Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII

The feudalization process will bring about a radical transformation in the previous model of settlement. From a fundamentally dispersed habitat, a new populational structure will emerge in which nucleated sites will focalize the economic and territorial articulation. In the context of medieval society, the concentration of population in permanent settlements guaranteed a more efficient control, not only above the territory and the people under its jurisdiction, but also, and above all, over the farming surplus they were able to produce. Thus, the feudal power decided to adopt different strategies focused on fostering the nucleation of population. The following paper pretends to review the chronology, character and results these strategies brought with them. The use of Historical Information Management Systems [SGIH] in the analysis of documental, archaeological and territorial sources as a whole, as well as the application of Geographical Information Systems [GIS] to the morphogenetic survey of a sum of 100 nucleated sites, should allow us to approach the processes of settlement nucleation that re-structured the territory of Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries

Contingut de matèria orgànica al sòl segons els usos forestals a les Gavarres (Girona)

El següent article és un estudi sobre el contingut de matèria orgànica als sòls del massís de les Gavarres tenint en compte dos aspectes, el primer segons sigui la litologia i segon el tipus d'ús del sòl. Per això s'ha dividit el massís entre els dos grans components litològics: granits i pissarres. A la vegada s'han estudiat els usos del sòl més representatius d'aquesta muntanya: la sureda estassada, la sureda abandonada, les plantacions de pins, les plantacions d'eucaliptus i un bosc mixt de pins i suros. Els resultats mostren que el contingut de matèria orgànica pel que fa a la litologia és molt més alt als sòls sobre pissarres. Quant als usos del sòl, el major contingut correspon a les suredes i el menor a les plantacions d'eucaliptus.El siguiente artículo es un estudio sobre el contenido de materia orgánica de los suelos del macizo de las Gavarres teniendo en cuenta dos aspectos, en primer lugar según sea la litología y segundo el tipo de uso del suelo. Para ello se ha dividido el macizo en los dos grandes componentes litológicos: granitos y pizarras. A la vez se han estudiado los usos del suelo más representativos de esta montaña: alcornocal aclarado, alcornocal con sotobosque, plantaciones de pinos, plantaciones de eucaliptos y un bosque mixto de pinos y alcornoques. Los resultados demuestran que el contenido de materia orgánica es más alto en los suelos sobre pizarras. En cuanto a los usos del suelo el mayor contenido corresponde al alcornocal y el de menor a las plantaciones de eucaliptos.The organic matter content of the soils of the Gavarres massif was studied. Two aspects are taken into account, lithology and land use. The area of the massif has been divided according to the two main lithological components: granites and slates. At the same time, the most representative types of land use have been studied: cork oak woodland under explotation, abandoned cork oak woodland, pine plantations, eucalyptus plantations and mixed cork oak and pine woodland. The results show that the organic matter content is much higher in soils on slates. As far as land use is concerned, the highest content corresponds to the cork oak forest and the lowest to the eucalyotus plantations

From Forum Granate to Vilafranca's Fair. Origin, Foundation and Articulation of a Market Network in the Feudal Penedès (9th-12th c.)

Amb l’objectiu de millorar el nostre coneixement sobre el paper dels mercats en el procés de gènesi i consolidació del feudalisme, aquest treball analitza l’origen de la xarxa d’intercanvis desenvolupada al territori del Penedès entre els segles IX i XII. L’estudi integrat de fonts documentals, arqueològiques i territorials, i la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) en la representació i anàlisi de les dades, permet acostar-nos al procés d’articulació de la xarxa de mercats medieval. L’encontre comercial més antic del Penedès feudal fou el de la Granada, celebrat sobre el traçat de la Via Augusta. A partir del segle XII la seva ascendència va veure’s eclipsada per l’aparició del mercat i fira de Vilafranca del Penedès, que ben aviat es convertirà en el mercat més important d’aquest territori. L’estudi de les motivacions polítiques i econòmiques que ocasionaren aquest canvi de jerarquia ens ajuden a entendre la lògica territorial i comercial del feudalisme. Assistim al procés de creació d’una xarxa de mercats sòlida i ben articulada, liderada per Vilafranca de Penedès i reforçada, a partir del segle XIII, per la institució de nous mercats i fires capaços d’abastir, amb el seu radi d’influència, tot el territori penedesenc.With the aim of improving our knowledge about the role of markets in the process of genesis and consolidation of feudalism, this paper analyses the origin of the network of exchanges that was developed in the Penedès region between the 9th and the 12th century. The integrated study of documentary, archaeological, and territorial sources, and the use of Geographic Information Systems (GIS) in the representation and analysis of data, allow us to approach the process of interaction of the network of medieval markets. The oldest commercial gathering of the  Penedès region was the one held in La Granada, located along the axis of the Via Augusta. From the 12th century onwards, the importance of this market was overshadowed by the emergence of the market and fair of Vilafranca, which soon became the most important market in the area. The study of the political and economic motivations that caused this change in the hierarchy helps us understand the territorial and commercial logic of feudalism. We are looking at a strong and well articulated market network, led by Vilafranca del Penedès and reinforced, from the thirteenth century on, by the foundation of new markets and fairs able to supply, with their radius of influence, the entire territory of Penedès

Mucho más que mapas. El uso de los GIS en el estudio económico-territorial del condado de Barcelona y en el análisis del paisaje espiritual durante la Edad Media

Los GIS constituyen una herramienta de gran interés para la representación y análisis de los datos históricos. Habiendo trabajado con ellos durante más de quince años, el presente artículo pretende un doble objetivo. Por un lado, presentar algunas de las investigaciones realizadas con GIS sobre el territorio, la economía y el paisaje espiritual de época medieval. Y por el otro, reflexionar sobre la utilidad de los GIS en la investigación histórica: sus oportunidades, éxitos y limitaciones.La experiencia de trabajo con GIS demuestra que son una plataforma útil para el análisis histórico, aunque su potencial es mucho mayor del que somos capaces de aprovechar quienes de manera autodidacta los utilizamos en nuestra investigación. Tal obstáculo solo puede superarse a partir de la creación de equipos interdisciplinarios capaces de afrontar los principales retos de futuro: el análisis 3D y el uso de algoritmos complejos

La rete monastica nel tessuto urbano di Napoli (secc. XII-XVI)

This paper explores the urban and spatial changes that occurred in the city of Naples between the twelfth and fifteenth centuries, which were mainly due to religious institutions.   The study of edited sources and the innovative georeferencing of each monastery reveals the image of a city where the living space within the walls was very limited in contrast to the absolute preponderance of religious orders.Il saggio indaga i cambiamenti urbanistici e spaziali che si verificarono nella città di Napoli tra il XII e il XV secolo dovuti principalmente agli enti religiosi. Attraverso lo studio delle fonti edite e l’approccio innovativo della georeferenziazione di ciascun monastero emerge l’immagine di una città in cui lo spazio vitale, all’interno delle mura, per la popolazione era veramente esiguo ed il peso degli ordini religiosi era assolutamente preponderante rispetto all’estendersi dell’abitato

Study of alternatives for obtaining statistical correlation models for modelling the rough honing process

In the present paper, in order to model rough honing operations, statistical regression correlation models are presented for surface roughness and material removal rate as a function of process variables. Several different models were studied: linear, quadratic, exponential, etc. In addition, Box-Cox transformations were performed to the models so as to improve their fit. Models were compared taking into account two different criteria: R2(Adjusted) coefficient and R2(Predicted) coefficient. Reduced second order models with Box-Cox transformations were found to be appropriate for modeling average roughness and reduced first order models with Box-Cox transformations for modeling material removal rate.Postprint (published version

Variabilidad longitudinal de la escorrentía y la erosión en una ladera quemada

The objective of this research is to study the variations of the runoff and erosion along a 29º slope in a burnt area. The task has been done in Serra de Prades. Measurements have been undertaken with Gerlach troughs. The variation of the erosion longitudinaly have been analyzed with Gerlach traps. The variation of precipitation and some elements of the relief which can influence runoff and erosion have also been studied. No direct relation has been found between the length of the capture of water and the amount of runoff and sediment collected in the traps. However this relation is positive in the first four metres of the slope.El objetivo de este estudio es observar las variaciones longitudinales de escorrentía y sedimento en una ladera quemada. La instrumentación utilizada se ha basado en los canales gerlach. La variación de precipitación así como algunos elementos del relieve, que pueden influir tanto en la escorrentía como en la erosión, también han sido estudiados. No hay una relación directa entre la longitud del área de captación y el agua y el sedimento recogido en las trampas. No obstante, esta relación es positiva en los cuatro primeros metros de la ladera