of texts, actors and media who have participated) with qualitative techniques (analysis of arguments, lines of opinion and discussions)

L'estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat

[cat] Aquest article analitza el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L'article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n'estudia succintament l'evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d'atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat.[eng] This article analyzes the debate that has occurred in Catalonia in recent years on the status of languages in a possible future independent Catalan Republic. The article begins with an analysis of how the debate has arisen and how it has been received, describes the main actors involved, succinctly narrates its evolution and ends with a brief examination of one of its core issues, namely the convenience that Castilian be enshrined as an official language in the new State's constitution

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d'escolars de primera llengua castellana i la seva l'evolució lingüística (de 6è de primària a 1r d'ESO)

Aquest treball estudia els fenòmens de contacte de llengües que apareixen a la llengua oral catalana d'una mostra d'adolescents de primera llengua castellana de Manlleu en dos punts temporals (6è de primària i 1r d'ESO) i compara els resultats obtinguts amb dos estudis precedents (Vila, 1996; Galindo, 2006

Llengua Catalana I (2017-2018)

Dossier de treball de l'assignatura Llengua Catalana I (curs 2017-2018). Conté teoria i pràctica

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d'escolars de primera llengua castellana i la seva l'evolució lingüística (de 6è de primària a 1r d'ESO)

Aquest treball estudia els fenòmens de contacte de llengües que apareixen a la llengua oral catalana d'una mostra d'adolescents de primera llengua castellana de Manlleu en dos punts temporals (6è de primària i 1r d'ESO) i compara els resultats obtinguts amb dos estudis precedents (Vila, 1996; Galindo, 2006

Llengua Catalana I. Materials de treball. Curs 2013-2014

Materials de treball de l'assignatura Llengua Catalana I (Filologia Catalana

Llengua Catalana I. Materials de treball. Curs 2013-2014

Materials de treball de l'assignatura Llengua Catalana I (Filologia Catalana