15 research outputs found

    Competencias en enfermeras especialistas y en enfermeras de práctica avanzada

    Get PDF
    10 p.Objetivo: Analizar la distribución de competencias avanzadas en enfermeras especialistas y enfermeras de práctica avanzada y evaluar su asociación con algunas características de superfil profesional.Método: Estudio transversal analítico multicéntrico. Se incluyeron enfermeras que ejercían como Enfermeras de Práctica Avanzada y enfermeras Especialistas. Se midió su nivel de competencias avanzadas percibidas, así como variables de caracterización profesional.Resultados: Doscientas setenta y siete enfermeras participaron (149 ejercían práctica avanzada y 128 especialistas), con una media de 13,88 (11,05) años como especialista y 10,48 (5,32) años como Enfermera de Práctica Avanzada. Un 28,8% tenía nivel de máster o doctorado. El 50,2% ejercía en atención primaria, el 24,9% en hospitales y el 22,7% en salud mental. El nivel global autopercibido fue elevado en las distintas competencias, siendo las dimensiones más bajas las de investigación, práctica basada en la evidencia, gestión de la calidad y seguridad y liderazgo y consultoría. Las Enfermeras de Práctica Avanzada obtuvieron mayor nivel competencial de forma global y en las dimensiones de liderazgo y consultoría, relaciones interprofesionales, gestión de cuidados y promoción de salud. No hubo diferencias en función de la experiencia o la posesión de nivel de máster o de doctorado. En las Enfermeras de Práctica Avanzada el contexto de práctica no influía en los niveles competenciales, aunque en las enfermeras especialistas sí, a favor de las que ejercían en salud mental.Conclusiones: Las enfermeras especialistas y de práctica avanzada tienen competencias distintas que deberían ser gestionadas adecuadamente para el desarrollo de los servicios enfermeros avanzados y especializados

    Diseño y validación de un instrumento para la evaluación de competencias en enfermeras de práctica avanzada (IECEPA)

    No full text
    [cat] El progressiu desenvolupament i implantació de nous rols d'Infermeria de Pràctica Avançada (IPA) al llarg de tot el món ha generat una diversitat d'enfocaments en la gènesi i desenvolupament d'aquestes infermeres no exempt de controvèrsia i ambigüitat conceptual. Un dels elements fonamentals d'aquest procés, la delineació de mapes de competències i estàndards professionals resulta igualment molt dispar. Per abordar aquest assumpte es va dur a terme una revisió de la literatura que inclogués mapes de competències específics per rols reconeguts d' IPA, elaborats per organismes i institucions reguladores de cada país o servei de salut, dels quals van ser seleccionats 119 documents de literatura científica i 92 de literatura grisa i documents corporatius. Una primera revisió de contingut d'aquests documents va permetre identificar 17 dominis competencials transversals a nivell internacional i un conjunt inicial de competències professionals que englobava 211 ítems. Sobre aquesta base es va dur a terme un estudi mitjançant consens d'experts a través de la tècnica Delphi, que ha estat aplicada amb freqüència al desenvolupament d'escales i instruments de mesura, mitjançant un procés multietapa iteratiu, en què les successives rondes es fonamenten en els resultats previs obtinguts amb l'objectiu de consensuar aquells dominis (clústers de competències relacionades) i aquelles competències, pertinents a l'entorn de la pràctica avançada segons l'opinió d'un panell d'experts seleccionat exprofés. El resultat d'aquesta fase de consens es va materialitzar en un proto-instrument de 12 dominis i 54 competències que va ser sotmès a un procés posterior de validació clinimétrica, amb un procés d'anàlisi que va consistir en una seqüència de tres passos basat en una combinació d'anàlisi factorial exploratòria (AFE) i anàlisi factorial confirmatòria (AFC). A la primera ronda, es van sotmetre a anàlisi els components principals mitjançant el mètode Varimax de rotació ortogonal. El procés va incloure la prova preliminar per justificar l'anàlisi utilitzant el determinant de la matriu de correlació, el test de Bartlett i l'índex KMO. El criteri de Kaiser es va implementar per a l'extracció dels factors. En l'anàlisi confirmatori a què va ser sotmès el constructe factorial resultat de l'anàlisi exploratòria es va veure que els test de normalitat univariada i multivariada no van detectar problemes d'anormalitat, i el valor de kurtosis Multivariant va obtenir un valor adequat de 1.216. Els resultats van mostrar un bon ajust general per al model de vuit factors que comprenia un còmput final de 44 competències. Aquest estudi ha donat com a resultat l'Instrument per a l'Avaluació de Competències en Infermeres de Pràctica Avançada (IACIPA), que ha mostrat validesa per a l'avaluació de competències específiques de la Infermeria de Pràctica Avançada amb aplicabilitat en qualsevol àmbit del sistema sanitari espanyol, amb independència del grau de desenvolupament o implementació dels rols d'IPA.[spa] El progresivo desarrollo e implantación de nuevos roles de Enfermería de Práctica Avanzada (EPA) a lo largo de todo el mundo ha generado una diversidad de enfoques en la génesis y desarrollo de estas enfermeras no exento de controversia y ambigüedad conceptual. Uno de los elementos fundamentales de este proceso, la delineación de mapas de competencias y estándares profesionales resulta igualmente muy dispar. Para abordar este asunto se llevó a cabo una revisión de la literatura que incluyese mapas de competencias específicos para roles reconocidos de EPA, elaborados por organismos e instituciones reguladoras de cada país o servicio de salud, de los que fueron seleccionados 119 documentos de literatura científica y 92 de literatura gris y documentos corporativos. Una primera revisión de contenido de estos documentos permitió identificar 17 dominios competenciales transversales a nivel internacional y un conjunto inicial de competencias profesionales que englobaba 211 ítems. Sobre esta base se llevó a cabo un estudio mediante consenso de expertos a través de la técnica Delphi, que ha sido aplicada con frecuencia al desarrollo de escalas e instrumentos de medida, mediante un proceso multi-etapa iterativo, en las que las sucesivas rondas se fundamentan en los resultados previos obtenidos con el objetivo de consensuar aquellos dominios (clústeres de competencias relacionadas) y aquellas competencias, pertinentes al entorno de la práctica avanzada según la opinión de un panel de expertos seleccionado exprofeso. El resultado de esta fase de consenso se materializó en un proto-instrumento de 12 dominios y 54 competencias que fue sometido a un proceso posterior de validación clinimétrica, con un proceso de análisis que consistió en una secuencia de tres pasos basado en una combinación de análisis factorial exploratorio (AFE) y análisis factorial confirmatorio (AFC). En la primera ronda, se sometieron a análisis los componentes principales mediante el método Varimax de rotación ortogonal. El proceso incluyó la prueba preliminar para justificar el análisis utilizando el determinante de la matriz de correlación, el test de Bartlett y el índice KMO. El criterio de Kaiser se implementó para la extracción de los factores. En el análisis confirmatorio al que fue sometido el constructo factorial resultado del análisis exploratorio se vio que los test de normalidad univariada y multivariada no detectaron problemas de anormalidad, y el valor de Kurtosis Multivariante obtuvo un valor adecuado de 1.216. Los resultados mostraron un buen ajuste general para el modelo de ocho factores que comprendía un cómputo final de 44 competencias. Este estudio ha dado como resultado el Instrumento para la Evaluación de Competencias en Enfermeras de Práctica Avanzada (IECEPA), que ha mostrado validez para la evaluación de competencias específicas de la Enfermería de Práctica Avanzada con aplicabilidad en cualquier ámbito del sistema sanitario español, con independencia del grado de desarrollo o implementación de los roles de EPA.[eng] The ongoing spread and implementing of Advanced Practice Nursing (APN)'s roles worldwide has resulted in a wide range of approaches to origin and development of these nurses, which involves controversy and conceptual ambiguity. One of the essential elements of this process, which is the drawing up of competency maps and standards of practice, has proved also to be markedly dissimilar. In order to address this issue, it was decided to review the literature including specific competency maps to APN recognized roles, being developed by each country's or healthcare services' regulating institutions and bodies, among which 119 scientific literature documents as well as 92 grey literature and corporate documents were selected. After performing a first analysis of the mentioned documents' contents, a group of 17 transversal competency domains at an international level as well as a professional skills' initial set encompassing 211 items emerged. On this basis, a research was conducted by consensus using the Delphi technique, that has been frequently used to the development of measurement scales and instruments by an iterative multi-stage process, where successive rounds are based on achieved previous results, in order to reach an agreement on those domains (related competencies' clusters) and competencies, relevant to the scope of advanced practice according to the opinion of an experts panel being selected on purpose. The outcome of this consensus step comes into being as a proto-instrument including 12 domains and 54 competencies, which was subjected to a further clinimetric validation process, through an analysis process consisting of a three-steps sequence based on a combination of Exploratory Factor Analysis (EFA) and Confirmatory Factor Analysis (CFA). In the first round, the main components were analyzed by using the Varimax orthogonal rotation. The process contained a preliminary test to substantiate the analysis, with the help of the determinant of the correlation matrix as well as the Bartlett's test and KMO index. Kaiser criterion was used in order to extract the factors. From the confirmatory analysis that the factor construct underwent after exploratory analysis, it transpired that univariate and multivariate normality tests did not find any abnormality challenges, and the results of multivariate Kurtosis delivered a proper value of 1,216. The results showed a good fit value to the eight-factors model, which comprehended a final tally of 44 competencies. This research has resulted in the Instrument for Competence Assessment in Advanced Practice Nurses (known by its Spanish acronym IECEPA), which has proved to be useful to specific competences' assessment in Advanced Practice Nursing and susceptible to being applied in any area of the Spanish healthcare system, regardless of APN levels of development or implementation

    Validation of the Advanced Practice Nursing Competency Assessment Instrument in a hospital environment

    No full text
    ABSTRACT Objectives: to evaluate the measurement properties of the Advanced Practice Nursing Competency Assessment Instrument – Brazilian version, in the hospital environment. Methods: a methodological study conducted in a hospital with 238 nurses. Three instruments collect the data: sample characterization form, Brazilian version of the Advanced Practice Nursing Competency Assessment Instrument, and the category “therapeutic interventions” of the nurse competence scale. Construct validity was verified by confirmatory factor analysis and Spearman’s correlation coefficient, and reliability by Cronbach’s Alpha and composite reliability. Results: in the factor analysis, the model converged to a satisfactory result. The study found acceptable evidence of reliability (Cronbach’s Alpha, 0.76-0.87; and composite reliability, 0.85-0.90). Conclusions: the instrument demonstrated evidence of construct validity and internal consistency and can be used in practic

    Advanced Practice Nursing Competency Assessment Instrument (APNCAI): clinimetric validation

    No full text
    [eng] Objective: To describe the development and clinimetric validation of the Advanced Practice Nursing Competency Assessment Instrument (APNCAI) through several evidence sources about reliability and validity in the Spanish context. Design and setting: APNCAI development was based on a multisequential and systematic process: literature review, instrument content consensus through qualitative Delphi method approach (a panel of 51 Advanced Practice in Nursing -APN- experts was selected) and the clinimetric validation process based on a sample of 600 nurses from the Balearic Islands public healthcare setting. Methods: An initial step for tool's content development process based on Delphi method approach of expert consensus was implemented. A subsequent phase of tool validation started from the analysis of APN core competencies latent measurement model, including exploratory and confirmatory techniques. Reliability evidence for each latent factor was also obtained. Items' scores were submitted to descriptive analysis, plus univariate and multivariate normality tests. Results: An eight-factor competency assessment latent model obtained adequate fit, and it was composed by 'Research and Evidence-Based Practice', 'Clinical and Professional Leadership', 'Interprofessional Relationship and Mentoring', 'Professional Autonomy', 'Quality Management', 'Care Management', 'Professional Teaching and Education' and 'Health Promotion'. Conclusions: Adequate empirical evidence of reliability and validity for APNCAI makes it useful for application in healthcare policy programmes for APN competency assessment in Spain

    Health Sciences-Evidence Based Practice questionnaire (HS-EBP) for measuring transprofessional evidence-based practice: Creation, development and psychometric validation

    No full text
    <div><p>Introduction</p><p>Most of the EBP measuring instruments available to date present limitations both in the operationalisation of the construct and also in the rigour of their psychometric development, as revealed in the literature review performed. The aim of this paper is to provide rigorous and adequate reliability and validity evidence of the scores of a new transdisciplinary psychometric tool, the Health Sciences Evidence-Based Practice (HS-EBP), for measuring the construct EBP in Health Sciences professionals.</p><p>Methods</p><p>A pilot study and a subsequent two-stage validation test sample were conducted to progressively refine the instrument until a reduced 60-item version with a five-factor latent structure. Reliability was analysed through both Cronbach’s alpha coefficient and intraclass correlations (ICC). Latent structure was contrasted using confirmatory factor analysis (CFA) following a model comparison aproach. Evidence of criterion validity of the scores obtained was achieved by considering attitudinal resistance to change, burnout, and quality of professional life as criterion variables; while convergent validity was assessed using the Spanish version of the Evidence-Based Practice Questionnaire (EBPQ-19).</p><p>Results</p><p>Adequate evidence of both reliability and ICC was obtained for the five dimensions of the questionnaire. According to the CFA model comparison, the best fit corresponded to the five-factor model (RMSEA = 0.049; CI 90% RMSEA = [0.047; 0.050]; CFI = 0.99). Adequate criterion and convergent validity evidence was also provided. Finally, the HS-EBP showed the capability to find differences between EBP training levels as an important evidence of decision validity.</p><p>Conclusions</p><p>Reliability and validity evidence obtained regarding the HS-EBP confirm the adequate operationalisation of the EBP construct as a process put into practice to respond to every clinical situation arising in the daily practice of professionals in health sciences (transprofessional). The tool could be useful for EBP individual assessment and for evaluating the impact of specific interventions to improve EBP.</p></div
    corecore