Speech-based support system to supervise chronic obstructive pulmonary disease patient status

Chronic obstructive pulmonary disease; Prosody; Speech analysisMalaltia pulmonar obstructiva crònica; Prosòdia; Anàlisi de la parlaEnfermedad pulmonar obstructiva crónica; Prosodia; Análisi del hablaPatients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) suffer from voice changes with respect to the healthy population. However, two issues remain to be studied: how long-term speech elements such as prosody are affected; and whether physical effort and medication also affect the speech of patients with COPD, and if so, how an automatic speech-based detection system of COPD measurements can be influenced by these changes. The aim of the current study is to address both issues. To this end, long read speech from COPD and control groups was recorded, and the following experiments were performed: (a) a statistical analysis over the study and control groups to analyse the effects of physical effort and medication on speech; and (b) an automatic classification experiment to analyse how different recording conditions can affect the performance of a COPD detection system. The results obtained show that speech—especially prosodic features—is affected by physical effort and inhaled medication in both groups, though in opposite ways; and that the recording condition has a relevant role when designing an automatic COPD detection system. The current work takes a step forward in the understanding of speech in patients with COPD, and in turn, in the research on its automatic detection to help professionals supervising patient status.This research has been funded by GlaxoSmithKline, S.A. The first author has been funded by the Agencia Estatal de Investigación (AEI), Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades and the Fondo Social Europeo (FSE) under grant RYC-2015-17239 (AEI/FSE, UE)

Proceso de Bolonia (VI): aprendiendo comunicación para la salud en el Grado de Medicina

La comunicación forma parte de la actividad clínica y en ocasiones determina el éxito o fracaso del proceso asistencial. Sin embargo, no ha sido reconocida en los planes de estudio del Estado español hasta muy recientemente, sobre todo con el impulso del llamado 'Plan Bolonia'. En el año 2009 se aprobó en la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona un nuevo plan docente que proponía incorporar la enseñanza de la comunicación en las materias clínicas y pre-clínicas, contabilizando entre 3 y 6 créditos europeos (ECTS), como competencia transversal. El presente artículo aborda el diseño de esta competencia, los pros y contras, cómo se inserta en diferentes asignaturas y cómo puede evaluarse

What do we know about Immunity to SARS-CoV-2? Implications for Public Health Policies

Additional support from ISGlobal’s Antoni Plasència and Josep M. AntóAs the COVID-19 pandemic progresses, so does our knowledge of the magnitude, type and durability of the immune response to SARS-CoV-2 as a result of natural infection or vaccination. This information is crucial since it will largely define the strategies we need to implement in order to protect individuals and populations. With this in mind, the GCMSC presents its second report, where they review the current knowledge on immunity to SARS-CoV-2 and the implications in terms of public health policies

Post-Acute COVID Syndrome (PACS): Definition, Impact and Management

Additional support from ISGlobal’s Antoni Plasència and Josep M. AntóA variety of studies suggest that up to 10-15% of all patients with COVID-19 may present persistent symptomatology weeks or even months after the original infection. Given the accumulated burden of COVID-19 in Catalonia, Spain, we speculate that over 90,000 patients could have been or are currently affected by persistent symptoms or sequelae. The Multidisciplinary Collaborative Group for the Scientific Monitoring of COVID-19 (GCMSC) presents its third report where they propose a clear set of case definitions of Post-Acute COVID syndrome (PACS) and its sub-categories and recommend a comprehensive medical examination to characterise the clinical features and complications when assessing PACS

Prognostic factors in Spanish COVID-19 patients: A case series from Barcelona

Background In addition to the lack of COVID-19 diagnostic tests for the whole Spanish population, the current strategy is to identify the disease early to limit contagion in the community. Aim To determine clinical factors of a poor prognosis in patients with COVID-19 infection. Design and setting Descriptive, observational, retrospective study in three primary healthcare centres with an assigned population of 100,000. Method Examination of the medical records of patients with COVID-19 infections confirmed by polymerase chain reaction. Logistic multivariate regression models adjusted for age and sex were constructed to analyse independent predictive factors associated with death, ICU admission and hospitalization. Results We included 322 patients (mean age 56.7 years, 50% female, 115 (35.7%) aged 65 years): 123 (38.2) were health workers (doctors, nurses, auxiliaries). Predictors of ICU admission or death were greater age (OR = 1.05; 95%CI = 1.03 to 1.07), male sex (OR = 2.94; 95%CI = 1.55 to 5.82), autoimmune disease (OR = 2.82; 95%CI = 1.00 to 7.84), bilateral pulmonary infiltrates (OR = 2.86; 95%CI = 1.41 to 6.13), elevated lactate-dehydrogenase (OR = 2.85; 95%CI = 1.28 to 6.90), elevated D-dimer (OR = 2.85; 95%CI = 1.22 to 6.98) and elevated C-reactive protein (OR = 2.38; 95%CI = 1.22 to 4.68). Myalgia or arthralgia (OR = 0.31; 95%CI = 0.12 to 0.70) was protective factor against ICU admission and death. Predictors of hospitalization were chills (OR = 5.66; 95%CI = 1.68 to 23.49), fever (OR = 3.33; 95%CI = 1.89 to 5.96), dyspnoea (OR = 2.92; 95%CI = 1.62 to 5.42), depression (OR = 6.06; 95%CI = 1.54 to 40.42), lymphopenia (OR = 3.48; 95%CI = 1.67 to 7.40) and elevated C-reactive protein (OR = 3.27; 95%CI = 1.59 to 7.18). Anosmia (OR = 0.42; 95%CI = 0.19 to 0.90) was the only significant protective factor for hospitalization after adjusting for age and sex. Conclusion Determining the clinical, biological and radiological characteristics of patients with suspected COVID-19 infection will be key to early treatment and isolation and the tracing of contacts

BA.5 Omicron subvariant in Catalonia: Current impact and recommendations for booster vaccination strategies

Additional support from ISGlobal’s Antoni Plasència and Josep M. AntóCirculation of the Omicron BA.5 subvariant has led to a considerable increase in cases and also in hospitalisations (but not severe cases or deaths) in recent weeks in Catalonia, the rest of Spain and many other countries. Based on scientific evidence and the current epidemiological situation, the Multidisciplinary Collaborative Group for the Scientific Monitoring of COVID-19 (GCMSC) has conducted an analysis of the impact of the BA-5 subvariant in Catalonia and, with the support of the COVID-19 Scientific Advisory Committee (CCAC) attached to the Department of Health of the Government of Catalonia, has issued a series of recommendations for booster vaccination strategies

COVID-19 Immunisation Strategy: Priority Populations

Additional support from ISGlobal’s Antoni Plasència and Josep M. AntóWith a limited initial supply of COVID-19 vaccines doses and an expected delay for the universal vaccination of those eligible to receive it, it is relevant to analyse how best to prioritise the first available doses to achieve the greatest impact, both in terms of protecting individuals and minimising community transmission. Ethical issues are key in guiding a fair distribution. Different scenarios on vaccine implementation are summarised in this report. After a critical review of the documents and considering that these criteria are applied to Spanish citizens, the members of theGCMSC establish a priority vaccination list based on ethical principles and adapted to our count

Clinical Features of Covid-19 in Barcelona City

In Spain, the first positive case of SARS-Cov-2 was diagnosed on 31 January 2020. As of 7 May 2020, there have been 221,447 cases, the most in any European Union country. This study aimed to describe the clinical, biological and radiological manifestations, the evolution, treatments and mortality rate of patients with COVID-19 infection in the population of Barcelona city.https://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/155329/1/FINAL_Manuscript COVID19 Ann Fam Med.pdfhttps://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/155329/2/FINAL_Figure (1) Ann-Fam-Med.pdfDescription of FINAL_Manuscript COVID19 Ann Fam Med.pdf : Main ArticleDescription of FINAL_Figure (1) Ann-Fam-Med.pdf : Figure

Les Dimensions del resultat assistència de l'atenció primària de salut

[cat] Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són: - Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS. - Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial. - En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats. I, els seus objectius: - Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos. - Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació. - Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària. Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases: En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats. En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius). I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària. Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació: · En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost. · La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient. · La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut. · La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària. · A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut. · Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris. · Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atenció primària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris. · Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats. · Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució. · L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip". · Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari. · Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys. · Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats. · El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips. · Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència. · Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la · No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat

Dimensions del resultat assistència de l'atenció primària de salut, Les

Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són:- Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS.- Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial.- En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats.I, els seus objectius:- Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos.- Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació.- Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases:En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats.En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius).I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació:· En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost.· La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient.· La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut.· La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària.· A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut.· Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris.· Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atencióprimària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris.· Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats.· Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució.· L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip".· Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari.· Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys.· Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats.· El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips.· Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència.· Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la· No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat