Aspectes formals de les preposicions en català

Studies on the prepositional category generally cover its syntactic and semantic aspects. Phonological aspects are usually reflected in a peripheral way. In this article we propose to study some of the phonic features of Catalan prepositions from the point of view of Cognitive Grammar, and try to establish to what extent these are exclusively phonological facts. Specifically, we shall study the atonicity of the most prototypical prepositions, the exceptional accentuation of prepositions, the so-called contractions of prepositions and articles, and the a/e and a/ad alternations in Northern Catalan and colloquial Valencian, respectively

Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial

L’article se centra en l’anàlisi de les estructures prefabricades, és a dir, de caràcter fraseològic, que indiquen connexió, en un fragment de conversa col·loquial. S’hi analitza el distint grau de gramaticalització que presenten i els valors connectius que indiquen en cada context. Es para especial atenció a la construcció és que, que presenta un grau relativament baix de gramaticalització i que només contextualment pot indicar relacions connectives

Regreso a la Arcadia: Una aproximación a la melancolía

Memoria del proyecto pictórico titulado “Regreso a la Arcadia: Una aproximación a la melancolía”. El proyecto se compone de diversas obras en las que se relaciona la pintura y los medios de masas, con el trasfondo de la melancolía. Se han empleado técnicas y procedimientos propios de los mass media, a saber, tintas planas y transferencia de imágenes mediáticas e intervención pictórica sobre las mismas. Las obras se han pintado con acrílico sobre tabla. En las obras se presentas la interacción entre la figura y el paisaje, natural y urbano. Los recursos retóricos y las estrategias emploeadas han sido la hibridación de referentes (Edward Hopper, Giorgio de Chirico, Alex Katz, Marcelo Fuentes), así como el contraste y la antítesis entre lo personal y lo universal, lo cercano y lo lejano, la naturaleza y la ciudad, etc. Otra estrategia empleada es la narración, en especial en el tríptico. La narración se entiende en sentido amplio, como conexión entre diversas obras, que mantienen su autonomía. Esta conexión es de carácter abstracto o icónico. Otros recursos importantes son la cita y la apropiación de imágenes mediáticas y de referentes literarios y musicales. Igualmente, se emplea la ironía. Los referentes mediáticos principales son el cine y el cómic. Otros referentes citados son algunas obras literarias que guardan alguna relación con la melancolía.This is a report of the pictorial project, with the title “Return to the Arcadia: An approach to Melancholy”. The project is composed of several works in which painting and mass media are related, with melancholy as a background. Some techniques and procedures used by mass media are employed, that is, spot color and transfer of media images and pictorial intervention on them. The works are painted with acrylic paint on board. The works show the interaction between figure, on the one hand, and natural and urban landscape, on the other. The rhetorical resources and strategies used were the hybridization of models (Edward Hopper, Giorgio De Chirico, Alex Katz, Marcelo Fuentes), just like the contrast and the antithesis between personal and universal subjects, what is nearby and what is far away, nature and town, and so on. Another strategy utilized is narration, especially in the triptych. Narration is understood in a wide sense, as a connection between several paintings, which keep their autonomy. This connection can be abstract or iconic. Other important resources employed are quote and appropriation of media images and literary and musical models. In addition, irony is used. The main media models are film and comic books. Other examples quoted are some literary works related to melancholy.Sancho Cremades, P. (2014). Regreso a la Arcadia: Una aproximación a la melancolía. http://hdl.handle.net/10251/50480.Archivo delegad

El relato de terror en la cultura de masas: el "American Gothic" de Stephen King

Dans ce travail, nous tentons de caractériser le récit de Stephen King, un des auteurs les plus importants du genre de terreur dans la culture de masses actuelle, à partir des traits fondamentaux des produits de cette culture et de certains concepts de la pragmatique textuelle. Une de les caractéristiques les plus importantes de son ouvre est le syncrétisme d'éléments hétérogènes, fondamentalement le syncrétisme de réalité et fiction. Le syncrétisme est la caractéristique la plus remarquable d'un produit destiné à atteindre un vas te publique et à le fournir d'une fruition psychologiquement distendue.En este trabajo pretendemos caracterizar la narrativa de Stephen King, uno de los autores más importantes del género de terror en la cultura de masas actual, a partir de los rasgos fundamentales de los productos de esta cultura y de ciertos conceptos de la pragmática textual. Uno de los principales rasgos de su obra es el sincretismo de elementos heterogéneos, fundamentalmente el sincretismo de elementos de la tradición literaria de lo fantástico y otros recursos del terror moderno, y, además, el sincretismo de realidad y ficción. El sincretismo es la característica más remarcable de un producto destinado a alcanzar un amplio público y proveerle de una fruición psicológicamente distendida

La modificació creativa interna de locucions en Astèrix i la traducció al català: anàlisi d'alguns exemples

Summary: This paper focuses on some examples of internal creative modification of idioms and puns and the linguistic resources used in the series Astérix in the process of translation into Catalan. The linguistic and cultural idiosyncrasy of idioms makes their translation difficult, especially if they are creatively modified, since the resulting wordplays are source language-specific. Moreover, Astérix demonstrates a high level of wordplay and cultural references that are specific for French and France. Translating idioms in a creatively modified way often entails losses in comparison with the source text. Most cases of internal creative modification are either the substitution of a word or a phrase by another one, or the modification of the idiom’s morphosyntactic structure. Resources used for translating idioms into Catalan are equivalence, calque, omission and compensation. By these means, translators try to adapt the source text to the ideal Catalan speaker in order to maintain the humorous effect in the source text. [Keywords: Astérix; comics; wordplay; translation; French; Catalan; idiom

El relato de terror en la cultura de masas: el "American Gothic" de Stephen King

Dans ce travail, nous tentons de caractériser le récit de Stephen King, un des auteurs les plus importants du genre de terreur dans la culture de masses actuelle, à partir des traits fondamentaux des produits de cette culture et de certains concepts de la pragmatique textuelle. Une de les caractéristiques les plus importantes de son ouvre est le syncrétisme d'éléments hétérogènes, fondamentalement le syncrétisme de réalité et fiction. Le syncrétisme est la caractéristique la plus remarquable d'un produit destiné à atteindre un vas te publique et à le fournir d'une fruition psychologiquement distendue.En este trabajo pretendemos caracterizar la narrativa de Stephen King, uno de los autores más importantes del género de terror en la cultura de masas actual, a partir de los rasgos fundamentales de los productos de esta cultura y de ciertos conceptos de la pragmática textual. Uno de los principales rasgos de su obra es el sincretismo de elementos heterogéneos, fundamentalmente el sincretismo de elementos de la tradición literaria de lo fantástico y otros recursos del terror moderno, y, además, el sincretismo de realidad y ficción. El sincretismo es la característica más remarcable de un producto destinado a alcanzar un amplio público y proveerle de una fruición psicológicamente distendida

Idioms and fictional orality in Toni Cucarella’s narrative

En aquest article s’estudien les unitats fraseològiques en quatre obres de Toni Cucarella en relació amb l’oralitat ficcional. La tradició d’estudis sobre l’oralitat ficcional analitza els recursos que evoquen l’oralitat en textos escrits o audiovisuals. Entre aquests recursos, en els darrers anys s’ha destacat la importància de certes unitats fraseològiques que són pròpies de la llengua oral i, en aparéixer en textos escrits, evoquen la llengua oral, com un mitjà per caracteritzar de manera versemblant els personatges. Analitzem la recurrència de les unitats fraseològiques i els motius que poden explicar aquesta recurrència. Les unitats fraseològiques més recurrents són les locucions verbals i les locucions adverbials. Es poden adduir diverses raons d’aquesta recurrència. La recurrència d’una unitat fraseològica amb una marca diafàsica (informal o col·loquial, o vulgar) o diatòpica (dialectal) contribueix a l’oralitat ficcional del relat. També trobem una alta recurrència de certes unitats fraseològiques que pertanyen a l’estàndard i són neutres quant al registre, sovint unitats fraseològiques poc prototípiques. A més, la recurrència de certes unitats fraseològiques és esperable en un gènere discursiu com és la narrativa, on és especialment freqüent la introducció d’accions o la modificació d’aquestes mitjançant complements circumstancials de manera, temps, etc. (unitats fraseològiques adverbials). Finalment, pel que fa a l’oralitat ficcional, determinades locucions verbals, locucions adverbials, amb una marca diafàsica col·loquial o vulgar, així com els refranys evoquen l’oralitat en els diàlegs i, en menor mesura, en la narració en primera persona.This paper studies idioms in four of Toni Cucarella’s works and their relation to fictional orality. The fictional orality studies tradition analyzes the resources that evoke orality in written or audiovisual texts. Among these resources, the importance of many idioms that are typical of oral language has been highlighted. When those idioms appear in written texts, they evoke oral language, as a means of plausibly characterizing the characters. I will analyze the recurrence of idioms and the reasons for this recurrence. The most frequently recurring idioms are verbal idioms and adverbial idioms. Several reasons may be adduced for this recurrence. On the one hand, the recurrence of an idiom with a diaphasic (informal or colloquial, or vulgar) or diatopic (dialectal) mark contributes to the fictional orality of the story. On the other hand, a high recurrence of certain idioms has been found, which belong to the standard use of language and are register-neutral. They often are poorly prototypical idioms. The recurrence of certain idioms is expected in the discursive genre narrative, in which the introduction of actions or modification of these through circumstantial complements of manner, time, etc. (adverbial idioms) is especially frequent. Finally, regarding fictional orality, certain verbal and adverbial idioms, with a diaphasic colloquial or vulgar mark, as well as proverbs, evokes the orality in the dialogues and, to a lesser extent, in the narration in first person

La incidencia del contexto en los discursos

Este volumen recoge diversos trabajos que abordan el estudio de la influencia del contexto en los discursos desde diversas perspectivas (sociolingüística, biolingüística, lingüística clínica, etc.) y en diferentes ámbitos comunicativos (conversación afásica, comunicación publicitaria, comunicación virtual, etc.)This book includes several works where the incidence of context into discourse is analyzed from diferent points of view (sociolinguistics, biolinguistics, clinical linguistics, …) and in diferents communicative frames (aphasic conversation, advertising communication, cybernetic communication, …