Utilitat dels marcadors fecals (calprotectina) en la pràctica clínica pediàtrica /

La calprotectina és una proteïna present en el citosol dels neutròfils, i es troba elevada a nivell fecal de forma inespecífica davant qualsevol situació patològica on hi participi un cert grau d'inflamació intestinal. La seva elevada resistència al calor i a la degradació metabòlica, tant per part de la flora bacteriana, com per les pròpies proteases intestinals, li permet ser un biomarcador no invasiu d'activitat inflamatòria a nivell intestinal. La nostra hipòtesi de treball és analitzar si l'aplicació de la calprotectina fecal (CF) en diferents escenaris pediàtrics pot tenir importants implicacions, tant diagnòstiques com terapèutiques, que ens permetin millorar la nostra pràctica clínica. Els quatre escenaris clínics pediàtrics prospectius triats són: el dolor abdominal recurrent (DAR), els processos reumatològics amb manifestacions digestives (REU), la malaltia inflamatòria intestinal (MII) i el síndrome de l'intesti curt (SIC). La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per discriminar l'activitat inflamatòria intraluminal en un moment donat, i que alhora té una bona correlació amb les altres proves "clàssicament" emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l'ecografia abdominal o l'endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d'aplicar la CF, tant a Atenció Primària, com a nivell intrahospitalari, ja sigui en cas de DAR, REU o en qualsevol altre procés o situació on sigui necessari descartar la participació digestiva en el mateix. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar l'activitat inflamatòria intraluminal en els diferents escenaris que una MII experimenta al llarg del temps (remissions i recaigudes), i que alhora té una bona correlació amb les altres proves "clàssicament" emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l'enteroRMN o l'endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d'aplicar la CF, en unes ocasions, de forma complementària (sumant informació) i en d'altres, substitutiva (estalviant la realització de certes exploracions), en funció de cada cas i/o situació. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar la potencial activitat inflamatòria intraluminal que pot aparèixer en un SIC al llarg del seu període d'adaptació intestinal, i que alhora té una bona correlació amb les altres proves "clàssicament" emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, el fecatest, el trànsit intestinal baritat o l'endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d'aplicar la CF, en unes ocasions, de forma complementària (sumant informació) i en d'altres, substitutiva (estalviant la realització de certes exploracions), en funció de cada cas i/o situació. En conclusió, la determinació de CF presenta una alta sensibilitat per detectar activitat inflamatòria a nivell del tracte digestiu pediàtric i, ben aplicada i interpretada, podria ser d'utilitat, tant en escenaris de discriminació, com de monitorització de possibles processos inflamatoris digestius tant aguts com crònics.Calprotectin is a protein present in the cytosol of neutrophils, and its fecal levels rise on nonspecific way in any pathological situation where a degree of intestinal inflammation is involved. Their high resistance to heat and to metabolic degradation, both bacterial flora such as intestinal proteases, allows calprotectin to be a noninvasive biomarker of intestinal inflammatory activity. Our working hypothesis is to analyze whether the application of the fecal calprotectin (FC) in different pediatric settings may have important implications, both diagnostic and therapeutic, that allow us to improve our clinical practice. The four prospective pediatric clinical scenarios chosen are: recurrent abdominal pain (RAP), rheumatological diseases with gastrointestinal manifestations (RHE), inflammatory bowel disease (IBD) and short bowel syndrome (SBS). The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker for discriminating intraluminal inflammatory activity at a given time. FC has a good correlation with other "traditionally", more expensive and annoying tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, abdominal ultrasound or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, both in primary care as in hospitals in case of RAP, RHE or any other process or situation where it is necessary to rule out digestive inflammation involvement on it. The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker to monitor intraluminal inflammatory activity in the different scenarios that IBD suffers over time (remissions and relapses). FC has a good correlation with other "traditionally", more expensive and troublesome tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, MRI enterography or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, in some cases, in a complementary manner (adding information) and in others, in an alternative manner (saving the completion of certain examinations), depending on each case or situation. The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker for monitoring the potential intraluminal inflammatory activity that can occur in SBS during the period of intestinal adaptation. FC has good correlation with other "traditionally", more expensive and troublesome tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, fecal occult blood test, small bowel follow-through or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, in some cases, in a complementary manner (adding information) and in others, in an alternative manner (saving the completion of certain examinations), depending on each case or situation. In conclusion, FC level has a high sensitivity for detecting inflammatory activity in pediatric digestive tract. Well applied and interpreted, FC level could be useful to discriminate and to monitor inflammatory digestive activity both acute as chronic

Predictors of Response to Exclusive Enteral Nutrition in Newly Diagnosed Crohn´s Disease in Children: PRESENCE Study from SEGHNP

Exclusive enteral nutrition (EEN) has been shown to be more effective than corticosteroids in achieving mucosal healing in children with Crohn´s disease (CD) without the adverse effects of these drugs. The aims of this study were to determine the efficacy of EEN in terms of inducing clinical remission in children newly diagnosed with CD, to describe the predictive factors of response to EEN and the need for treatment with biological agents during the first 12 months of the disease. We conducted an observational retrospective multicentre study that included paediatric patients newly diagnosed with CD between 2014–2016 who underwent EEN. Two hundred and twenty-two patients (140 males) from 35 paediatric centres were included, with a mean age at diagnosis of 11.6 ± 2.5 years. The median EEN duration was 8 weeks (IQR 6.6–8.5), and 184 of the patients (83%) achieved clinical remission (weighted paediatric Crohn’s Disease activity index [wPCDAI] 15 mg/L and ileal involvement tended to respond better to EEN. EEN administered for 6–8 weeks is effective for inducing clinical remission. Due to the high response rate in our series, EEN should be used as the first-line therapy in luminal paediatric Crohn’s disease regardless of the location of disease and disease activityS

Utilitat dels marcadors fecals (calprotectina) en la pràctica clínica pediàtrica

La calprotectina és una proteïna present en el citosol dels neutròfils, i es troba elevada a nivell fecal de forma inespecífica davant qualsevol situació patològica on hi participi un cert grau d’inflamació intestinal. La seva elevada resistència al calor i a la degradació metabòlica, tant per part de la flora bacteriana, com per les pròpies proteases intestinals, li permet ser un biomarcador no invasiu d’activitat inflamatòria a nivell intestinal. La nostra hipòtesi de treball és analitzar si l’aplicació de la calprotectina fecal (CF) en diferents escenaris pediàtrics pot tenir importants implicacions, tant diagnòstiques com terapèutiques, que ens permetin millorar la nostra pràctica clínica. Els quatre escenaris clínics pediàtrics prospectius triats són: el dolor abdominal recurrent (DAR), els processos reumatològics amb manifestacions digestives (REU), la malaltia inflamatòria intestinal (MII) i el síndrome de l’intesti curt (SIC). La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per discriminar l’activitat inflamatòria intraluminal en un moment donat, i que alhora té una bona correlació amb les altres proves “clàssicament” emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l’ecografia abdominal o l’endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d’aplicar la CF, tant a Atenció Primària, com a nivell intrahospitalari, ja sigui en cas de DAR, REU o en qualsevol altre procés o situació on sigui necessari descartar la participació digestiva en el mateix. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar l’activitat inflamatòria intraluminal en els diferents escenaris que una MII experimenta al llarg del temps (remissions i recaigudes), i que alhora té una bona correlació amb les altres proves “clàssicament” emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l’enteroRMN o l’endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d’aplicar la CF, en unes ocasions, de forma complementària (sumant informació) i en d’altres, substitutiva (estalviant la realització de certes exploracions), en funció de cada cas i/o situació. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar la potencial activitat inflamatòria intraluminal que pot aparèixer en un SIC al llarg del seu període d’adaptació intestinal, i que alhora té una bona correlació amb les altres proves “clàssicament” emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, el fecatest, el trànsit intestinal baritat o l’endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d’aplicar la CF, en unes ocasions, de forma complementària (sumant informació) i en d’altres, substitutiva (estalviant la realització de certes exploracions), en funció de cada cas i/o situació. En conclusió, la determinació de CF presenta una alta sensibilitat per detectar activitat inflamatòria a nivell del tracte digestiu pediàtric i, ben aplicada i interpretada, podria ser d’utilitat, tant en escenaris de discriminació, com de monitorització de possibles processos inflamatoris digestius tant aguts com crònics.Calprotectin is a protein present in the cytosol of neutrophils, and its fecal levels rise on nonspecific way in any pathological situation where a degree of intestinal inflammation is involved. Their high resistance to heat and to metabolic degradation, both bacterial flora such as intestinal proteases, allows calprotectin to be a noninvasive biomarker of intestinal inflammatory activity. Our working hypothesis is to analyze whether the application of the fecal calprotectin (FC) in different pediatric settings may have important implications, both diagnostic and therapeutic, that allow us to improve our clinical practice. The four prospective pediatric clinical scenarios chosen are: recurrent abdominal pain (RAP), rheumatological diseases with gastrointestinal manifestations (RHE), inflammatory bowel disease (IBD) and short bowel syndrome (SBS). The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker for discriminating intraluminal inflammatory activity at a given time. FC has a good correlation with other "traditionally", more expensive and annoying tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, abdominal ultrasound or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, both in primary care as in hospitals in case of RAP, RHE or any other process or situation where it is necessary to rule out digestive inflammation involvement on it. The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker to monitor intraluminal inflammatory activity in the different scenarios that IBD suffers over time (remissions and relapses). FC has a good correlation with other "traditionally", more expensive and troublesome tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, MRI enterography or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, in some cases, in a complementary manner (adding information) and in others, in an alternative manner (saving the completion of certain examinations), depending on each case or situation. The proof that FC level is an economical noninvasive biomarker for monitoring the potential intraluminal inflammatory activity that can occur in SBS during the period of intestinal adaptation. FC has good correlation with other "traditionally", more expensive and troublesome tests to detect intestinal inflammatory activity such as C-reactive protein, fecal occult blood test, small bowel follow-through or endoscopy. It should consider the possibility of applying FC levels, in some cases, in a complementary manner (adding information) and in others, in an alternative manner (saving the completion of certain examinations), depending on each case or situation. In conclusion, FC level has a high sensitivity for detecting inflammatory activity in pediatric digestive tract. Well applied and interpreted, FC level could be useful to discriminate and to monitor inflammatory digestive activity both acute as chronic

Spanish Pediatric Inflammatory Bowel Disease Diagnostic Delay Registry: SPIDER Study From Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica.

Background and Aims: Diagnostic delay (DD) is especially relevant in children with inflammatory bowel disease, leading to potential complications. We examined the intervals and factors for DD in the pediatric population of Spain. Methods: We conducted a multicentric prospective study, including 149 pediatric inflammatory bowel disease patients, obtaining clinical, anthropometric, and biochemical data. Time to diagnosis (TD) was divided into several intervals to identify those where the DD was longer and find the variables that prolonged those intervals. Missed opportunities for diagnosis (MODs) were also identified. Results: Overall TD was 4.4 months (interquartile range [IQR] 2.6-10.4), being significantly higher in Crohn's disease (CD) than in ulcerative colitis (UC) (6.3 [IQR 3.3-12.3] vs. 3 [IQR 1.6-5.6] months, p = 0.0001). Time from the visit to the first physician until referral to a pediatric gastroenterologist was the main contributor to TD (2.4 months [IQR 1.03-7.17] in CD vs. 0.83 months [IQR 0.30-2.50] in UC, p = 0.0001). One hundred and ten patients (78.3%) visited more than one physician (29.9% to 4 or more), and 16.3% visited the same physician more than six times before being assessed by the pediatric gastroenterologist. The number of MODs was significantly higher in CD than that in UC patients: 4 MODs (IQR 2-7) vs. 2 MODs ([IQR 1-5], p = 0.003). Referral by pediatricians from hospital care allowed earlier IBD diagnosis (odds ratio 3.2 [95% confidence interval 1.1-8.9], p = 0.025). Conclusions: TD and DD were significantly higher in CD than those in UC. IBD patients (especially those with CD) undergo a large number of medical visits until the final diagnosis