La població de la zona urbana a Badalona

Sota l'aixopluc del Programa Urban que la Comunitat Europea ha donat a la zona de la Serra d'en Mena de la ciutat de Badalona, la Fundació Bofill ha realitzat un seguit d'estudis sobre l'estructura social del territori i especialment sobre els grups socials més desafavorits d'aquest territori. El que es presenta en aquesta comunicació són els diferents resultats en el coneixement d'aquests grups a què s'ha arribat a partir d'anàlisis de diferent tipus, qualitatives i quantitatives, i de l'especificitat del seu assentament en el territori

Aspectes metodològics i tècnica d'anàlisi de les dades per a l'estudi dels grups i les classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona

En aquest article es presenta el procés metodològic, com també les tècniques d'anàlisi de dades, que s'ha utilitzat en l'anàisi dels grups socials mitjançant la informació d'una gran enquesta sobre hàbits i condicions de vida.L'anàlisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjançant I 'associació i la coherència entre múltiples característiques. Les tècniques d'anàlisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anàlisi de correspondències múltiples i l'anàlisi de classificació.In this article we present the methodological process and the techniques of data analysis we have used in the social groups analysis through a great survey of habits and conditions of life. The analysis of social groups is done from an overall and structural perspective of the conditions of life. It is very important to emphasize the point that the social groups come out from the association and coherence between multiple attributes among thern. Multiple Correspondence and Classification Analysis are the techniques of data analysis we have used

Anàlisi de l'estructura social de les comarques catalanes a partir de dades censals. Metodologia i primera aproximació als resultats

L'anàlisi de l'estructura social és sempre una tasca difícil de dur a terme atesa la seva omplexitat. El que ens hem proposat en el nostre estudi és intentar aproximacions a aquesta complexitat a partir d'una eina, el cens de població, amb limitacions però amb prou avantatges: està a l'abast de tothom, és periòdic i ens dóna informació sobre tota la població censada. La ponència que es presenta consta de dues parts diferenciades. Una primera part que ens explica la metodologia emprada, i una segona on expliquem els resultats assolits per comarques i el debat teòric i metodològic que sorgeixen d'aquests resultats

Guia d'actuacions docents universitàries sobre gènere i prevenció de violència de gènere

Aquesta guia és producte del projecte “Prevenció de les violències de gènere des d’una formació basada en evidències científiques” finançat per l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) dins dels d’ajuts per a projectes d'innovació per a la millora de la qualitat docent en matèria de violència de gènere (2021 INDOV 0008)Aquest projecte ha contribuït en l'avenç en l'erradicació de la violència de gènere en l'àmbit universitari, a partir de la formació integral de futures i futurs professionals. Aquest objectiu ha estat assolit a través de la creació i consolidació d'entorns de tolerància zero cap la violència i lliures de la mateixa. De forma transversal i al llarg de tot el desenvolupament del projecte, s'ha emfatitzat el reconeixement d’altres formes de violència de gènere fora del context de les parelles. De manera més concreta, a través de les innovacions educatives basades en evidències científiques, seguint la línia de recerca de socialització preventiva de la violència de gènere, el projecte ha dut a terme tasques de sensibilització envers la problemàtica dins l'àmbit universitari, tot aportant a les aules la reflexió respecte factors d'incidència en la violència de gènere o la construcció de les identitats de gènere, entre d'altres. Per fer-ho s'han dut a terme activitats com la lectura de textos científics sobre gènere i prevenció de la violència de gènere, la creació d'espais pel diàleg i el debat, la col·laboració d'actors socials relacionats amb la realitat de la violència de gènere i la incorporació d'eines tecnològiques per a facilitar la construcció de coneixement relacionat amb la prevenció de la violència de gènere. En aquest sentit, s'han donat a conèixer eines d'utilitat que els hi permeten accedir i participar en la construcció de coneixement sobre la temàtica, com és el cas de la plataforma "Sappho". Tot aquest coneixement ha quedat recollit en un document de recomanacions per la docència universitària compromesa en la lluita contra la violència de gènere

Aportacions des de la perspectiva de l'estructura social a la realitat lingüística

Des la perspectiva sociològica, dos són els punts clau a destacar: la importància d'entendre la realitat lingüística separadament pels catalanoparlants i els castellanoparlants; i la importància, malgrat la dificultat, d'actuar sobre l'ús de la llengua en el marc social, cultural, polític i legal que teni

I els homes, què, quan i on?

El tema que ens ocupa, el de la discriminació social de les dones, ha estat una de les qüestions cabdals del segle passat i també ho serà d'aquest, però de manera diferent. El segle XX és el segle de l’èxit públic de la majoria de reivindicacions de les dones. De fet aquestes van començar molt abans en la història i no han tingut el mateix calendari a tots els països -encara hi ha llocs on les dones no poden votar-, però podem afirmar que és en el segle XX que el moviment feminista s'ha generalitzat i ha aconseguit un dels seus triomfs mes importants, fer de la lluita per a la igualtat de les dones una lluita de les institucions polítiques deis països occidentals desenvolupat

El Treball cooperatiu en l'ensenyament de l'estructura social. Resultats d'una experiència a l'aula

Aquesta comunicació presenta l’experiència de treball cooperatiu duta a terme a l’assignatura “Desigualdad social, clase y género” del Màster de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa està pensat tant des de la perspectiva del nou marc d’ensenyament com des dels continguts i característiques concretes de la matèria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currículum dels alumnes. I, evidentment, també des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificació i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. D’aquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creació d’una nova cultura de l’aprenentatge i del paper autònom dels alumnes no només per als professors, també, -o especialment-, pels alumnes perquè ells mateixos no la tenen assolida i això els crea inseguretat i desconfiança cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. És cert que potser, el fer de ser un màster suposa unes característiques particulars dels alumnes que no són extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, però en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicació tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docència en general i en particular l’aplicació d’aquests procediments d’aprenentatge. Com per exemple què s’ha de fer per a què els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins són els resultats d’altres casos i si aquests segueixen el mateix patró que els que he pogut observar en la meva pràctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i m’agradaria saber d’altres experiències d’aquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc m’agradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentació de treballs, com en els debats, com per l’avaluació d’aquesta mateixa experiència de treball cooperatiu formulada aquí. Les avantatges per a l’autoaprenentatge dels alumnes són clares però els problemes de planificació i d’hores d’anàlisi per part dels professors també són evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la pràctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experiències com aqueste